Diada del 1r Aniversari del Bateig

Primera Diada de l'Aniversari dels Castellers de Tortosa

Si per a mi, que formo part dels Castellers de Tortosa des de fa poc més de mig any, la Diada del 1r Aniversari del Bateig ha sigut tan emotiva, no m’imagino què deuen haver sentit les castelleres i els castellers que han estat des del principi en la gestació d’un projecte tan bonic com aquest. Perquè elles i ells han actuat amb camisa blanca, quan ni tan sols n’havien decidit el color; han tirat amunt castells sense enxaneta, i han fet mans i mànigues per a configurar la millor xarxa social de Tortosa. Perquè la vida està fora de les pantalles, on la gent fa pinya per a tocar el cel.

Posar en marxa un projecte com els Castellers de Tortosa no és peccata minuta: cal constituir-se com a associació, aconseguir la cessió d’un espai per a assajar, engrescar la gent perquè s’enfaixe, gestionar les altes i les baixes dels socis, posar-se en contacte amb altres colles per a tancar diades, difondre les actuacions per tots els mitjans a l’abast, buscar patrocinis i col·laboracions, fer quadrar ingressos i despeses, planificar els assajos, dissenyar pinyes i troncs, entrenar la canalla, formar-se…

La llista és tan llarga que ompliríem la pàgina, però l’esforç no ha sigut debades, perquè aquest 10 de juny la colla ha celebrat l’aniversari de la millor manera possible: com a colla de ple dret i descarregant tres castells i un pilar. Perquè al capdavall, aquesta és la pedra angular que ho lliga tot: l’estima pels castells.

I com que ningú és perfecte i estàvem tan emocionats, el 3d6a ha quedat en intent desmuntat. Però no hem abaixat el cap. Després de recuperar la confiança amb el 3d6, hem completat el 4d6 i el 4d6a. Sí, el 4d6a també! I és que ara feia dies que no l’intentàvem, i el dia de l’aniversari era una bona ocasió. Finalment, la nostra actuació ha acabat amb un pd4.

3d6 dels Castellers de Tortosa
4d6 dels Castellers de Tortosa
4d6a dels Castellers de Tortosa
Pd4 dels Castellers de Tortosa

En aquesta tarda de celebració, hem tingut dues colles convidades, els Castellers del Prat de Llobregat i els Castellers de les Roquetes, que han fet, respectivament, 3d6, 3d6a, id4d6 i pd4, i id3d6a, 3d6a, 4d6, id3d6, 3d6 i pd4.

La jornada castellera ha passat en un bufit, però és el nostre aniversari i tenim ganes de festa, de manera que n’hem muntat una de ben grossa al Pavelló Firal de Remolins. Més de dues-centes persones ens hem reunit per a sopar i per a ballar, perquè a les Terres de l’Ebre sabem xalar.

Festa de l'Aniversari dels Castellers de Tortosa

Què ens espera a partir d’ara? No ho sabem, però per si de cas, anirem a esmorzar per a recuperar forces.

Diada de la Trinitat Vella

Les circumstàncies han fet que enguany ens haguem estrenat tard, quan gairebé totes les altres colles ja havien tret la camisa de l’armari. Però això no ens ha fet perdre la motivació, i és que una de les característiques de la nostra personalitat com a colla és que ens importa més la distància recorreguda que no la velocitat assolida. Volem arribar lluny, i no tenim pressa.

El diumenge 4 de juny vam anar al barri de la Trinitat Vella de Barcelona per actuar amb la Colla Castellera Jove de Barcelona. El dia no va començar molt bé, perquè l’amenaça de pluja feia perillar la diada. A més a més, la manca d’efectius per part nostra ens feia pensar que no podríem completar tres castells, tal com ho havíem fet en les jornades anteriors.

Després de diversos canvis d’ubicació, finalment vam fer cap al local d’assaig de la colla amfitriona. A pesar de les dificultats –dos intents desmuntats de 3d6a–, vam aconseguir fer l’aleta al 3d6 i coronar el pd4. No és un gran bagatge, tenint en compte que veníem d’unes diades en què tot havia anat rodat, però ens hem de quedar amb la part positiva: vam estrenar enxaneta i vam tindre la humilitat de plantejar una diada amb un castell menys, davant la impossibilitat de fer el 4d6.

3d6 dels Castellers de Tortosa
id3d6a dels Castellers de Tortosa
Pd4 dels Castellers de Tortosa

Més sort van tindre els de la Jove de Barcelona, que van descarregar el 4d7, el 3d7, el 5d6 i el pd5. Bé, més que de sort, hauríem de parlar d’assaig, i és que quan una colla treballa i és constant, els objectius s’acaben complint.

