Autor: Castellers de Tortosa Sang Grana

Eren ja les sis del matí d’aquell dissabte onze de juny, quan el sol aparegué sobre l’ermita del Coll de l’Alba. Els primers rajos, indolents, batejaren de llum la ciutat de Tortosa, encara dormida… Els primers rajos, començaren a tenyir els seus somnis, de grana!

I és que un bateig sempre és un motiu de festa i alegria: és l’entrada d’un individu a una comunitat determinada. En el cas dels castellers, per poder ser batejats, hem d’assolir uns determinats mèrits, m’explico: De forma individual, quan entrem a una colla, hem de demostrar que ens involucrem, assistint activament a un determinat número d’assajos i diades. De forma col·lectiva (per les colles de nova creació, com la nostra) s’ha de demostrar que som capaços d’aconseguir descarregar un nombre de castells de gamma bàsica. I en qualsevol cas, per tenir dret a ser batejats, hauríem de conèixer i complir el que entenem com a valors castellers.

En tot baptisme hi ha d’haver la figura del padrí, que ens acompanyarà durant aquest procés d’incorporació a la nova societat. Nosaltres vam tenir dos padrins pel nostre bateig: Los Xics Caleros i la Colla Jove de Tarragona.

El símbol d’un bateig casteller és l’entrega de la camisa i de l’escut de la colla als nouvinguts per part dels padrins.

Els Castellers de Tortosa comptàvem ja amb més d’un any d’existència des de la nostra constitució com a colla castellera i havíem demostrat (amb escreix!) que érem capaços de construir ferms castells com: el 3d6, el 3d6a, el 4d6 i el 4d6a. Ens mereixíem ser batejats!, guardar definitivament la camisola blanca de “novells” i guarnir-nos amb la nostra camisa castellera de color grana, com la bandera de la ciutat que portem al nostre nom!

La diada va començar a l’emblemàtic Parc municipal Teodor González de Tortosa. Allí ens vam concentrar les tres colles que hi participaríem. En arribar, ja ens estaven esperant la parella de gegants tortosina més jove: els gegants del Renaixement! Allí estaven en Cristòfor Despuig i na Mariana Curto, volent veure com pujaríem… encara més alts que ells!

Del Parc, amb tranquil·la cercavila, vam dirigir-nos fins la plaça Major de Tortosa on a les cinc de la tarda estava previst el inici de les actuacions. Però abans, a l’ajuntament, s’havien de produir els actes protocol·laris del nostre bateig.
Ens va representar: la Cristina Beltran, la nostra presidenta, i el Cristian Dasi, el nostre cap de colla; juntament amb els presidents les dos colles padrines i l’alcalde de Tortosa. El bateig es va simbolitzar amb l’entrega de la camisa grana i del nostre escut casteller, a l’alcalde de Tortosa.

D’aquesta forma, fet aquest gest institucional, una norantena de Castellers de Tortosa estrenàvem, oficialment, el nostre merescut uniforme. Però no estaríem sols aquella jornada, també es van voler vestir de grana amics castellers dels Xiqüelos i Xiqüeles del Delta, de la Colla Castellera Jove de Barcelona, dels Minyons de Santa Cristina d’Aro, dels Xiquets del Serrallo i, també, dels Geganters de Tortosa.

Ja no vam voler esperar més, teníem ganes d’estrenar l’elegant camisa! Vam voler obrir ronda nosaltres!, i el nostre primer castell vestits de grana va ser el 3 de 6 amb agulla. L’anècdota la va protagonitzar l’acotxadora que, al descarregar-lo, es va oblidar d’entrar a dins l’agulla i va tenir que remuntar els terços del castell per col·locar-s’hi.

A continuació, la Jove de Tarragona va alçar un 4d8 (el castell més alt de la diada) i els de l’Ametlla de Mar un 3d6.

Segona ronda, amb molta confiança començarem a muntar la pinya del 4 de 6 amb agulla: aquest castell només l’havíem descarregat una vegada, precisament a l’última actuació (la Diada de Primavera de Tortosa) feia només quinze dies. Això ens donava molta confiança, confiança que es confirmava veient la quantitat de gent que tancaria la pinya.

El castell es va descarregar sense problemes i l’alegria es va començar a manifestar, entre vots i cridòria, en posar els segons el peu a terra.

Prosseguiren els tarragonins fent un 5d7 i los Xics Caleros un 4d6.

Tercera ronda… fet el castell més difícil, tocava aixecar un 4 de 6. Però no ens podíem confiar!, teníem que rubricar la millor diada de la nostra història, teníem que deixar el llistó ben alt el dia del nostre bateig!! El castell es va descarregar amb total solvència i, varem esclatar d’eufòria abraçant-nos i cantant a viva veu, mentre els padrins i el públic, ens aplaudien somrients.

Tancaren la tercera ronda els de Tarragona amb un 4d7a i, els ratllats, amb un 3d6a. En acabar les tres rondes, els caleros van voler descarregar un Pd 5, pilar que van defensar de forma titànica i que a tots ens va tenir amb un esglai, fins el final.

Hora del comiat! Nosaltres davant del balcó de l’ajuntament i flanquejats pels nostres dos padrins, vam alçar dos pilars de 4 simultanis. A la nostra dreta, los Xics Caleros van plantar un pilar de 4 i, a l’esquerra, la Jove va descarregar un vano de 5.

Ara sí!, eufòria desmesurada: salts, abraçades, corredisses, brams, càntics esbojarrats, llàgrimes d’emoció… i ja, totalment enfollits d’alegria, vam “capturar” al nostre cap de colla i després de mantejar-lo com energúmens, el vam portar cap a la font central de la plaça i com si fóssim deixebles de Sant Joan, li vam aplicar un “baptisme per immersió” en tota regla.

Un bateig toca celebrar-lo com es mereix!, i el grup d’events de la colla va organitzar un fantàstic i multitudinari sopar de germanor al Pavelló Firal de Remolins. Allí vam gaudir d’una excel·lent vetllada, amb la companyia dels nostres padrins, i on vam poder festejar, amb magnificència!, un dia inoblidable… el nostre gran dia!

Després del sopar, el grup de música Apolo, liderat pel nostre company Gustau Porres, ens van regalar un concert que va aconseguir aixecar-nos a tots de la cadira i continuar amb el nostre inesgotable estat d’èxtasi i felicitat per la resta de la nit… per la resta dels nostres dies!

I el sol ja cansat es va ocultar rere el cim del Castell de l’Airosa, que altiu com un pilar es retallava a l’escarpada carena del Port…. que altiu, ens feia l’aleta, acomiadant-se d’aquests castellers que tenyiren de grana una ciutat, que tenyiren de grana a tota una terra!

Ben amunt, ben amunt!, Castellers de Tortosa!!

Humbert Sanz i Vaqué