Diumenge, 15 de juliol, una nova fita, la segona diada de la temporada i, que hem fet a casa nostra un altra vegada. Guardem un bon record de la diada de l’Aniversari i no volíem afluixar, així que es preparava un nou repte per una colla petita com la nostra. Havíem de donar-ho tot. Els assajos havien estat justets per manca d’assistència. Teníem a favor que la diada es feia a Tortosa, al no haver de fer desplaçament pot ser seriem més gent.
La diada es celebra al Parc Municipal Teodor González. El lloc no podia ser més encertat. Els plataners centenaris del passeig central ens donaven aixopluc, amb les seves rames projectades al cel i vestides de fulles de mil verds, del sol intents de l’estiu. De tant en tant, una bufada de vent ens aliviava la calor sufocant del migdia.
Vam compartir plaça amb la colla castellera Nyerros de la Plana. Ens comuniquen que són molt pocs i que només aixecaran pilars. Val a dir que aquesta colla, creada a Manlleu el 1998 com una escissió dels Sagals d’Osona, va fer la seva millor actuació al 2001 aixecant un 4d7a i que continuen amb molta il·lusió fent castells. La seva participació a la diada va ser admirable, els de la Plana de Vic van recórrer 250km sabent que anaven a aixecar pilars i això no els va fer recular, cosa que vam agrair especialment.
L’altra colla participant va ser la dels Castellers de Montcada i Reixac, aquesta colla es constitueix el 1991. Al 1993 són 125 socis i assoleixen el 3d7 i el 4d7 tot i que la seva millor fita és la construcció del 2d6 aixecat per sota el mateix any. Es dissol el 1998 i al 2014 es torna a activar fins a l’actualitat.
Comença l’actuació amb uns pilars de benvinguda, cadascuna de les colles aixeca un pd4. El tronc del nostre pilar el basteix només dones, cosa que no caldria esmentar si no fos per que la presencia de la dona participant activament en el món casteller és molt recent. Només com a curiositat citaré que no és fins al 1989 que els Verds de Vilafranca acorden admetre a dones en la formació dels castells, moment en que una noia de canalla, la Glòria, que feia de dosa baixa a terça. Fins aleshores, les dones s’havien de conformar en vigilar la canalla o se’ls hi assignaven tasques tan complicades com sostenir les ulleres dels homes que participaven en els castells.
En la primera ronda, actuen els castellers de MIR i aixequen un 4d6; després, nosaltres aixequem un 3d6. De dins la pinya es pot sentir algú que diu: “com una roca” i realment la sensació és aquesta. La pinya està compactada, ferma i segura i el castell s’aixeca sense cap dificultat.
En la segona ronda, els de MIR aixequen un 2d6, la Torre. Aquesta construcció és de tècnica difícil per que al haver dos castellers per pis s’ha de tenir molta força i equilibri. A pesar de la dificultat, es resolt amb èxit. Nosaltres intentem un 3d6a però la construcció no és segura, els terços estan molt separats i es decideix tirar avall.
En la tercera ronda els de MIR aixequen per dos cops sense èxit el 3d6a i nosaltres aixequem el 3d6a, que; en l’anterior, ronda no hem pogut descarregar. Es pateix molt, els castells amb agulla sempre resulten més complicats ja que a la pinya no hi ha espai, al pes del tronc s’hi suma la calor i la sensació d’ofec és considerable. Malgrat les dificultats hi posem tot el coratge, aguantem fins al final i el descarreguem.
Per acabar, la colla dels Nyerros fan un pd4 aixecat per sota, molt bonic i molt simbòlic, no han pogut fer castells però ens ofereixen un pilar preciós. Bravo Nyerros! Ens heu donat una bona lliçó.
Tampoc poden faltar els pd4 de final de diada, els que aixequem sempre amb alegria, alleujats de saber que n’hem tancat una altra.
Hem acabat amb el regust de no haver fet tot el que voldríem però les camises participants ho han donat tot i, això, és el que compta.
La pròxima més i millor, a poder ser. Tot depèn de la voluntat personal i particular de cadascú de nosaltres. Units farem castells, sense cap mena de dubte.
Pit i amunt!!!
Visca els Castellers de Tortosa!!!
