DIADA A EXPOEBRE (UN COET A PROPULSIÓ)

Cartell diada Expoebre dels Castellers de Tortosa

Després d’una temporada de silenci avui torno al teclat per narrar-vos les aventures d’una colla de somiadors que es dirigeixen al firmament, i per arribar-hi ha construït un coet.

Aquesta vegada no em limitaré a fer la crònica de la diada, per entendre el que ha significat necessiteu saber en quin context ens trobem, i per què aquest resultat ens propulsarà cap a una gran temporada.

La primera temporada dels Castellers de Tortosa va ser curta a plaça, el primer castell va arribar a festes de la Cinta, principis de setembre, i va ser discretament exitosa: 9 castells descarregats que a nosaltres ens van omplir el cor d’alegria. La següent va començar ben d’hora ben d’hora, potser massa, i tot i que prometia molt en un principi vam anar veient com les diades es quedaven amb dos castells descarregats, un o inclús cap. El recompte final ens va donar només 3 diades amb tot descarregat i encara que vam estrenar el 4d6a ens vam haver d’oblidar de la desitjada torre. No em mal interpreteu, no va ser una mala temporada, vam esquivar (heroicament en algun cas) les caigudes i la diada del Bateig va ser de somni. Però per assaborir els moments dolços hem de tenir presents els amargs. És qüestió de contrast.

La tercera temporada ens l’hem pres amb clama, unes bones vacances i una primera diada tardana (la majoria de colles es van estrenar ja fa setmanes), però això no ens ha preocupat. Havíem de construir les bases, dissenyar la forma, provar cada peça, tenir problemes per poder trobar les solucions i testar el nostre coet cent vegades abans de dur-lo al camp d’enlairament.

Els assajos havien anat molt bé, i no només els últims sinó que des de principi de temporada la afluència als assajos havia sigut bona i havíem pogut tancar pinyes des del moment 0. Però la sorpresa va ser en arribar a la diada. Hi eren tots, i portaven amics. Els padrins incondicionals, Los Xics Caleros, també s’hi van presentar i inclús uns amics de la Muixeranga de Vinaròs ens van sorprendre i van acudir a donar un cop de mà. En total, entre camises (nou de noves) i camisetes, érem una setantena. Els tècnics de pinya estaven extasiats. I podria acabar aquí la crònica, podria no contar-vos quins castells vam fer o vam deixar de fer, perquè només el fet de reunir tota aquesta gent a la primera diada, ja val or.

colla dels Castellers de Tortosa

Però això és la crònica d’una diada castellera, així que els castells no hi poden faltar. Vam obrir plaça (davant de la fira d’Expoebre a Tortosa) amb un 3d6, quina sorpresa eh? Però si una fórmula funciona, per a què canviar-la. En aquesta construcció vam estrenar el nostre primer dos petit! A més de l’enxaneta, que va anar als tres castells i, s’ha de dir, ho va bordar. 1/3 descarregat.

Actuàvem amb Xiquets d’Alcover i Minyons de l’Arboç que van fer tots dos un id3d6.

3d6 dels Castellers de Tortosa

A segona ronda tocava el 3d6a, castell que sempre ens ha donat molts problemes tancar pel poc espai que queda entre els 4 baixos, i sinó, pregunteu a les crosses. Vam desmuntar el primer peu, que havia quedat massa obert, el segon sí que estava bé, cap amunt! estarem aprenent? 2/3 descarregat.

Els de l’Arboç van repetir el 3d6, aquest cop amb èxit, i Alcover va desmuntar un 3d6a.

3d6a dels Castellers de Tortosa

Per acabar portàvem el 4d6, un castell que a assaig sempre ens dona molts problemes i en canvi a plaça descarreguem amb tranquil·litat. Tranquils, ja hem descobert que passa i a partir d’ara als assajos anirà igual de bé ( o això espero… ejem). I sí, ho vam tornar a fer, 3/3 descarregat.

Minyons van descarregar també un 4d6i van utilitzar la ronda de millora per fer un 3d6a. Xiquets van intentar un 3d6a.

4d6 dels Castellers de Tortosa

Per acabar, ja amb l’eufòria a flor de pell i els càntics pertinents realitzats, tancàvem la diada amb els 3 pilars simultanis.

pd4 simultanis dels Castellers de Tortosa, Minyons de l'Arboç i Xiquets d'Alcover

Una primera diada així, quin millor motor per propulsar-nos? Nosaltres som el coet, i les estrelles ens esperen.

