Un any més, i és el tercer, que anem a la població veïna, Miravet, per a fer la Diada de la seva festa major.
A mesura ens apropàvem a la població, ens saluda majestuós el seu castell templer, surtin per damunt de la petita boira que s’anava trencant, donant pas a un dia esplèndid.
Un cop a la plaça, ens trobem amb els nostres companys de diada: Brivalls de Cornudella, amb camisa blava i Castellers de Sant Vicenç dels Horts, coneguts pel sobrenom de Carallots, amb camisa groc-taronja.
Els Brivalls, colla que va viure una època del 1976 al 1985, on aconseguiren un 3d7 l’any 1982. Més endavant, amb la commemoració d’aquesta fita, es torna a fundar l’any 2012, aconseguint fer castells com 4d7, 3d7 i pd5 com a més importants. Compartim colla padrina, la Colla Jove de Xiquets de Tarragona, de qui, amb la primera etapa, Brivalls van ser els seus padrins.
D’altra banda, els Carallots, també van ser fundats el 2012. Els seus millors castells han estat 3d7a, 5d7 i 4d7a, obtenint com a fita històrica al Concur7 de Torredembarra d’enguany la 3ª posició.
A l’hora prevista, les 12 h. del migdia, arranquem la Diada amb un pd4 cada colla, fet que ens fa estrenar una nova enxaneta a plaça.
A continuació, aixequem en primera ronda un 3d6, tot un clàssic en el nostre repertori. Ens acompanyem Brivalls amb un 3d6a i Carallots amb un 3d7.
A segona ronda, enlairem un 3d6a, força treballat sobretot al moment de la descarrega, aconseguint-lo finalment. Els nostres companys, Brivalls, fan el 2d6 i Carallots, 4d6a.
A tercera ronda, ens quedem a i4d6, ja que després del sobre-esforç de l’anterior, algun casteller va quedar mermat. Els nostres companys de plaça, aixecaven un 3d6 i Carallots un 3d6.
Aquestes dos colles, enlairaven a continuació un pd5 cadascuna.
Ja per finalitzar la diada, aixecàvem un pd4 cada colla com ronda de sortida.
Tot seguit, les gralles de les colles fan sonar per gaudir de la finalització de la Diada com es mereix, amb l’alegria i el ball, amb els més petits com a protagonistes.
Moltíssimes gràcies a tots per compartir pinyes i músics.
Finalment, tot i que ens presentàvem justos de canalla, hem aconseguit fer una bona Diada i rodatge per al final de temporada.
Toca continuar treballant per a aconseguir els objectius de final de temporada.
Entre tots, fem la colla i anar ben amunt!!!
Etiqueta: Miravet
Diada a miravet: el castell de Schrödinguer
El 12 d’Octubre es veu que és festa no sé on, nosaltres ho tenim marcat al calendari perquè fem Castells a Miravet, on poble on, com diu el seu alcalde, de castell en tenen un i amés ja està fet.
Compartíem plaça amb Laietants de Gramanet i la Muixeranga de Vinaròs. La Muixeranga, per qui no ho sàpiga, és l’anàleg dels castells al país valencià i de fet es diu que és l’origen de totes dues tradicions és comú: el ball de valencians.
Vam iniciar les rondes amb un 3d6 ben parat. El segon castell però, va ser el punt de la discòrdia del que va seguir de diada. Era un 3d6 amb el pilar al mig (com dirien a Valls). Les famoses normes no escrites del món casteller diuen que una construcció amb pilar al mig es dona per carregada quan, després de coronar l’estructura externa, queda el pilar sencer en el moment en que els segons es deixen de braços.
Què va passar? La canalla no és conscient del timing i després de fer l’aleta volen baixar. El castell no perillava i el pilar tampoc, simplement l’enxaneta va donar per feta la seva feina i va començar a baixar. De fet ni això, després de veure el vídeo deu vegades i passar seqüència per seqüència va quedar clar que en el moment en que els segons es deixaven anar l’enxaneta tenia els dos peus sobre la terça, però ja li agafava el braç per començar a baixar (és a dir, no estava fent l’aleta sinó que estava acotxat. Després d’això tot va seguir com sempre i tots els castellers van baixar del castell i es va desfer la pinya. Llavors com quedem? Castell descarregat o desmuntat? Durant unes hores de deliberació i algunes discussions entre tradicionalistes i pragmàtics el castell es va trobar en un estat quàntic de superposició, és a dir descarregat i desmuntat a la vegada. No va ser fins la decisió final del cap de colla que l’estat va col·lapsar en, molt al meu pesar, intent desmuntat. Però clar, s’ha d’entendre, som una colla d’alt nivell i exigència, estem en el punt de mira de totes les colles i la premsa castellera se’ns hauria menjat si haguéssim donat aquella aberració per descarregada, penseu que podria influir en si anem l’any vinent a Sant Fèlix o no…
A tercera ronda vam desmuntar, aquesta vegada sense dubte, un 4d6 que vam repetir i descarregar. Un apunt musical per als castellers de pinya: quan l’enxaneta posa el peu a la faixa del dos és quan comença el toc de l’aleta, però encara no s’ha carregat el castell, llavors si després d’aquest punt el castell es desmunta ho podreu endevinar perquè les gralles no fan el toc de baixada sinó que continuen amb la melodia principal del toc de castells.
Pel que fa als Laietants de Gramanet hem d’agrair enormement la seva participació a la diada ja que venien sense enxaneta i només van poder fer intents desmuntats, però van fer el viatge per poder-nos ajudar en les pinyes. Gràcies per venir Laietants, sense vosaltres no hi hauria hagut diada.
