Festes de la Cinta 2016

Les colles castelleres som societats plurals on molts provenim de diferents indrets, on tots hi tenim cabuda, on tots som benvinguts! Als Castellers de Tortosa també succeeix això: no tots som gent de Tortosa… som molts els que provenim de diferents origens: Roquetes, Amposta, Barcelona, Terrassa, Granollers… i, fins i tot: Itàlia, França o Alemanya. Però al final, tots portem amb orgull, el nom de la ciutat de Tortosa (a qui representem) al nostre escut i el color de la seva bandera, a la nostra camisa.

Les festes majors de Tortosa són en honor a la Mare de Déu de la Cinta, que… per extensió, també és patrona de tots els pobles del Bisbat de Tortosa. Totes les colles castelleres, quan son les festes majors de la seva localitat, fan actes i diades dedicades al seu patró i… nosaltres, no podíem ser menys!

Va ser precisament a les festes de la Cinta de l’any passat quan vam aixecar el nostre primer castell: un 3d6!! Va ser un moment molt emocionant! Després han vingut molts castells… moltes diades (algunes millors, altres no tant), on hem pogut ampliar la nostra gamma fins a 4 tipus de castells.

Un any després, tornaven a ser a les nostres festes majors i, per primer cop, les passaríem amb la nostra camisa grana!

Divendres 2 de setembre de 2016

Els actes varen començar el divendres per la tarda amb la festa: “La Llarga es mou amb els Castellers de Tortosa”, promoguda pel Bar Maso del barri de Ferreries. Varem començar amb jocs infantils tradicionals i xocolatada per tots els xiquets que varen venir.

Jocs al carrer amb nens dels Castellers de Tortosa a Casa Maso

Després, començarem un taller casteller obert a tothom, on varem poder assajar (per trams) el 3d6, que tornaríem a portar el diumenge a plaça, i aconseguir creuar perfectament l’enxaneta. També, durant les proves del taller casteller, varem descarregar un cofoi pilar de 4.

Pd4 dels Castellers de Tortosa a Casa Maso

En acabar: baldanada popular, jocs per als més grans (futbolí, billar americà…), música i xerinola.

Un cop més, ens em de treure el barret per tots els integrants del grup de events dels CdT… Felicitats per la feina ben feta!

Dissabte 3 de setembre de 2016

El dissabte de la Cinta és sinònim d’Ofrena de Flors i Fruits a la nostra patrona. Es un acte molt nostrat on es barreja la part festiva de sortir tots en processó, com una part més solidària: ja que tots els aliments i útils entregats seran repartits per la gent que més ho necessita.

Nosaltres era la primera vegada que apareixíem i, actes com aquest són molt importants que hi anem tots: perquè serveixen per promocionar la nostra colla i xalar molt… sobretot amb la nostra canalla!!

Entrada al parc amb la canalla dels Castellers de Tortosa a l'Ofrena

Diumenge 4 de setembre de 2016

Dia gran per Tortosa!, dia gran per la nostra colla!!

Ens varem reunir tots a la plaça Nostra Senyora de la Cinta i, abans que comencés la missa solemne en el seu honor i davant de la seva imatge que guarda la porta al claustre de la catedral, varem plantar un respectuós pilar de 4.

Pd4 dels Castellers de Tortosa davant la imatge de la Cinta

En acabar la missa solemne, juntament amb els Gegants i Cort de Bèsties de la ciutat, la Banda de Música de Tortosa i altres associacions tortosines, varem rebre a les autoritats i assistents a la porta principal de la catedral, recentment oberta al riu.

D’allí, en cerimoniosa comitiva, ens varem dirigir tots a la plaça de l’Ajuntament on nosaltres alçaríem el nostre castell al cel.

La plaça de l’Ajuntament és una plaça que sempre em triomfat: varem fer el nostre primer castell com a colla i varem fer la millor diada de la nostra història el dia del nostre bateig. Però en aquesta ocasió anàvem una mica recelosos ja que els dos xiquets que coronarien el castell s’estrenaven aquell dia i, això, sempre és un risc.

Rodejats per una gran multitud de gent, per les pubilles, per les autoritats… varem començar a tancar la pinya, amb l’inquietant record de l’última diada a Mollet. Un crit de força i ànim va ressonar i… després, silenci! Començà a sonar el toc de castells.