Precisament aquest és el repte d’una colla com la de Tortosa: reunir un bon gruix de gent a l’assaig, treballar de manera ordenada i constructiva i aconseguir moure els efectius quan hi ha desplaçaments. En això estem, i ara com ara, progressem adequadament.

Diada a Miravet. La unió ens farà imparables!

Quantes ganes tenia d’escriure una crònica com aquesta!,quantes ganes teníem de tornar gaudir una diada com la que vam tenir diumenge passat!

I és que feia massa temps que no vivien l’alegria i el goig de descarregar-ho tot, massa temps deambulant per les places i tenir que tornar a casa buits de castells, desgastats d’esperança… Però a Miravet vam ressorgir!, vam tornar a ser aquella gran colla que sorprengué a tothom el dia del nostre bateig… I sabeu quin va ser el secret? La gran assistència que vam tenir i el treball ben fet durant els assajos!

Arribà per fi, el diumenge 16 d’octubre de 2016… tocava diada, tocava anar a Miravet! Miravet és una petita localitat de la Rivera d’Ebre amb un llegat històric excepcional. És remarcable la seva terrisseria, el seu poble antic o cap de la vila, l’Església Vella (magnífic temple renaixentista del segle XVI, recuperat com a monument cultural) o el Pas de Barca: l’últim llaüt de tracció hidràulica que queda a Catalunya. Però si una cosa destaca sobre tot, és el seu altiu castell templari, que s’alça invencible sobre un turó…

I allí érem tots!, per fer el que més ens agrada, en aquella terra també banyada pel “nostre” riu. Allí érem tots!, per aixecar estructures humanes… per aixecar el nostre orgull! I per aixecar-lo, encara més alt!, que aquella vella atalaia miravetana.

Diada de Castellers de Tortosa a Miravet

A la Diada Castellera de Miravet vam ser convidats els Castellers de Tortosa, els Castellers de Castellar del Vallès i la Colla Castellera La Bisbal del Penedès (els Bous). A la una de la tarda, puntuals, ens vam concentrar a la plaça de l’Arenal, amb el riu Ebre a tocar.

Ens va tocar obrir ronda nosaltres i, el cap de colla, va decidir començar amb el 4d6. No podíem fallar!, havíem d’alçar el castell amb total solvència i fermesa! I així ho vàrem fer: concentrats des del primer instant, el castell es va descarregar entre alegries i, sobretot: alleujament general.

4d6 dels Castellers de Tortosa

Continuaren els de Castellar del Vallès fent un 3d6a i tancaren, els de la Bisbal, descarregant un 2d6 (i acabant-lo amb un dels terços fent la “figuereta” sobre els segons).

Començà la segona ronda i vam presentar-nos amb el 3d6a que tant se’ns havia resistit les últimes diades. Després de desmuntar el peu una vegada, vam tirar-lo endavant però l’estructura no estava segura i després d’uns moments de incertesa i nervis, es va decidir desmuntar-lo… ho tornaríem a intentar a la ronda de repetició.

Per la seva banda els del Vallès van plantar un 5d6 i, els Bous, van aventurar-se a aixecar un 3d7… posar un pis més sempre és un moment delicat i, la veritat, el castell remenava massa… finalment, es va desmuntar quan els dosos ja estaven col·locats.

Tercera ronda! Nosaltres… encara tocats pel id3d6a anterior i envaïts per tots els fantasmes de diades pretèrites, vam anar a assegurar portant el nostre baluard més segur: el 3d6. No vam decebre als assistents i el vam plantar amb total fermesa entre aplaudiments i el mantejament de la canalla.

3d6 dels Castellers de Tortosa

Seguiren els vallesans amb un 4d6 i els bisbalencs, impulsats més pel cor que pel cap, van tornar a presentar-se amb el 3d7… el castell no es va veure clar en cap moment i, després d’intentar defensar l’indefensable, va acabar fent estrepitosa llenya.

Tocava ronda de repetició i teníem l’oportunitat per aconseguir el resistible 3d6a… “vinga!, que som molts avui i ens ajudaran a tancar pinya!, vinga!, que avui ho em descarregat tot!” I… per fi es va poder descarregar, això sí patint i amb l’ai al cor fins el final!

3d6a dels Castellers de Tortosa

Ara sí!, l’alegria va envair-nos i la celebració va ser, per fi!, tancada i joiosa. Ara sí!, vàrem poder tornar a cantar la nostra tonada, saltant abraçats.

Per la seva banda, els del Penedès, van tancar la ronda de repetició aixecant un 3d6: rebaixant un pis, per pujar així els ànims i el  coratge d’aquells “braus”… amansats.

Per acabar la diada les tres colles vam fer Pd4 simultanis, amb la curiositat que els ataronjats el van descarregar aixecant-lo per sota.

