Un any més, i és el tercer, que anem a la població veïna, Miravet, per a fer la Diada de la seva festa major.
A mesura ens apropàvem a la població, ens saluda majestuós el seu castell templer, surtin per damunt de la petita boira que s’anava trencant, donant pas a un dia esplèndid.
Un cop a la plaça, ens trobem amb els nostres companys de diada: Brivalls de Cornudella, amb camisa blava i Castellers de Sant Vicenç dels Horts, coneguts pel sobrenom de Carallots, amb camisa groc-taronja.
Els Brivalls, colla que va viure una època del 1976 al 1985, on aconseguiren un 3d7 l’any 1982. Més endavant, amb la commemoració d’aquesta fita, es torna a fundar l’any 2012, aconseguint fer castells com 4d7, 3d7 i pd5 com a més importants. Compartim colla padrina, la Colla Jove de Xiquets de Tarragona, de qui, amb la primera etapa, Brivalls van ser els seus padrins.
D’altra banda, els Carallots, també van ser fundats el 2012. Els seus millors castells han estat 3d7a, 5d7 i 4d7a, obtenint com a fita històrica al Concur7 de Torredembarra d’enguany la 3ª posició.
A l’hora prevista, les 12 h. del migdia, arranquem la Diada amb un pd4 cada colla, fet que ens fa estrenar una nova enxaneta a plaça.
A continuació, aixequem en primera ronda un 3d6, tot un clàssic en el nostre repertori. Ens acompanyem Brivalls amb un 3d6a i Carallots amb un 3d7.
A segona ronda, enlairem un 3d6a, força treballat sobretot al moment de la descarrega, aconseguint-lo finalment. Els nostres companys, Brivalls, fan el 2d6 i Carallots, 4d6a.
A tercera ronda, ens quedem a i4d6, ja que després del sobre-esforç de l’anterior, algun casteller va quedar mermat. Els nostres companys de plaça, aixecaven un 3d6 i Carallots un 3d6.
Aquestes dos colles, enlairaven a continuació un pd5 cadascuna.
Ja per finalitzar la diada, aixecàvem un pd4 cada colla com ronda de sortida.
Tot seguit, les gralles de les colles fan sonar per gaudir de la finalització de la Diada com es mereix, amb l’alegria i el ball, amb els més petits com a protagonistes.
Moltíssimes gràcies a tots per compartir pinyes i músics.
Finalment, tot i que ens presentàvem justos de canalla, hem aconseguit fer una bona Diada i rodatge per al final de temporada.
Toca continuar treballant per a aconseguir els objectius de final de temporada.
Entre tots, fem la colla i anar ben amunt!!!
Etiqueta: pd4
DIADA DE LA CINTA
El primer diumenge de setembre celebrem a Tortosa les nostres Festes Majors. És una tradició que es va repetint de temps immemorials. Les festes són la culminació d’un any que no coincideix amb l’any natural però que representen un canvi de cicle. S’acaba l’estiu, s’acaben les vacances, comença el curs escolar i es tanca el temps de lleure, xalera i descans que ens ha portat els mesos de més calor.
Des que fem castells, fa ja quatre anys, va ser voluntat de la colla fer-hi una diada. No en volíem una més, havia de ser la diada per excel·lència, la que totes les colles tenen i celebren en honor al sant o la patrona de la ciutat. Nosaltres vam determinar que aquesta diada seria la Diada de la Cinta.
Així que el diumenge, 2 de setembre, a les 11 hores del matí estàvem puntuals a la plaça de l’Ajuntament per emprendre aquesta fita tan especial, esperada i treballada. Des del gener que van començar els assajos, el treball ha estat intens. No és una casualitat que les coses surtin bé, hem anat encarant aquest dia a base d’hores d’assaig, de molta voluntat i ganes. Aquesta temporada no ha estat fàcil.
Els nervis es noten a flor de pell, cadascú mira apaivagar-los a la seva manera; uns porten els papers de les pinyes i repassen les últimes anotacions, uns altres ja posen la paradeta i miren que no faci falta res, ja tenim l’Ajuntament obert perquè la canalla s’hi estigui tranquil·la. Altres aprofiten per esmorzar i s’expliquen com ha anat la nit anterior, recordem que estem en festes! Quan portem la camisa lluïm d’una manera especial. Tots uniformats, esperem les altres colles convidades, els Xiquets de Vila-seca i la Colla Joves Xiquets de Valls.
Algú uns dies abans, parlant emocionat, em va dir molt encertadament: “és el nostre Sant Fèlix” i hi estic completament d’acord.
