DIADA A EXPOEBRE (UN COET A PROPULSIÓ)

Cartell diada Expoebre dels Castellers de Tortosa

Després d’una temporada de silenci avui torno al teclat per narrar-vos les aventures d’una colla de somiadors que es dirigeixen al firmament, i per arribar-hi ha construït un coet.

Aquesta vegada no em limitaré a fer la crònica de la diada, per entendre el que ha significat necessiteu saber en quin context ens trobem, i per què aquest resultat ens propulsarà cap a una gran temporada.

La primera temporada dels Castellers de Tortosa va ser curta a plaça, el primer castell va arribar a festes de la Cinta, principis de setembre, i va ser discretament exitosa: 9 castells descarregats que a nosaltres ens van omplir el cor d’alegria. La següent va començar ben d’hora ben d’hora, potser massa, i tot i que prometia molt en un principi vam anar veient com les diades es quedaven amb dos castells descarregats, un o inclús cap. El recompte final ens va donar només 3 diades amb tot descarregat i encara que vam estrenar el 4d6a ens vam haver d’oblidar de la desitjada torre. No em mal interpreteu, no va ser una mala temporada, vam esquivar (heroicament en algun cas) les caigudes i la diada del Bateig va ser de somni. Però per assaborir els moments dolços hem de tenir presents els amargs. És qüestió de contrast.

La tercera temporada ens l’hem pres amb clama, unes bones vacances i una primera diada tardana (la majoria de colles es van estrenar ja fa setmanes), però això no ens ha preocupat. Havíem de construir les bases, dissenyar la forma, provar cada peça, tenir problemes per poder trobar les solucions i testar el nostre coet cent vegades abans de dur-lo al camp d’enlairament.

Els assajos havien anat molt bé, i no només els últims sinó que des de principi de temporada la afluència als assajos havia sigut bona i havíem pogut tancar pinyes des del moment 0. Però la sorpresa va ser en arribar a la diada. Hi eren tots, i portaven amics. Els padrins incondicionals, Los Xics Caleros, també s’hi van presentar i inclús uns amics de la Muixeranga de Vinaròs ens van sorprendre i van acudir a donar un cop de mà. En total, entre camises (nou de noves) i camisetes, érem una setantena. Els tècnics de pinya estaven extasiats. I podria acabar aquí la crònica, podria no contar-vos quins castells vam fer o vam deixar de fer, perquè només el fet de reunir tota aquesta gent a la primera diada, ja val or.

colla dels Castellers de Tortosa

Però això és la crònica d’una diada castellera, així que els castells no hi poden faltar. Vam obrir plaça (davant de la fira d’Expoebre a Tortosa) amb un 3d6, quina sorpresa eh? Però si una fórmula funciona, per a què canviar-la. En aquesta construcció vam estrenar el nostre primer dos petit! A més de l’enxaneta, que va anar als tres castells i, s’ha de dir, ho va bordar. 1/3 descarregat.

Actuàvem amb Xiquets d’Alcover i Minyons de l’Arboç que van fer tots dos un id3d6.

3d6 dels Castellers de Tortosa

A segona ronda tocava el 3d6a, castell que sempre ens ha donat molts problemes tancar pel poc espai que queda entre els 4 baixos, i sinó, pregunteu a les crosses. Vam desmuntar el primer peu, que havia quedat massa obert, el segon sí que estava bé, cap amunt! estarem aprenent? 2/3 descarregat.

Els de l’Arboç van repetir el 3d6, aquest cop amb èxit, i Alcover va desmuntar un 3d6a.

3d6a dels Castellers de Tortosa

Per acabar portàvem el 4d6, un castell que a assaig sempre ens dona molts problemes i en canvi a plaça descarreguem amb tranquil·litat. Tranquils, ja hem descobert que passa i a partir d’ara als assajos anirà igual de bé ( o això espero… ejem). I sí, ho vam tornar a fer, 3/3 descarregat.

Minyons van descarregar també un 4d6i van utilitzar la ronda de millora per fer un 3d6a. Xiquets van intentar un 3d6a.

