Un any més, i és el tercer, que anem a la població veïna, Miravet, per a fer la Diada de la seva festa major.
A mesura ens apropàvem a la població, ens saluda majestuós el seu castell templer, surtin per damunt de la petita boira que s’anava trencant, donant pas a un dia esplèndid.
Un cop a la plaça, ens trobem amb els nostres companys de diada: Brivalls de Cornudella, amb camisa blava i Castellers de Sant Vicenç dels Horts, coneguts pel sobrenom de Carallots, amb camisa groc-taronja.
Els Brivalls, colla que va viure una època del 1976 al 1985, on aconseguiren un 3d7 l’any 1982. Més endavant, amb la commemoració d’aquesta fita, es torna a fundar l’any 2012, aconseguint fer castells com 4d7, 3d7 i pd5 com a més importants. Compartim colla padrina, la Colla Jove de Xiquets de Tarragona, de qui, amb la primera etapa, Brivalls van ser els seus padrins.
D’altra banda, els Carallots, també van ser fundats el 2012. Els seus millors castells han estat 3d7a, 5d7 i 4d7a, obtenint com a fita històrica al Concur7 de Torredembarra d’enguany la 3ª posició.
A l’hora prevista, les 12 h. del migdia, arranquem la Diada amb un pd4 cada colla, fet que ens fa estrenar una nova enxaneta a plaça.
A continuació, aixequem en primera ronda un 3d6, tot un clàssic en el nostre repertori. Ens acompanyem Brivalls amb un 3d6a i Carallots amb un 3d7.
A segona ronda, enlairem un 3d6a, força treballat sobretot al moment de la descarrega, aconseguint-lo finalment. Els nostres companys, Brivalls, fan el 2d6 i Carallots, 4d6a.
A tercera ronda, ens quedem a i4d6, ja que després del sobre-esforç de l’anterior, algun casteller va quedar mermat. Els nostres companys de plaça, aixecaven un 3d6 i Carallots un 3d6.
Aquestes dos colles, enlairaven a continuació un pd5 cadascuna.
Ja per finalitzar la diada, aixecàvem un pd4 cada colla com ronda de sortida.
Tot seguit, les gralles de les colles fan sonar per gaudir de la finalització de la Diada com es mereix, amb l’alegria i el ball, amb els més petits com a protagonistes.
Moltíssimes gràcies a tots per compartir pinyes i músics.
Finalment, tot i que ens presentàvem justos de canalla, hem aconseguit fer una bona Diada i rodatge per al final de temporada.
Toca continuar treballant per a aconseguir els objectius de final de temporada.
Entre tots, fem la colla i anar ben amunt!!!
Etiqueta: id4d6
Final de la primera part
El dissabte 15 de juliol va tindre lloc la Diada d’Estiu a casa nostra. Amb les vacances al pensament i amb ganes d’acabar el primer tram de la temporada de la millor manera possible, ens vam reunir a les 18 h al Parc Teodor González de Tortosa, un escenari nou per a la colla que escampa l’esperit casteller arreu de la ciutat.
El dia va ser especialment calorós i ens acompanyaven a plaça Xiqüelos i Xiqüeles del Delta i Colla Castellera Jove de Barcelona.
Com que jugàvem a casa, pensàvem que disposaríem d’un bon nombre de camises, però algunes baixes significatives feien témer que no poguéssem coronar els tres castells que portàvem en cartera. Efectivament, vam haver de renunciar al 4de6a, però així i tot, la jornada pintava bé. El 3de6 de sortida estava clavadíssim, i ens va infondre ànims per a descarregar també el 3de6a. En canvi, el 4de6 de la tercera ronda se’ns va resistir i va quedar en intent desmuntat. I no vam aconseguir carregar-lo tampoc en la ronda de repetició.
Xiqüelos i Xiqüeles del Delta van completar la diada de manera més satisfactòria, amb un 4de6, un 4de6a i un 3de6 en ronda de repetició després d’haver desmuntat el 3de6a.
Per la seua banda, la Colla Castellera Jove de Barcelona, que venia amb pocs efectius, va descarregar el 5de6, el 3de7 i el 4de6a de manera solvent.
