La primera diada de la temporada sempre costa, i més quan encara ets una colla novata i poc rodada. Anàvem a mínims i anàvem a màxims. El tres el quatre i el tres amb agulla, els castells que vam descarregar la temporada passada.
Les peripècies passades setmanes abans per quadrar el pom de dalt van ser importants. L’enxaneta no ve, les acotxadores no estaran a la diada, la que havia de ser enxaneta fa d’acotxadora, el dos aprèn d’enxaneta, el dos/enxaneta està de baixa, una acotxadora que al final ve a la diada, la que feia d’acotxadora ha d’aprendre d’enaxneta… aaaaah! Estrès! A troncs també hi ha baixes i les pinyes es treballen quan es pot. Però al final arribem a temps i tenim les proves preparades per a la diada a l’Ametlla i resem perquè tot surti bé…. i algú sí que va resar perquè el que va passar allí no s’explica d’una altra forma. Seguiu llegint i sabreu de què parlo.
Vam començar amb el 3d6 i abans de pujar tots estàvem nerviosos.
Hi havia baixos nous, crosses, laterals i agulles que no havien fet mai castells, dos terces que s’estrenaven i la gran incògnita del dia, la nova enxaneta. Havia treballat dur i els últims assajos estaven sortint molt bé, però no sabíem com reaccionaria als 6 pisos. Per sort venia 100% motivada i amb moltes ganes de debutar. Així vam començar a pujar el castell que es va mantenir ferm i amb bona mida durant la carregada, les petites anaven pujant a bon ritme i semblava que tot anava bé. El cap de colla les anava animant i creuava els dits perquè l’exaneta no es fes enrere a últim moment. I no ho va fer, havia arribat fins allí i ara no es podia deixar dominar per la por, havia aprés que els més valents no són els que mai tenen por sinó el que saber superar-la, i ella era valenta. L’acotxadora estava col·locada, era el seu torn: pinza, peu a la faixa, un peu, l’altre, i aleta! Un gran somriure es va dibuixar a la seva cara, ho havia aconseguit. Ara tocava descarregar-lo. Durant la baixada la rengla es va allunyar una mica i el tres va perdre la mida, però ja estaven sortint dosos i no va suposar un problema. Primer castell descarregat!
La colla estava contenta, molts havien fet el primer castell de la seva vida! Seria un dia que recordarien. Tothom volia felicitar a la canalla, els avis de l’enxaneta (també castellers) no cabien de l’emoció i la seva germana que també havia pujat al pom de dalt n’estava orgullosa. L’adrenalina ja fluïa per les venes i ara només pensàvem en el següent castell.
A segona ronda vam encarar el 3d6a, el preferit de l’acotxadora perquè entra al pilar i també fa l’aleta. I aquí és on va entrar en joc la intervenció divina. Igual que al castell anterior durant la carregada la pinya aguantava forta les mides eren bones i tot anava bé, era la calma abans de la tempesta. Un cop les gralles van anunciar l’aleta va ser com si els segons sentissin l’alarma de final de la jornada i van decidir que ells ja havien acabat de fer feina, que els aguantés la pinya! Un d’ells inclús va intentar fer la migdiada sobre les mans del primeres i el vent, que es devien estar cagant amb ell (perdoneu l’expressió). La seva terça semblava ingràvida aguantant dreta allí dalt mentre allò s’enfonsava. Les altres rengles també aguantaven amb penes i treballs. Com el vam haver de treballar per descarregar-lo! Ja tenim per a la memòria el nostre primer castell èpic! Mireu el vídeo, no té desperdici…
Després d’aquest desafiament a les lleis de la natura un 4d6 semblava feina fàcil, però els castells mai són fàcils i aquell dia ja havíem esgotat tota la sort del món. Vam fer dos intents desmuntats. Al primer un segon no estava massa bé i per no repetir l’experiència de l’agulla ens va semblar més prudent baixar-lo i tornar a començar. La segona vegada estava millor, vam col·locar acotxadora i l’enxaneta va arribar fins dalt dels dosos, però al moment de fer la passada no ho va veure clar i vam haver de baixar un altre cop, coses que passen.
Ens vam quedar amb les ganes de descarregar-ho tot, però això és bo. Així encararem amb més ganes la següent diada, i també ens ensenya que els castells volen molt d’assaig i que encara ens queda molta feina per fer.
Finalment vam fer dos pilars simultanis amb l’altra colla. Ells no van tenir sort en la diada i tot i que van pujar fins acotxadora a totes les construccions l’enxaneta no es va atrevir a creuar els castells. Quan ens tornem a trobar farem una gran diada les dos colles, de ben segur!
