Diada a Mollet del Vallès. Dignitat Castellera!

Diada a Mollet del Vallés dels Castellers de Tortosa

Estic molt orgullós de formar part dels Castellers de Tortosa! SÍ, estic molt orgullós d’aquesta colla… la nostra colla! I ho dic avui, alt i clar… ho dic avui, després d’haver fet la pitjor diada de la nostra història.  I sabeu per què ho dic? Perquè a Mollet vam demostrar que som grans… majúsculs!! Perquè a Mollet vam demostrar que tenim un coratge i un orgull que no ens cap a la camisa grana. Perquè a Mollet vam demostrar que tenim un cor pur i noble que no es torça en front les adversitats. Perquè a Mollet vam demostrar que tenim dignitat castellera!

El que vam fer aquest diumenge té molt de valor!! Ja a l’últim assaig, el cap de colla ens va anunciar que la diada l’afrontaríem sense cap anxaneta… i que, per tant, els castells no els podríem carregar: els intentaríem pujar fins l’acotxador i després els desmuntaríem. Es va planejar portar a plaça els tres castells que havíem planificat per les diades anteriors a Alcover i Remolins: el 3d6, el 3d6a i el 4d6.

Ja de camí a la localitat del Vallès Oriental, i degut a les baixes rellevants que vam acabar tenint, en Cristian Dasi va decidir no presentar el 4d6. Amb aquest primer contratemps arribarem a Mollet del Vallès.

Ens vam concentrar al Parc de Can Mulà, amb els Laietans de Gramenet i els amfitrions: els Castellers de Mollet. En cercavila, vam dirigir-nos a la plaça Prat de la Riba, on a les sis de la tarda començaríem l’actuació.

Cercavila amb la canalla dels Castellers de Tortosa

En aquesta tranquil·la plaça de la localitat molletana trobem: l’antiga Casa de la Vila, l’antic Mercat Municipal i una vistosa font central amb trencadís i forjat d’estil modernista. Obrirem les tres colles a la vegada, alçant tres pilars de 4 simultanis de benvinguda: nosaltres al mig, els Laietans a la nostra esquerra i els amfitrions a la dreta (amb la curiositat que plantaren el seu Pd4 d’esquena a l’ajuntament).

Pd4 de Benvinguda dels Castellers de Tortosa

Arribat en aquest punt de l’escrit, voldria fer un petit incís per parlar-vos dels nostres músics. Tots els valors que he enaltit al principi d’aquesta crònica es magnifiquen quan parlem de la nostra grallera i dels nostres dos tabalers. No us podeu ni imaginar el difícil que es fer el Toc de Castells amb una sola gralla durant una actuació… per això vull agrair públicament la gallardia que esteu tenint posant l’ànima als castells, fins i tot en diades tan complicades com la de diumenge… i, des dels Castellers de Tortosa, animar a tothom que li agradi la música que vingui a provar amb nosaltres!

Músics dels Castellers de Tortosa

Bé, hora de començar a fer castells! A la primera ronda els Laietans van descarregar un 3d6 i els de Mollet un 5d6. Nosaltres vam presentar el 3d6, però amb la sabuda baixa de l’anxaneta. Cares de circumstàncies a la pinya al anar tancant-se. A dins el nucli es va demanar silenci i començaren a tocar els músics, sabedors tots que no hi hauria el toc d’aleta… Es plantà el castell fins dosos, desmuntant-se sense que l’acotxadora arribes fins la cúspide. Al final l’aplaudiment condescendent i compassat del públic, més depriment que encoratjador…

Primer id3d6 dels Castellers de Tortosa

Segona ronda: els de Santa Coloma presentaren un 4d6 i els verds clarets un 2d6. Per la nostra banda, el cap de colla, vist el progrés del id3d6 de la primera ronda i els minvats efectius que comptàvem, va veure inviable provar el 3d6a que tenia projectat dirigir. Per això, va decidir tornar a provar amb el 3d6 fins l’acotxadora. Al igual que el primer intent, la xiqueta no va arribar fins els dosos, i el castell es va desmuntar entre feixucs aplaudiments i alguna exclamació de decepció del respectable.