La cronista

3ª Trobada Castellera de les Colles del Sud a Vila-seca

“Allí on conflueixen ulls i desig, hi esclaten tots els colors possibles”

Miquel Martí i Pol

Diumenge 6 de novembre de 2016, última diada de la temporada pels Castellers de Tortosa. Amb il·lusió, recordant l’èxit de l’última diada a Miravet, vam preparar la bossa amb la nostra camisa grana, la faixa, els mocadors… amb il·lusió, però també amb certs nervis, vam tornar a reunir-nos per agafar un autobús que ens portaria fins Vila-seca… on, aquest any, celebraríem la 3ª Trobada de Colles del Sud.

Vila-seca és un lloc de molt bons records pels Castellers de Tortosa. Va ser en aquesta ciutat on, per primer cop, vam posar l’agulla a dins d’un castell: fent el nostre 3d6a. Va ser en aquesta ciutat on, per primer cop, ens vam estrenar com a colla fent la nostra primera diada complerta: descarregant tres castells diferents!

Aquesta trobada de colles és un esdeveniment molt enriquidor i serveix per tancar de forma rellevant la temporada. L’ambient de companyonia que es viu durant i després de la diada, reforça els llaços entre colles i magnifica els nostres valors castellers. Però, sobretot, aquesta trobada, és una forma de reivindicar-nos, de fer visibles les nostres camises entre les de les colles més grans del país.

En aquesta tercera edició vam ser convidades 9 colles de la província de Tarragona: els Xiquets de Vila-seca (els amfitrions), els Torraires de Montblanc, els Xiquets d’Alcover, els Brivalls de Cornudella, els Castellers de Sant Pere i Sant Pau, els Xiquets de Cambrils, los Xics Caleros, els Xiqüelos i xiqüeles del Delta i els Castellers de Tortosa.

3a Diada de les Colles del Sud dels Castellers de Tortosa

Eren ja les 11 d’un matí solejat, però fred. Totes les colles anàvem enfaixant-nos a la plaça Miquel Marti i Pol de Vila-seca… plaça que porta el nom d’aquest gran poeta català i autor de la frase que encapçala aquesta crònica i que sembla, tan mateix, que descrigui aquells primers moments de la jornada.

Es va estipular fer tres rondes conjuntes, fent grups de tres colles. La distribució d’aquests grups i ordre d’actuació, a cada ronda, va ser el següent:

  • Primers: Brivalls de Cornudella, Torraires de Montblanc i Xiqüelos i xiqüeles del Delta

  • Segons: Xiquets de Vila-seca, Xiquets d’Alcover i los Xics Caleros

  • Tercers: Castellers de Sant Pere i Sant Pau, Xiquets de Cambrils i Castellers de Tortosa

Aquesta distribució situava, a cada un dels tres grups, una de les tres colles de les Terres de l’Ebre… d’aquesta forma, ens podíem ajudar mútuament quan toqués el torn de cadascú.

A la diada es van poder viure moments d’emoció i veure castells de força qualitat, a destacar: el 9d6 de Xiquets de Cambrils, el 2d6 de los Xics Caleros, el id4d7 dels Torraires de Montblanc (el primer 7 que portaven a plaça), el Pd5c dels Xiquets d’Alcover, el 3d7 i el 4d7 de Brivalls de Cornudella, la clàssica de 7 dels amfitrions o el vistós pd7f dels Castellers de Sant Pere i Sant Pau.

I nosaltres?, doncs nosaltres vam completar la millor diada de la nostra història!!

A la primera ronda vam sortir amb el 4d6a, el castell nou d’aquesta temporada… el castell que només havíem descarregat dos cops a plaça i que, també aquí, el vam plantar!, esdevenint una injecció de moral de cara a les següents rondes.

4d6a dels Castellers de Tortosa

A la segona ronda vam presentar-nos amb el 3d6a, com ara fa poc més d’un any estrenàvem en aquesta mateixa ciutat. També vam descarregar-lo!

3d6a dels Castellers de Tortosa

La tercera ronda l’acabaríem amb el 3d6: amb el nostre castell estrella!, a priori, el més senzill dels tres. Però si una cosa hem après aquest any és humilitat, que no hi ha castell infal·lible, que hem de treballar concentrats fins l’últim segon… aquell dia ja no teníem aturador i el vam clavar!

