El dissabte 15 de juliol va tindre lloc la Diada d’Estiu a casa nostra. Amb les vacances al pensament i amb ganes d’acabar el primer tram de la temporada de la millor manera possible, ens vam reunir a les 18 h al Parc Teodor González de Tortosa, un escenari nou per a la colla que escampa l’esperit casteller arreu de la ciutat.
Com que jugàvem a casa, pensàvem que disposaríem d’un bon nombre de camises, però algunes baixes significatives feien témer que no poguéssem coronar els tres castells que portàvem en cartera. Efectivament, vam haver de renunciar al 4de6a, però així i tot, la jornada pintava bé. El 3de6 de sortida estava clavadíssim, i ens va infondre ànims per a descarregar també el 3de6a. En canvi, el 4de6 de la tercera ronda se’ns va resistir i va quedar en intent desmuntat. I no vam aconseguir carregar-lo tampoc en la ronda de repetició.
Xiqüelos i Xiqüeles del Delta van completar la diada de manera més satisfactòria, amb un 4de6, un 4de6a i un 3de6 en ronda de repetició després d’haver desmuntat el 3de6a.
Per la seua banda, la Colla Castellera Jove de Barcelona, que venia amb pocs efectius, va descarregar el 5de6, el 3de7 i el 4de6a de manera solvent.
Dos castells de tres no són un mal resultat, però la sensació general era que havíem ensopegat. I és que últimament ens hem acostumat a no fallar. Això és bo, significa que hi ha un punt d’ambició i que volem veure reflectit a plaça el treball als assajos.
Ara, vacances. I quan tornem, no hem de badar, perquè volem tocar el cel!
“Allí on conflueixen ulls i desig, hi esclaten tots els colors possibles”
Miquel Martí i Pol
Diumenge 6 de novembre de 2016, última diada de la temporada pels Castellers de Tortosa. Amb il·lusió, recordant l’èxit de l’última diada a Miravet, vam preparar la bossa amb la nostra camisa grana, la faixa, els mocadors… amb il·lusió, però també amb certs nervis, vam tornar a reunir-nos per agafar un autobús que ens portaria fins Vila-seca… on, aquest any, celebraríem la 3ª Trobada de Colles del Sud.
Vila-seca és un lloc de molt bons records pels Castellers de Tortosa. Va ser en aquesta ciutat on, per primer cop, vam posar l’agulla a dins d’un castell: fent el nostre 3d6a. Va ser en aquesta ciutat on, per primer cop, ens vam estrenar com a colla fent la nostra primera diada complerta: descarregant tres castells diferents!
Aquesta trobada de colles és un esdeveniment molt enriquidor i serveix per tancar de forma rellevant la temporada. L’ambient de companyonia que es viu durant i després de la diada, reforça els llaços entre colles i magnifica els nostres valors castellers. Però, sobretot, aquesta trobada, és una forma de reivindicar-nos, de fer visibles les nostres camises entre les de les colles més grans del país.
Eren ja les 11 d’un matí solejat, però fred. Totes les colles anàvem enfaixant-nos a la plaça Miquel Marti i Pol de Vila-seca… plaça que porta el nom d’aquest gran poeta català i autor de la frase que encapçala aquesta crònica i que sembla, tan mateix, que descrigui aquells primers moments de la jornada.
Es va estipular fer tres rondes conjuntes, fent grups de tres colles. La distribució d’aquests grups i ordre d’actuació, a cada ronda, va ser el següent:
Primers: Brivalls de Cornudella, Torraires de Montblanc i Xiqüelos i xiqüeles del Delta
Segons: Xiquets de Vila-seca, Xiquets d’Alcover i los Xics Caleros
Tercers: Castellers de Sant Pere i Sant Pau, Xiquets de Cambrils i Castellers de Tortosa
Aquesta distribució situava, a cada un dels tres grups, una de les tres colles de les Terres de l’Ebre… d’aquesta forma, ens podíem ajudar mútuament quan toqués el torn de cadascú.
A la diada es van poder viure moments d’emoció i veure castells de força qualitat, a destacar: el 9d6 de Xiquets de Cambrils, el 2d6 de los Xics Caleros, el id4d7 dels Torraires de Montblanc (el primer 7 que portaven a plaça), el Pd5c dels Xiquets d’Alcover, el 3d7 i el 4d7 de Brivalls de Cornudella, la clàssica de 7 dels amfitrions o el vistós pd7f dels Castellers de Sant Pere i Sant Pau.
I nosaltres?, doncs nosaltres vam completar la millor diada de la nostra història!!
A la primera ronda vam sortir amb el 4d6a, el castell nou d’aquesta temporada… el castell que només havíem descarregat dos cops a plaça i que, també aquí, el vam plantar!, esdevenint una injecció de moral de cara a les següents rondes.
A la segona ronda vam presentar-nos amb el 3d6a, com ara fa poc més d’un any estrenàvem en aquesta mateixa ciutat. També vam descarregar-lo!
La tercera ronda l’acabaríem amb el 3d6: amb el nostre castell estrella!, a priori, el més senzill dels tres. Però si una cosa hem après aquest any és humilitat, que no hi ha castell infal·lible, que hem de treballar concentrats fins l’últim segon… aquell dia ja no teníem aturador i el vam clavar!
Ronda de repetició per les colles que ho necessitessin i pilars de comiat. Nosaltres vam fer 2 pilars de 4 simultanis.
A destacar que, per primer cop, els nostres músics van poder acompanyar-nos tocant el Toc de Castells a dues veus.
Alegria i disbauxa, al final de la diada i, després, dinar de germanor i festa, amb tots els castellers de les 9 colles, al Pavelló d’Esports de la Pineda.
Bé… fent un poc de valoració d’aquesta temporada, si mirem números, comprovarem que ha sigut força irregular: de les 13 diades (una suspesa pel vent) que hem participat, hem fet 36 castells (22 descarregats i 14 intents desmuntats).
La veritat és que no ha estat fàcil: desplaçaments llargs (amb la conseqüent “fuga de faixes”), sortida de gent de la colla i entrada de nova que s’ha de formar, comptar amb poca canalla, canvis a nivell de junta… Però sabeu una cosa? Tot i aquests inconvenients, sempre hem estat allí!, dispostos a fer el que més ens agrada… dispostos a mantenir-nos units, a ser positius, a ser crítics però constructius!
Per tot això ens em d’estar orgullosos d’aquesta colla!! Sí companys!, i recordar, per sempre!, que aquesta segona temporada (la primera complerta) va ser la del nostre bateig… la que vam prometre tots, solemnement, honrar l’escut que portem davant del nostre cor, l’escut que ens uneix!
No oblideu mai que ser casteller és molt més que fer castells… No oblideu mai que ser casteller de Tortosa és molt més que lluir una camisa grana.
