Un any més, i és el tercer, que anem a la població veïna, Miravet, per a fer la Diada de la seva festa major.
A mesura ens apropàvem a la població, ens saluda majestuós el seu castell templer, surtin per damunt de la petita boira que s’anava trencant, donant pas a un dia esplèndid.
Un cop a la plaça, ens trobem amb els nostres companys de diada: Brivalls de Cornudella, amb camisa blava i Castellers de Sant Vicenç dels Horts, coneguts pel sobrenom de Carallots, amb camisa groc-taronja.
Els Brivalls, colla que va viure una època del 1976 al 1985, on aconseguiren un 3d7 l’any 1982. Més endavant, amb la commemoració d’aquesta fita, es torna a fundar l’any 2012, aconseguint fer castells com 4d7, 3d7 i pd5 com a més importants. Compartim colla padrina, la Colla Jove de Xiquets de Tarragona, de qui, amb la primera etapa, Brivalls van ser els seus padrins.
D’altra banda, els Carallots, també van ser fundats el 2012. Els seus millors castells han estat 3d7a, 5d7 i 4d7a, obtenint com a fita històrica al Concur7 de Torredembarra d’enguany la 3ª posició.
A l’hora prevista, les 12 h. del migdia, arranquem la Diada amb un pd4 cada colla, fet que ens fa estrenar una nova enxaneta a plaça.
A continuació, aixequem en primera ronda un 3d6, tot un clàssic en el nostre repertori. Ens acompanyem Brivalls amb un 3d6a i Carallots amb un 3d7.
A segona ronda, enlairem un 3d6a, força treballat sobretot al moment de la descarrega, aconseguint-lo finalment. Els nostres companys, Brivalls, fan el 2d6 i Carallots, 4d6a.
A tercera ronda, ens quedem a i4d6, ja que després del sobre-esforç de l’anterior, algun casteller va quedar mermat. Els nostres companys de plaça, aixecaven un 3d6 i Carallots un 3d6.
Aquestes dos colles, enlairaven a continuació un pd5 cadascuna.
Ja per finalitzar la diada, aixecàvem un pd4 cada colla com ronda de sortida.
Tot seguit, les gralles de les colles fan sonar per gaudir de la finalització de la Diada com es mereix, amb l’alegria i el ball, amb els més petits com a protagonistes.
Moltíssimes gràcies a tots per compartir pinyes i músics.
Finalment, tot i que ens presentàvem justos de canalla, hem aconseguit fer una bona Diada i rodatge per al final de temporada.
Toca continuar treballant per a aconseguir els objectius de final de temporada.
Entre tots, fem la colla i anar ben amunt!!!
Etiqueta: Terres de l’Ebre
DIADA DE LA CINTA
El primer diumenge de setembre celebrem a Tortosa les nostres Festes Majors. És una tradició que es va repetint de temps immemorials. Les festes són la culminació d’un any que no coincideix amb l’any natural però que representen un canvi de cicle. S’acaba l’estiu, s’acaben les vacances, comença el curs escolar i es tanca el temps de lleure, xalera i descans que ens ha portat els mesos de més calor.
Des que fem castells, fa ja quatre anys, va ser voluntat de la colla fer-hi una diada. No en volíem una més, havia de ser la diada per excel·lència, la que totes les colles tenen i celebren en honor al sant o la patrona de la ciutat. Nosaltres vam determinar que aquesta diada seria la Diada de la Cinta.
Així que el diumenge, 2 de setembre, a les 11 hores del matí estàvem puntuals a la plaça de l’Ajuntament per emprendre aquesta fita tan especial, esperada i treballada. Des del gener que van començar els assajos, el treball ha estat intens. No és una casualitat que les coses surtin bé, hem anat encarant aquest dia a base d’hores d’assaig, de molta voluntat i ganes. Aquesta temporada no ha estat fàcil.