Cal explicar que la nostra diada transcorre d’una manera especial, diferent de qualsevol diada d’arreu del País. Primer van els pilars de salutació a les autoritats i seguidament aquestes abandonen la plaça, desfilant fins a la catedral per assistir a la missa major. Costa d’entendre, a cap lloc s’abandona una diada, a cap. La manca de tradició castellera és un plus a afegir a altres dificultats que ens anem trobant i que nosaltres acceptem amb respecte per les tradicions pròpies, tan arrelades a Tortosa. La voluntat de fer coincidir la Diada amb el dia gran obliga a fer aquesta adaptació que continua fins al final, ja que després de la missa, les autoritats, pubilles, pubilletes, gegants, seguici festiu i la banda municipal tornaran a la plaça per acabar de gaudir dels castells. Agraïm a les altres dues colles la seva comprensió.
I bé, després dels pilars de salutació comença la diada. Els Xiquets de Vila-seca aixequen un 3d6, el nostre cap de colla decideix començar amb un castell d’una certa dificultat tècnica, el 3d6a. És un castell difícil per la manca d’espai a la pinya i perquè a més del temps que costa muntar , s’hi suma el pilar final que queda al mig un cop desmotat el tronc principal. I el resolem sense problema, bé! Aquest fet ens dóna aire i ens aixeca un poc més els ànims. Acaba la primera ronda la colla Joves Xiquets de Valls que aixequen un 3d8. Aquesta colla, una de les més antigues en el món casteller, ha participat en la diada de Sant Fèlix només tres dies abans, per tant, els castells de vuit que avui veurem són un regal per a nosaltres.
En la segona ronda els de Vila-seca aixequen un 4d6, nosaltres un 4d6 i la Joves un 4d8. Ja tenim un altre castell descarregat! A la tercera ronda els de Vila-seca aixequen un 3d6a, nosaltres un 3d6 i la Joves un 5d7. Tres castells que surten a la perfecció i que ens deixen contents.
Per acabar la Joves aixeca un pd6 i pilars conjunts; Vila-seca pd4, nosaltres 2pd4 i Joves, vano de 5, una construcció d’un pilar de 5 flanquejat a banda i banda per un pilar de 4.
A la plaça continua la celebració, de fons es senten les notes del Pasdobles Tortosí que posa punt i final als actes del matí. Nosaltres estem recollits en un costat, ja hem acabat però ens falta encara el bateig com cal dels companys que avui han estrenat la camissa.
La satisfacció, el cansament, la calor, la cara de la gent que omple la plaça gairebé a vessar, mirant amb el cap enlairat com s’enfilen els castellers, amb expressió de sorpresa, expectants. Tot plegat diu que val la pena, que ho hem aconseguit un altre cop, que la gent de la colla ha salvat la diada, per a mostra tancant gairebé de manera espontània els últims pilars, que fem castells en una terra on la gent ens mira entre estranyats i perplexos. Qui són aquests? Nosaltres els responem de la manera més didàctica, sortint a plaça i fent el que ens agrada. Som castellers i som els Castellers de Tortosa. Hem vingut a fer castells i a convidar a tothom que s’hi vulgui acostar a una tradició carregada de simbolisme: força, equilibri, valor i seny. Que enriqueix, suma i fa gran la nostra Ciutat. Som-hi, no defallim, ens espera un llarg camí!
Pit i amunt!
Salut i castells!
Visca els Castellers de Tortosa!!!
Diada del Padrí
El primer cap de setmana d’agost ens esperaven dues diades.
El dissabte dia 4, participàvem en la Diada de Sant Antolí a la Ribera d’Ondara, dins dels actes de la festa de La Batalla de Foc. La trobada va ser a la tarda amb dues úniques colles, els Margeners de Guissona i nosaltres, els Castellers de Tortosa.
Vam sortir d’hora, a les tres de la tarda, per què ens esperava un bon tros de carretera fins a arribar al nostre destí, aquest cop a la comarca de Lleida. Els Margeners ens van rebre amb la cordialitat de sempre. Tan bon punt vam arribar i, després de les salutacions de rigor, va començar la diada. Érem pocs castellers així que només aixecaríem pilars, però vam voler participar igualment. Sense nosaltres s’hagués suspès l’actuació. Margeners van fer tres castells, un 3d6 aixecat per sota que els va sortir redó. Nosaltres un pd4 a cada ronda.
Aquest tipus de diades ens fan reflexionar en la realitat de les colles petites. El voler fer castells és el motor que empeny i motiva, el punt de partida de tota acció i així ho vam demostrar.
