La primera diada a la que vam anar va ser era la 3ª diada castellera de les terres de l’Ebre a l’Ametlla de Mar. Els padrins, Los Xics Caleros, actuaven amb Xiquets del Serrallo i Xiquets de Vila-seca i després de la nostra estrena per la Cinta també ens van convidar a nosaltres.
Optimistes i amb ganes de més ens vam plantejar aquella diada com una oportunitat per revalidar el 3d6 d’un mes enrere i estrenar un nou castell: el 4d6. S’ha de dir que la resta de colles ens van ajudar molt a les pinyes, quin goig que feien tant grans i heterogènies! Aquell dia no ens vam haver de preocupar per aquest tema.
Serrallo i Vila-seca portaven castells de 7 i els Caleros gamma alta de 6, però els Castellers de Tortosa no ens vam deixar intimidar. Nosaltres a la feina! El primer castell que portàvem era el 3d6, l’encaràvem amb seguretat però amb tots els sentits posats, sabíem que havia de sortir bé per donar confiança de cara el repte que se’ns plantejava a segona ronda: el 4d6.
El tres era pràcticament el mateix que el primer, només canviava l’acotxadora, la més petita de la colla que s’estrenava en aquella posició, i un baix que aquell dia no havia pogut venir. Aquella gran pinya ens va donar valor per pujar i fermesa per aguantar. Tornàvem a viure les emocions de la Cinta, la carn de gallina i els músculs tensos. Tot va sortir bé i vam descarregar el nostre segon castell!
En aquesta ronda els amfitrions van descarregar un 4d6a i tant Serrallo com Vila-Seca van apostar pel 3d7. La nostra canalla mai havia vist en directe un castell de set pisos i es van quedar molt impressionats, potser li va passar el mateix a algun dels grans. Si ells feien allò tant difícil, nosaltres podíem fer el 4d6.
Estàvem nerviosos, teníem moltes ganes de fer-lo però no sabíem si sortiria bé. Quan vam estrenar el 3d6 l’havíem estat assajant durant mesos, aquest en canvi el vam preparar com aquell qui diu en 4 setmanes. Abans del primer castell no havíem fet proves serioses del 4 i ara el portàvem a plaça. Estaríem preparats?
Ens va arribar el torn i la pinya va començar a agafar forma quadrada. Quan va estar muntada s’hi fan enfilar els segons i amb els peus sobre els baixos les seves cames van desaparèixer endins la pinya. El cap de colla a terra i el cap de troncs al segon pis es van mirar, “com esteu?” “Bé, bé!” L’altre segon que no les tenia totes, “vols dir que està ben quadrat això?” “Sí home, pit i collons!”, “terços amunt!” i les gralles van començar a sonar.
El castell no està perfecte, tremola una mica, una regla que està torta, la canalla que es fa esperar, una crossa que pateix, alguna mà on no toca, que estreny massa o massa poc. Aquestes coses que tenen els castells, però la virtut no està només en fer construccions impecables, sinó també en saber treballar-les quan toca.
I així vam descarregar el nostre primer 4d6.
La resta de la diada va ser una cosa una mica estranya, entre les gralles es sentia algun trombó, una melodia entremesclada que marejava a la pinya i desconcertava la canalla. I en algun moment totes les músiques van deixar de sonar precipitadament i la diada va concloure sense acabar.
Quina llàstima! Nosaltres que portàvem preparada la torre o el 3d7… i ens vam quedar amb les ganes!
Etiqueta: Castellers de Tortosa
El primer castell
La primera vegada que fas un castell amb la teva colla és com un despertar, és com obrir els ulls, la ment i el cor, a un món nou. És el principi d’un sentiment que saps que duràs a dins durant molt temps, el sentiment de pertànyer a aquell col·lectiu, de ser una part imprescindible d’un complex sistema de posicions que quan engalzen formen alguna cosa especial. Són forces entrellaçades, emocions que flueixen d’unes mans a les altres, és un objectiu comú que ens fa oblidar les nostres diferències, és pensar només en allò que estàs fet en aquell precís instant, ni la feina ni els estudis ni un amor frustrat ni els diners ni cap de les coses que ens persegueixen dia a dia, tot es dilueix i només queda un pensament: el castell.