3d6 dels Castellers de Tortosa

Ronda de repetició per les colles que ho necessitessin i pilars de comiat. Nosaltres vam fer 2 pilars de 4 simultanis.

Músics dels Castellers de Tortosa

A destacar que, per primer cop, els nostres músics van poder acompanyar-nos tocant el Toc de Castells a dues veus.

2 Pd4 Simultanis dels Castellers de Tortosa

Alegria i disbauxa, al final de la diada i, després, dinar de germanor i festa, amb tots els castellers de les 9 colles, al Pavelló d’Esports de la Pineda.

Bé… fent un poc de valoració d’aquesta temporada, si mirem números, comprovarem que ha sigut força irregular: de les 13 diades (una suspesa pel vent) que hem participat, hem fet 36 castells (22 descarregats i 14 intents desmuntats).

La veritat és que no ha estat fàcil: desplaçaments llargs (amb la conseqüent “fuga de faixes”), sortida de gent de la colla i entrada de nova que s’ha de formar, comptar amb poca canalla, canvis a nivell de junta… Però sabeu una cosa? Tot i aquests inconvenients, sempre hem estat allí!, dispostos a fer el que més ens agrada… dispostos a mantenir-nos units, a ser positius, a ser crítics però constructius!

Per tot això ens em d’estar orgullosos d’aquesta colla!! Sí companys!, i recordar, per sempre!, que aquesta segona temporada (la primera complerta) va ser la del nostre bateig… la que vam prometre tots, solemnement, honrar l’escut que portem davant del nostre cor, l’escut que ens uneix!

No oblideu mai que ser casteller és molt més que fer castells… No oblideu mai que ser casteller de Tortosa és molt més que lluir una camisa grana.

Pit i amunt Castellers de Tortosa!!

Humbert Sanz i Vaqué

Diada del Bateig dels Castellers de Tortosa

Eren ja les sis del matí d’aquell dissabte onze de juny, quan el sol aparegué sobre l’ermita del Coll de l’Alba. Els primers rajos, indolents, batejaren de llum la ciutat de Tortosa, encara dormida… Els primers rajos, començaren a tenyir els seus somnis, de grana!

I és que un bateig sempre és un motiu de festa i alegria: és l’entrada d’un individu a una comunitat determinada. En el cas dels castellers, per poder ser batejats, hem d’assolir uns determinats mèrits, m’explico: De forma individual, quan entrem a una colla, hem de demostrar que ens involucrem, assistint activament a un determinat número d’assajos i diades. De forma col·lectiva (per les colles de nova creació, com la nostra) s’ha de demostrar que som capaços d’aconseguir descarregar un nombre de castells de gamma bàsica. I en qualsevol cas, per tenir dret a ser batejats, hauríem de conèixer i complir el que entenem com a valors castellers.

En tot baptisme hi ha d’haver la figura del padrí, que ens acompanyarà durant aquest procés d’incorporació a la nova societat. Nosaltres vam tenir dos padrins pel nostre bateig: Los Xics Caleros i la Colla Jove de Tarragona.

El símbol d’un bateig casteller és l’entrega de la camisa i de l’escut de la colla als nouvinguts per part dels padrins.

Cartell del bateig dels Castellers de Tortosa

Els Castellers de Tortosa comptàvem ja amb més d’un any d’existència des de la nostra constitució com a colla castellera i havíem demostrat (amb escreix!) que érem capaços de construir ferms castells com: el 3d6, el 3d6a, el 4d6 i el 4d6a. Ens mereixíem ser batejats!, guardar definitivament la camisola blanca de “novells” i guarnir-nos amb la nostra camisa castellera de color grana, com la bandera de la ciutat que portem al nostre nom!

La diada va començar a l’emblemàtic Parc municipal Teodor González de Tortosa. Allí ens vam concentrar les tres colles que hi participaríem. En arribar, ja ens estaven esperant la parella de gegants tortosina més jove: els gegants del Renaixement! Allí estaven en Cristòfor Despuig i na Mariana Curto, volent veure com pujaríem… encara més alts que ells!

Foto de grup dels Castellers de Tortosa

Del Parc, amb tranquil·la cercavila, vam dirigir-nos fins la plaça Major de Tortosa on a les cinc de la tarda estava previst el inici de les actuacions. Però abans, a l’ajuntament, s’havien de produir els actes protocol·laris del nostre bateig.
Ens va representar: la Cristina Beltran, la nostra presidenta, i el Cristian Dasi, el nostre cap de colla; juntament amb els presidents les dos colles padrines i l’alcalde de Tortosa. El bateig es va simbolitzar amb l’entrega de la camisa grana i del nostre escut casteller, a l’alcalde de Tortosa.

