Semblava que aquest dia no arribava mai, feia molt que l’esperàvem, que el desitjàvem, que somiàvem amb ell, i no arribava. Aquests mesos s’han fet llargs, les ganes se’ns menjaven i no teníem el cap en res més: tres castells. Teníem el 3, sí. Teníem el 4, sí. Però tots sabíem que per ser una colla, una colla de veritat, necessitàvem tres castells i completar una diada.
El diumenge vam agafar un bus per primer cop com a colla, la canalla al fons fent xivarri, els grans al davant fen-te més encara. Hi havia nervis, l’últim assaig no havia sortit com esperàvem, hi havia moltes estrenes a tronc i també als poms, portàvem un castell que no havíem fet mai i que sabíem que era complicat. El cap de colla ho havia deixat clar el dia abans, havíem d’anar-hi tots al cent per cent, concentrats a cadascun dels castells, cap era fàcil! Al cap i a la fi el 3d6 l’havíem fet dos cops i el 4d6 només un, hauríem de suar.
Vam arribar a Vila-seca per a la segona diada de la colla local. Quan començava a fosquejar els Xiquets van obrir la diada amb un 4d6a molt segur, ara ens tocava a nosaltres, quins nervis! A primera ronda portàvem el 3d6, és el castell al que li tenim més confiança, encara que no era exactament al mateix que havíem portat a les altres diades. Descarregat. Un de tres, això va bé.
A segona ronda els amfitrions van provar el 3d7, que van baixar abans de coronar-lo, més val prevenir. Intent desmuntat. Era el nostre torn i sabíem quin castell tiraríem, era el moment de la veritat, el nostre primer 3d6a! Vam tancar la pinya i els segons van pujar-hi, es veia massa obert, el cap de colla es va voler assegurar i els va fer baixar. Peu desmuntat. Cap problema, no havien sonat gralles i podíem tornar-ho a intentar. La pinya es va tornar a tancar ràpidament i quest cop el tronc va pujar i les gralles van començar amb el toc de castells. La canalla pujava decidida, també volien fer l’agulla. “Enxaneta amunt!” Això balla, aquest baix està patint, més pit! Ja sento l’aleta, vinga que el tenim! Aguanteu! L’acotxadora ja ha entrat, doneu més pit, compte amb aquests que baixen fent la croqueta, vents al pilar! Ja tenim la segona aleta!
I el vam descarregar. L’eufòria va esclatar quan la pinya es va obrir, crits d’alegria llàgrimes i abraçades. Però ens havíem de contenir, l’altra colla havia de fer el seu castell i tots ens vam apropar a fer pinya.
Tercera ronda, la última per a nosaltres si tot anava bé. Els Xiquets de Vila-seca van descarregar un 5d6. Nosaltres vam encarar el 4d6, dos estrenes a terços i una a dosos. Cap problema, a la feina! Després de la seguretat dels dos primers castells descarregats ara no podíem fallar, ni ho faríem! L’estructura va aguantar constant i la pinya ferma, tercer castell descarregat de la diada.
Ara sí, ara ja no ens podem contenir més, hem de cantar, hem de saltar hem de cridar que ja som una colla castellera, que ja podem completar una diada que estam aquí i que donarem guerra!
Després d’això els Xiquets van repetir el 3d7 i aquesta vegada el van descarregar. Van seguir amb un pilar de 5 que van treballar molt bé i per finalitzar vam fer uns pilars de 4 en ronda conjunta.
Alguns diuen que els Castellers de Tortosa podem desafiar la gravetat, alguns diuen que al segon li fem fer moltes peses, alguns pensen que en realitat el terç s’estava preparant per sortir disparat cap al firmament, ja ho sabeu, per això de tocar el cel amb la mà. No ho sé, jutgeu vosaltres mateixos. Aquest va ser el nostre pilar final. I descarregat!
Bé, aquesta és la història de la nostra primera diada completa, del primer 3d6a dels Castellers de Tortosa. Una història que demostra que una diada no es decideix a l’últim assaig, sinó al llarg de tots els assajos, amb constància i treball.
