Diada a Miravet. La unió ens farà imparables!

Quantes ganes tenia d’escriure una crònica com aquesta!,quantes ganes teníem de tornar gaudir una diada com la que vam tenir diumenge passat!

I és que feia massa temps que no vivien l’alegria i el goig de descarregar-ho tot, massa temps deambulant per les places i tenir que tornar a casa buits de castells, desgastats d’esperança… Però a Miravet vam ressorgir!, vam tornar a ser aquella gran colla que sorprengué a tothom el dia del nostre bateig… I sabeu quin va ser el secret? La gran assistència que vam tenir i el treball ben fet durant els assajos!

Arribà per fi, el diumenge 16 d’octubre de 2016… tocava diada, tocava anar a Miravet! Miravet és una petita localitat de la Rivera d’Ebre amb un llegat històric excepcional. És remarcable la seva terrisseria, el seu poble antic o cap de la vila, l’Església Vella (magnífic temple renaixentista del segle XVI, recuperat com a monument cultural) o el Pas de Barca: l’últim llaüt de tracció hidràulica que queda a Catalunya. Però si una cosa destaca sobre tot, és el seu altiu castell templari, que s’alça invencible sobre un turó…

I allí érem tots!, per fer el que més ens agrada, en aquella terra també banyada pel “nostre” riu. Allí érem tots!, per aixecar estructures humanes… per aixecar el nostre orgull! I per aixecar-lo, encara més alt!, que aquella vella atalaia miravetana.

Diada de Castellers de Tortosa a Miravet

A la Diada Castellera de Miravet vam ser convidats els Castellers de Tortosa, els Castellers de Castellar del Vallès i la Colla Castellera La Bisbal del Penedès (els Bous). A la una de la tarda, puntuals, ens vam concentrar a la plaça de l’Arenal, amb el riu Ebre a tocar.

Ens va tocar obrir ronda nosaltres i, el cap de colla, va decidir començar amb el 4d6. No podíem fallar!, havíem d’alçar el castell amb total solvència i fermesa! I així ho vàrem fer: concentrats des del primer instant, el castell es va descarregar entre alegries i, sobretot: alleujament general.

4d6 dels Castellers de Tortosa

Continuaren els de Castellar del Vallès fent un 3d6a i tancaren, els de la Bisbal, descarregant un 2d6 (i acabant-lo amb un dels terços fent la “figuereta” sobre els segons).

Començà la segona ronda i vam presentar-nos amb el 3d6a que tant se’ns havia resistit les últimes diades. Després de desmuntar el peu una vegada, vam tirar-lo endavant però l’estructura no estava segura i després d’uns moments de incertesa i nervis, es va decidir desmuntar-lo… ho tornaríem a intentar a la ronda de repetició.

Per la seva banda els del Vallès van plantar un 5d6 i, els Bous, van aventurar-se a aixecar un 3d7… posar un pis més sempre és un moment delicat i, la veritat, el castell remenava massa… finalment, es va desmuntar quan els dosos ja estaven col·locats.

Tercera ronda! Nosaltres… encara tocats pel id3d6a anterior i envaïts per tots els fantasmes de diades pretèrites, vam anar a assegurar portant el nostre baluard més segur: el 3d6. No vam decebre als assistents i el vam plantar amb total fermesa entre aplaudiments i el mantejament de la canalla.

3d6 dels Castellers de Tortosa

Seguiren els vallesans amb un 4d6 i els bisbalencs, impulsats més pel cor que pel cap, van tornar a presentar-se amb el 3d7… el castell no es va veure clar en cap moment i, després d’intentar defensar l’indefensable, va acabar fent estrepitosa llenya.

Tocava ronda de repetició i teníem l’oportunitat per aconseguir el resistible 3d6a… “vinga!, que som molts avui i ens ajudaran a tancar pinya!, vinga!, que avui ho em descarregat tot!” I… per fi es va poder descarregar, això sí patint i amb l’ai al cor fins el final!

