Vila-seca, última diada d’un mes molt intents castellerament i també a nivell de país. 30 de setembre, dia de reflexió amb pluja inclosa que sempre va bé per aquest afer, no tant però per a fer castells. Erem només dues colles i amb pocs efectius, seria una diada d’aquelles on cal fer germanor i que tothom es posi a totes les pinyes.
Després de traslladar-nos tots al local dels Xiquets de Vilaseca per poder actuar en sec, van començar les rondes on es van veure uns castells de 6 desmuntats dels blau-cel. Els amfitrions eren una colla que sovinteja castells de 7, per tant aquelles estructures estaven més que fermes, però qui mana és la canalla i aquell dia deien no. Finalment van optar per un canvi en el pom i van poder descarregar el 4d6.
Per la nostra part la manca de castellers a pinya ens va fer optar per les dos construccions de tres, el 3d6 i el 3d6a. El primer estava clavadíssim, no es va moure ni un milímetre, allí ningú va suar. En aquell moment potser no ens en vam adonar, però l’endemà havent ja reflexionat i amb l’adrenalina del famos 1-O, pels col·legis electorals de Tortosa es van sentir crits de “un pis més! un pis més!”. Segurament ja havien oblidat la segona ronda on vam patir descarregant el castell amb agulla, però bé el fet és que en vam sortir contents, i aquests dies costa d’estar-ho.
Vam finalitzar la diada amb els tradicionals pilars conjunts, el vermut (que és el ball on portem la canalla a coll amb els mocadors onejant) i la no tant tradicional polca (que estaria bé que la gent de la colla ballés, tot sigui dit…).