El castell es va tenir que defensar, però l’acotxador i l’enxaneta varen fer un debut excepcional. En acabar, gran felicitat  i, per fi!, varem poder escoltar el nostre crit de guerra: “Ben amunt!, ben amunt!, Castellers de Tortosa!”, entre la tancada i calorosa ovació de tot el públic.

3d6 dels Castellers de Tortosa a la plaça de l'Ajuntament

Per finalitzar com es mereixien tots aquests actes de la Cinta 2016, varem acabar, entre converses relaxades, al parc municipal de Tortosa, on ens vam acomiadar amb un senzill piscolabis… fins l’any que ve!

Humbert Sanz i Vaqué

Diada a Remolins. Un pas enrere… per agafar impuls!

No és gens engrescador escriure una crònica quan les coses no han anat com s’havien imaginat, quan impotent veus que els castells no surten… quan s’han de desmuntar sense ni tan sols haver-los pogut carregar. Però la vida ja és una mica així… i així l’hem d’apamar!, baixar el cap, reflexionar i aprendre de forma constructiva dels errors comesos.

Us ho dic de veritat!, aquests mal moments no són tan dolents per una colla: ajuden a posar les coses al lloc, veure les nostres expectatives de forma més realista i gaudir plenament quan arribin els futurs èxits que ens esperen per aquest segon tram de temporada, que només acaba d’arrancar.

Els actes d’aquesta diada van començar el vespre de dissabte al Càmping l’Aube de la Urbanització Riumar de Deltebre. Allí estava acampada la nostra colla convidada: els Margeners de Guissona, on varen fer una petita actuació que nosaltres vam adornar amb un pilar de 4.

Pd4 al Càmping l'Aube pels Castellers de Tortosa

El dia següent ja tocava jugar a casa: a Remolins! Tornàvem actuar a Tortosa després del nostre bateig. Ens va rebre un sol de rigor… d’aquests que fan agost! Resguardant-nos a les poques ombres existents de l’esplanada davant del Pavelló Firal i albirats pel vell Castell de Tenalles, que altiu semblava que ens volgués reptar a si érem capaços d’alçar-nos, encara més alts, que les seves pròpies muralles.

Vam obrir foc nosaltres… vam sortir a assegurar i a intentar esvair els fantasmes de l’última diada a Alcover. Vam començar amb el nostre més que segur 3d6.

3d6 al Pavelló de Remolins pels Castellers de Tortosa

Tancaren el primer torn els de Guissona, descarregant un tres de sis amb agulla.

Ja a la segona ronda, començaren els nostres problemes: tocava, també fer un 3d6a. El castell no estava sòlid a l’atura de segons i es va tenir que desmuntar quan es col·locaven els dosos. Va!, ho tornaríem a intentar a la ronda de repetició…

 Primer 3d6a al Pavelló de Remolins pels Castellers de Tortosa

Al seu torn, els marrons van executar un bonic 3d6xs

Tercera ronda!, era moment de presentar el nostre 4d6 i endolcir el record de la llenya que varem sofrir, a l’última diada, quan el vam carregar de forma conjunta amb els amfitrions. El teníem!, estava paradet… però l’acotxador no va aconseguir col·locar-se sobre els dosos i es va tenir que, finalment, desmuntar-lo…

id4d6 al Pavelló de Remolins pels Castellers de Tortosa

Els Margeners, tancaren aquesta tercera ronda descarregant un 4d6.

Amb nervis a l’ambient i canvis a nivell de tronc, vam entrar a la ronda de repetició, on es volia tornar a descarregar l’anterior intent desmuntat del 3d6a. En aquesta segona ocasió es va viure el moment èpic de la jornada, quan col·locats els dosos, el pis de sota es va desestabilitzar i, per evitar la segura caiguda, un dels terços es va abocar completament posant, fins i tot un peu sobre el segon de l’agulla, desmuntant-se de forma poc ortodoxa però… segura!

Segon 3d6a al Pavelló de Remolins pels Castellers de Tortosa

Hora del comiat: els marrons alçaren dos pilars de 4 (un d’ells de dol). I nosaltres també acabarem la jornada descarregant un espadat (Pd4).