Segon id3d6 dels Castellers de Tortosa

A l’última ronda, els verds primavera van descarregar el 3d6a i els vallesans el 3d6ps. Nosaltres amb l’orgull totalment ferit vam tenir que desistir a fer res i vam deixar el nostre torn en blanc.

Rosana dels Castellers de Tortosa

Acabarem la diada fent 2 pilars de 4 simultanis de comiat (els Laietans de Gramenet i Castellers de Tortosa) i, els de casa, tancaren amb un Pd5.

Pd4 de Comiat dels Castellers de Tortosa

Al final, cares llargues i de resignació, mentre esportivament aplaudíem el merescut èxit dels molletans que joiosos cantaven i saltaven al mig de la plaça…

Sí!, ho sabíem… anàvem a Mollet sabent que passaria això, però ser allí i sofrir-ho és molt dur i difícil! Per això hem d’estar orgullosos de la cinquantena de valents que, malgrat tot, van decidir anar i enfaixar-se!! Tot i ser agost… tot i ser diumenge per la tarda… tot i fer quatre-cents quilòmetres fins a un poble que pocs haguessin sabut posar en un mapa… tot i les últimes decepcions col·lectives… tot i saber que no seria agradable… Allí vam ser-hi!!, fent el que més ens agrada!

Els Castellers de Tortosa

Al concloure, foto de grup: abraçats amb la mirada baixa, però el cap ben alt! De peu, amb tot el respecte que es mereix el nostre escut… de peu, amb tota la dignitat castellera… intacta!

Humbert Sanz i Vaqué

Diada a Remolins. Un pas enrere… per agafar impuls!

No és gens engrescador escriure una crònica quan les coses no han anat com s’havien imaginat, quan impotent veus que els castells no surten… quan s’han de desmuntar sense ni tan sols haver-los pogut carregar. Però la vida ja és una mica així… i així l’hem d’apamar!, baixar el cap, reflexionar i aprendre de forma constructiva dels errors comesos.

Us ho dic de veritat!, aquests mal moments no són tan dolents per una colla: ajuden a posar les coses al lloc, veure les nostres expectatives de forma més realista i gaudir plenament quan arribin els futurs èxits que ens esperen per aquest segon tram de temporada, que només acaba d’arrancar.

Els actes d’aquesta diada van començar el vespre de dissabte al Càmping l’Aube de la Urbanització Riumar de Deltebre. Allí estava acampada la nostra colla convidada: els Margeners de Guissona, on varen fer una petita actuació que nosaltres vam adornar amb un pilar de 4.

Pd4 al Càmping l'Aube pels Castellers de Tortosa

El dia següent ja tocava jugar a casa: a Remolins! Tornàvem actuar a Tortosa després del nostre bateig. Ens va rebre un sol de rigor… d’aquests que fan agost! Resguardant-nos a les poques ombres existents de l’esplanada davant del Pavelló Firal i albirats pel vell Castell de Tenalles, que altiu semblava que ens volgués reptar a si érem capaços d’alçar-nos, encara més alts, que les seves pròpies muralles.

Vam obrir foc nosaltres… vam sortir a assegurar i a intentar esvair els fantasmes de l’última diada a Alcover. Vam començar amb el nostre més que segur 3d6.

3d6 al Pavelló de Remolins pels Castellers de Tortosa

Tancaren el primer torn els de Guissona, descarregant un tres de sis amb agulla.

