Ens trobem al lloc de trobada per iniciar el camí. Moltes cares adormides i il·lusionades a la mateixa vegada, sobretot la de la canalla. És la primera sortida, diada pel mig, que fem de dos dies. També, la primera que podríem anomenar internacional, al petit país veí dels pirineus.
Durant el trajecte, pluja i les temperatures avall, tal i com havien anunciat a les previsions del temps. La diada era a l’exterior i això no millorava, cosa que ens feia ficar-nos una mica nerviosos.
Quan ens feia poc per a arribar a la frontera, ens avisen de canvi d’ubicació de la Diada a un pavelló, ja que les condicions climàtiques no milloraven.
Arriben a l’alberg, justos de temps per deixar les bosses a les habitacions, agafar faixes i tot el necessari per a la diada i cap a dinar, on ens vindria a buscar Juli, president dels Castellers d’Andorra. Aquesta colla, que va començar a caminar al juny del 2014 i va ser fundada el 16 de setembre del mateix any. El color bordeus de la seva camisa els distingeix a les places.
I d’allà, cap a la diada, a cobert.
Arranca la diada, amb cert retard, enlairant un pd4 cada colla.
En primera ronda, els amfitrions aixequen un 3d6, de forma còmoda. Els Castellers de Tortosa aixequen de igual manera un altre 3d6.
A la ronda següent, els andorrans aixequen un 4d6, sense gaire dificultats. Per la banda tortosina, després d’una enlairada complicada, es tira avall. Per tant, id3d6a. Com a conseqüència, una de les crosses surt afectada i ha de ser atesa, sense poder participar en cap construcció en la resta de diada.
Repetim el mateix castell, 3d6a, aquesta vegada aconseguint-lo descarregar, treballant-lo força, sobretot en terços i dosos.
A la última ronda, els de la camisa bordeus opten pel 3d6a. Nosaltres, per acabar la ronda, aixequem 4d6, que va costar una mica a l’hora de quadrar a l’alçada de segons però finalment va poder-se descarregar sense cap ensurt.
Arriba l’hora dels pilars de sortida: els Castellers d’Andorra enlairen 2 pd4 simultanis mentrestant, nosaltres enlairem un pd4 i en acabar, el pd4xs, que s’havia treballat força als assajos i que finalment veia la llum a plaça.
Un cop acabada la diada, ens dirigim a un local on els amfitrions ens obsequien amb una xocolata ben calenta i el corresponent acompanyament, cosa que és molt agraïda per la majoria, ja que les temperatures eren força baixes i queien alguns flocs de neu, en poca intensitat.
Agraïm de tot cor als Castellers d’Andorra, per les ajudes en les pinyes, per fer-nos sentir-nos com a casa i per l’atenció rebuda en tot moment.
Després, a l’alberg a gaudir d’un merescut descans, en mig d’una tempesta de neu. Al matí següent, el dia ens rebia com vam deixar l’anterior, amb una nevada que ens oferia unes vistes de postal, cosa que va aprofitar la canalla, i la no tant canalla, per jugar amb la neu.
I després d’un matí d’activitats lliures per la capital del principat, enfilarem el camí de retorn cap a casa, amb somriures en les cares pel cap de setmana passat, per haver aconseguit una diada complerta i amb el pensament ficat a la propera i última cita de la temporada: Diada de les Colles del Sud a Cambrils.
Pit i amunt, i sempre, visca els Castellers de Tortosa!!!