L'alcalde al balcó de l'ajuntament amb la camisa grana

D’aquesta forma, fet aquest gest institucional, una norantena de Castellers de Tortosa estrenàvem, oficialment, el nostre merescut uniforme. Però no estaríem sols aquella jornada, també es van voler vestir de grana amics castellers dels Xiqüelos i Xiqüeles del Delta, de la Colla Castellera Jove de Barcelona, dels Minyons de Santa Cristina d’Aro, dels Xiquets del Serrallo i, també, dels Geganters de Tortosa.

Els Castellers de Tortosa des del balcó

Ja no vam voler esperar més, teníem ganes d’estrenar l’elegant camisa! Vam voler obrir ronda nosaltres!, i el nostre primer castell vestits de grana va ser el 3 de 6 amb agulla. L’anècdota la va protagonitzar l’acotxadora que, al descarregar-lo, es va oblidar d’entrar a dins l’agulla i va tenir que remuntar els terços del castell per col·locar-s’hi.

3d6a dels Castellers de Tortosa

A continuació, la Jove de Tarragona va alçar un 4d8 (el castell més alt de la diada) i els de l’Ametlla de Mar un 3d6.

Segona ronda, amb molta confiança començarem a muntar la pinya del 4 de 6 amb agulla: aquest castell només l’havíem descarregat una vegada, precisament a l’última actuació (la Diada de Primavera de Tortosa) feia només quinze dies. Això ens donava molta confiança, confiança que es confirmava veient la quantitat de gent que tancaria la pinya.

 pinya del 4d6a dels Castellers de Tortosa

El castell es va descarregar sense problemes i l’alegria es va començar a manifestar, entre vots i cridòria, en posar els segons el peu a terra.

4d6a dels Castellers de Tortosa

Prosseguiren els tarragonins fent un 5d7 i los Xics Caleros un 4d6.

Tercera ronda… fet el castell més difícil, tocava aixecar un 4 de 6. Però no ens podíem confiar!, teníem que rubricar la millor diada de la nostra història, teníem que deixar el llistó ben alt el dia del nostre bateig!! El castell es va descarregar amb total solvència i, varem esclatar d’eufòria abraçant-nos i cantant a viva veu, mentre els padrins i el públic, ens aplaudien somrients.

4d6 dels Castellers de Tortosa

Tancaren la tercera ronda els de Tarragona amb un 4d7a i, els ratllats, amb un 3d6a. En acabar les tres rondes, els caleros van voler descarregar un Pd 5, pilar que van defensar de forma titànica i que a tots ens va tenir amb un esglai, fins el final.

Músics dels Castellers de Tortosa

Hora del comiat! Nosaltres davant del balcó de l’ajuntament i flanquejats pels nostres dos padrins, vam alçar dos pilars de 4 simultanis. A la nostra dreta, los Xics Caleros van plantar un pilar de 4 i, a l’esquerra, la Jove va descarregar un vano de 5.

2 pd4 dels Castellers de Tortosa

Ara sí!, eufòria desmesurada: salts, abraçades, corredisses, brams, càntics esbojarrats, llàgrimes d’emoció… i ja, totalment enfollits d’alegria, vam “capturar” al nostre cap de colla i després de mantejar-lo com energúmens, el vam portar cap a la font central de la plaça i com si fóssim deixebles de Sant Joan, li vam aplicar un “baptisme per immersió” en tota regla.

Un bateig toca celebrar-lo com es mereix!, i el grup d’events de la colla va organitzar un fantàstic i multitudinari sopar de germanor al Pavelló Firal de Remolins. Allí vam gaudir d’una excel·lent vetllada, amb la companyia dels nostres padrins, i on vam poder festejar, amb magnificència!, un dia inoblidable… el nostre gran dia!

Padrins dels Castellers de Tortosa

Després del sopar, el grup de música Apolo, liderat pel nostre company Gustau Porres, ens van regalar un concert que va aconseguir aixecar-nos a tots de la cadira i continuar amb el nostre inesgotable estat d’èxtasi i felicitat per la resta de la nit… per la resta dels nostres dies!

Orquestra Apolo

I el sol ja cansat es va ocultar rere el cim del Castell de l’Airosa, que altiu com un pilar es retallava a l’escarpada carena del Port…. que altiu, ens feia l’aleta, acomiadant-se d’aquests castellers que tenyiren de grana una ciutat, que tenyiren de grana a tota una terra!