3d6a dels Castellers de Tortosa

Ara sí!, l’alegria va envair-nos i la celebració va ser, per fi!, tancada i joiosa. Ara sí!, vàrem poder tornar a cantar la nostra tonada, saltant abraçats.

Per la seva banda, els del Penedès, van tancar la ronda de repetició aixecant un 3d6: rebaixant un pis, per pujar així els ànims i el  coratge d’aquells “braus”… amansats.

Per acabar la diada les tres colles vam fer Pd4 simultanis, amb la curiositat que els ataronjats el van descarregar aixecant-lo per sota.

3 Pd4 conjunts dels Castellers de Tortosa, Bous de la Bisbal i Castellar del Vallès

Aquesta diada ha de ser el punt d’inflexió per a continuar amb la fantàstica progressió que havíem iniciat la temporada passada i que vam culminar el dia del nostre bateig… Aquesta diada és una demostració pràctica que si assistim tots i totes als assajos i diades i treballem dur, remant en una sola direcció,  ja no tindrem aturador… Aquesta diada ens ha servit per creure en nosaltres… per fer-nos veure que, tot i que som una colla jove i petita, mai serem una colla resignada i dividida!

Abraçades dels Castellers de Tortosa

Companys… moltes felicitats per l’èxit d’aquesta gran diada! I… ara a pencar!, ara a acabar la temporada fent a Vilaseca la millor actuació de la nostra història: som-hi!, que la unió ens farà imparables!

Humbert Sanz i Vaqué

Festes de la Cinta 2016

Les colles castelleres som societats plurals on molts provenim de diferents indrets, on tots hi tenim cabuda, on tots som benvinguts! Als Castellers de Tortosa també succeeix això: no tots som gent de Tortosa… som molts els que provenim de diferents origens: Roquetes, Amposta, Barcelona, Terrassa, Granollers… i, fins i tot: Itàlia, França o Alemanya. Però al final, tots portem amb orgull, el nom de la ciutat de Tortosa (a qui representem) al nostre escut i el color de la seva bandera, a la nostra camisa.

Les festes majors de Tortosa són en honor a la Mare de Déu de la Cinta, que… per extensió, també és patrona de tots els pobles del Bisbat de Tortosa. Totes les colles castelleres, quan son les festes majors de la seva localitat, fan actes i diades dedicades al seu patró i… nosaltres, no podíem ser menys!

Va ser precisament a les festes de la Cinta de l’any passat quan vam aixecar el nostre primer castell: un 3d6!! Va ser un moment molt emocionant! Després han vingut molts castells… moltes diades (algunes millors, altres no tant), on hem pogut ampliar la nostra gamma fins a 4 tipus de castells.

Un any després, tornaven a ser a les nostres festes majors i, per primer cop, les passaríem amb la nostra camisa grana!

Divendres 2 de setembre de 2016

Els actes varen començar el divendres per la tarda amb la festa: “La Llarga es mou amb els Castellers de Tortosa”, promoguda pel Bar Maso del barri de Ferreries. Varem començar amb jocs infantils tradicionals i xocolatada per tots els xiquets que varen venir.

Jocs al carrer amb nens dels Castellers de Tortosa a Casa Maso

Després, començarem un taller casteller obert a tothom, on varem poder assajar (per trams) el 3d6, que tornaríem a portar el diumenge a plaça, i aconseguir creuar perfectament l’enxaneta. També, durant les proves del taller casteller, varem descarregar un cofoi pilar de 4.

Pd4 dels Castellers de Tortosa a Casa Maso

En acabar: baldanada popular, jocs per als més grans (futbolí, billar americà…), música i xerinola.

Un cop més, ens em de treure el barret per tots els integrants del grup de events dels CdT… Felicitats per la feina ben feta!

Dissabte 3 de setembre de 2016

El dissabte de la Cinta és sinònim d’Ofrena de Flors i Fruits a la nostra patrona. Es un acte molt nostrat on es barreja la part festiva de sortir tots en processó, com una part més solidària: ja que tots els aliments i útils entregats seran repartits per la gent que més ho necessita.

