Quantes ganes tenia d’escriure una crònica com aquesta!,quantes ganes teníem de tornar gaudir una diada com la que vam tenir diumenge passat!
I és que feia massa temps que no vivien l’alegria i el goig de descarregar-ho tot, massa temps deambulant per les places i tenir que tornar a casa buits de castells, desgastats d’esperança… Però a Miravet vam ressorgir!, vam tornar a ser aquella gran colla que sorprengué a tothom el dia del nostre bateig… I sabeu quin va ser el secret? La gran assistència que vam tenir i el treball ben fet durant els assajos!
Arribà per fi, el diumenge 16 d’octubre de 2016… tocava diada, tocava anar a Miravet! Miravet és una petita localitat de la Rivera d’Ebre amb un llegat històric excepcional. És remarcable la seva terrisseria, el seu poble antic o cap de la vila, l’Església Vella (magnífic temple renaixentista del segle XVI, recuperat com a monument cultural) o el Pas de Barca: l’últim llaüt de tracció hidràulica que queda a Catalunya. Però si una cosa destaca sobre tot, és el seu altiu castell templari, que s’alça invencible sobre un turó…
I allí érem tots!, per fer el que més ens agrada, en aquella terra també banyada pel “nostre” riu. Allí érem tots!, per aixecar estructures humanes… per aixecar el nostre orgull! I per aixecar-lo, encara més alt!, que aquella vella atalaia miravetana.
A la Diada Castellera de Miravet vam ser convidats els Castellers de Tortosa, els Castellers de Castellar del Vallès i la Colla Castellera La Bisbal del Penedès (els Bous). A la una de la tarda, puntuals, ens vam concentrar a la plaça de l’Arenal, amb el riu Ebre a tocar.
Ens va tocar obrir ronda nosaltres i, el cap de colla, va decidir començar amb el 4d6. No podíem fallar!, havíem d’alçar el castell amb total solvència i fermesa! I així ho vàrem fer: concentrats des del primer instant, el castell es va descarregar entre alegries i, sobretot: alleujament general.
Continuaren els de Castellar del Vallès fent un 3d6a i tancaren, els de la Bisbal, descarregant un 2d6 (i acabant-lo amb un dels terços fent la “figuereta” sobre els segons).
Començà la segona ronda i vam presentar-nos amb el 3d6a que tant se’ns havia resistit les últimes diades. Després de desmuntar el peu una vegada, vam tirar-lo endavant però l’estructura no estava segura i després d’uns moments de incertesa i nervis, es va decidir desmuntar-lo… ho tornaríem a intentar a la ronda de repetició.
Per la seva banda els del Vallès van plantar un 5d6 i, els Bous, van aventurar-se a aixecar un 3d7… posar un pis més sempre és un moment delicat i, la veritat, el castell remenava massa… finalment, es va desmuntar quan els dosos ja estaven col·locats.
Tercera ronda! Nosaltres… encara tocats pel id3d6a anterior i envaïts per tots els fantasmes de diades pretèrites, vam anar a assegurar portant el nostre baluard més segur: el 3d6. No vam decebre als assistents i el vam plantar amb total fermesa entre aplaudiments i el mantejament de la canalla.
Seguiren els vallesans amb un 4d6 i els bisbalencs, impulsats més pel cor que pel cap, van tornar a presentar-se amb el 3d7… el castell no es va veure clar en cap moment i, després d’intentar defensar l’indefensable, va acabar fent estrepitosa llenya.
Tocava ronda de repetició i teníem l’oportunitat per aconseguir el resistible 3d6a… “vinga!, que som molts avui i ens ajudaran a tancar pinya!, vinga!, que avui ho em descarregat tot!” I… per fi es va poder descarregar, això sí patint i amb l’ai al cor fins el final!
Ara sí!, l’alegria va envair-nos i la celebració va ser, per fi!, tancada i joiosa. Ara sí!, vàrem poder tornar a cantar la nostra tonada, saltant abraçats.
Per la seva banda, els del Penedès, van tancar la ronda de repetició aixecant un 3d6: rebaixant un pis, per pujar així els ànims i el coratge d’aquells “braus”… amansats.
Per acabar la diada les tres colles vam fer Pd4 simultanis, amb la curiositat que els ataronjats el van descarregar aixecant-lo per sota.
Aquesta diada ha de ser el punt d’inflexió per a continuar amb la fantàstica progressió que havíem iniciat la temporada passada i que vam culminar el dia del nostre bateig… Aquesta diada és una demostració pràctica que si assistim tots i totes als assajos i diades i treballem dur, remant en una sola direcció, ja no tindrem aturador… Aquesta diada ens ha servit per creure en nosaltres… per fer-nos veure que, tot i que som una colla jove i petita, mai serem una colla resignada i dividida!
Companys… moltes felicitats per l’èxit d’aquesta gran diada! I… ara a pencar!, ara a acabar la temporada fent a Vilaseca la millor actuació de la nostra història: som-hi!, que la unió ens farà imparables!
Humbert Sanz i Vaqué