Ben amunt, ben amunt!, Castellers de Tortosa!!

Humbert Sanz i Vaqué

Diada del Perelló

Al Perelló hi anàvem amb ganes de descarregar el 4d6, el divendres abans de diada havia estat un gran assaig on vam creuar el 3 el 3a el 4 i el 4a, aquest últim per primera vegada, a més de col·locar acotxadora a la torre i encaràvem animats la diada. Tot i això alguna canalla no hi podria assistir i això ens deixava amb una única parella d’acotxadora-enxaneta, cosa que sempre és perillós perquè no disposes de recanvis.

Quan vam arribar a la Fira de la mel l’altra colla, els nostres companys de l’Ametlla, ja hi eren esperant-nos. Aquesta vegada vam obrir nosaltres la diada i en un brot de valentia i confiança vam decidir fer-ho amb el 4, el castell que ens havia donat problemes a l’última diada. A més, com mai ens agrada repetir un castell sense fer-li algun canvi, som així de capriciosos, vam decidir estrenar dos segons en aquella construcció. No ens estem de res!

El castell va començar a pujar sobre aquella pinya que, com molts cops, era tant nostra com dels Xics Caleros,sempre fen-nos mutu suport. En arribar dalt un dels dosos va pensar que seria divertit fer un pas de ball, o una patada voladora, no ho sabria descriure. Però bé, res més enllà d’un toc d’atenció per indicar al públic que s’estava posant en situació encara que l’espectacle havia començat. Ara ja sí amb els peus al lloc els dosos rebien l’arribada de les més petites. L’acotxadora però també va tenir problemes amb els peus, que se li van escapar (els dos) de l’espatlla dels dosos fent impossible que l’enxaneta creués el castell per carregar-lo. Ostres! Totes cap avall i sense encantar-se perquè una de les rengles s’estava entrant tant al castell que els terços es podien explicar secrets a cau d’orella. I per segon cop ens vam quedar a les portes de fer l’aleta al 4d6, quina ràbia!
4d6 Castellers de Tortosa
A segona ronda vam optar pel 3d6, el nostre castell insígnia, el que no falla mai. I no va decepcionar,el vam descarregar sense complicacions cosa que va suposar una injecció d’optimisme i coratge. Tal com va dir l’enxaneta en arribar al terra “Quan descarregues el castell és com si un llamp et passés pel cos, com electricitat!”. Només per sentir una frase com aquesta d’una nena petita ja val la pensa fer-te casteller.
3d6 Castellers de Tortosa
Després d’això ens vam animar a repetir el 4, era el castell que tots portàvem al cap i s’havia de tornar a intentar. Aquesta vegada estava millor de mides, la música sonava esperançadora quan va començar a pujar el pis de terços, dosos amunt i les menudes preparades. El cap de colla va donar l’ordre i van començar a pujar, però l’acotxadora es va quedar entrebancada pujant a la seva terça que aguantava amb aplom els repetits intents de la petita que no aconseguia arribar a la faixa. Després d’una estona que es va fer eterna amb el pes del castell sobre la pinya el 4 es va desmuntar per segona vegada. Amb el cansament de la colla i els ànims una mica baixos vam decidir donar per acabades les rondes de castells i dedicar-nos a ajudar als Caleros que van descarregar el 3 i el 4 de sis i van tenir també algun intent desmuntat, segurament només per ser uns bons padrins i donar-nos suport psicològic.
4d6 Castellers de Tortosa
Per acabar vam fer dos pilars simultanis molt bonics on les enxanetes, demostrant l’amor que ens tenim les dues colles, es van llençar un petó des de dalt dels seus pilars. I amb aquest gest tan dolç vam acabar la diada.
pd4 Castellers de Tortosa
Sembla que aquest castell se’ns resisteix, però això no quedarà així. Tenim determinació, i la clau sabem quina és: assaig, assaig i assaig. No defallim, no afluixem, som els Castellers de Tortosa i demostrarem a plaça el que valem!

