Anys fa que lluitem, anys fa que cridem, anys fa que defensem lo nostre riu i la nostra terra. Los ebrencs fa molts anys que som al peu del canó i res mos ha fet defallir, quan lo riu mos ha necessitat hem sortit al carrer a manifestar-mos, perquè ell sempre ha estat per a natros. El portem tots a dins i ningú podrà arrancar-lo dels nostres cors ni del nostre paisatge.
Ahir, 7 de febrer, la PDE va organitzar una manifestació a Amposta que va resultar imponent. Les Terres de l’Ebre hi érem tots, i molta gent d’arreu de Catalunya i Aragó es van unir a natros. Los Castellers de Tortosa hi estàvem convidats com tantes altres organitzacions del territori.
La concentració estava programada al pavelló però hi havia tanta gent que la multitud arribava molt més amunt del recorregut. La desfilada blava acabava, com no podia ser d’altra forma, al pont penjant. Allí era on los castellers mos havíem de trobar perquè després dels parlaments teníem l’honor d’alçar dos pilars simultanis. Los Xiqüelos i Xiqüeles del Delta i los Castellers de Tortosa, les dos colles de l’Ebre unides per una mateixa causa.
Arribar davant de l’escenari va ser una tasca difícil, no cabia ni una agulla allà davant, però finalment mos vam obrir camí entre el gentiu i los organitzadors mos van anar fent lloc per a les pinyes que es van anar tancant una al costat de l’altra. Amb l’emoció al cor i conscients del moment que estàvem vivint vam començar a alçar el pilar, i en aixecar-lo cap per damunt la pinya lo segon va vore un riu de gent que no s’acabava, un pis més i l’horitzó més lluny, però tampoc es veia lo final. Quina sensació, se’t posava la pell de gallina amb aquella imatge, un poble cridant en defensa de la natura, que té molta força però de vegades no se l’escolta, i allí estàvem tots, donant-li veu.
Les enxanetes van pujar plegades, i amb un gran somriure van fer l’aleta, sabent que aquell era un moment històric.