Nosaltres era la primera vegada que apareixíem i, actes com aquest són molt importants que hi anem tots: perquè serveixen per promocionar la nostra colla i xalar molt… sobretot amb la nostra canalla!!

Entrada al parc amb la canalla dels Castellers de Tortosa a l'Ofrena

Diumenge 4 de setembre de 2016

Dia gran per Tortosa!, dia gran per la nostra colla!!

Ens varem reunir tots a la plaça Nostra Senyora de la Cinta i, abans que comencés la missa solemne en el seu honor i davant de la seva imatge que guarda la porta al claustre de la catedral, varem plantar un respectuós pilar de 4.

Pd4 dels Castellers de Tortosa davant la imatge de la Cinta

En acabar la missa solemne, juntament amb els Gegants i Cort de Bèsties de la ciutat, la Banda de Música de Tortosa i altres associacions tortosines, varem rebre a les autoritats i assistents a la porta principal de la catedral, recentment oberta al riu.

D’allí, en cerimoniosa comitiva, ens varem dirigir tots a la plaça de l’Ajuntament on nosaltres alçaríem el nostre castell al cel.

La plaça de l’Ajuntament és una plaça que sempre em triomfat: varem fer el nostre primer castell com a colla i varem fer la millor diada de la nostra història el dia del nostre bateig. Però en aquesta ocasió anàvem una mica recelosos ja que els dos xiquets que coronarien el castell s’estrenaven aquell dia i, això, sempre és un risc.

Rodejats per una gran multitud de gent, per les pubilles, per les autoritats… varem començar a tancar la pinya, amb l’inquietant record de l’última diada a Mollet. Un crit de força i ànim va ressonar i… després, silenci! Començà a sonar el toc de castells.

El castell es va tenir que defensar, però l’acotxador i l’enxaneta varen fer un debut excepcional. En acabar, gran felicitat  i, per fi!, varem poder escoltar el nostre crit de guerra: “Ben amunt!, ben amunt!, Castellers de Tortosa!”, entre la tancada i calorosa ovació de tot el públic.

3d6 dels Castellers de Tortosa a la plaça de l'Ajuntament

Per finalitzar com es mereixien tots aquests actes de la Cinta 2016, varem acabar, entre converses relaxades, al parc municipal de Tortosa, on ens vam acomiadar amb un senzill piscolabis… fins l’any que ve!

Humbert Sanz i Vaqué

Diada a Remolins. Un pas enrere… per agafar impuls!

No és gens engrescador escriure una crònica quan les coses no han anat com s’havien imaginat, quan impotent veus que els castells no surten… quan s’han de desmuntar sense ni tan sols haver-los pogut carregar. Però la vida ja és una mica així… i així l’hem d’apamar!, baixar el cap, reflexionar i aprendre de forma constructiva dels errors comesos.

Us ho dic de veritat!, aquests mal moments no són tan dolents per una colla: ajuden a posar les coses al lloc, veure les nostres expectatives de forma més realista i gaudir plenament quan arribin els futurs èxits que ens esperen per aquest segon tram de temporada, que només acaba d’arrancar.

Els actes d’aquesta diada van començar el vespre de dissabte al Càmping l’Aube de la Urbanització Riumar de Deltebre. Allí estava acampada la nostra colla convidada: els Margeners de Guissona, on varen fer una petita actuació que nosaltres vam adornar amb un pilar de 4.

Pd4 al Càmping l'Aube pels Castellers de Tortosa

El dia següent ja tocava jugar a casa: a Remolins! Tornàvem actuar a Tortosa després del nostre bateig. Ens va rebre un sol de rigor… d’aquests que fan agost! Resguardant-nos a les poques ombres existents de l’esplanada davant del Pavelló Firal i albirats pel vell Castell de Tenalles, que altiu semblava que ens volgués reptar a si érem capaços d’alçar-nos, encara més alts, que les seves pròpies muralles.

Vam obrir foc nosaltres… vam sortir a assegurar i a intentar esvair els fantasmes de l’última diada a Alcover. Vam començar amb el nostre més que segur 3d6.