La primera vegada que fas un castell t’adones del que realment significa. Quan has assajat durant mesos i has vist progressar un grup de gent, que de desconeguts han passat a ser una part molt important de la teva vida, quan has sigut testimoni de l’esforç de tots i totes, i el teu propi, quan heu lluitat contra les inclemències, i quan per fi heu vist com un somni es feia realitat, només llavors pots entendre què és un castell.
El 6 de setembre, per festes de la Cinta, els Castellers de Tortosa portàvem a plaça el nostre primer castell, un 3d6. Feia molt temps que l’esperàvem, i estàvem nerviosos. El portàvem molt assajat, el teníem segur i estable, ho havíem vist als assajos, però seriem realment capaços de completar-lo aquell dia? La majoria d’integrants de la colla no havia fet mai un castell i la canalla, aquella part tan delicada i important a la vegada, ells també s’estrenaven, es farien enrere en l’últim moment? Es posarien nerviosos? I si no sortia bé i fèiem llenya? La colla es desil·lusionaria?
Vam arribar a la plaça de l’ajuntament amb tots aquets dubtes al cap, i per afegir dramatisme a l’escena ens faltava pinya. Havíem avisat als nostres padrins, i un grup dels Xics Caleros van venir per donar-nos un cop de mà, tot i així però, no hi havia prou gent. En realitat n’hi havia molta de gent a la plaça, estaven les pubilles, les autoritats locals, les bèsties, els dolçainers de Tortosa i els Geganters a més de tot el públic. I aquets últims, els Geganters, van ser els que ens van ajudar a completar la pinya, una vella formació cultural de la ciutat donant suport a una que estava naixent. Una bonica imatge si ho pensem.
Amb el tema de la pinya solucionat el cap de colla va reunir a tota la gent, era el moment de demostrar el que valíem, era el moment de descarregar el nostre primer castell! Amb els ànims pels núvols i l’adrenalina pujant segon a segon vam començar el nostre 3d6. Cadascú al seu lloc, els baixos ben quadrats (Manel, Humbert i Joel) les agulles esquena contra esquena (Albert, Ropi i Gerard) les crosses apretades (Montse, Reis, Xènia, Anna, Marina i Kevin) els contraforts donant suport al seu baix (Cole, Txell, Laura) i totes les mans (primeres, vents i laterals) col·locades i llestes per fer força quan fes falta. Les gralleres (Núria i Laura) acompanyades de músics dels nostres padrins, a punt per iniciar el toc de castells. El tronc i la canalla descalços, esperant l’orde de pujar mentre els nervis se’ls menjaven.
I les espatlles dels baixos es van començar a carregar de pes, la pinya aguantava ferma i les dosos pujaven finetes, llavors els més petits van començar l’escalada. S’aproximava l’aleta i tots notàvem com el castell estava viu amb cada batec dels nostres cors. La plaça ho vivia amb emoció, i quan el vam coronar van esclatar amb aplaudiments. Una petita part de la tensió es va dissipar en aquell moment, però quedava feina per fer i havíem de seguir concentrats, atents a les ordes del cap de colla i a les indicacions dels companys.
I ho vam aconseguir, el vam descarregar, una fita per a nosaltres molt important. Significava l’inici de la nostra història com a colla castellera. Era un crit que deia estem aquí i hem vingut per a quedar-nos. Ja som tres colles a les Terres de l’Ebre!
En aquell moment, quan la pinya es va desfer i vam celebrar abraçats el nostre petit triomf, va ser quan aquest món del que us he parlat es va obrir. Després d’aquell dia ja sabíem el que volíem. Volíem fer més castells, superar-nos a nosaltres mateixos, aconseguir fites majors, fer gran la colla, volíem ser castellers, des de llavors i per sempre.
I aquest és el relat del nostre primer castell. Un que recordem sempre amb tendresa, que ens acompanyarà a cada diada i a cada castell perquè és part de nosaltres, és part de la història d’aquesta colla.
Sortejem una invitació per a la festa Flaix FM
Demà tenim assaig, però per a celebrar que son festes, sortejem una invitació doble per a la festa Flaix FM que es celebra després al Pavelló Firal entre tots els que ens ajudeu a fer pinya. Recordeu que aquest cap de setmana hem d’estrenar el nostre primer castell!