Els nervis es noten a flor de pell, cadascú mira apaivagar-los a la seva manera; uns porten els papers de les pinyes i repassen les últimes anotacions, uns altres ja posen la paradeta i miren que no faci falta res, ja tenim l’Ajuntament obert perquè la canalla s’hi estigui tranquil·la. Altres aprofiten per esmorzar i s’expliquen com ha anat la nit anterior, recordem que estem en festes! Quan portem la camisa lluïm d’una manera especial. Tots uniformats, esperem les altres colles convidades, els Xiquets de Vila-seca i la Colla Joves Xiquets de Valls.
Algú uns dies abans, parlant emocionat, em va dir molt encertadament: “és el nostre Sant Fèlix” i hi estic completament d’acord.
Cal explicar que la nostra diada transcorre d’una manera especial, diferent de qualsevol diada d’arreu del País. Primer van els pilars de salutació a les autoritats i seguidament aquestes abandonen la plaça, desfilant fins a la catedral per assistir a la missa major. Costa d’entendre, a cap lloc s’abandona una diada, a cap. La manca de tradició castellera és un plus a afegir a altres dificultats que ens anem trobant i que nosaltres acceptem amb respecte per les tradicions pròpies, tan arrelades a Tortosa. La voluntat de fer coincidir la Diada amb el dia gran obliga a fer aquesta adaptació que continua fins al final, ja que després de la missa, les autoritats, pubilles, pubilletes, gegants, seguici festiu i la banda municipal tornaran a la plaça per acabar de gaudir dels castells. Agraïm a les altres dues colles la seva comprensió.
I bé, després dels pilars de salutació comença la diada. Els Xiquets de Vila-seca aixequen un 3d6, el nostre cap de colla decideix començar amb un castell d’una certa dificultat tècnica, el 3d6a. És un castell difícil per la manca d’espai a la pinya i perquè a més del temps que costa muntar , s’hi suma el pilar final que queda al mig un cop desmotat el tronc principal. I el resolem sense problema, bé! Aquest fet ens dóna aire i ens aixeca un poc més els ànims. Acaba la primera ronda la colla Joves Xiquets de Valls que aixequen un 3d8. Aquesta colla, una de les més antigues en el món casteller, ha participat en la diada de Sant Fèlix només tres dies abans, per tant, els castells de vuit que avui veurem són un regal per a nosaltres.
En la segona ronda els de Vila-seca aixequen un 4d6, nosaltres un 4d6 i la Joves un 4d8. Ja tenim un altre castell descarregat! A la tercera ronda els de Vila-seca aixequen un 3d6a, nosaltres un 3d6 i la Joves un 5d7. Tres castells que surten a la perfecció i que ens deixen contents.
Per acabar la Joves aixeca un pd6 i pilars conjunts; Vila-seca pd4, nosaltres 2pd4 i Joves, vano de 5, una construcció d’un pilar de 5 flanquejat a banda i banda per un pilar de 4.
A la plaça continua la celebració, de fons es senten les notes del Pasdobles Tortosí que posa punt i final als actes del matí. Nosaltres estem recollits en un costat, ja hem acabat però ens falta encara el bateig com cal dels companys que avui han estrenat la camissa.
La satisfacció, el cansament, la calor, la cara de la gent que omple la plaça gairebé a vessar, mirant amb el cap enlairat com s’enfilen els castellers, amb expressió de sorpresa, expectants. Tot plegat diu que val la pena, que ho hem aconseguit un altre cop, que la gent de la colla ha salvat la diada, per a mostra tancant gairebé de manera espontània els últims pilars, que fem castells en una terra on la gent ens mira entre estranyats i perplexos. Qui són aquests? Nosaltres els responem de la manera més didàctica, sortint a plaça i fent el que ens agrada. Som castellers i som els Castellers de Tortosa. Hem vingut a fer castells i a convidar a tothom que s’hi vulgui acostar a una tradició carregada de simbolisme: força, equilibri, valor i seny. Que enriqueix, suma i fa gran la nostra Ciutat. Som-hi, no defallim, ens espera un llarg camí!
