Diada a Remolins. Un pas enrere… per agafar impuls!

No és gens engrescador escriure una crònica quan les coses no han anat com s’havien imaginat, quan impotent veus que els castells no surten… quan s’han de desmuntar sense ni tan sols haver-los pogut carregar. Però la vida ja és una mica així… i així l’hem d’apamar!, baixar el cap, reflexionar i aprendre de forma constructiva dels errors comesos.

Us ho dic de veritat!, aquests mal moments no són tan dolents per una colla: ajuden a posar les coses al lloc, veure les nostres expectatives de forma més realista i gaudir plenament quan arribin els futurs èxits que ens esperen per aquest segon tram de temporada, que només acaba d’arrancar.

Els actes d’aquesta diada van començar el vespre de dissabte al Càmping l’Aube de la Urbanització Riumar de Deltebre. Allí estava acampada la nostra colla convidada: els Margeners de Guissona, on varen fer una petita actuació que nosaltres vam adornar amb un pilar de 4.

Pd4 al Càmping l'Aube pels Castellers de Tortosa

El dia següent ja tocava jugar a casa: a Remolins! Tornàvem actuar a Tortosa després del nostre bateig. Ens va rebre un sol de rigor… d’aquests que fan agost! Resguardant-nos a les poques ombres existents de l’esplanada davant del Pavelló Firal i albirats pel vell Castell de Tenalles, que altiu semblava que ens volgués reptar a si érem capaços d’alçar-nos, encara més alts, que les seves pròpies muralles.

Vam obrir foc nosaltres… vam sortir a assegurar i a intentar esvair els fantasmes de l’última diada a Alcover. Vam començar amb el nostre més que segur 3d6.

3d6 al Pavelló de Remolins pels Castellers de Tortosa

Tancaren el primer torn els de Guissona, descarregant un tres de sis amb agulla.

Ja a la segona ronda, començaren els nostres problemes: tocava, també fer un 3d6a. El castell no estava sòlid a l’atura de segons i es va tenir que desmuntar quan es col·locaven els dosos. Va!, ho tornaríem a intentar a la ronda de repetició…

 Primer 3d6a al Pavelló de Remolins pels Castellers de Tortosa

Al seu torn, els marrons van executar un bonic 3d6xs

Tercera ronda!, era moment de presentar el nostre 4d6 i endolcir el record de la llenya que varem sofrir, a l’última diada, quan el vam carregar de forma conjunta amb els amfitrions. El teníem!, estava paradet… però l’acotxador no va aconseguir col·locar-se sobre els dosos i es va tenir que, finalment, desmuntar-lo…

id4d6 al Pavelló de Remolins pels Castellers de Tortosa

Els Margeners, tancaren aquesta tercera ronda descarregant un 4d6.

Amb nervis a l’ambient i canvis a nivell de tronc, vam entrar a la ronda de repetició, on es volia tornar a descarregar l’anterior intent desmuntat del 3d6a. En aquesta segona ocasió es va viure el moment èpic de la jornada, quan col·locats els dosos, el pis de sota es va desestabilitzar i, per evitar la segura caiguda, un dels terços es va abocar completament posant, fins i tot un peu sobre el segon de l’agulla, desmuntant-se de forma poc ortodoxa però… segura!

Segon 3d6a al Pavelló de Remolins pels Castellers de Tortosa

Hora del comiat: els marrons alçaren dos pilars de 4 (un d’ells de dol). I nosaltres també acabarem la jornada descarregant un espadat (Pd4).

Pd4 al Pavelló de Remolins pels Castellers de Tortosa

Al final cares llargues, decepció, impotència…

Ho hem fet altres vegades!, ho sabem fer!, i ho tornarem a fer!! Però caldrà treballar molt… molt més!, reflexionar i avaluar on hem fallat per no tornar a cometre els mateixos errors, anar a tots els assajos i diades sense excusa, remar junts en una sola direcció, creure amb nosaltres, honrar l’escut casteller que portem brodat davant del cor!

Ho sabeu!, aquests mals moments passen a totes les colles castelleres, però només les colles “grans” son capaces de reconèixer humilment les seves errades i, amb resiliència, treballar dur, amb confiança i instint de superació… només així podrem esmenar-les, sortir-nos-en i tornar a gaudir de l’èxit que ens està esperant!!

