Diada a miravet: el castell de Schrödinguer

Diada a Miravet dels Castellers de Tortosa

El 12 d’Octubre es veu que és festa no sé on, nosaltres ho tenim marcat al calendari perquè fem Castells a Miravet, on poble on, com diu el seu alcalde, de  castell en tenen un i amés ja està fet.

Compartíem plaça amb Laietants de Gramanet i la Muixeranga de Vinaròs. La Muixeranga, per qui no ho sàpiga, és l’anàleg dels castells al país valencià i de fet es diu que és l’origen de totes dues tradicions és comú: el ball de valencians.

Vam iniciar les rondes amb un 3d6 ben parat. El segon castell però, va ser el punt de la discòrdia del que va seguir de diada. Era un 3d6 amb el pilar al mig (com dirien a Valls). Les famoses normes no escrites del món casteller diuen que una construcció amb pilar al mig es dona per carregada quan, després de coronar l’estructura externa, queda el pilar sencer en el moment en que els segons es deixen de braços.

Què va passar?  La canalla no és conscient del timing i després de fer l’aleta volen baixar. El castell no perillava i el pilar tampoc, simplement l’enxaneta va donar per feta la seva feina i va començar a baixar. De fet ni això, després de veure el vídeo deu vegades i passar seqüència per seqüència va quedar clar que en el moment en que els segons es deixaven anar l’enxaneta tenia els dos peus sobre la terça, però ja li agafava el braç per començar a baixar (és a dir, no estava fent l’aleta sinó que estava acotxat. Després d’això tot va seguir com sempre i tots els castellers van baixar del castell i es va desfer la pinya. Llavors com quedem? Castell descarregat o desmuntat? Durant unes hores de deliberació i algunes discussions entre tradicionalistes i pragmàtics el castell es va trobar en un estat quàntic de superposició, és a dir descarregat i desmuntat  a la vegada. No va ser fins la decisió final del cap de colla que l’estat va col·lapsar en, molt al meu pesar, intent desmuntat. Però clar, s’ha d’entendre, som una colla d’alt nivell i exigència, estem en el punt de mira de totes les colles i la premsa castellera se’ns hauria menjat si haguéssim donat aquella aberració per descarregada, penseu que podria influir en si anem l’any vinent a Sant Fèlix o no…

A tercera ronda vam desmuntar, aquesta vegada sense dubte, un 4d6 que vam repetir i descarregar. Un apunt musical per als castellers de pinya: quan l’enxaneta posa el peu a la faixa del dos és quan comença el toc de l’aleta, però encara no s’ha carregat el castell, llavors si després d’aquest punt el castell es desmunta ho podreu endevinar perquè les gralles no fan el toc de baixada sinó que continuen amb la melodia principal del toc de castells.

3d6 dels Castellers de Tortosa
3d6a dels Castellers de Tortosa
4d6 dels Castellers de Tortosa

Pel que fa als Laietants de Gramanet hem d’agrair enormement la seva participació a la diada ja que venien sense enxaneta i només van poder fer intents desmuntats, però van fer el viatge per poder-nos ajudar en les pinyes. Gràcies per venir Laietants, sense vosaltres no hi hauria hagut diada.

Figura 1 de Muixeranga de Vinaròs
Figura 2 de Muixeranga de Vinaròs

L’actuació de la Muixeranga de Vinaròs van ser dos bancs simultanis (aquesta construcció ens flipa perquè es construeix sobre una persona en la posició horitzontal de banc mirant cap amunt), dos Remats de morera, una Marieta i un aixecat de 4 net. Tot això al toc de muixeranga per part del nostre graller estrella.

Vam acabar amb pilars de 4, pilars de canalla dels Laietans i una Sénia per a la canalla de la Muixeranga.

Nota: per a qualsevol dubte amb l’analogia quàntica no dubteu en consultar a la cronista.

Diada a les Roquetes del Garraf. Valors castellers!

Tornava a ser dissabte i, per la tarda, teníem diada… teníem que agafar, de nou, un autobús que ens portés fins a terres barcelonines. En aquesta ocasió tocava anar a les Roquetes del Garraf.

Aquestes llargues sortides solen ser un perill per les colles petites que, a vegades, “perden gent pel camí”… però nosaltres: tots els que érem!, vàrem omplir el bus de força i il·lusió, burlant-nos de les incomoditats de la distància… burlant-nos dels nostres propis fantasmes del passat: som valents!, som castellers!, i portarem el nostre nom on faci falta!

