La primera diada a la que vam anar va ser era la 3ª diada castellera de les terres de l’Ebre a l’Ametlla de Mar. Els padrins, Los Xics Caleros, actuaven amb Xiquets del Serrallo i Xiquets de Vila-seca i després de la nostra estrena per la Cinta també ens van convidar a nosaltres.
Optimistes i amb ganes de més ens vam plantejar aquella diada com una oportunitat per revalidar el 3d6 d’un mes enrere i estrenar un nou castell: el 4d6. S’ha de dir que la resta de colles ens van ajudar molt a les pinyes, quin goig que feien tant grans i heterogènies! Aquell dia no ens vam haver de preocupar per aquest tema.
Serrallo i Vila-seca portaven castells de 7 i els Caleros gamma alta de 6, però els Castellers de Tortosa no ens vam deixar intimidar. Nosaltres a la feina! El primer castell que portàvem era el 3d6, l’encaràvem amb seguretat però amb tots els sentits posats, sabíem que havia de sortir bé per donar confiança de cara el repte que se’ns plantejava a segona ronda: el 4d6.
El tres era pràcticament el mateix que el primer, només canviava l’acotxadora, la més petita de la colla que s’estrenava en aquella posició, i un baix que aquell dia no havia pogut venir. Aquella gran pinya ens va donar valor per pujar i fermesa per aguantar. Tornàvem a viure les emocions de la Cinta, la carn de gallina i els músculs tensos. Tot va sortir bé i vam descarregar el nostre segon castell!
En aquesta ronda els amfitrions van descarregar un 4d6a i tant Serrallo com Vila-Seca van apostar pel 3d7. La nostra canalla mai havia vist en directe un castell de set pisos i es van quedar molt impressionats, potser li va passar el mateix a algun dels grans. Si ells feien allò tant difícil, nosaltres podíem fer el 4d6.
Estàvem nerviosos, teníem moltes ganes de fer-lo però no sabíem si sortiria bé. Quan vam estrenar el 3d6 l’havíem estat assajant durant mesos, aquest en canvi el vam preparar com aquell qui diu en 4 setmanes. Abans del primer castell no havíem fet proves serioses del 4 i ara el portàvem a plaça. Estaríem preparats?
Ens va arribar el torn i la pinya va començar a agafar forma quadrada. Quan va estar muntada s’hi fan enfilar els segons i amb els peus sobre els baixos les seves cames van desaparèixer endins la pinya. El cap de colla a terra i el cap de troncs al segon pis es van mirar, “com esteu?” “Bé, bé!” L’altre segon que no les tenia totes, “vols dir que està ben quadrat això?” “Sí home, pit i collons!”, “terços amunt!” i les gralles van començar a sonar.
El castell no està perfecte, tremola una mica, una regla que està torta, la canalla que es fa esperar, una crossa que pateix, alguna mà on no toca, que estreny massa o massa poc. Aquestes coses que tenen els castells, però la virtut no està només en fer construccions impecables, sinó també en saber treballar-les quan toca.
I així vam descarregar el nostre primer 4d6.
La resta de la diada va ser una cosa una mica estranya, entre les gralles es sentia algun trombó, una melodia entremesclada que marejava a la pinya i desconcertava la canalla. I en algun moment totes les músiques van deixar de sonar precipitadament i la diada va concloure sense acabar.
Quina llàstima! Nosaltres que portàvem preparada la torre o el 3d7… i ens vam quedar amb les ganes!