4d6 dels Castellers de Tortosa

Per acabar, ja amb l’eufòria a flor de pell i els càntics pertinents realitzats, tancàvem la diada amb els 3 pilars simultanis.

pd4 simultanis dels Castellers de Tortosa, Minyons de l'Arboç i Xiquets d'Alcover

Una primera diada així, quin millor motor per propulsar-nos? Nosaltres som el coet, i les estrelles ens esperen.

La cronista

3ª Trobada Castellera de les Colles del Sud a Vila-seca

“Allí on conflueixen ulls i desig, hi esclaten tots els colors possibles”

Miquel Martí i Pol

Diumenge 6 de novembre de 2016, última diada de la temporada pels Castellers de Tortosa. Amb il·lusió, recordant l’èxit de l’última diada a Miravet, vam preparar la bossa amb la nostra camisa grana, la faixa, els mocadors… amb il·lusió, però també amb certs nervis, vam tornar a reunir-nos per agafar un autobús que ens portaria fins Vila-seca… on, aquest any, celebraríem la 3ª Trobada de Colles del Sud.

Vila-seca és un lloc de molt bons records pels Castellers de Tortosa. Va ser en aquesta ciutat on, per primer cop, vam posar l’agulla a dins d’un castell: fent el nostre 3d6a. Va ser en aquesta ciutat on, per primer cop, ens vam estrenar com a colla fent la nostra primera diada complerta: descarregant tres castells diferents!

Aquesta trobada de colles és un esdeveniment molt enriquidor i serveix per tancar de forma rellevant la temporada. L’ambient de companyonia que es viu durant i després de la diada, reforça els llaços entre colles i magnifica els nostres valors castellers. Però, sobretot, aquesta trobada, és una forma de reivindicar-nos, de fer visibles les nostres camises entre les de les colles més grans del país.

En aquesta tercera edició vam ser convidades 9 colles de la província de Tarragona: els Xiquets de Vila-seca (els amfitrions), els Torraires de Montblanc, els Xiquets d’Alcover, els Brivalls de Cornudella, els Castellers de Sant Pere i Sant Pau, els Xiquets de Cambrils, los Xics Caleros, els Xiqüelos i xiqüeles del Delta i els Castellers de Tortosa.

3a Diada de les Colles del Sud dels Castellers de Tortosa

Eren ja les 11 d’un matí solejat, però fred. Totes les colles anàvem enfaixant-nos a la plaça Miquel Marti i Pol de Vila-seca… plaça que porta el nom d’aquest gran poeta català i autor de la frase que encapçala aquesta crònica i que sembla, tan mateix, que descrigui aquells primers moments de la jornada.

Es va estipular fer tres rondes conjuntes, fent grups de tres colles. La distribució d’aquests grups i ordre d’actuació, a cada ronda, va ser el següent:

  • Primers: Brivalls de Cornudella, Torraires de Montblanc i Xiqüelos i xiqüeles del Delta

  • Segons: Xiquets de Vila-seca, Xiquets d’Alcover i los Xics Caleros

  • Tercers: Castellers de Sant Pere i Sant Pau, Xiquets de Cambrils i Castellers de Tortosa

Aquesta distribució situava, a cada un dels tres grups, una de les tres colles de les Terres de l’Ebre… d’aquesta forma, ens podíem ajudar mútuament quan toqués el torn de cadascú.

A la diada es van poder viure moments d’emoció i veure castells de força qualitat, a destacar: el 9d6 de Xiquets de Cambrils, el 2d6 de los Xics Caleros, el id4d7 dels Torraires de Montblanc (el primer 7 que portaven a plaça), el Pd5c dels Xiquets d’Alcover, el 3d7 i el 4d7 de Brivalls de Cornudella, la clàssica de 7 dels amfitrions o el vistós pd7f dels Castellers de Sant Pere i Sant Pau.

I nosaltres?, doncs nosaltres vam completar la millor diada de la nostra història!!