Cartell diada a les Roquetes

Els amfitrions van ser els Castelleres de les Roquetes, que celebraven la seva diada de commemoració del seu primer castell, ara fa 5 anys. Van voler que els fessin costat tres colles amb un gran contingut simbòlic: la Muixeranga de Vinaròs, per donar a conèixer d’on ve el món casteller (passat). Els Castellers de la Il·lusió, colla excepcional, on es fa palès un dels valors castellers més importants: la inclusió social (present). I, per últim, els Castellers de Tortosa, com a colla de recent creació (futur).

Els actes varen començar a les cinc de la tarda, al saló de plens de l’Ajuntament de les Roquetes, on l’alcaldessa Abigail Garrido va rebre les quatre colles i es varen fer els parlaments i actes protocol·laris.

En acabat, des de l’ajuntament, vàrem fer animada cercavila pels carrers de les Roquetes, fent uns pilars (pinets la muixeranga) al carrer Almogàvers, on s’hi celebrava una concorreguda fira.

primer Pd4 dels Castellers de Tortosa

Les nostres passes ens van portar fins la plaça Llobregat on participaríem de la diada… abans, però, es va destapar una placa commemorativa (col·locada per l’ajuntament) en honor a la millor diada realitzada pels Castelleres de les Roquetes, ara fa un any.

A la primera ronda, obriren els amfitrions que descarregaren una torre de 6. Els Castellers de la Il·lusió van aixecar un 2d4, la muixeranga va fer una vistosa estructura i, tancarem el torn, nosaltres:

Sí, ho teníem tots al cap… l’última diada, a Mollet, no vàrem poder descarregar cap castell, però els assajos havien anat bé i, a les festes de la Cinta, havíem descarregat el nostre baluard: el 3d6. Amb aquestes credencials vàrem presentar-nos amb aquest castell per tancar la primera ronda: silenci a pinya i concentració absoluta va esdevenir, sense cap dubte, el millor 3d6 que hem descarregat mai.

3d6 dels Castellers de Tortosa

Amb força ànims vàrem començar la segona ronda! Els del Garraf van fer un id3d7, els Castellers de la Il·lusió van descarregar un 3d4 i els valencians una estructura anomenada “la Campaneta”. Nosaltres, descartat definitivament el 4d6, per manca de gent, vam optar pel 3d6a… però, després de desmuntar dos vegades el peu, el castell es va quedar amb intent desmuntat. Ho intentaríem a la tercera ronda!

nucli de la pinya del id3d6a dels Castellers de Tortosa

A la tercera ronda, els roquetencs van aconseguir descarregar el 3d7, els Castellers de la Il·lusió van fer un meritori 4d4, els de Vinaròs una vistosa estructura i, tornàvem a tenir torn nosaltres. Amb massa nervis i amb l’ombra de Mollet ofuscant-nos, era difícil fer castells. Després de desmuntar un cop el peu del 3d6a, seguíem sense veure’ns còmodes i, el cap de colla va desistir sense que ni tan sols sonessin les gralles. Per acabar, els de casa, van descarregar un tres de sis amb l’agulla.

A la ronda de pilars, nosaltres vàrem alçar un Pd4, els de Valls un Pd3, la muixeranga un pinet i els  Castelleres de les Roquetes van tancar la diada fent cinc pilars de quatre simultanis en commemoració del seu cinquè aniversari.

segon Pd4 dels Castellers de Tortosa

Sols un 3d6 descarregat… una mala diada pels Castellers de Tortosa? No!, rotundament no! Ser casteller no només és fer castells, no ho oblideu mai!! A les Roquetes vàrem aprendre moltes coses bones, molts valors castellers, us explico:

Veure la cara dels Castellers de la Il·lusió descarregant amb tot el seu esforç i valentia un modest 3d4, va ser, per a tots, una lliçó de superació i inclusió… emocionant!, difícil de superar!! Veure la Muixeranga de Vinaròs que, tot i venir molt delmats, no es van tirar enrere i ens van presentar el que millor podien fer amb els seus pocs integrants, va ser, per a tots, una lliçó d’humilitat i cohesió. O, els propis amfitrions, que abans l’estiu no podien ni descarregar castells de 6, per greus problemes interns, amb tot l’orgull es plantessin a casa seva i recuperessin el 3d7, és una lliçó de resiliència i treball en equip.

Això és el que ens hem d’emportar… això és el que realment importa de ser casteller!

Hem de seguir treballant units i concentrats… hem d’acabar la temporada amb un somriure i un: Pit i amunt!, que som els Castellers de Tortosa!

Humbert Sanz i Vaqué