3d6 al Pavelló de Remolins pels Castellers de Tortosa

Tancaren el primer torn els de Guissona, descarregant un tres de sis amb agulla.

Ja a la segona ronda, començaren els nostres problemes: tocava, també fer un 3d6a. El castell no estava sòlid a l’atura de segons i es va tenir que desmuntar quan es col·locaven els dosos. Va!, ho tornaríem a intentar a la ronda de repetició…

 Primer 3d6a al Pavelló de Remolins pels Castellers de Tortosa

Al seu torn, els marrons van executar un bonic 3d6xs

Tercera ronda!, era moment de presentar el nostre 4d6 i endolcir el record de la llenya que varem sofrir, a l’última diada, quan el vam carregar de forma conjunta amb els amfitrions. El teníem!, estava paradet… però l’acotxador no va aconseguir col·locar-se sobre els dosos i es va tenir que, finalment, desmuntar-lo…

id4d6 al Pavelló de Remolins pels Castellers de Tortosa

Els Margeners, tancaren aquesta tercera ronda descarregant un 4d6.

Amb nervis a l’ambient i canvis a nivell de tronc, vam entrar a la ronda de repetició, on es volia tornar a descarregar l’anterior intent desmuntat del 3d6a. En aquesta segona ocasió es va viure el moment èpic de la jornada, quan col·locats els dosos, el pis de sota es va desestabilitzar i, per evitar la segura caiguda, un dels terços es va abocar completament posant, fins i tot un peu sobre el segon de l’agulla, desmuntant-se de forma poc ortodoxa però… segura!

Segon 3d6a al Pavelló de Remolins pels Castellers de Tortosa

Hora del comiat: els marrons alçaren dos pilars de 4 (un d’ells de dol). I nosaltres també acabarem la jornada descarregant un espadat (Pd4).

Pd4 al Pavelló de Remolins pels Castellers de Tortosa

Al final cares llargues, decepció, impotència…

Ho hem fet altres vegades!, ho sabem fer!, i ho tornarem a fer!! Però caldrà treballar molt… molt més!, reflexionar i avaluar on hem fallat per no tornar a cometre els mateixos errors, anar a tots els assajos i diades sense excusa, remar junts en una sola direcció, creure amb nosaltres, honrar l’escut casteller que portem brodat davant del cor!

Ho sabeu!, aquests mals moments passen a totes les colles castelleres, però només les colles “grans” son capaces de reconèixer humilment les seves errades i, amb resiliència, treballar dur, amb confiança i instint de superació… només així podrem esmenar-les, sortir-nos-en i tornar a gaudir de l’èxit que ens està esperant!!

Pit i amunt!! Que som els Castellers i Castelleres de Tortosa!!!

Humbert Sanz i Vaqué

[bws_googleplusone]

Diada del Bateig dels Castellers de Tortosa

Eren ja les sis del matí d’aquell dissabte onze de juny, quan el sol aparegué sobre l’ermita del Coll de l’Alba. Els primers rajos, indolents, batejaren de llum la ciutat de Tortosa, encara dormida… Els primers rajos, començaren a tenyir els seus somnis, de grana!

I és que un bateig sempre és un motiu de festa i alegria: és l’entrada d’un individu a una comunitat determinada. En el cas dels castellers, per poder ser batejats, hem d’assolir uns determinats mèrits, m’explico: De forma individual, quan entrem a una colla, hem de demostrar que ens involucrem, assistint activament a un determinat número d’assajos i diades. De forma col·lectiva (per les colles de nova creació, com la nostra) s’ha de demostrar que som capaços d’aconseguir descarregar un nombre de castells de gamma bàsica. I en qualsevol cas, per tenir dret a ser batejats, hauríem de conèixer i complir el que entenem com a valors castellers.

En tot baptisme hi ha d’haver la figura del padrí, que ens acompanyarà durant aquest procés d’incorporació a la nova societat. Nosaltres vam tenir dos padrins pel nostre bateig: Los Xics Caleros i la Colla Jove de Tarragona.

El símbol d’un bateig casteller és l’entrega de la camisa i de l’escut de la colla als nouvinguts per part dels padrins.