Pit i amunt!
Salut i castells!
Visca els Castellers de Tortosa!!!
Diada del Padrí
El primer cap de setmana d’agost ens esperaven dues diades.
El dissabte dia 4, participàvem en la Diada de Sant Antolí a la Ribera d’Ondara, dins dels actes de la festa de La Batalla de Foc. La trobada va ser a la tarda amb dues úniques colles, els Margeners de Guissona i nosaltres, els Castellers de Tortosa.
Vam sortir d’hora, a les tres de la tarda, per què ens esperava un bon tros de carretera fins a arribar al nostre destí, aquest cop a la comarca de Lleida. Els Margeners ens van rebre amb la cordialitat de sempre. Tan bon punt vam arribar i, després de les salutacions de rigor, va començar la diada. Érem pocs castellers així que només aixecaríem pilars, però vam voler participar igualment. Sense nosaltres s’hagués suspès l’actuació. Margeners van fer tres castells, un 3d6 aixecat per sota que els va sortir redó. Nosaltres un pd4 a cada ronda.
Aquest tipus de diades ens fan reflexionar en la realitat de les colles petites. El voler fer castells és el motor que empeny i motiva, el punt de partida de tota acció i així ho vam demostrar.
El diumenge 5 d’agost, celebràvem la Diada del Padrí a Tortosa. Vam compartir plaça amb la Colla Jove de Tarragona, els nostres padrins, i els Torraires de Montblanc. Ens vam reunir al voltant de quatre-centes camises. Impressionava veure aparcats a Tortosa quatre autobusos de la Jove, retolats amb una foto gegant d’un dels seus castells. Estacionats davant de la plaça de l’Ajuntament, anaven baixant els castellers lila. Mentre em dirigia a plaça molts d’ells, que venien en cotxe, anaven amb la faixa a la mà cap al lloc de trobada. S’hi sumaven els Torraires, amb les seves camises compartint color amb nosaltres, el grana. Que emocionant veure el centre de la ciutat amb tants castellers!
La diada va començar puntual. A la primera ronda vam aixecar un 3d6, a continuació la CJXT un 2d7 i Torraires un 3d6. En la segona ronda fem id3d6a, la Jove un 3d8 i Torraires un 3d6a. En la tercera ronda fem id4d6, la Jove un 4d8 i Torraires un 2d6, el primer de la temporada que aixequen amb destresa. Acabem la diada amb 2pd5 de la Jove i per finalitzar pilars conjunts, nosaltres 2pd4, la Jove 4pd4 i Torraires pd4.
No hem patit cap caiguda, la Jove ens ha exhibit dos castells de 8 i la torre de 7 i Torraires han pogut aixecar la Torre de 6 i han resolt sense problema dos castells de 6. Nosaltres només hem pogut aixecar el 3d6.
Un descans de dues setmanes amb només dos assajos abans de les diades i moltes baixes importants, ens ha passat factura. Lectura positiva; hem de continuar treballant, hem d’assajar i no podem afluixar. Encara som a temps de tancar una bona temporada.
Per finalitzar la diada, aplaudiments als músics, mantejada a la canalla i bateig com cal als membres que estrenaven camisa. I per a tots els que es van quedar, dinar de germanor.
Cal fer esment de la feina monumental que representa organitzar una diada com aquesta. Des dels primers contactes amb les colles convidades fins al més petit detall, hores i hores de feina, trucades, trobades, problemes d’última hora que es resolen de manera que tot surti bé. És bonic veure com tothom col·labora amb bona voluntat i alegria ja que, en definitiva, això és el que fa una colla GRAN.
Pit i amunt!!!
Visca els Castellers de Tortosa!!!