Ja a la segona ronda, començaren els nostres problemes: tocava, també fer un 3d6a. El castell no estava sòlid a l’atura de segons i es va tenir que desmuntar quan es col·locaven els dosos. Va!, ho tornaríem a intentar a la ronda de repetició…

 Primer 3d6a al Pavelló de Remolins pels Castellers de Tortosa

Al seu torn, els marrons van executar un bonic 3d6xs

Tercera ronda!, era moment de presentar el nostre 4d6 i endolcir el record de la llenya que varem sofrir, a l’última diada, quan el vam carregar de forma conjunta amb els amfitrions. El teníem!, estava paradet… però l’acotxador no va aconseguir col·locar-se sobre els dosos i es va tenir que, finalment, desmuntar-lo…

id4d6 al Pavelló de Remolins pels Castellers de Tortosa

Els Margeners, tancaren aquesta tercera ronda descarregant un 4d6.

Amb nervis a l’ambient i canvis a nivell de tronc, vam entrar a la ronda de repetició, on es volia tornar a descarregar l’anterior intent desmuntat del 3d6a. En aquesta segona ocasió es va viure el moment èpic de la jornada, quan col·locats els dosos, el pis de sota es va desestabilitzar i, per evitar la segura caiguda, un dels terços es va abocar completament posant, fins i tot un peu sobre el segon de l’agulla, desmuntant-se de forma poc ortodoxa però… segura!

Segon 3d6a al Pavelló de Remolins pels Castellers de Tortosa

Hora del comiat: els marrons alçaren dos pilars de 4 (un d’ells de dol). I nosaltres també acabarem la jornada descarregant un espadat (Pd4).

Pd4 al Pavelló de Remolins pels Castellers de Tortosa

Al final cares llargues, decepció, impotència…

Ho hem fet altres vegades!, ho sabem fer!, i ho tornarem a fer!! Però caldrà treballar molt… molt més!, reflexionar i avaluar on hem fallat per no tornar a cometre els mateixos errors, anar a tots els assajos i diades sense excusa, remar junts en una sola direcció, creure amb nosaltres, honrar l’escut casteller que portem brodat davant del cor!

Ho sabeu!, aquests mals moments passen a totes les colles castelleres, però només les colles “grans” son capaces de reconèixer humilment les seves errades i, amb resiliència, treballar dur, amb confiança i instint de superació… només així podrem esmenar-les, sortir-nos-en i tornar a gaudir de l’èxit que ens està esperant!!

Pit i amunt!! Que som els Castellers i Castelleres de Tortosa!!!

Humbert Sanz i Vaqué

[bws_googleplusone]

Diada d’Alcover. Reprenem la feina després de les vacances.

