Per a nosaltres era la primera, i la vam rebre amb moltes ganes. Sabíem que seria una diada bonica, fins a nou colles hi estàvem convidades, i era la primera vegada que les tres colles de l’Ebre compartíem plaça. Sabíem que havíem de fer un bon paper, érem la colla més novella però anàvem a demostrar que estem a l’altura. La setmana passada vam completar els tres castells a Vila-seca, i això ens donava confiança, a Montblanc ho tornaríem a fer!
Ja us podeu imaginar que organitzar una diada d’aquestes magnituds pot ser molt complicat, la dinàmica es va basar en tres blocs de tres colles que actuaven simultàniament. Nosaltres estàvem al tercer grup amb Briballs de Cornudella i Xiqüelos i Xiqüeles del Delta. No detallaré quins castells va fer cada colla, resumint diré que va ser un no parar. Gralles i tabals en un cànon que no s’aturava, una aleta verda, una blava, una altra marró, i entre unes i altres de tant en tant se’n veia una que encara anava de blanc. Érem els Castellers de Tortosa, modestos però orgullosos dels nostres recent estrenats castells, que tornàvem a la càrrega.
Portàvem la mateixa diada de fa una setmana, així que vam obrir amb el 3d6 com ja és tradició, el castell que ens dóna seguretat per encarar una bona diada. I que parat estava! Va pujar ràpid i ferm, i el vam descarregar sense problemes, sembla que li comencem a agafar el puntet. Mireu-lo, mireu-lo…
Després de fer pinya amb les colles que actuaven a continuació, el cap de pinyes va començar a cridar la gent. Baixos, agulles, contraforts, crosses i totes les mans estaven al lloc. El cap de colla va entrar per quadrar el castell, era el tres amb agulla. A veure, quina diferència hi ha del 3d6 al 3d6a? Per què és més difícil? Per començar hi ha un pilar al mig, cosa que fa que l’estructura de fora hagi d’anar més oberta per poder encabir un baix més dins al nucli. Com??? Allí dins que no entra ni la llum del sol? Que no hi cap ni un mocador de més, ni una arracada? Doncs sí, allí hi hem de posar un altre baix, sort que va sense crosses ni contrafort… A tot això, se li ha d’afegir una altra complicació, i és que les agulles, que normalment aguanten els segons de l’estructura de fora quan hi ha un pilar al mig, canvien la seva funció i es converteixen en les mans que hauran d’aguantar aquest pilar, per tant, els laterals del tres han de treballar el doble i fer de laterals i d’agulles. Ja esteu marejats? Imagineu ells…. Ah! Se m’oblidava la part més divertida, quan el tres baixa i es queda el pilar sol, els segons han de baixar fent la croqueta. Vaja, que tot plegat és un xou.
Ara que ja sabeu més o menys com funciona comencem amb la descripció del que va ser el castell més èpic que hem hagut de defensar els de Tortosa. Som-hi, segons col·locats, terços i canalla damunt la pinya i les gralles preparades. Anem amunt a la primera, a mesura que puja gent allò es va obrint perillosament, però, de moment, aguanta. Es sent la primera aleta mentre els segons amb prou feines s’arriben de braç per agafar-se, una terça que comença a treure el cul encara fa que tot sembli més estrambòtic, el castell remena de valent. L’enxaneta s’afanya en baixar, l’acotxadora encara no ha acabat. El pilar ha tingut feina per pujar en mig d’aquell tres que ha perdut la forma ja fa estona, però arriba a temps per a l’entrada de l’acotxadora. Les dosos comencen a sortir, ben finetes perquè el tres està a punt de trencar-se; però el defensem, perquè el volem descarregar, perquè sabem que podem i perquè la colla s‘ho mereix. Al final, el tres ha aguantat la baixada i arriba el moment de la croqueta, “vents al pilar!”. Ja el tenim carregat, no afluixem ni un mil·límetre, la menuda ja baixa, va que el descarreguem, vinga que ja el tenim… I descarregat!! Segon 3d6a descarregat dels Castellers de Tortosa! Molt ben defensat colla!
L’últim castell que portàvem era el 4d6, on s’estrenava una segona. Tots molt concentrats per acabar d’arrodonir la diada i la temporada. Si el descarregàvem hauríem aconseguit tots els objectius que ens havíem proposat, un total de nou castells descarregats a la nostra primera temporada. El quatre pujava molt parat, el pom de dalt ja estava col·locat i l’enxaneta es disposava a encavalcar-se quan a l’acotxadora li van relliscar els peus i es va quedar asseguda sobre els braços dels dosos que van aguantar amb aplom. El castell es va carregar i els més menuts van començar a baixar. La sortida de dosos va ser complicada perquè una rengla marxava cap enfora, però nosaltres no ens rendim tan fàcilment! Castell descarregat!
Una diada rodona, una temporada de somni. Vam començar a assajar com a colla el març d’aquest any i el nostre primer castell va arribar a festes de la Cinta. Des de llavors, hem aconseguit descarregar nou castells, de nou que ens hem proposat. A més, dels molts pilars que hem fet. I gran part d’aquest èxit li devem al cap de colla, que ens ha portat fins aquí. Per això, com a agraïment, al final de la diada a Montblanc li vam preparar un pilar sorpresa on va pujar al costat dels nostres padrins Los Xics Caleros.
II Trobada de colles del sud