Diada d’Estiu
Diumenge, 15 de juliol, una nova fita, la segona diada de la temporada i, que hem fet a casa nostra un altra vegada. Guardem un bon record de la diada de l’Aniversari i no volíem afluixar, així que es preparava un nou repte per una colla petita com la nostra. Havíem de donar-ho tot. Els assajos havien estat justets per manca d’assistència. Teníem a favor que la diada es feia a Tortosa, al no haver de fer desplaçament pot ser seriem més gent.
La diada es celebra al Parc Municipal Teodor González. El lloc no podia ser més encertat. Els plataners centenaris del passeig central ens donaven aixopluc, amb les seves rames projectades al cel i vestides de fulles de mil verds, del sol intents de l’estiu. De tant en tant, una bufada de vent ens aliviava la calor sufocant del migdia.
Vam compartir plaça amb la colla castellera Nyerros de la Plana. Ens comuniquen que són molt pocs i que només aixecaran pilars. Val a dir que aquesta colla, creada a Manlleu el 1998 com una escissió dels Sagals d’Osona, va fer la seva millor actuació al 2001 aixecant un 4d7a i que continuen amb molta il·lusió fent castells. La seva participació a la diada va ser admirable, els de la Plana de Vic van recórrer 250km sabent que anaven a aixecar pilars i això no els va fer recular, cosa que vam agrair especialment.
L’altra colla participant va ser la dels Castellers de Montcada i Reixac, aquesta colla es constitueix el 1991. Al 1993 són 125 socis i assoleixen el 3d7 i el 4d7 tot i que la seva millor fita és la construcció del 2d6 aixecat per sota el mateix any. Es dissol el 1998 i al 2014 es torna a activar fins a l’actualitat.
Comença l’actuació amb uns pilars de benvinguda, cadascuna de les colles aixeca un pd4. El tronc del nostre pilar el basteix només dones, cosa que no caldria esmentar si no fos per que la presencia de la dona participant activament en el món casteller és molt recent. Només com a curiositat citaré que no és fins al 1989 que els Verds de Vilafranca acorden admetre a dones en la formació dels castells, moment en que una noia de canalla, la Glòria, que feia de dosa baixa a terça. Fins aleshores, les dones s’havien de conformar en vigilar la canalla o se’ls hi assignaven tasques tan complicades com sostenir les ulleres dels homes que participaven en els castells.
En la primera ronda, actuen els castellers de MIR i aixequen un 4d6; després, nosaltres aixequem un 3d6. De dins la pinya es pot sentir algú que diu: “com una roca” i realment la sensació és aquesta. La pinya està compactada, ferma i segura i el castell s’aixeca sense cap dificultat.
En la segona ronda, els de MIR aixequen un 2d6, la Torre. Aquesta construcció és de tècnica difícil per que al haver dos castellers per pis s’ha de tenir molta força i equilibri. A pesar de la dificultat, es resolt amb èxit. Nosaltres intentem un 3d6a però la construcció no és segura, els terços estan molt separats i es decideix tirar avall.
En la tercera ronda els de MIR aixequen per dos cops sense èxit el 3d6a i nosaltres aixequem el 3d6a, que; en l’anterior, ronda no hem pogut descarregar. Es pateix molt, els castells amb agulla sempre resulten més complicats ja que a la pinya no hi ha espai, al pes del tronc s’hi suma la calor i la sensació d’ofec és considerable. Malgrat les dificultats hi posem tot el coratge, aguantem fins al final i el descarreguem.
Per acabar, la colla dels Nyerros fan un pd4 aixecat per sota, molt bonic i molt simbòlic, no han pogut fer castells però ens ofereixen un pilar preciós. Bravo Nyerros! Ens heu donat una bona lliçó.
Tampoc poden faltar els pd4 de final de diada, els que aixequem sempre amb alegria, alleujats de saber que n’hem tancat una altra.