Pit i amunt!! Que som els Castellers i Castelleres de Tortosa!!!

Humbert Sanz i Vaqué

Diada d’Alcover. Reprenem la feina després de les vacances.

Feia gairebé 2 mesos de la nostra última diada… de la “Diada”!, del nostre bateig! Veníem de la parada tècnica de vacances i… sí!, estem a Agost i fa calor! Però… tot i això, teníem moltes ganes de fer castells!, teníem ganes de continuar amb la magnífica progressió assolida les dos últimes actuacions a casa nostra.
Tocava lluir la nostra flamant camisa portant-la fora de les Terres de l’Ebre per primer cop. Tocava pujar fins l’Alt Camp… tocava anar a aquella antiga vila de bandolers: a Alcover!
Vam omplir tot un autocar i alguns companys van venir amb cotxes particulars, però tots vam desplaçar-nos amb ganes i il·lusió per deixar una bona impressió als nostres amfitrions: els Xiquets d’Alcover, amb qui compartiríem, colze a colze, la plaça.
Diada Xiquets d'Alcover i Castellers de Tortosa
El primer destí va ser la urbanització alcoverina de Serradalt. A la parc situat al carrer 2 i en front del Bar la “Blanca Paloma”. La veritat és que la ubicació no era gaire òptima per la pràctica castellera: havent-hi massa estructures arquitectòniques a sota i massa cablejat per sobre… Tot i això, vam trobar un trosset de parcel·la on es podien aixecar les nostres estructures amb, més o menys, eficiència i seguretat. Però ens varen fer esperar massa, començant molt més tard del previst… això va condicionar negativament la nostra actuació.
Vam ser nosaltres els que varem obrir la ronda de castells, descarregant un 3d6: el nostre més que consolidat buc insígnia!
3d6 Castellers de Tortosa
Era el torn dels Xiquets d’Alcover que alçaren un 3d6a. En acabar, nosaltres també optàrem per construir la mateixa estructura del pilar emergent.
3d6a Castellers de Tortosaagulla del 3d6a Castellers de Tortosa
La segona ronda la tancaren els alcoverins amb un 4d6. Castell que, precisament, també volíem aixecar nosaltres al següent torn. Però ja era tard i alguns companys havien de tornar a Tortosa. Amb els efectius delmats… en Cristian va decidir no presentar el castell.
Va ser aleshores, amb un gran gest de companyonia i fraternitat, quan el cap de colla dels Xiquets d’Alcover va proposar-nos que féssim el 4d6 de forma conjunta, es a dir: unir-nos tots en una única pinya, i posar la meitat d’integrants de cada colla a cada una de les posicions del tronc i del pom de dalt. Així som els castellers!, així son els nostres valors universals!
Fer un castell conjunt amb una altra colla és un espectacle visual molt bonic, ja que s’aixeca una estructura bicolor que entusiasma a l’espectador… però, fer un castell conjunt no deixa de ser una construcció un poc arriscada, ja que els castellers que pugen no coneixen els detalls tècnics ni els “vicis adquirits” de l’altra colla.
Tot i això el castell es va carregar sota una gran ovació, deixant-nos per sempre la instantània del nostre primer castell fet conjuntament amb una altra colla… però, al començar a desmuntar-lo, tot el pom es va desestabilitzar precipitant-se sobre la pinya.
4d6c dels Xiquets d'Alcover i Castellers de Tortosa
Ja sabem que això són coses que passen en aquesta activitat… i són coses que fan, encara més gran el fet casteller que tan estimem i portem a dins. Però, la veritat, en aquell moment, tots varem quedar tocats ja per la resta de la jornada.
Aquell 4d6 conjunt sempre el recordarem com la nostra primera llenya, però la pitjor part se la va emportar una de les dosos (la integrant dels Xiquets d’Alcover) que se la van endur, de forma preventiva, a fer una revisió més acurada per avaluar els possibles danys ocasionats per la caiguda.
Sense ambulància, els amfitrions ja no van poder tancar la tercera ronda. Així que vam passar als pilars de comiat: unint bé les dos pinyes, esquena contra esquena i aixecant cada colla un Pd4 de forma simultània.
pd4 simultani Xiquets d'Alcover i Castellers de Tortosa
Descarregats els pilars, la comissió de la Festa Major del Serradallt ens va convidar a un ràpid pica-pica allí mateix. Encara rossegant els canapès, varem marxar per acabar la diada al nucli històric d’Alcover, a la plaça de l’Església Vella: on trobem les runes de Santa Maria d’Alcover.
Santa Maria d’Alcover són les restes d’una petita església d’estil Romànic de finals del segle XII. L’any 1936 la varen cremar i, posteriorment, es va esfondrar el seu sostre voltat i les dos parets de la nau central. Ja no es va reconstruir, quedant-se així fins els nostres dies… quedant-se així, perquè nosaltres aixequéssim, a dins d’ella, tres pilars al cel.
Començaren els alcoverins, descarregant un bonic pilar de 4 aixecat per sota (Pd4xps). Al nostre torn, vam tornar a repetir el pilar de 4 i van tancar la diada castellera els amfitrions, també fent un Pd4.
Sopar lleuger de germanor entre les dos colles, preparat pel Kebab “Penya Barcelonista d’Alcover” i… de nou en ruta! Marxant carregats d’una barreja de sentiments contradictoris… però tenint tots molt clar que això només es el començament del segon tram de la temporada i que ens esperen grans èxits que, de segur, assolirem si treballem fort, amb il·lusió i tots units.
Ben amunt… ben amunt… Castellers de Tortosa!