A la primera ronda vam sortir amb el 4d6a, el castell nou d’aquesta temporada… el castell que només havíem descarregat dos cops a plaça i que, també aquí, el vam plantar!, esdevenint una injecció de moral de cara a les següents rondes.

4d6a dels Castellers de Tortosa

A la segona ronda vam presentar-nos amb el 3d6a, com ara fa poc més d’un any estrenàvem en aquesta mateixa ciutat. També vam descarregar-lo!

3d6a dels Castellers de Tortosa

La tercera ronda l’acabaríem amb el 3d6: amb el nostre castell estrella!, a priori, el més senzill dels tres. Però si una cosa hem après aquest any és humilitat, que no hi ha castell infal·lible, que hem de treballar concentrats fins l’últim segon… aquell dia ja no teníem aturador i el vam clavar!

3d6 dels Castellers de Tortosa

Ronda de repetició per les colles que ho necessitessin i pilars de comiat. Nosaltres vam fer 2 pilars de 4 simultanis.

Músics dels Castellers de Tortosa

A destacar que, per primer cop, els nostres músics van poder acompanyar-nos tocant el Toc de Castells a dues veus.

2 Pd4 Simultanis dels Castellers de Tortosa

Alegria i disbauxa, al final de la diada i, després, dinar de germanor i festa, amb tots els castellers de les 9 colles, al Pavelló d’Esports de la Pineda.

Bé… fent un poc de valoració d’aquesta temporada, si mirem números, comprovarem que ha sigut força irregular: de les 13 diades (una suspesa pel vent) que hem participat, hem fet 36 castells (22 descarregats i 14 intents desmuntats).

La veritat és que no ha estat fàcil: desplaçaments llargs (amb la conseqüent “fuga de faixes”), sortida de gent de la colla i entrada de nova que s’ha de formar, comptar amb poca canalla, canvis a nivell de junta… Però sabeu una cosa? Tot i aquests inconvenients, sempre hem estat allí!, dispostos a fer el que més ens agrada… dispostos a mantenir-nos units, a ser positius, a ser crítics però constructius!

Per tot això ens em d’estar orgullosos d’aquesta colla!! Sí companys!, i recordar, per sempre!, que aquesta segona temporada (la primera complerta) va ser la del nostre bateig… la que vam prometre tots, solemnement, honrar l’escut que portem davant del nostre cor, l’escut que ens uneix!

No oblideu mai que ser casteller és molt més que fer castells… No oblideu mai que ser casteller de Tortosa és molt més que lluir una camisa grana.

Pit i amunt Castellers de Tortosa!!

Humbert Sanz i Vaqué

Diada d’Alcover. Reprenem la feina després de les vacances.