Cartell del bateig dels Castellers de Tortosa

Els Castellers de Tortosa comptàvem ja amb més d’un any d’existència des de la nostra constitució com a colla castellera i havíem demostrat (amb escreix!) que érem capaços de construir ferms castells com: el 3d6, el 3d6a, el 4d6 i el 4d6a. Ens mereixíem ser batejats!, guardar definitivament la camisola blanca de “novells” i guarnir-nos amb la nostra camisa castellera de color grana, com la bandera de la ciutat que portem al nostre nom!

La diada va començar a l’emblemàtic Parc municipal Teodor González de Tortosa. Allí ens vam concentrar les tres colles que hi participaríem. En arribar, ja ens estaven esperant la parella de gegants tortosina més jove: els gegants del Renaixement! Allí estaven en Cristòfor Despuig i na Mariana Curto, volent veure com pujaríem… encara més alts que ells!

Foto de grup dels Castellers de Tortosa

Del Parc, amb tranquil·la cercavila, vam dirigir-nos fins la plaça Major de Tortosa on a les cinc de la tarda estava previst el inici de les actuacions. Però abans, a l’ajuntament, s’havien de produir els actes protocol·laris del nostre bateig.
Ens va representar: la Cristina Beltran, la nostra presidenta, i el Cristian Dasi, el nostre cap de colla; juntament amb els presidents les dos colles padrines i l’alcalde de Tortosa. El bateig es va simbolitzar amb l’entrega de la camisa grana i del nostre escut casteller, a l’alcalde de Tortosa.

L'alcalde al balcó de l'ajuntament amb la camisa grana

D’aquesta forma, fet aquest gest institucional, una norantena de Castellers de Tortosa estrenàvem, oficialment, el nostre merescut uniforme. Però no estaríem sols aquella jornada, també es van voler vestir de grana amics castellers dels Xiqüelos i Xiqüeles del Delta, de la Colla Castellera Jove de Barcelona, dels Minyons de Santa Cristina d’Aro, dels Xiquets del Serrallo i, també, dels Geganters de Tortosa.

Els Castellers de Tortosa des del balcó

Ja no vam voler esperar més, teníem ganes d’estrenar l’elegant camisa! Vam voler obrir ronda nosaltres!, i el nostre primer castell vestits de grana va ser el 3 de 6 amb agulla. L’anècdota la va protagonitzar l’acotxadora que, al descarregar-lo, es va oblidar d’entrar a dins l’agulla i va tenir que remuntar els terços del castell per col·locar-s’hi.

3d6a dels Castellers de Tortosa

A continuació, la Jove de Tarragona va alçar un 4d8 (el castell més alt de la diada) i els de l’Ametlla de Mar un 3d6.

Segona ronda, amb molta confiança començarem a muntar la pinya del 4 de 6 amb agulla: aquest castell només l’havíem descarregat una vegada, precisament a l’última actuació (la Diada de Primavera de Tortosa) feia només quinze dies. Això ens donava molta confiança, confiança que es confirmava veient la quantitat de gent que tancaria la pinya.

 pinya del 4d6a dels Castellers de Tortosa

El castell es va descarregar sense problemes i l’alegria es va començar a manifestar, entre vots i cridòria, en posar els segons el peu a terra.

4d6a dels Castellers de Tortosa

Prosseguiren els tarragonins fent un 5d7 i los Xics Caleros un 4d6.

Tercera ronda… fet el castell més difícil, tocava aixecar un 4 de 6. Però no ens podíem confiar!, teníem que rubricar la millor diada de la nostra història, teníem que deixar el llistó ben alt el dia del nostre bateig!! El castell es va descarregar amb total solvència i, varem esclatar d’eufòria abraçant-nos i cantant a viva veu, mentre els padrins i el públic, ens aplaudien somrients.

4d6 dels Castellers de Tortosa

Tancaren la tercera ronda els de Tarragona amb un 4d7a i, els ratllats, amb un 3d6a. En acabar les tres rondes, els caleros van voler descarregar un Pd 5, pilar que van defensar de forma titànica i que a tots ens va tenir amb un esglai, fins el final.