Pd4 al Pavelló de Remolins pels Castellers de Tortosa

Al final cares llargues, decepció, impotència…

Ho hem fet altres vegades!, ho sabem fer!, i ho tornarem a fer!! Però caldrà treballar molt… molt més!, reflexionar i avaluar on hem fallat per no tornar a cometre els mateixos errors, anar a tots els assajos i diades sense excusa, remar junts en una sola direcció, creure amb nosaltres, honrar l’escut casteller que portem brodat davant del cor!

Ho sabeu!, aquests mals moments passen a totes les colles castelleres, però només les colles “grans” son capaces de reconèixer humilment les seves errades i, amb resiliència, treballar dur, amb confiança i instint de superació… només així podrem esmenar-les, sortir-nos-en i tornar a gaudir de l’èxit que ens està esperant!!

Pit i amunt!! Que som els Castellers i Castelleres de Tortosa!!!

Humbert Sanz i Vaqué

Diada d’Alcover. Reprenem la feina després de les vacances.

Feia gairebé 2 mesos de la nostra última diada… de la “Diada”!, del nostre bateig! Veníem de la parada tècnica de vacances i… sí!, estem a Agost i fa calor! Però… tot i això, teníem moltes ganes de fer castells!, teníem ganes de continuar amb la magnífica progressió assolida les dos últimes actuacions a casa nostra.
Tocava lluir la nostra flamant camisa portant-la fora de les Terres de l’Ebre per primer cop. Tocava pujar fins l’Alt Camp… tocava anar a aquella antiga vila de bandolers: a Alcover!
Vam omplir tot un autocar i alguns companys van venir amb cotxes particulars, però tots vam desplaçar-nos amb ganes i il·lusió per deixar una bona impressió als nostres amfitrions: els Xiquets d’Alcover, amb qui compartiríem, colze a colze, la plaça.
Diada Xiquets d'Alcover i Castellers de Tortosa
El primer destí va ser la urbanització alcoverina de Serradalt. A la parc situat al carrer 2 i en front del Bar la “Blanca Paloma”. La veritat és que la ubicació no era gaire òptima per la pràctica castellera: havent-hi massa estructures arquitectòniques a sota i massa cablejat per sobre… Tot i això, vam trobar un trosset de parcel·la on es podien aixecar les nostres estructures amb, més o menys, eficiència i seguretat. Però ens varen fer esperar massa, començant molt més tard del previst… això va condicionar negativament la nostra actuació.
Vam ser nosaltres els que varem obrir la ronda de castells, descarregant un 3d6: el nostre més que consolidat buc insígnia!
3d6 Castellers de Tortosa
Era el torn dels Xiquets d’Alcover que alçaren un 3d6a. En acabar, nosaltres també optàrem per construir la mateixa estructura del pilar emergent.
3d6a Castellers de Tortosaagulla del 3d6a Castellers de Tortosa
La segona ronda la tancaren els alcoverins amb un 4d6. Castell que, precisament, també volíem aixecar nosaltres al següent torn. Però ja era tard i alguns companys havien de tornar a Tortosa. Amb els efectius delmats… en Cristian va decidir no presentar el castell.