Humbert Sanz i Vaqué

 

Quan toca gaudir els castells (Diada de Primavera)

Quan el gruix de gent als assajos augmenta, quan puges el ritme de treball, quan es fan més proves i es poden treballar molt més les pinyes, quan la canalla curra més que mai, llavors és quan arriba una diada i pots gaudir de veritat dels castells. I és que sortir de plaça amb tres castells descarregats amb solvència i tranquil·litat és un plaer. I més si ho fas a casa, amb un castell inèdit per a la colla i estrenant posicions.
Això sí, no us penseu que la diada va ser tot flors i violes, de fet, temps de començar ens faltava una Rosa…
La diada estava programada ales 12 del migdia a la plaça del Mercat de Tortosa, que s’anava emplenant de castellers ja mitja hora abans. Les colles invitades: Xiquets de Vila-Seca i Castellers de Cerdanyola. Però a mesura que s’acostava l’hora marcada la cap de canalla s’anava posant nerviosa, faltaven l’enxaneta i una dosos que pujaven al primer castell. Després d’intentar contactar via whatsapp, trucades, i senyals de fum amb qualsevol persona que ens podés dir on eren les xiquetes el sots-cap de colla i ella van agafar el cotxe per anar-les a buscar a casa. I sort que les van trobar preparades per sortir i no amb les lleganyes encara als ulls com s’esperaven. Resulta que es pensaven que la diada era a les 12:30, i en el fons tenien raó perquè va ser més o menys a l’hora que vam començar voltant i girant!
Després d’aquesta incidència inicial, ja amb tothom enfaixat i amb ganes de fer pinya, perquè amb el fred que feia a ple sol i a ple migdia el dissabte a Tortosa res venia més de gust que una mica de calor humà (la pinya són els veritables herois dels castells, quin aguant!) vam començar la diada amb un 3d6 de foto. Semblava un castell de pedra de veritat perquè no es movia ni un mil·límetre, va ser una llàstima que l’acotxadora no es col·loqués bé i el castell no es pugués coronar. Així que la primera ronda es va quedar amb un intent desmuntat. Els de blau cel van descarregar un 4d6 i vam poder veure un 3d7 dels del Vallés.
A segona ronda vam tornar-hi amb el 3d6. Perquè som cabuts i perquè un castell tan ben parit no es pot deixar a mitges! Xerradeta de motivació per als grans i també per a la canalla. No faríem canvis, només calia posar-li ganes perquè sortís. Ara sí amb tota la decisió del món vam pujar el segon 3, que potser no estava tan perfecte com el primer, però feia goig de veure igual. Aquest el vam descarregar sense cap problema i els somriures van tornar a les cares de la colla. I això és important perquè els castells són actitud, creure que es pot mantenint un cert respecte a les construccions, i tot això ens faria falta per al pròxim castell que encararíem, un castell que no havíem fet mai, el 4d6 amb agulla. Vila-seca va tenir la mala sort de caure amb el 3d6a, cap lesió per això, i els de verd van descarregar un 4d6.