Músics dels Castellers de Tortosa

Hora del comiat! Nosaltres davant del balcó de l’ajuntament i flanquejats pels nostres dos padrins, vam alçar dos pilars de 4 simultanis. A la nostra dreta, los Xics Caleros van plantar un pilar de 4 i, a l’esquerra, la Jove va descarregar un vano de 5.

2 pd4 dels Castellers de Tortosa

Ara sí!, eufòria desmesurada: salts, abraçades, corredisses, brams, càntics esbojarrats, llàgrimes d’emoció… i ja, totalment enfollits d’alegria, vam “capturar” al nostre cap de colla i després de mantejar-lo com energúmens, el vam portar cap a la font central de la plaça i com si fóssim deixebles de Sant Joan, li vam aplicar un “baptisme per immersió” en tota regla.

Un bateig toca celebrar-lo com es mereix!, i el grup d’events de la colla va organitzar un fantàstic i multitudinari sopar de germanor al Pavelló Firal de Remolins. Allí vam gaudir d’una excel·lent vetllada, amb la companyia dels nostres padrins, i on vam poder festejar, amb magnificència!, un dia inoblidable… el nostre gran dia!

Padrins dels Castellers de Tortosa

Després del sopar, el grup de música Apolo, liderat pel nostre company Gustau Porres, ens van regalar un concert que va aconseguir aixecar-nos a tots de la cadira i continuar amb el nostre inesgotable estat d’èxtasi i felicitat per la resta de la nit… per la resta dels nostres dies!

Orquestra Apolo

I el sol ja cansat es va ocultar rere el cim del Castell de l’Airosa, que altiu com un pilar es retallava a l’escarpada carena del Port…. que altiu, ens feia l’aleta, acomiadant-se d’aquests castellers que tenyiren de grana una ciutat, que tenyiren de grana a tota una terra!

Ben amunt, ben amunt!, Castellers de Tortosa!!

Humbert Sanz i Vaqué

Quan toca gaudir els castells (Diada de Primavera)