Va ser aleshores, amb un gran gest de companyonia i fraternitat, quan el cap de colla dels Xiquets d’Alcover va proposar-nos que féssim el 4d6 de forma conjunta, es a dir: unir-nos tots en una única pinya, i posar la meitat d’integrants de cada colla a cada una de les posicions del tronc i del pom de dalt. Així som els castellers!, així son els nostres valors universals!
Fer un castell conjunt amb una altra colla és un espectacle visual molt bonic, ja que s’aixeca una estructura bicolor que entusiasma a l’espectador… però, fer un castell conjunt no deixa de ser una construcció un poc arriscada, ja que els castellers que pugen no coneixen els detalls tècnics ni els “vicis adquirits” de l’altra colla.
Tot i això el castell es va carregar sota una gran ovació, deixant-nos per sempre la instantània del nostre primer castell fet conjuntament amb una altra colla… però, al començar a desmuntar-lo, tot el pom es va desestabilitzar precipitant-se sobre la pinya.
4d6c dels Xiquets d'Alcover i Castellers de Tortosa
Ja sabem que això són coses que passen en aquesta activitat… i són coses que fan, encara més gran el fet casteller que tan estimem i portem a dins. Però, la veritat, en aquell moment, tots varem quedar tocats ja per la resta de la jornada.
Aquell 4d6 conjunt sempre el recordarem com la nostra primera llenya, però la pitjor part se la va emportar una de les dosos (la integrant dels Xiquets d’Alcover) que se la van endur, de forma preventiva, a fer una revisió més acurada per avaluar els possibles danys ocasionats per la caiguda.
Sense ambulància, els amfitrions ja no van poder tancar la tercera ronda. Així que vam passar als pilars de comiat: unint bé les dos pinyes, esquena contra esquena i aixecant cada colla un Pd4 de forma simultània.
pd4 simultani Xiquets d'Alcover i Castellers de Tortosa
Descarregats els pilars, la comissió de la Festa Major del Serradallt ens va convidar a un ràpid pica-pica allí mateix. Encara rossegant els canapès, varem marxar per acabar la diada al nucli històric d’Alcover, a la plaça de l’Església Vella: on trobem les runes de Santa Maria d’Alcover.
Santa Maria d’Alcover són les restes d’una petita església d’estil Romànic de finals del segle XII. L’any 1936 la varen cremar i, posteriorment, es va esfondrar el seu sostre voltat i les dos parets de la nau central. Ja no es va reconstruir, quedant-se així fins els nostres dies… quedant-se així, perquè nosaltres aixequéssim, a dins d’ella, tres pilars al cel.
Començaren els alcoverins, descarregant un bonic pilar de 4 aixecat per sota (Pd4xps). Al nostre torn, vam tornar a repetir el pilar de 4 i van tancar la diada castellera els amfitrions, també fent un Pd4.
Sopar lleuger de germanor entre les dos colles, preparat pel Kebab “Penya Barcelonista d’Alcover” i… de nou en ruta! Marxant carregats d’una barreja de sentiments contradictoris… però tenint tots molt clar que això només es el començament del segon tram de la temporada i que ens esperen grans èxits que, de segur, assolirem si treballem fort, amb il·lusió i tots units.
Ben amunt… ben amunt… Castellers de Tortosa!