3d6 Castellers de Tortosa
I ja hi érem, el moment de la veritat havia arribat, el que tant havíem esperat, volíem descarregar un castell nou, un que requereix més gent a tronc i sobretot a pinya, amb una agulla totalment renovada, amb un baix que s’estrenava i també noves mans aguantant el pilar. Però feia temps que l’estàvem creuant a l’assaig i tots ens el creiem, confiança mútua entre pinya tronc i canalla, i el cap de colla dirigint amb positivisme. Les dos colles de fora ajudant a la pinya, i també alguns dels nostres amics de la Cala, que no ens fallen mai. Entre tots vam crear una gran pinya, forta i ferma. Tot estava a punt. El 4 pujava ben obert, potser un pèl massa per als segons que no arribaven a agafar cama però perfecte perquè els terços el treballessin amb comoditat.  La pujada de canalla va anar tan ràpida que en un moment ja estava sonant la primera aleta, ningú fora de lloc, cap dubte, l’emoció començava a arribar mentre l’agulla s’alçava en mig del castell, teníem ja l’acotxadora damunt la terça del quatre, preparada per entrar i convertir-se en l’enxaneta del pilar. Les gralleres ben atentes, mentre l’estructura exterior anava desmuntant-se, per tocar la segona aleta. I ja la tenim! Castell carregat! Queda tan poc que dins nostre ja el celebrem, només la baixada de l’agulla…. Primer 4d6a descarregat pels Castellers de Tortosa! Eufòria, alegria, salts, crits, càntics, felicitat en estat pur!
4d6a Castellers de TortosaAgulla de 4d6a Castellers de Tortosa
La diada va seguir el seu curs. Els Xiquets de Vila-Seca van fer un intent de 3d6a i els de Cerdanyola van descarregar aquesta mateixa estructura. Per a última ronda l’últim que volíem intentar a la nostra diada era el 4d6, el castell que havíem aconseguit descarregar al Prat després de que ens portés tants mals de caps. Una de les nostres acotxadores s’estrenava en aquest castell com a enxaneta, també teníem debut al pis de dosos i de terços i això sempre és un punt més de motivació. El castell va començar a enlairar-se. A dintre la pinya hi hauria cabut una altra colla fent castells, potser és perquè la gent ja no aguantava més la calor i necessitava espai vital, es pot entendre. Tot i així l’estructura era ferma i es podia treballar amb comoditat, pujava rapidíssim, acotxadora i enxaneta arribaven dalt just quan es començaven a col·locar les dosos i la traspassada va ser com un sospir, ni es va notar, i sense adonar-nos-en ja estàvem descarregant el nostre tercer castell del dia. Després d’això els blau cel van repetir el 3d6a per aquest cop descarregar-lo i Cerdanyola va descarregar un pilar de 5 on tots els integrants eren molt i molt joves.
4d6 Castellers de Tortosa
Vam acabar aquesta magnífica diada amb uns pilars conjunts i un últim dins al Mercat de Tortosa.
Pilar Conjunt Castellers de Tortosa
pd4 dintre del mercat dels Castellers de Tortosa