Feia gairebé 2 mesos de la nostra última diada… de la “Diada”!, del nostre bateig! Veníem de la parada tècnica de vacances i… sí!, estem a Agost i fa calor! Però… tot i això, teníem moltes ganes de fer castells!, teníem ganes de continuar amb la magnífica progressió assolida les dos últimes actuacions a casa nostra.
Tocava lluir la nostra flamant camisa portant-la fora de les Terres de l’Ebre per primer cop. Tocava pujar fins l’Alt Camp… tocava anar a aquella antiga vila de bandolers: a Alcover!
Vam omplir tot un autocar i alguns companys van venir amb cotxes particulars, però tots vam desplaçar-nos amb ganes i il·lusió per deixar una bona impressió als nostres amfitrions: els Xiquets d’Alcover, amb qui compartiríem, colze a colze, la plaça.
Diada Xiquets d'Alcover i Castellers de Tortosa
El primer destí va ser la urbanització alcoverina de Serradalt. A la parc situat al carrer 2 i en front del Bar la “Blanca Paloma”. La veritat és que la ubicació no era gaire òptima per la pràctica castellera: havent-hi massa estructures arquitectòniques a sota i massa cablejat per sobre… Tot i això, vam trobar un trosset de parcel·la on es podien aixecar les nostres estructures amb, més o menys, eficiència i seguretat. Però ens varen fer esperar massa, començant molt més tard del previst… això va condicionar negativament la nostra actuació.
Vam ser nosaltres els que varem obrir la ronda de castells, descarregant un 3d6: el nostre més que consolidat buc insígnia!
3d6 Castellers de Tortosa
Era el torn dels Xiquets d’Alcover que alçaren un 3d6a. En acabar, nosaltres també optàrem per construir la mateixa estructura del pilar emergent.
3d6a Castellers de Tortosaagulla del 3d6a Castellers de Tortosa
La segona ronda la tancaren els alcoverins amb un 4d6. Castell que, precisament, també volíem aixecar nosaltres al següent torn. Però ja era tard i alguns companys havien de tornar a Tortosa. Amb els efectius delmats… en Cristian va decidir no presentar el castell.
Va ser aleshores, amb un gran gest de companyonia i fraternitat, quan el cap de colla dels Xiquets d’Alcover va proposar-nos que féssim el 4d6 de forma conjunta, es a dir: unir-nos tots en una única pinya, i posar la meitat d’integrants de cada colla a cada una de les posicions del tronc i del pom de dalt. Així som els castellers!, així son els nostres valors universals!
Fer un castell conjunt amb una altra colla és un espectacle visual molt bonic, ja que s’aixeca una estructura bicolor que entusiasma a l’espectador… però, fer un castell conjunt no deixa de ser una construcció un poc arriscada, ja que els castellers que pugen no coneixen els detalls tècnics ni els “vicis adquirits” de l’altra colla.
Tot i això el castell es va carregar sota una gran ovació, deixant-nos per sempre la instantània del nostre primer castell fet conjuntament amb una altra colla… però, al començar a desmuntar-lo, tot el pom es va desestabilitzar precipitant-se sobre la pinya.
4d6c dels Xiquets d'Alcover i Castellers de Tortosa
Ja sabem que això són coses que passen en aquesta activitat… i són coses que fan, encara més gran el fet casteller que tan estimem i portem a dins. Però, la veritat, en aquell moment, tots varem quedar tocats ja per la resta de la jornada.
Aquell 4d6 conjunt sempre el recordarem com la nostra primera llenya, però la pitjor part se la va emportar una de les dosos (la integrant dels Xiquets d’Alcover) que se la van endur, de forma preventiva, a fer una revisió més acurada per avaluar els possibles danys ocasionats per la caiguda.
Sense ambulància, els amfitrions ja no van poder tancar la tercera ronda. Així que vam passar als pilars de comiat: unint bé les dos pinyes, esquena contra esquena i aixecant cada colla un Pd4 de forma simultània.
pd4 simultani Xiquets d'Alcover i Castellers de Tortosa
Descarregats els pilars, la comissió de la Festa Major del Serradallt ens va convidar a un ràpid pica-pica allí mateix. Encara rossegant els canapès, varem marxar per acabar la diada al nucli històric d’Alcover, a la plaça de l’Església Vella: on trobem les runes de Santa Maria d’Alcover.
Santa Maria d’Alcover són les restes d’una petita església d’estil Romànic de finals del segle XII. L’any 1936 la varen cremar i, posteriorment, es va esfondrar el seu sostre voltat i les dos parets de la nau central. Ja no es va reconstruir, quedant-se així fins els nostres dies… quedant-se així, perquè nosaltres aixequéssim, a dins d’ella, tres pilars al cel.
Començaren els alcoverins, descarregant un bonic pilar de 4 aixecat per sota (Pd4xps). Al nostre torn, vam tornar a repetir el pilar de 4 i van tancar la diada castellera els amfitrions, també fent un Pd4.
Sopar lleuger de germanor entre les dos colles, preparat pel Kebab “Penya Barcelonista d’Alcover” i… de nou en ruta! Marxant carregats d’una barreja de sentiments contradictoris… però tenint tots molt clar que això només es el començament del segon tram de la temporada i que ens esperen grans èxits que, de segur, assolirem si treballem fort, amb il·lusió i tots units.
Ben amunt… ben amunt… Castellers de Tortosa!

Humbert Sanz i Vaqué

 

[bws_googleplusone]