Dos castells de tres no són un mal resultat, però la sensació general era que havíem ensopegat. I és que últimament ens hem acostumat a no fallar. Això és bo, significa que hi ha un punt d’ambició i que volem veure reflectit a plaça el treball als assajos.
Ara, vacances. I quan tornem, no hem de badar, perquè volem tocar el cel!
Diada a Remolins. Un pas enrere… per agafar impuls!
No és gens engrescador escriure una crònica quan les coses no han anat com s’havien imaginat, quan impotent veus que els castells no surten… quan s’han de desmuntar sense ni tan sols haver-los pogut carregar. Però la vida ja és una mica així… i així l’hem d’apamar!, baixar el cap, reflexionar i aprendre de forma constructiva dels errors comesos.
Us ho dic de veritat!, aquests mal moments no són tan dolents per una colla: ajuden a posar les coses al lloc, veure les nostres expectatives de forma més realista i gaudir plenament quan arribin els futurs èxits que ens esperen per aquest segon tram de temporada, que només acaba d’arrancar.
Els actes d’aquesta diada van començar el vespre de dissabte al Càmping l’Aube de la Urbanització Riumar de Deltebre. Allí estava acampada la nostra colla convidada: els Margeners de Guissona, on varen fer una petita actuació que nosaltres vam adornar amb un pilar de 4.
El dia següent ja tocava jugar a casa: a Remolins! Tornàvem actuar a Tortosa després del nostre bateig. Ens va rebre un sol de rigor… d’aquests que fan agost! Resguardant-nos a les poques ombres existents de l’esplanada davant del Pavelló Firal i albirats pel vell Castell de Tenalles, que altiu semblava que ens volgués reptar a si érem capaços d’alçar-nos, encara més alts, que les seves pròpies muralles.
Vam obrir foc nosaltres… vam sortir a assegurar i a intentar esvair els fantasmes de l’última diada a Alcover. Vam començar amb el nostre més que segur 3d6.
Tancaren el primer torn els de Guissona, descarregant un tres de sis amb agulla.
Ja a la segona ronda, començaren els nostres problemes: tocava, també fer un 3d6a. El castell no estava sòlid a l’atura de segons i es va tenir que desmuntar quan es col·locaven els dosos. Va!, ho tornaríem a intentar a la ronda de repetició…
Al seu torn, els marrons van executar un bonic 3d6xs
Tercera ronda!, era moment de presentar el nostre 4d6 i endolcir el record de la llenya que varem sofrir, a l’última diada, quan el vam carregar de forma conjunta amb els amfitrions. El teníem!, estava paradet… però l’acotxador no va aconseguir col·locar-se sobre els dosos i es va tenir que, finalment, desmuntar-lo…
Els Margeners, tancaren aquesta tercera ronda descarregant un 4d6.
Amb nervis a l’ambient i canvis a nivell de tronc, vam entrar a la ronda de repetició, on es volia tornar a descarregar l’anterior intent desmuntat del 3d6a. En aquesta segona ocasió es va viure el moment èpic de la jornada, quan col·locats els dosos, el pis de sota es va desestabilitzar i, per evitar la segura caiguda, un dels terços es va abocar completament posant, fins i tot un peu sobre el segon de l’agulla, desmuntant-se de forma poc ortodoxa però… segura!
Hora del comiat: els marrons alçaren dos pilars de 4 (un d’ells de dol). I nosaltres també acabarem la jornada descarregant un espadat (Pd4).
Al final cares llargues, decepció, impotència…
Ho hem fet altres vegades!, ho sabem fer!, i ho tornarem a fer!! Però caldrà treballar molt… molt més!, reflexionar i avaluar on hem fallat per no tornar a cometre els mateixos errors, anar a tots els assajos i diades sense excusa, remar junts en una sola direcció, creure amb nosaltres, honrar l’escut casteller que portem brodat davant del cor!
Ho sabeu!, aquests mals moments passen a totes les colles castelleres, però només les colles “grans” son capaces de reconèixer humilment les seves errades i, amb resiliència, treballar dur, amb confiança i instint de superació… només així podrem esmenar-les, sortir-nos-en i tornar a gaudir de l’èxit que ens està esperant!!
Pit i amunt!! Que som els Castellers i Castelleres de Tortosa!!!
Humbert Sanz i Vaqué
[bws_googleplusone]