L’actuació de la Muixeranga de Vinaròs van ser dos bancs simultanis (aquesta construcció ens flipa perquè es construeix sobre una persona en la posició horitzontal de banc mirant cap amunt), dos Remats de morera, una Marieta i un aixecat de 4 net. Tot això al toc de muixeranga per part del nostre graller estrella.
Vam acabar amb pilars de 4, pilars de canalla dels Laietans i una Sénia per a la canalla de la Muixeranga.
Nota: per a qualsevol dubte amb l’analogia quàntica no dubteu en consultar a la cronista.
Diada a Miravet. La unió ens farà imparables!
Quantes ganes tenia d’escriure una crònica com aquesta!,quantes ganes teníem de tornar gaudir una diada com la que vam tenir diumenge passat!
I és que feia massa temps que no vivien l’alegria i el goig de descarregar-ho tot, massa temps deambulant per les places i tenir que tornar a casa buits de castells, desgastats d’esperança… Però a Miravet vam ressorgir!, vam tornar a ser aquella gran colla que sorprengué a tothom el dia del nostre bateig… I sabeu quin va ser el secret? La gran assistència que vam tenir i el treball ben fet durant els assajos!
Arribà per fi, el diumenge 16 d’octubre de 2016… tocava diada, tocava anar a Miravet! Miravet és una petita localitat de la Rivera d’Ebre amb un llegat històric excepcional. És remarcable la seva terrisseria, el seu poble antic o cap de la vila, l’Església Vella (magnífic temple renaixentista del segle XVI, recuperat com a monument cultural) o el Pas de Barca: l’últim llaüt de tracció hidràulica que queda a Catalunya. Però si una cosa destaca sobre tot, és el seu altiu castell templari, que s’alça invencible sobre un turó…
I allí érem tots!, per fer el que més ens agrada, en aquella terra també banyada pel “nostre” riu. Allí érem tots!, per aixecar estructures humanes… per aixecar el nostre orgull! I per aixecar-lo, encara més alt!, que aquella vella atalaia miravetana.
A la Diada Castellera de Miravet vam ser convidats els Castellers de Tortosa, els Castellers de Castellar del Vallès i la Colla Castellera La Bisbal del Penedès (els Bous). A la una de la tarda, puntuals, ens vam concentrar a la plaça de l’Arenal, amb el riu Ebre a tocar.
Ens va tocar obrir ronda nosaltres i, el cap de colla, va decidir començar amb el 4d6. No podíem fallar!, havíem d’alçar el castell amb total solvència i fermesa! I així ho vàrem fer: concentrats des del primer instant, el castell es va descarregar entre alegries i, sobretot: alleujament general.
Continuaren els de Castellar del Vallès fent un 3d6a i tancaren, els de la Bisbal, descarregant un 2d6 (i acabant-lo amb un dels terços fent la “figuereta” sobre els segons).
Començà la segona ronda i vam presentar-nos amb el 3d6a que tant se’ns havia resistit les últimes diades. Després de desmuntar el peu una vegada, vam tirar-lo endavant però l’estructura no estava segura i després d’uns moments de incertesa i nervis, es va decidir desmuntar-lo… ho tornaríem a intentar a la ronda de repetició.
Per la seva banda els del Vallès van plantar un 5d6 i, els Bous, van aventurar-se a aixecar un 3d7… posar un pis més sempre és un moment delicat i, la veritat, el castell remenava massa… finalment, es va desmuntar quan els dosos ja estaven col·locats.
Tercera ronda! Nosaltres… encara tocats pel id3d6a anterior i envaïts per tots els fantasmes de diades pretèrites, vam anar a assegurar portant el nostre baluard més segur: el 3d6. No vam decebre als assistents i el vam plantar amb total fermesa entre aplaudiments i el mantejament de la canalla.
Seguiren els vallesans amb un 4d6 i els bisbalencs, impulsats més pel cor que pel cap, van tornar a presentar-se amb el 3d7… el castell no es va veure clar en cap moment i, després d’intentar defensar l’indefensable, va acabar fent estrepitosa llenya.
Tocava ronda de repetició i teníem l’oportunitat per aconseguir el resistible 3d6a… “vinga!, que som molts avui i ens ajudaran a tancar pinya!, vinga!, que avui ho em descarregat tot!” I… per fi es va poder descarregar, això sí patint i amb l’ai al cor fins el final!
Ara sí!, l’alegria va envair-nos i la celebració va ser, per fi!, tancada i joiosa. Ara sí!, vàrem poder tornar a cantar la nostra tonada, saltant abraçats.
Per la seva banda, els del Penedès, van tancar la ronda de repetició aixecant un 3d6: rebaixant un pis, per pujar així els ànims i el coratge d’aquells “braus”… amansats.
Per acabar la diada les tres colles vam fer Pd4 simultanis, amb la curiositat que els ataronjats el van descarregar aixecant-lo per sota.
Aquesta diada ha de ser el punt d’inflexió per a continuar amb la fantàstica progressió que havíem iniciat la temporada passada i que vam culminar el dia del nostre bateig… Aquesta diada és una demostració pràctica que si assistim tots i totes als assajos i diades i treballem dur, remant en una sola direcció, ja no tindrem aturador… Aquesta diada ens ha servit per creure en nosaltres… per fer-nos veure que, tot i que som una colla jove i petita, mai serem una colla resignada i dividida!
Companys… moltes felicitats per l’èxit d’aquesta gran diada! I… ara a pencar!, ara a acabar la temporada fent a Vilaseca la millor actuació de la nostra història: som-hi!, que la unió ens farà imparables!
Humbert Sanz i Vaqué