Feia gairebé 2 mesos de la nostra última diada… de la “Diada”!, del nostre bateig! Veníem de la parada tècnica de vacances i… sí!, estem a Agost i fa calor! Però… tot i això, teníem moltes ganes de fer castells!, teníem ganes de continuar amb la magnífica progressió assolida les dos últimes actuacions a casa nostra.
Tocava lluir la nostra flamant camisa portant-la fora de les Terres de l’Ebre per primer cop. Tocava pujar fins l’Alt Camp… tocava anar a aquella antiga vila de bandolers: a Alcover!
Vam omplir tot un autocar i alguns companys van venir amb cotxes particulars, però tots vam desplaçar-nos amb ganes i il·lusió per deixar una bona impressió als nostres amfitrions: els Xiquets d’Alcover, amb qui compartiríem, colze a colze, la plaça.
Diada Xiquets d'Alcover i Castellers de Tortosa
El primer destí va ser la urbanització alcoverina de Serradalt. A la parc situat al carrer 2 i en front del Bar la “Blanca Paloma”. La veritat és que la ubicació no era gaire òptima per la pràctica castellera: havent-hi massa estructures arquitectòniques a sota i massa cablejat per sobre… Tot i això, vam trobar un trosset de parcel·la on es podien aixecar les nostres estructures amb, més o menys, eficiència i seguretat. Però ens varen fer esperar massa, començant molt més tard del previst… això va condicionar negativament la nostra actuació.
Vam ser nosaltres els que varem obrir la ronda de castells, descarregant un 3d6: el nostre més que consolidat buc insígnia!
3d6 Castellers de Tortosa
Era el torn dels Xiquets d’Alcover que alçaren un 3d6a. En acabar, nosaltres també optàrem per construir la mateixa estructura del pilar emergent.
3d6a Castellers de Tortosaagulla del 3d6a Castellers de Tortosa
La segona ronda la tancaren els alcoverins amb un 4d6. Castell que, precisament, també volíem aixecar nosaltres al següent torn. Però ja era tard i alguns companys havien de tornar a Tortosa. Amb els efectius delmats… en Cristian va decidir no presentar el castell.
Va ser aleshores, amb un gran gest de companyonia i fraternitat, quan el cap de colla dels Xiquets d’Alcover va proposar-nos que féssim el 4d6 de forma conjunta, es a dir: unir-nos tots en una única pinya, i posar la meitat d’integrants de cada colla a cada una de les posicions del tronc i del pom de dalt. Així som els castellers!, així son els nostres valors universals!
Fer un castell conjunt amb una altra colla és un espectacle visual molt bonic, ja que s’aixeca una estructura bicolor que entusiasma a l’espectador… però, fer un castell conjunt no deixa de ser una construcció un poc arriscada, ja que els castellers que pugen no coneixen els detalls tècnics ni els “vicis adquirits” de l’altra colla.
Tot i això el castell es va carregar sota una gran ovació, deixant-nos per sempre la instantània del nostre primer castell fet conjuntament amb una altra colla… però, al començar a desmuntar-lo, tot el pom es va desestabilitzar precipitant-se sobre la pinya.
4d6c dels Xiquets d'Alcover i Castellers de Tortosa
Ja sabem que això són coses que passen en aquesta activitat… i són coses que fan, encara més gran el fet casteller que tan estimem i portem a dins. Però, la veritat, en aquell moment, tots varem quedar tocats ja per la resta de la jornada.
Aquell 4d6 conjunt sempre el recordarem com la nostra primera llenya, però la pitjor part se la va emportar una de les dosos (la integrant dels Xiquets d’Alcover) que se la van endur, de forma preventiva, a fer una revisió més acurada per avaluar els possibles danys ocasionats per la caiguda.
Sense ambulància, els amfitrions ja no van poder tancar la tercera ronda. Així que vam passar als pilars de comiat: unint bé les dos pinyes, esquena contra esquena i aixecant cada colla un Pd4 de forma simultània.
pd4 simultani Xiquets d'Alcover i Castellers de Tortosa
Descarregats els pilars, la comissió de la Festa Major del Serradallt ens va convidar a un ràpid pica-pica allí mateix. Encara rossegant els canapès, varem marxar per acabar la diada al nucli històric d’Alcover, a la plaça de l’Església Vella: on trobem les runes de Santa Maria d’Alcover.
Santa Maria d’Alcover són les restes d’una petita església d’estil Romànic de finals del segle XII. L’any 1936 la varen cremar i, posteriorment, es va esfondrar el seu sostre voltat i les dos parets de la nau central. Ja no es va reconstruir, quedant-se així fins els nostres dies… quedant-se així, perquè nosaltres aixequéssim, a dins d’ella, tres pilars al cel.
Començaren els alcoverins, descarregant un bonic pilar de 4 aixecat per sota (Pd4xps). Al nostre torn, vam tornar a repetir el pilar de 4 i van tancar la diada castellera els amfitrions, també fent un Pd4.
Sopar lleuger de germanor entre les dos colles, preparat pel Kebab “Penya Barcelonista d’Alcover” i… de nou en ruta! Marxant carregats d’una barreja de sentiments contradictoris… però tenint tots molt clar que això només es el començament del segon tram de la temporada i que ens esperen grans èxits que, de segur, assolirem si treballem fort, amb il·lusió i tots units.
Ben amunt… ben amunt… Castellers de Tortosa!

Humbert Sanz i Vaqué