Quan toca apretar les dents

La primera diada de la temporada sempre costa, i més quan encara ets una colla novata i poc rodada. Anàvem a mínims i anàvem a màxims. El tres el quatre i el tres amb agulla, els castells que vam descarregar la temporada passada.
Les peripècies passades setmanes abans per quadrar el pom de dalt van ser importants. L’enxaneta no ve, les acotxadores no estaran a la diada, la que havia de ser enxaneta fa d’acotxadora, el dos aprèn d’enxaneta, el dos/enxaneta està de baixa, una acotxadora que al final ve a la diada, la que feia d’acotxadora ha d’aprendre d’enaxneta… aaaaah! Estrès! A troncs també hi ha baixes i les pinyes es treballen quan es pot. Però al final arribem a temps i tenim les proves preparades per a la diada a l’Ametlla i resem perquè tot surti bé…. i algú sí que va resar perquè el que va passar allí no s’explica d’una altra forma. Seguiu llegint i sabreu de què parlo.
Vam començar amb el 3d6 i abans de pujar tots estàvem nerviosos.3d6 Castellers de Tortosa Hi havia baixos nous, crosses, laterals i agulles que no havien fet mai castells, dos terces que s’estrenaven i la gran incògnita del dia, la nova enxaneta. Havia treballat dur i els últims assajos estaven sortint molt bé, però no sabíem com reaccionaria als 6 pisos. Per sort venia 100% motivada i amb moltes ganes de debutar. Així vam començar a pujar el castell que es va mantenir ferm i amb bona mida durant la carregada, les petites anaven pujant a bon ritme i semblava que tot anava bé. El cap de colla les anava animant i creuava els dits perquè l’exaneta no es fes enrere a últim moment. I no ho va fer, havia arribat fins allí i ara no es podia deixar dominar per la por, havia aprés que els més valents no són els que mai tenen por sinó el que saber superar-la, i ella era valenta. L’acotxadora estava col·locada, era el seu torn: pinza, peu a la faixa, un peu, l’altre, i aleta! Un gran somriure es va dibuixar a la seva cara, ho havia aconseguit. Ara tocava descarregar-lo. Durant la baixada la rengla es va allunyar una mica i el tres va perdre la mida, però ja estaven sortint dosos i no va suposar un problema. Primer castell descarregat!
La colla estava contenta, molts havien fet el primer castell de la seva vida! Seria un dia que recordarien. Tothom volia felicitar a la canalla, els avis de l’enxaneta (també castellers) no cabien de l’emoció i la seva germana que també havia pujat al pom de dalt n’estava orgullosa. L’adrenalina ja fluïa per les venes i ara només pensàvem en el següent castell.
A segona ronda vam encarar el 3d6a, el preferit de l’acotxadora perquè entra al pilar i també fa l’aleta. I aquí és on va entrar en joc la intervenció divina. Igual que al castell anterior durant la carregada la pinya aguantava forta les mides eren bones i tot anava bé, era la calma abans de la tempesta. Un cop les gralles van anunciar l’aleta va ser com si els segons sentissin l’alarma de final de la jornada i van decidir que ells ja havien acabat de fer feina, que els aguantés la pinya! Un d’ells inclús va intentar fer la migdiada sobre les mans del primeres i el vent, que es devien estar cagant amb ell (perdoneu l’expressió). La seva terça semblava ingràvida aguantant dreta allí dalt mentre allò s’enfonsava. Les altres rengles també aguantaven amb penes i treballs. Com el vam haver de treballar per descarregar-lo! Ja tenim per a la memòria el nostre primer castell èpic! Mireu el vídeo, no té desperdici…

Després d’aquest desafiament a les lleis de la natura un 4d6 semblava feina fàcil, però els castells mai són fàcils i aquell dia ja havíem esgotat tota la sort del món. Vam fer dos intents desmuntats. Al primer un segon no estava massa bé i per no repetir l’experiència de l’agulla ens va semblar més prudent baixar-lo i tornar a començar. La segona vegada estava millor, vam col·locar acotxadora i l’enxaneta va arribar fins dalt dels dosos, però al moment de fer la passada no ho va veure clar i vam haver de baixar un altre cop, coses que passen.
4d6 Castellers de Tortosa
Ens vam quedar amb les ganes de descarregar-ho tot, però això és bo. Així encararem amb més ganes la següent diada, i també ens ensenya que els castells volen molt d’assaig i que encara ens queda molta feina per fer.
Finalment vam fer dos pilars simultanis amb l’altra colla. Ells no van tenir sort en la diada i tot i que van pujar fins acotxadora a totes les construccions l’enxaneta no es va atrevir a creuar els castells. Quan ens tornem a trobar farem una gran diada les dos colles, de ben segur!

pd4 Castellers de Tortosa