Hem acabat amb el regust de no haver fet tot el que voldríem però les camises participants ho han donat tot i, això, és el que compta.
La pròxima més i millor, a poder ser. Tot depèn de la voluntat personal i particular de cadascú de nosaltres. Units farem castells, sense cap mena de dubte.
Pit i amunt!!!
Visca els Castellers de Tortosa!!!
Diada a miravet: el castell de Schrödinguer
El 12 d’Octubre es veu que és festa no sé on, nosaltres ho tenim marcat al calendari perquè fem Castells a Miravet, on poble on, com diu el seu alcalde, de castell en tenen un i amés ja està fet.
Compartíem plaça amb Laietants de Gramanet i la Muixeranga de Vinaròs. La Muixeranga, per qui no ho sàpiga, és l’anàleg dels castells al país valencià i de fet es diu que és l’origen de totes dues tradicions és comú: el ball de valencians.
Vam iniciar les rondes amb un 3d6 ben parat. El segon castell però, va ser el punt de la discòrdia del que va seguir de diada. Era un 3d6 amb el pilar al mig (com dirien a Valls). Les famoses normes no escrites del món casteller diuen que una construcció amb pilar al mig es dona per carregada quan, després de coronar l’estructura externa, queda el pilar sencer en el moment en que els segons es deixen de braços.
Què va passar? La canalla no és conscient del timing i després de fer l’aleta volen baixar. El castell no perillava i el pilar tampoc, simplement l’enxaneta va donar per feta la seva feina i va començar a baixar. De fet ni això, després de veure el vídeo deu vegades i passar seqüència per seqüència va quedar clar que en el moment en que els segons es deixaven anar l’enxaneta tenia els dos peus sobre la terça, però ja li agafava el braç per començar a baixar (és a dir, no estava fent l’aleta sinó que estava acotxat. Després d’això tot va seguir com sempre i tots els castellers van baixar del castell i es va desfer la pinya. Llavors com quedem? Castell descarregat o desmuntat? Durant unes hores de deliberació i algunes discussions entre tradicionalistes i pragmàtics el castell es va trobar en un estat quàntic de superposició, és a dir descarregat i desmuntat a la vegada. No va ser fins la decisió final del cap de colla que l’estat va col·lapsar en, molt al meu pesar, intent desmuntat. Però clar, s’ha d’entendre, som una colla d’alt nivell i exigència, estem en el punt de mira de totes les colles i la premsa castellera se’ns hauria menjat si haguéssim donat aquella aberració per descarregada, penseu que podria influir en si anem l’any vinent a Sant Fèlix o no…
A tercera ronda vam desmuntar, aquesta vegada sense dubte, un 4d6 que vam repetir i descarregar. Un apunt musical per als castellers de pinya: quan l’enxaneta posa el peu a la faixa del dos és quan comença el toc de l’aleta, però encara no s’ha carregat el castell, llavors si després d’aquest punt el castell es desmunta ho podreu endevinar perquè les gralles no fan el toc de baixada sinó que continuen amb la melodia principal del toc de castells.
Pel que fa als Laietants de Gramanet hem d’agrair enormement la seva participació a la diada ja que venien sense enxaneta i només van poder fer intents desmuntats, però van fer el viatge per poder-nos ajudar en les pinyes. Gràcies per venir Laietants, sense vosaltres no hi hauria hagut diada.
L’actuació de la Muixeranga de Vinaròs van ser dos bancs simultanis (aquesta construcció ens flipa perquè es construeix sobre una persona en la posició horitzontal de banc mirant cap amunt), dos Remats de morera, una Marieta i un aixecat de 4 net. Tot això al toc de muixeranga per part del nostre graller estrella.
Vam acabar amb pilars de 4, pilars de canalla dels Laietans i una Sénia per a la canalla de la Muixeranga.
Nota: per a qualsevol dubte amb l’analogia quàntica no dubteu en consultar a la cronista.