Les circumstàncies han fet que enguany ens haguem estrenat tard, quan gairebé totes les altres colles ja havien tret la camisa de l’armari. Però això no ens ha fet perdre la motivació, i és que una de les característiques de la nostra personalitat com a colla és que ens importa més la distància recorreguda que no la velocitat assolida. Volem arribar lluny, i no tenim pressa.
El diumenge 4 de juny vam anar al barri de la Trinitat Vella de Barcelona per actuar amb la Colla Castellera Jove de Barcelona. El dia no va començar molt bé, perquè l’amenaça de pluja feia perillar la diada. A més a més, la manca d’efectius per part nostra ens feia pensar que no podríem completar tres castells, tal com ho havíem fet en les jornades anteriors.
Després de diversos canvis d’ubicació, finalment vam fer cap al local d’assaig de la colla amfitriona. A pesar de les dificultats –dos intents desmuntats de 3d6a–, vam aconseguir fer l’aleta al 3d6 i coronar el pd4. No és un gran bagatge, tenint en compte que veníem d’unes diades en què tot havia anat rodat, però ens hem de quedar amb la part positiva: vam estrenar enxaneta i vam tindre la humilitat de plantejar una diada amb un castell menys, davant la impossibilitat de fer el 4d6.
Més sort van tindre els de la Jove de Barcelona, que van descarregar el 4d7, el 3d7, el 5d6 i el pd5. Bé, més que de sort, hauríem de parlar d’assaig, i és que quan una colla treballa i és constant, els objectius s’acaben complint.
Precisament aquest és el repte d’una colla com la de Tortosa: reunir un bon gruix de gent a l’assaig, treballar de manera ordenada i constructiva i aconseguir moure els efectius quan hi ha desplaçaments. En això estem, i ara com ara, progressem adequadament.