Diada al Prat del Llobregat

Tot just es feia de dia quan els castellers de Tortosa ens despertàvem, pantalons blancs posats i la faixa a la motxilla. Ningú estava adormit, els nervis no ho permetien: marxàvem per primera vegada a les comarques barcelonines a fer castells.
Però a la motxilla hi portàvem una altra cosa, una ombra, una por, un monstre. Hi portàvem els 4 intents desmuntats del 4d6, i el neguit de la setmana anterior, quan no vam poder fer cap construcció per culpa del vent. Ara anàvem al Prat de Llobregat, i la previsió era de pluja.
Després de dues hores de viatge i molts “quant falta?” de la canalla vam arribar per fi al nostre destí ( ah, i al Prat també). Efectivament plovia, però d’una manera suau, quasi imperceptible, només era el preludi del que s’acostava. Les tres colles (Castellers del Prat, Castellers de Castellar i nosaltres, Castellers de Tortosa) teníem ganes de fer la diada i una mica d’aigua no ens feia por, així doncs vam iniciar la diada amb els pilars de benvinguda, una mica descompassats.
Pilars Conjunts
Els primers van ser els de Castellar, que anaven de grana, color que properament lluirem els de Tortosa amb molt d’orgull, amb un id2d6. Els següents, nosaltres. El cap de colla ho tenia clar, i la colla també, l’objectiu era descarregar el maleït 4d6, així que seria el primer que faríem. La pinya es va muntar amb la gran ajuda dels amfitrions i també la dels companys de grana. Sota la fina pluja el tronc va anar pujant, estava bé de mides. El pom era sobre la pinya i començava a pujar, l’acotxadora tenia tantes ganes de fer el castell que va arribar dalt abans que els dosos i quan va veure que no podia seguir pujant va decidir esperar les seves companyes segurament pensant “vinga afanyeu-vos que hem de descarregar-lo!” En quant els dosos van estar col·locats la petita va reprendre l’ascensió, l’enxaneta la seguia de prop, ja era sobre la seva terça. I podem agrair a la canalla la seva rapidesa perquè en aquell moment el castell es començava a deformar, els baixos començaven a patir i la pinya no hagués aguantat un castell massa llarg. Així que amb coratge l’enxaneta es va alçar per sobre de tots i va tocar aquell cel humit i gris, que es va il·luminar per un instant amb l’aleta. Teníem el 4 carregat! I ara sabíem que el podíem descarregar. Quan tots vam ser al terra i la pinya es va obrir alguna cosa dins nostre es va alliberar, ja no portàvem l’ombra, la por ni el monstre. Havíem descarregat el 4d6.
4d6 Castellers de Tortosa
Van seguir els de blau, que jugaven a casa, amb un 2d5. En aquell moment la pluja va començar a ser més significativa. De fet, anava en crecciendo, amenaçadora. Tot i això nosaltres defensàvem la plaça, havíem vingut a fer castells i no ens rendiríem fàcilment. La segona ronda va començar amb un id3d6a de Castellar, seguit del nostre id3d6a. Només el vam pujar fins terços i vam veure que estava mal quadrat, molt mal quadrat de fet, no semblava ni un triangle ni una rodona, no sé què semblava… però un castell amb opcions de descarregar-se segur que no. Ja el faríem a la ronda de repetició, vam pensar, pobres il·lusos. Per acabar els amfitrions van descarregar un 3d6.
A tercera ronda, després d’un 4d6 del de Castellar, vam aixecar el 3d6. Era el 7é de la colla, al que menys por li tenim, el que sempre descarreguem. Potser per això, i afegint que ens havíem relaxat després de treure’ns l’espineta del 4, va sortir com va sortir. Quin desastre! Això sí, el vam defensar fins al final i el vam descarregar, però és d’aquells castells que et deixen unes fotos molt èpiques que donen tema de conversa per a tota la setmana. I per acabar-ho d’arrodonir, l’aigua ja no era imperceptible sinó que s’aproximava a una pluja torrencial, ho podreu apreciar pel color blanquinós de les fotografies. Us deixem aquestes dos fotografies perquè gaudiu de l’espectacle.
3d6 Castellers de Tortosa 3d6 Castellers de Tortosa
Després d’això la diada es va parar i tots vam córrer a aixoplugar-nos sota les balconades. Deu minuts després es van esvair una mica els núvols i els del Prat no s’ho van pensar gens. Van començar a muntar pinya ràpidament, no fos cas que tornés l’aigua. Van fer un id3d6a i tal com esperàvem el cel es va tornar a tapar i el xàfec ens va agafar de nou. Amb les 3 rondes de castells fetes vam decidir donar per acabada la diada quedant-nos sense ronda de repetició ni pilar final. El temps ens la té jurada! Tot i això vam tornar a casa contents amb el primer 4d6 de la temporada i un altre 3d6 a la butxaca.
Gralleres Castellers de Tortosa
(Les nostres gralleres –de negre- amb una companya tabalera de castellar i dos infiltrats que van voler sortir a la foto dels músics)