Quan el gruix de gent als assajos augmenta, quan puges el ritme de treball, quan es fan més proves i es poden treballar molt més les pinyes, quan la canalla curra més que mai, llavors és quan arriba una diada i pots gaudir de veritat dels castells. I és que sortir de plaça amb tres castells descarregats amb solvència i tranquil·litat és un plaer. I més si ho fas a casa, amb un castell inèdit per a la colla i estrenant posicions.
Això sí, no us penseu que la diada va ser tot flors i violes, de fet, temps de començar ens faltava una Rosa…
La diada estava programada ales 12 del migdia a la plaça del Mercat de Tortosa, que s’anava emplenant de castellers ja mitja hora abans. Les colles invitades: Xiquets de Vila-Seca i Castellers de Cerdanyola. Però a mesura que s’acostava l’hora marcada la cap de canalla s’anava posant nerviosa, faltaven l’enxaneta i una dosos que pujaven al primer castell. Després d’intentar contactar via whatsapp, trucades, i senyals de fum amb qualsevol persona que ens podés dir on eren les xiquetes el sots-cap de colla i ella van agafar el cotxe per anar-les a buscar a casa. I sort que les van trobar preparades per sortir i no amb les lleganyes encara als ulls com s’esperaven. Resulta que es pensaven que la diada era a les 12:30, i en el fons tenien raó perquè va ser més o menys a l’hora que vam començar voltant i girant!
Després d’aquesta incidència inicial, ja amb tothom enfaixat i amb ganes de fer pinya, perquè amb el fred que feia a ple sol i a ple migdia el dissabte a Tortosa res venia més de gust que una mica de calor humà (la pinya són els veritables herois dels castells, quin aguant!) vam començar la diada amb un 3d6 de foto. Semblava un castell de pedra de veritat perquè no es movia ni un mil·límetre, va ser una llàstima que l’acotxadora no es col·loqués bé i el castell no es pugués coronar. Així que la primera ronda es va quedar amb un intent desmuntat. Els de blau cel van descarregar un 4d6 i vam poder veure un 3d7 dels del Vallés.
A segona ronda vam tornar-hi amb el 3d6. Perquè som cabuts i perquè un castell tan ben parit no es pot deixar a mitges! Xerradeta de motivació per als grans i també per a la canalla. No faríem canvis, només calia posar-li ganes perquè sortís. Ara sí amb tota la decisió del món vam pujar el segon 3, que potser no estava tan perfecte com el primer, però feia goig de veure igual. Aquest el vam descarregar sense cap problema i els somriures van tornar a les cares de la colla. I això és important perquè els castells són actitud, creure que es pot mantenint un cert respecte a les construccions, i tot això ens faria falta per al pròxim castell que encararíem, un castell que no havíem fet mai, el 4d6 amb agulla. Vila-seca va tenir la mala sort de caure amb el 3d6a, cap lesió per això, i els de verd van descarregar un 4d6.
3d6 Castellers de Tortosa
I ja hi érem, el moment de la veritat havia arribat, el que tant havíem esperat, volíem descarregar un castell nou, un que requereix més gent a tronc i sobretot a pinya, amb una agulla totalment renovada, amb un baix que s’estrenava i també noves mans aguantant el pilar. Però feia temps que l’estàvem creuant a l’assaig i tots ens el creiem, confiança mútua entre pinya tronc i canalla, i el cap de colla dirigint amb positivisme. Les dos colles de fora ajudant a la pinya, i també alguns dels nostres amics de la Cala, que no ens fallen mai. Entre tots vam crear una gran pinya, forta i ferma. Tot estava a punt. El 4 pujava ben obert, potser un pèl massa per als segons que no arribaven a agafar cama però perfecte perquè els terços el treballessin amb comoditat.  La pujada de canalla va anar tan ràpida que en un moment ja estava sonant la primera aleta, ningú fora de lloc, cap dubte, l’emoció començava a arribar mentre l’agulla s’alçava en mig del castell, teníem ja l’acotxadora damunt la terça del quatre, preparada per entrar i convertir-se en l’enxaneta del pilar. Les gralleres ben atentes, mentre l’estructura exterior anava desmuntant-se, per tocar la segona aleta. I ja la tenim! Castell carregat! Queda tan poc que dins nostre ja el celebrem, només la baixada de l’agulla…. Primer 4d6a descarregat pels Castellers de Tortosa! Eufòria, alegria, salts, crits, càntics, felicitat en estat pur!
4d6a Castellers de TortosaAgulla de 4d6a Castellers de Tortosa
La diada va seguir el seu curs. Els Xiquets de Vila-Seca van fer un intent de 3d6a i els de Cerdanyola van descarregar aquesta mateixa estructura. Per a última ronda l’últim que volíem intentar a la nostra diada era el 4d6, el castell que havíem aconseguit descarregar al Prat després de que ens portés tants mals de caps. Una de les nostres acotxadores s’estrenava en aquest castell com a enxaneta, també teníem debut al pis de dosos i de terços i això sempre és un punt més de motivació. El castell va començar a enlairar-se. A dintre la pinya hi hauria cabut una altra colla fent castells, potser és perquè la gent ja no aguantava més la calor i necessitava espai vital, es pot entendre. Tot i així l’estructura era ferma i es podia treballar amb comoditat, pujava rapidíssim, acotxadora i enxaneta arribaven dalt just quan es començaven a col·locar les dosos i la traspassada va ser com un sospir, ni es va notar, i sense adonar-nos-en ja estàvem descarregant el nostre tercer castell del dia. Després d’això els blau cel van repetir el 3d6a per aquest cop descarregar-lo i Cerdanyola va descarregar un pilar de 5 on tots els integrants eren molt i molt joves.
4d6 Castellers de Tortosa
Vam acabar aquesta magnífica diada amb uns pilars conjunts i un últim dins al Mercat de Tortosa.
Pilar Conjunt Castellers de Tortosa
pd4 dintre del mercat dels Castellers de Tortosa

[bws_googleplusone]