El diumenge 5 d’agost, celebràvem la Diada del Padrí a Tortosa. Vam compartir plaça amb la Colla Jove de Tarragona, els nostres padrins, i els Torraires de Montblanc. Ens vam reunir al voltant de quatre-centes camises. Impressionava veure aparcats a Tortosa quatre autobusos de la Jove, retolats amb una foto gegant d’un dels seus castells. Estacionats davant de la plaça de l’Ajuntament, anaven baixant els castellers lila. Mentre em dirigia a plaça molts d’ells, que venien en cotxe, anaven amb la faixa a la mà cap al lloc de trobada. S’hi sumaven els Torraires, amb les seves camises compartint color amb nosaltres, el grana. Que emocionant veure el centre de la ciutat amb tants castellers!
La diada va començar puntual. A la primera ronda vam aixecar un 3d6, a continuació la CJXT un 2d7 i Torraires un 3d6. En la segona ronda fem id3d6a, la Jove un 3d8 i Torraires un 3d6a. En la tercera ronda fem id4d6, la Jove un 4d8 i Torraires un 2d6, el primer de la temporada que aixequen amb destresa. Acabem la diada amb 2pd5 de la Jove i per finalitzar pilars conjunts, nosaltres 2pd4, la Jove 4pd4 i Torraires pd4.
No hem patit cap caiguda, la Jove ens ha exhibit dos castells de 8 i la torre de 7 i Torraires han pogut aixecar la Torre de 6 i han resolt sense problema dos castells de 6. Nosaltres només hem pogut aixecar el 3d6.
Un descans de dues setmanes amb només dos assajos abans de les diades i moltes baixes importants, ens ha passat factura. Lectura positiva; hem de continuar treballant, hem d’assajar i no podem afluixar. Encara som a temps de tancar una bona temporada.
Per finalitzar la diada, aplaudiments als músics, mantejada a la canalla i bateig com cal als membres que estrenaven camisa. I per a tots els que es van quedar, dinar de germanor.
Cal fer esment de la feina monumental que representa organitzar una diada com aquesta. Des dels primers contactes amb les colles convidades fins al més petit detall, hores i hores de feina, trucades, trobades, problemes d’última hora que es resolen de manera que tot surti bé. És bonic veure com tothom col·labora amb bona voluntat i alegria ja que, en definitiva, això és el que fa una colla GRAN.
Pit i amunt!!!
Visca els Castellers de Tortosa!!!
DIADA DEL 2N ANIVERSARI DE LA COLLA
El dia va començar tapat, el cel de plom, uns núvols grisos i un poc de vent amenaçaven en no deixar-nos tranquils, tota la setmana havíem estat pendents del temps. Dissabte teníem la diada del 2n Aniversari del bateig de la colla i la primera de la temporada. Havíem anul·lat la diada d’ExpoEbre, la de Primavera i a la diada del Local, amb la Jove de Tarragona, només havíem pogut aixecar un pilar. Tots teníem l’espina clavada i volíem i desitjàvem fer una actuació brillant. Estàvem a casa nostra i celebràvem els dos anys de colla de ple dret.
Els castellers van anar arribant a poc a poc a la plaça de l’ajuntament. El balcó, sòbriament engalanat amb una gran pancarta on es podia llegir: llibertat presos polítics, ens donava la benvinguda. De la font central hi brollaven grans xorros d’aigua dibuixant divertides figures a l’aire que al caure novament a l’aigua produïen una agradable cantarella. Les tres colles participants, els Xiquets d’Alcover, els Castellers de Sant Feliu i nosaltres, els Castellers de Tortosa anaven pintant de color verd, magenta i grana la plaça major de la nostra ciutat. I just mitja hora abans de començar i com s’anava presagiant durant tot el dia, va acabar descarregant una pluja fina que ho va deixar tot ben xop. La gent es mirava l’espectacle tranquil·lament des de els porxos, asseguts a les cadires dels bars, prenent cafè, sucs i altres begudes i menjant alguna cosa abans de començar. Vaig fer una ullada ràpida i vaig veure amb alegria moltes camises granes, gent que arribava i es saludava amb abraçades i encaixades de mans, contents, ni la pluja ens podria aturar ni minvar la il·lusió que teníem posada en aquesta diada.
I així va ser, la pluja va parar i en un una estona es va eixugar el terra. Ens vam anar situant cada colla al seu lloc, per fí havia arribat el moment tan esperat. Amb el ritual d’enfaixar-nos, col·locar mocadors i la camisa ben cordada, afinant instruments, les últimes anotacions als papers de les pinyes, tot estava a punt.
