Estic molt orgullós de formar part dels Castellers de Tortosa! SÍ, estic molt orgullós d’aquesta colla… la nostra colla! I ho dic avui, alt i clar… ho dic avui, després d’haver fet la pitjor diada de la nostra història. I sabeu per què ho dic? Perquè a Mollet vam demostrar que som grans… majúsculs!! Perquè a Mollet vam demostrar que tenim un coratge i un orgull que no ens cap a la camisa grana. Perquè a Mollet vam demostrar que tenim un cor pur i noble que no es torça en front les adversitats. Perquè a Mollet vam demostrar que tenim dignitat castellera!
El que vam fer aquest diumenge té molt de valor!! Ja a l’últim assaig, el cap de colla ens va anunciar que la diada l’afrontaríem sense cap anxaneta… i que, per tant, els castells no els podríem carregar: els intentaríem pujar fins l’acotxador i després els desmuntaríem. Es va planejar portar a plaça els tres castells que havíem planificat per les diades anteriors a Alcover i Remolins: el 3d6, el 3d6a i el 4d6.
Ja de camí a la localitat del Vallès Oriental, i degut a les baixes rellevants que vam acabar tenint, en Cristian Dasi va decidir no presentar el 4d6. Amb aquest primer contratemps arribarem a Mollet del Vallès.
Ens vam concentrar al Parc de Can Mulà, amb els Laietans de Gramenet i els amfitrions: els Castellers de Mollet. En cercavila, vam dirigir-nos a la plaça Prat de la Riba, on a les sis de la tarda començaríem l’actuació.
En aquesta tranquil·la plaça de la localitat molletana trobem: l’antiga Casa de la Vila, l’antic Mercat Municipal i una vistosa font central amb trencadís i forjat d’estil modernista. Obrirem les tres colles a la vegada, alçant tres pilars de 4 simultanis de benvinguda: nosaltres al mig, els Laietans a la nostra esquerra i els amfitrions a la dreta (amb la curiositat que plantaren el seu Pd4 d’esquena a l’ajuntament).
Arribat en aquest punt de l’escrit, voldria fer un petit incís per parlar-vos dels nostres músics. Tots els valors que he enaltit al principi d’aquesta crònica es magnifiquen quan parlem de la nostra grallera i dels nostres dos tabalers. No us podeu ni imaginar el difícil que es fer el Toc de Castells amb una sola gralla durant una actuació… per això vull agrair públicament la gallardia que esteu tenint posant l’ànima als castells, fins i tot en diades tan complicades com la de diumenge… i, des dels Castellers de Tortosa, animar a tothom que li agradi la música que vingui a provar amb nosaltres!
Bé, hora de començar a fer castells! A la primera ronda els Laietans van descarregar un 3d6 i els de Mollet un 5d6. Nosaltres vam presentar el 3d6, però amb la sabuda baixa de l’anxaneta. Cares de circumstàncies a la pinya al anar tancant-se. A dins el nucli es va demanar silenci i començaren a tocar els músics, sabedors tots que no hi hauria el toc d’aleta… Es plantà el castell fins dosos, desmuntant-se sense que l’acotxadora arribes fins la cúspide. Al final l’aplaudiment condescendent i compassat del públic, més depriment que encoratjador…
Segona ronda: els de Santa Coloma presentaren un 4d6 i els verds clarets un 2d6. Per la nostra banda, el cap de colla, vist el progrés del id3d6 de la primera ronda i els minvats efectius que comptàvem, va veure inviable provar el 3d6a que tenia projectat dirigir. Per això, va decidir tornar a provar amb el 3d6 fins l’acotxadora. Al igual que el primer intent, la xiqueta no va arribar fins els dosos, i el castell es va desmuntar entre feixucs aplaudiments i alguna exclamació de decepció del respectable.
A l’última ronda, els verds primavera van descarregar el 3d6a i els vallesans el 3d6ps. Nosaltres amb l’orgull totalment ferit vam tenir que desistir a fer res i vam deixar el nostre torn en blanc.
Acabarem la diada fent 2 pilars de 4 simultanis de comiat (els Laietans de Gramenet i Castellers de Tortosa) i, els de casa, tancaren amb un Pd5.
Al final, cares llargues i de resignació, mentre esportivament aplaudíem el merescut èxit dels molletans que joiosos cantaven i saltaven al mig de la plaça…
Sí!, ho sabíem… anàvem a Mollet sabent que passaria això, però ser allí i sofrir-ho és molt dur i difícil! Per això hem d’estar orgullosos de la cinquantena de valents que, malgrat tot, van decidir anar i enfaixar-se!! Tot i ser agost… tot i ser diumenge per la tarda… tot i fer quatre-cents quilòmetres fins a un poble que pocs haguessin sabut posar en un mapa… tot i les últimes decepcions col·lectives… tot i saber que no seria agradable… Allí vam ser-hi!!, fent el que més ens agrada!
Al concloure, foto de grup: abraçats amb la mirada baixa, però el cap ben alt! De peu, amb tot el respecte que es mereix el nostre escut… de peu, amb tota la dignitat castellera… intacta!
Humbert Sanz i Vaqué
