Feia gairebé 2 mesos de la nostra última diada… de la “Diada”!, del nostre bateig! Veníem de la parada tècnica de vacances i… sí!, estem a Agost i fa calor! Però… tot i això, teníem moltes ganes de fer castells!, teníem ganes de continuar amb la magnífica progressió assolida les dos últimes actuacions a casa nostra.
Tocava lluir la nostra flamant camisa portant-la fora de les Terres de l’Ebre per primer cop. Tocava pujar fins l’Alt Camp… tocava anar a aquella antiga vila de bandolers: a Alcover!
Vam omplir tot un autocar i alguns companys van venir amb cotxes particulars, però tots vam desplaçar-nos amb ganes i il·lusió per deixar una bona impressió als nostres amfitrions: els Xiquets d’Alcover, amb qui compartiríem, colze a colze, la plaça.
El primer destí va ser la urbanització alcoverina de Serradalt. A la parc situat al carrer 2 i en front del Bar la “Blanca Paloma”. La veritat és que la ubicació no era gaire òptima per la pràctica castellera: havent-hi massa estructures arquitectòniques a sota i massa cablejat per sobre… Tot i això, vam trobar un trosset de parcel·la on es podien aixecar les nostres estructures amb, més o menys, eficiència i seguretat. Però ens varen fer esperar massa, començant molt més tard del previst… això va condicionar negativament la nostra actuació.
Vam ser nosaltres els que varem obrir la ronda de castells, descarregant un 3d6: el nostre més que consolidat buc insígnia!
Era el torn dels Xiquets d’Alcover que alçaren un 3d6a. En acabar, nosaltres també optàrem per construir la mateixa estructura del pilar emergent.
La segona ronda la tancaren els alcoverins amb un 4d6. Castell que, precisament, també volíem aixecar nosaltres al següent torn. Però ja era tard i alguns companys havien de tornar a Tortosa. Amb els efectius delmats… en Cristian va decidir no presentar el castell.
Va ser aleshores, amb un gran gest de companyonia i fraternitat, quan el cap de colla dels Xiquets d’Alcover va proposar-nos que féssim el 4d6 de forma conjunta, es a dir: unir-nos tots en una única pinya, i posar la meitat d’integrants de cada colla a cada una de les posicions del tronc i del pom de dalt. Així som els castellers!, així son els nostres valors universals!
Fer un castell conjunt amb una altra colla és un espectacle visual molt bonic, ja que s’aixeca una estructura bicolor que entusiasma a l’espectador… però, fer un castell conjunt no deixa de ser una construcció un poc arriscada, ja que els castellers que pugen no coneixen els detalls tècnics ni els “vicis adquirits” de l’altra colla.
Tot i això el castell es va carregar sota una gran ovació, deixant-nos per sempre la instantània del nostre primer castell fet conjuntament amb una altra colla… però, al començar a desmuntar-lo, tot el pom es va desestabilitzar precipitant-se sobre la pinya.
Ja sabem que això són coses que passen en aquesta activitat… i són coses que fan, encara més gran el fet casteller que tan estimem i portem a dins. Però, la veritat, en aquell moment, tots varem quedar tocats ja per la resta de la jornada.
Aquell 4d6 conjunt sempre el recordarem com la nostra primera llenya, però la pitjor part se la va emportar una de les dosos (la integrant dels Xiquets d’Alcover) que se la van endur, de forma preventiva, a fer una revisió més acurada per avaluar els possibles danys ocasionats per la caiguda.
Sense ambulància, els amfitrions ja no van poder tancar la tercera ronda. Així que vam passar als pilars de comiat: unint bé les dos pinyes, esquena contra esquena i aixecant cada colla un Pd4 de forma simultània.
Descarregats els pilars, la comissió de la Festa Major del Serradallt ens va convidar a un ràpid pica-pica allí mateix. Encara rossegant els canapès, varem marxar per acabar la diada al nucli històric d’Alcover, a la plaça de l’Església Vella: on trobem les runes de Santa Maria d’Alcover.
Santa Maria d’Alcover són les restes d’una petita església d’estil Romànic de finals del segle XII. L’any 1936 la varen cremar i, posteriorment, es va esfondrar el seu sostre voltat i les dos parets de la nau central. Ja no es va reconstruir, quedant-se així fins els nostres dies… quedant-se així, perquè nosaltres aixequéssim, a dins d’ella, tres pilars al cel.
Començaren els alcoverins, descarregant un bonic pilar de 4 aixecat per sota (Pd4xps). Al nostre torn, vam tornar a repetir el pilar de 4 i van tancar la diada castellera els amfitrions, també fent un Pd4.
Sopar lleuger de germanor entre les dos colles, preparat pel Kebab “Penya Barcelonista d’Alcover” i… de nou en ruta! Marxant carregats d’una barreja de sentiments contradictoris… però tenint tots molt clar que això només es el començament del segon tram de la temporada i que ens esperen grans èxits que, de segur, assolirem si treballem fort, amb il·lusió i tots units.
Ben amunt… ben amunt… Castellers de Tortosa!
Humbert Sanz i Vaqué
[bws_googleplusone]
