Tornava a ser dissabte i, per la tarda, teníem diada… teníem que agafar, de nou, un autobús que ens portés fins a terres barcelonines. En aquesta ocasió tocava anar a les Roquetes del Garraf.
Aquestes llargues sortides solen ser un perill per les colles petites que, a vegades, “perden gent pel camí”… però nosaltres: tots els que érem!, vàrem omplir el bus de força i il·lusió, burlant-nos de les incomoditats de la distància… burlant-nos dels nostres propis fantasmes del passat: som valents!, som castellers!, i portarem el nostre nom on faci falta!
Els amfitrions van ser els Castelleres de les Roquetes, que celebraven la seva diada de commemoració del seu primer castell, ara fa 5 anys. Van voler que els fessin costat tres colles amb un gran contingut simbòlic: la Muixeranga de Vinaròs, per donar a conèixer d’on ve el món casteller (passat). Els Castellers de la Il·lusió, colla excepcional, on es fa palès un dels valors castellers més importants: la inclusió social (present). I, per últim, els Castellers de Tortosa, com a colla de recent creació (futur).
Els actes varen començar a les cinc de la tarda, al saló de plens de l’Ajuntament de les Roquetes, on l’alcaldessa Abigail Garrido va rebre les quatre colles i es varen fer els parlaments i actes protocol·laris.
En acabat, des de l’ajuntament, vàrem fer animada cercavila pels carrers de les Roquetes, fent uns pilars (pinets la muixeranga) al carrer Almogàvers, on s’hi celebrava una concorreguda fira.
Les nostres passes ens van portar fins la plaça Llobregat on participaríem de la diada… abans, però, es va destapar una placa commemorativa (col·locada per l’ajuntament) en honor a la millor diada realitzada pels Castelleres de les Roquetes, ara fa un any.
A la primera ronda, obriren els amfitrions que descarregaren una torre de 6. Els Castellers de la Il·lusió van aixecar un 2d4, la muixeranga va fer una vistosa estructura i, tancarem el torn, nosaltres:
Sí, ho teníem tots al cap… l’última diada, a Mollet, no vàrem poder descarregar cap castell, però els assajos havien anat bé i, a les festes de la Cinta, havíem descarregat el nostre baluard: el 3d6. Amb aquestes credencials vàrem presentar-nos amb aquest castell per tancar la primera ronda: silenci a pinya i concentració absoluta va esdevenir, sense cap dubte, el millor 3d6 que hem descarregat mai.
Amb força ànims vàrem començar la segona ronda! Els del Garraf van fer un id3d7, els Castellers de la Il·lusió van descarregar un 3d4 i els valencians una estructura anomenada “la Campaneta”. Nosaltres, descartat definitivament el 4d6, per manca de gent, vam optar pel 3d6a… però, després de desmuntar dos vegades el peu, el castell es va quedar amb intent desmuntat. Ho intentaríem a la tercera ronda!
A la tercera ronda, els roquetencs van aconseguir descarregar el 3d7, els Castellers de la Il·lusió van fer un meritori 4d4, els de Vinaròs una vistosa estructura i, tornàvem a tenir torn nosaltres. Amb massa nervis i amb l’ombra de Mollet ofuscant-nos, era difícil fer castells. Després de desmuntar un cop el peu del 3d6a, seguíem sense veure’ns còmodes i, el cap de colla va desistir sense que ni tan sols sonessin les gralles. Per acabar, els de casa, van descarregar un tres de sis amb l’agulla.
A la ronda de pilars, nosaltres vàrem alçar un Pd4, els de Valls un Pd3, la muixeranga un pinet i els Castelleres de les Roquetes van tancar la diada fent cinc pilars de quatre simultanis en commemoració del seu cinquè aniversari.
Sols un 3d6 descarregat… una mala diada pels Castellers de Tortosa? No!, rotundament no! Ser casteller no només és fer castells, no ho oblideu mai!! A les Roquetes vàrem aprendre moltes coses bones, molts valors castellers, us explico:
Veure la cara dels Castellers de la Il·lusió descarregant amb tot el seu esforç i valentia un modest 3d4, va ser, per a tots, una lliçó de superació i inclusió… emocionant!, difícil de superar!! Veure la Muixeranga de Vinaròs que, tot i venir molt delmats, no es van tirar enrere i ens van presentar el que millor podien fer amb els seus pocs integrants, va ser, per a tots, una lliçó d’humilitat i cohesió. O, els propis amfitrions, que abans l’estiu no podien ni descarregar castells de 6, per greus problemes interns, amb tot l’orgull es plantessin a casa seva i recuperessin el 3d7, és una lliçó de resiliència i treball en equip.
Això és el que ens hem d’emportar… això és el que realment importa de ser casteller!
Hem de seguir treballant units i concentrats… hem d’acabar la temporada amb un somriure i un: Pit i amunt!, que som els Castellers de Tortosa!
Humbert Sanz i Vaqué