Humbert Sanz i Vaqué

 

Quan toca gaudir els castells (Diada de Primavera)

Quan el gruix de gent als assajos augmenta, quan puges el ritme de treball, quan es fan més proves i es poden treballar molt més les pinyes, quan la canalla curra més que mai, llavors és quan arriba una diada i pots gaudir de veritat dels castells. I és que sortir de plaça amb tres castells descarregats amb solvència i tranquil·litat és un plaer. I més si ho fas a casa, amb un castell inèdit per a la colla i estrenant posicions.
Això sí, no us penseu que la diada va ser tot flors i violes, de fet, temps de començar ens faltava una Rosa…
La diada estava programada ales 12 del migdia a la plaça del Mercat de Tortosa, que s’anava emplenant de castellers ja mitja hora abans. Les colles invitades: Xiquets de Vila-Seca i Castellers de Cerdanyola. Però a mesura que s’acostava l’hora marcada la cap de canalla s’anava posant nerviosa, faltaven l’enxaneta i una dosos que pujaven al primer castell. Després d’intentar contactar via whatsapp, trucades, i senyals de fum amb qualsevol persona que ens podés dir on eren les xiquetes el sots-cap de colla i ella van agafar el cotxe per anar-les a buscar a casa. I sort que les van trobar preparades per sortir i no amb les lleganyes encara als ulls com s’esperaven. Resulta que es pensaven que la diada era a les 12:30, i en el fons tenien raó perquè va ser més o menys a l’hora que vam començar voltant i girant!
Després d’aquesta incidència inicial, ja amb tothom enfaixat i amb ganes de fer pinya, perquè amb el fred que feia a ple sol i a ple migdia el dissabte a Tortosa res venia més de gust que una mica de calor humà (la pinya són els veritables herois dels castells, quin aguant!) vam començar la diada amb un 3d6 de foto. Semblava un castell de pedra de veritat perquè no es movia ni un mil·límetre, va ser una llàstima que l’acotxadora no es col·loqués bé i el castell no es pugués coronar. Així que la primera ronda es va quedar amb un intent desmuntat. Els de blau cel van descarregar un 4d6 i vam poder veure un 3d7 dels del Vallés.
A segona ronda vam tornar-hi amb el 3d6. Perquè som cabuts i perquè un castell tan ben parit no es pot deixar a mitges! Xerradeta de motivació per als grans i també per a la canalla. No faríem canvis, només calia posar-li ganes perquè sortís. Ara sí amb tota la decisió del món vam pujar el segon 3, que potser no estava tan perfecte com el primer, però feia goig de veure igual. Aquest el vam descarregar sense cap problema i els somriures van tornar a les cares de la colla. I això és important perquè els castells són actitud, creure que es pot mantenint un cert respecte a les construccions, i tot això ens faria falta per al pròxim castell que encararíem, un castell que no havíem fet mai, el 4d6 amb agulla. Vila-seca va tenir la mala sort de caure amb el 3d6a, cap lesió per això, i els de verd van descarregar un 4d6.
3d6 Castellers de Tortosa
I ja hi érem, el moment de la veritat havia arribat, el que tant havíem esperat, volíem descarregar un castell nou, un que requereix més gent a tronc i sobretot a pinya, amb una agulla totalment renovada, amb un baix que s’estrenava i també noves mans aguantant el pilar. Però feia temps que l’estàvem creuant a l’assaig i tots ens el creiem, confiança mútua entre pinya tronc i canalla, i el cap de colla dirigint amb positivisme. Les dos colles de fora ajudant a la pinya, i també alguns dels nostres amics de la Cala, que no ens fallen mai. Entre tots vam crear una gran pinya, forta i ferma. Tot estava a punt. El 4 pujava ben obert, potser un pèl massa per als segons que no arribaven a agafar cama però perfecte perquè els terços el treballessin amb comoditat.  La pujada de canalla va anar tan ràpida que en un moment ja estava sonant la primera aleta, ningú fora de lloc, cap dubte, l’emoció començava a arribar mentre l’agulla s’alçava en mig del castell, teníem ja l’acotxadora damunt la terça del quatre, preparada per entrar i convertir-se en l’enxaneta del pilar. Les gralleres ben atentes, mentre l’estructura exterior anava desmuntant-se, per tocar la segona aleta. I ja la tenim! Castell carregat! Queda tan poc que dins nostre ja el celebrem, només la baixada de l’agulla…. Primer 4d6a descarregat pels Castellers de Tortosa! Eufòria, alegria, salts, crits, càntics, felicitat en estat pur!
4d6a Castellers de TortosaAgulla de 4d6a Castellers de Tortosa
La diada va seguir el seu curs. Els Xiquets de Vila-Seca van fer un intent de 3d6a i els de Cerdanyola van descarregar aquesta mateixa estructura. Per a última ronda l’últim que volíem intentar a la nostra diada era el 4d6, el castell que havíem aconseguit descarregar al Prat després de que ens portés tants mals de caps. Una de les nostres acotxadores s’estrenava en aquest castell com a enxaneta, també teníem debut al pis de dosos i de terços i això sempre és un punt més de motivació. El castell va començar a enlairar-se. A dintre la pinya hi hauria cabut una altra colla fent castells, potser és perquè la gent ja no aguantava més la calor i necessitava espai vital, es pot entendre. Tot i així l’estructura era ferma i es podia treballar amb comoditat, pujava rapidíssim, acotxadora i enxaneta arribaven dalt just quan es començaven a col·locar les dosos i la traspassada va ser com un sospir, ni es va notar, i sense adonar-nos-en ja estàvem descarregant el nostre tercer castell del dia. Després d’això els blau cel van repetir el 3d6a per aquest cop descarregar-lo i Cerdanyola va descarregar un pilar de 5 on tots els integrants eren molt i molt joves.
4d6 Castellers de Tortosa
Vam acabar aquesta magnífica diada amb uns pilars conjunts i un últim dins al Mercat de Tortosa.
Pilar Conjunt Castellers de Tortosa
pd4 dintre del mercat dels Castellers de Tortosa