Primer, salutació des del balcó. L’alcaldessa de Tortosa, i els regidors de cultura, festes i fires i altres regidors, donaven la benvinguda a les colles. El nostre president, acompanyat del cap de colla, repartia uns obsequis als caps de les altres dos colles i a la corporació municipal en senyal d’agraïment i commemoració. Un mocador de la colla brodat i emmarcat per recordar la data tan assenyalada, Segon aniversari del bateig de la colla castellera.
I comença la diada amb els nervis a flor de pell, aquell neguit que tots sentim i que ningú gosa expressar, emoció continguda i moltes ganes de que tot surti bé i que ningú prengui mal.
Comencem amb dos pilars. La colla de Sant Feliu alça un pilar de quatre encarat amb les peces d’un futur pilar de cinc i la d’Alcover s’hi suma amb un pilar de quatre també. Encetem nosaltres la primera ronda amb un 3de6, seguits per la colla de Sant Feliu amb la torre de 6 i tanquen els castellers d’Alcover amb un 3de6.
En la segona ronda i amb el mateix ordre s’aixequen un 3de6 amb agulla, un 3de6 i un 3de6a. En la tercera ronda, la colla de Sant Feliu i nosaltres aixequen dos castells de 4de6.
Acabem la diada amb quatre pilars de quatre; un pilar la colla de Sant Feliu, un altre els castellers d’Alcover i dos nosaltres, els castellers de Tortosa.
Tot ha sortit com s’esperava, hem tirat a plaça els nostres castells insígnia, els que portem fent del primer dia, que no és poca cosa. Hem començat la temporada amb gent nova i molts canvis i s’ha tingut que treballar força per preparar aquests castells que han sortit impecables.
La gent de pinya, tota; baixos, rengles, agulles, contraforts, crosses, vents, laterals, primeres mans han treballat i suat. La gent de tronc, la canalla, tots han fet una molt bona feina.
Al final, aplaudiment dedicat als músics que amb dos gralles i un timbal han acompanyat tots els castells. I mantejada a la canalla per que són l’ànima de la colla. Han tingut coratge i han treballat com els primers.
La diada ha estat un èxit i per a celebrar-ho l’equip d’esdeveniments ha organitzat un sopar de germanor amb música fins a altes hores de la matinada.
Després de la pluja s’ensuma oloreta de terra banyada, s’ensuma la flaire d’una temporada que pot ser de cine.
Bon començament del segon tram de temporada
El dissabte 5 d’agost va tindre lloc la Diada Itinerant a Vilafranca del Penedès. Amb a penes un parell d’assajos després de quinze dies de vacances, el repte era comprovar si una colla petita com la nostra pot afrontar una aturada així enmig de la temporada. El desplaçament es va fer en autobús, i tenint en compte que no el vam omplir, dubtàvem de poder tancar la pinya del 4. I és que ara mateix el ventall de castells de què disposem és molt ajustat i limita molt la tria.
La jornada començava a les 17.30 h i ens acompanyaven al Parc de Sant Julià la Colla Jove Xiquets de Vilafranca –els amfitrions– i Laietans de Gramenet.
Les castelleres i els castellers que formen part d’aquesta gran família no van decebre. Amb una mica d’imaginació, col·locant membres de la colla en posicions que no són les habituals, i amb l’ajuda de les altres colles a pinyes, vam descarregar el 3de6, el 3de6a i el 4de6. I tot a la primera! I vam emmarcar l’actuació amb dos pilars de 4: el de benvinguda i el de cloenda.
Laietans de Gramenet no van tindre tan bona fortuna, i després del pilar de benvinguda, van fer llenya quan ja havien carregat el 3de6. Com que la canalla va prendre mal, van haver de renunciar a la resta de castells i van tancar la seua actuació amb dos pilars de 4.
Per la seua banda, la Colla Jove Xiquets de Vilafranca, que actuava a casa, va descarregar, després del pilar de 4 de benvinguda, el 3de6, el 4de6 i el 3de6a; aquest últim, després d’un intent desmuntat. I va cloure la seua diada amb dos pilars simultanis de 4.
Si al final del primer tram havíem marxat capcots, ara estàvem eufòrics. I és que descarregar tres castells a la primera quan tot fa pensar que hauràs d’anar a dues rondes és màgic! Com s’explica, si no, que acabéssem ballant un pasdoble a l’autobús? Gràcies, Laietans i amfitrions, per l’ajuda a pinyes, i gràcies també als amics i les amigues que en moments decisius veniu a fer pinya amb la colla i, fins i tot, a interpretar el toc de castells. Pit i amunt!