Fotografies: Isaac Ferrer

Diada del Perelló

Al Perelló hi anàvem amb ganes de descarregar el 4d6, el divendres abans de diada havia estat un gran assaig on vam creuar el 3 el 3a el 4 i el 4a, aquest últim per primera vegada, a més de col·locar acotxadora a la torre i encaràvem animats la diada. Tot i això alguna canalla no hi podria assistir i això ens deixava amb una única parella d’acotxadora-enxaneta, cosa que sempre és perillós perquè no disposes de recanvis.

Quan vam arribar a la Fira de la mel l’altra colla, els nostres companys de l’Ametlla, ja hi eren esperant-nos. Aquesta vegada vam obrir nosaltres la diada i en un brot de valentia i confiança vam decidir fer-ho amb el 4, el castell que ens havia donat problemes a l’última diada. A més, com mai ens agrada repetir un castell sense fer-li algun canvi, som així de capriciosos, vam decidir estrenar dos segons en aquella construcció. No ens estem de res!

El castell va començar a pujar sobre aquella pinya que, com molts cops, era tant nostra com dels Xics Caleros,sempre fen-nos mutu suport. En arribar dalt un dels dosos va pensar que seria divertit fer un pas de ball, o una patada voladora, no ho sabria descriure. Però bé, res més enllà d’un toc d’atenció per indicar al públic que s’estava posant en situació encara que l’espectacle havia començat. Ara ja sí amb els peus al lloc els dosos rebien l’arribada de les més petites. L’acotxadora però també va tenir problemes amb els peus, que se li van escapar (els dos) de l’espatlla dels dosos fent impossible que l’enxaneta creués el castell per carregar-lo. Ostres! Totes cap avall i sense encantar-se perquè una de les rengles s’estava entrant tant al castell que els terços es podien explicar secrets a cau d’orella. I per segon cop ens vam quedar a les portes de fer l’aleta al 4d6, quina ràbia!
4d6 Castellers de Tortosa
A segona ronda vam optar pel 3d6, el nostre castell insígnia, el que no falla mai. I no va decepcionar,el vam descarregar sense complicacions cosa que va suposar una injecció d’optimisme i coratge. Tal com va dir l’enxaneta en arribar al terra “Quan descarregues el castell és com si un llamp et passés pel cos, com electricitat!”. Només per sentir una frase com aquesta d’una nena petita ja val la pensa fer-te casteller.
3d6 Castellers de Tortosa
Després d’això ens vam animar a repetir el 4, era el castell que tots portàvem al cap i s’havia de tornar a intentar. Aquesta vegada estava millor de mides, la música sonava esperançadora quan va començar a pujar el pis de terços, dosos amunt i les menudes preparades. El cap de colla va donar l’ordre i van començar a pujar, però l’acotxadora es va quedar entrebancada pujant a la seva terça que aguantava amb aplom els repetits intents de la petita que no aconseguia arribar a la faixa. Després d’una estona que es va fer eterna amb el pes del castell sobre la pinya el 4 es va desmuntar per segona vegada. Amb el cansament de la colla i els ànims una mica baixos vam decidir donar per acabades les rondes de castells i dedicar-nos a ajudar als Caleros que van descarregar el 3 i el 4 de sis i van tenir també algun intent desmuntat, segurament només per ser uns bons padrins i donar-nos suport psicològic.
4d6 Castellers de Tortosa
Per acabar vam fer dos pilars simultanis molt bonics on les enxanetes, demostrant l’amor que ens tenim les dues colles, es van llençar un petó des de dalt dels seus pilars. I amb aquest gest tan dolç vam acabar la diada.
pd4 Castellers de Tortosa
Sembla que aquest castell se’ns resisteix, però això no quedarà així. Tenim determinació, i la clau sabem quina és: assaig, assaig i assaig. No defallim, no afluixem, som els Castellers de Tortosa i demostrarem a plaça el que valem!