Diada al Prat del Llobregat

Tot just es feia de dia quan els castellers de Tortosa ens despertàvem, pantalons blancs posats i la faixa a la motxilla. Ningú estava adormit, els nervis no ho permetien: marxàvem per primera vegada a les comarques barcelonines a fer castells.
Però a la motxilla hi portàvem una altra cosa, una ombra, una por, un monstre. Hi portàvem els 4 intents desmuntats del 4d6, i el neguit de la setmana anterior, quan no vam poder fer cap construcció per culpa del vent. Ara anàvem al Prat de Llobregat, i la previsió era de pluja.
Després de dues hores de viatge i molts “quant falta?” de la canalla vam arribar per fi al nostre destí ( ah, i al Prat també). Efectivament plovia, però d’una manera suau, quasi imperceptible, només era el preludi del que s’acostava. Les tres colles (Castellers del Prat, Castellers de Castellar i nosaltres, Castellers de Tortosa) teníem ganes de fer la diada i una mica d’aigua no ens feia por, així doncs vam iniciar la diada amb els pilars de benvinguda, una mica descompassats.
Pilars Conjunts
Els primers van ser els de Castellar, que anaven de grana, color que properament lluirem els de Tortosa amb molt d’orgull, amb un id2d6. Els següents, nosaltres. El cap de colla ho tenia clar, i la colla també, l’objectiu era descarregar el maleït 4d6, així que seria el primer que faríem. La pinya es va muntar amb la gran ajuda dels amfitrions i també la dels companys de grana. Sota la fina pluja el tronc va anar pujant, estava bé de mides. El pom era sobre la pinya i començava a pujar, l’acotxadora tenia tantes ganes de fer el castell que va arribar dalt abans que els dosos i quan va veure que no podia seguir pujant va decidir esperar les seves companyes segurament pensant “vinga afanyeu-vos que hem de descarregar-lo!” En quant els dosos van estar col·locats la petita va reprendre l’ascensió, l’enxaneta la seguia de prop, ja era sobre la seva terça. I podem agrair a la canalla la seva rapidesa perquè en aquell moment el castell es començava a deformar, els baixos començaven a patir i la pinya no hagués aguantat un castell massa llarg. Així que amb coratge l’enxaneta es va alçar per sobre de tots i va tocar aquell cel humit i gris, que es va il·luminar per un instant amb l’aleta. Teníem el 4 carregat! I ara sabíem que el podíem descarregar. Quan tots vam ser al terra i la pinya es va obrir alguna cosa dins nostre es va alliberar, ja no portàvem l’ombra, la por ni el monstre. Havíem descarregat el 4d6.
4d6 Castellers de Tortosa
Van seguir els de blau, que jugaven a casa, amb un 2d5. En aquell moment la pluja va començar a ser més significativa. De fet, anava en crecciendo, amenaçadora. Tot i això nosaltres defensàvem la plaça, havíem vingut a fer castells i no ens rendiríem fàcilment. La segona ronda va començar amb un id3d6a de Castellar, seguit del nostre id3d6a. Només el vam pujar fins terços i vam veure que estava mal quadrat, molt mal quadrat de fet, no semblava ni un triangle ni una rodona, no sé què semblava… però un castell amb opcions de descarregar-se segur que no. Ja el faríem a la ronda de repetició, vam pensar, pobres il·lusos. Per acabar els amfitrions van descarregar un 3d6.
A tercera ronda, després d’un 4d6 del de Castellar, vam aixecar el 3d6. Era el 7é de la colla, al que menys por li tenim, el que sempre descarreguem. Potser per això, i afegint que ens havíem relaxat després de treure’ns l’espineta del 4, va sortir com va sortir. Quin desastre! Això sí, el vam defensar fins al final i el vam descarregar, però és d’aquells castells que et deixen unes fotos molt èpiques que donen tema de conversa per a tota la setmana. I per acabar-ho d’arrodonir, l’aigua ja no era imperceptible sinó que s’aproximava a una pluja torrencial, ho podreu apreciar pel color blanquinós de les fotografies. Us deixem aquestes dos fotografies perquè gaudiu de l’espectacle.
3d6 Castellers de Tortosa 3d6 Castellers de Tortosa
Després d’això la diada es va parar i tots vam córrer a aixoplugar-nos sota les balconades. Deu minuts després es van esvair una mica els núvols i els del Prat no s’ho van pensar gens. Van començar a muntar pinya ràpidament, no fos cas que tornés l’aigua. Van fer un id3d6a i tal com esperàvem el cel es va tornar a tapar i el xàfec ens va agafar de nou. Amb les 3 rondes de castells fetes vam decidir donar per acabada la diada quedant-nos sense ronda de repetició ni pilar final. El temps ens la té jurada! Tot i això vam tornar a casa contents amb el primer 4d6 de la temporada i un altre 3d6 a la butxaca.
Gralleres Castellers de Tortosa
(Les nostres gralleres –de negre- amb una companya tabalera de castellar i dos infiltrats que van voler sortir a la foto dels músics)

Fotografies: Isaac Ferrer