3 Pd4 conjunts dels Castellers de Tortosa, Bous de la Bisbal i Castellar del Vallès

Aquesta diada ha de ser el punt d’inflexió per a continuar amb la fantàstica progressió que havíem iniciat la temporada passada i que vam culminar el dia del nostre bateig… Aquesta diada és una demostració pràctica que si assistim tots i totes als assajos i diades i treballem dur, remant en una sola direcció,  ja no tindrem aturador… Aquesta diada ens ha servit per creure en nosaltres… per fer-nos veure que, tot i que som una colla jove i petita, mai serem una colla resignada i dividida!

Abraçades dels Castellers de Tortosa

Companys… moltes felicitats per l’èxit d’aquesta gran diada! I… ara a pencar!, ara a acabar la temporada fent a Vilaseca la millor actuació de la nostra història: som-hi!, que la unió ens farà imparables!

Humbert Sanz i Vaqué

Diada a les Roquetes del Garraf. Valors castellers!

Tornava a ser dissabte i, per la tarda, teníem diada… teníem que agafar, de nou, un autobús que ens portés fins a terres barcelonines. En aquesta ocasió tocava anar a les Roquetes del Garraf.

Aquestes llargues sortides solen ser un perill per les colles petites que, a vegades, “perden gent pel camí”… però nosaltres: tots els que érem!, vàrem omplir el bus de força i il·lusió, burlant-nos de les incomoditats de la distància… burlant-nos dels nostres propis fantasmes del passat: som valents!, som castellers!, i portarem el nostre nom on faci falta!

Cartell diada a les Roquetes

Els amfitrions van ser els Castelleres de les Roquetes, que celebraven la seva diada de commemoració del seu primer castell, ara fa 5 anys. Van voler que els fessin costat tres colles amb un gran contingut simbòlic: la Muixeranga de Vinaròs, per donar a conèixer d’on ve el món casteller (passat). Els Castellers de la Il·lusió, colla excepcional, on es fa palès un dels valors castellers més importants: la inclusió social (present). I, per últim, els Castellers de Tortosa, com a colla de recent creació (futur).

Els actes varen començar a les cinc de la tarda, al saló de plens de l’Ajuntament de les Roquetes, on l’alcaldessa Abigail Garrido va rebre les quatre colles i es varen fer els parlaments i actes protocol·laris.

En acabat, des de l’ajuntament, vàrem fer animada cercavila pels carrers de les Roquetes, fent uns pilars (pinets la muixeranga) al carrer Almogàvers, on s’hi celebrava una concorreguda fira.

primer Pd4 dels Castellers de Tortosa

Les nostres passes ens van portar fins la plaça Llobregat on participaríem de la diada… abans, però, es va destapar una placa commemorativa (col·locada per l’ajuntament) en honor a la millor diada realitzada pels Castelleres de les Roquetes, ara fa un any.

A la primera ronda, obriren els amfitrions que descarregaren una torre de 6. Els Castellers de la Il·lusió van aixecar un 2d4, la muixeranga va fer una vistosa estructura i, tancarem el torn, nosaltres:

Sí, ho teníem tots al cap… l’última diada, a Mollet, no vàrem poder descarregar cap castell, però els assajos havien anat bé i, a les festes de la Cinta, havíem descarregat el nostre baluard: el 3d6. Amb aquestes credencials vàrem presentar-nos amb aquest castell per tancar la primera ronda: silenci a pinya i concentració absoluta va esdevenir, sense cap dubte, el millor 3d6 que hem descarregat mai.

3d6 dels Castellers de Tortosa

Amb força ànims vàrem començar la segona ronda! Els del Garraf van fer un id3d7, els Castellers de la Il·lusió van descarregar un 3d4 i els valencians una estructura anomenada “la Campaneta”. Nosaltres, descartat definitivament el 4d6, per manca de gent, vam optar pel 3d6a… però, després de desmuntar dos vegades el peu, el castell es va quedar amb intent desmuntat. Ho intentaríem a la tercera ronda!

nucli de la pinya del id3d6a dels Castellers de Tortosa

A la tercera ronda, els roquetencs van aconseguir descarregar el 3d7, els Castellers de la Il·lusió van fer un meritori 4d4, els de Vinaròs una vistosa estructura i, tornàvem a tenir torn nosaltres. Amb massa nervis i amb l’ombra de Mollet ofuscant-nos, era difícil fer castells. Després de desmuntar un cop el peu del 3d6a, seguíem sense veure’ns còmodes i, el cap de colla va desistir sense que ni tan sols sonessin les gralles. Per acabar, els de casa, van descarregar un tres de sis amb l’agulla.

A la ronda de pilars, nosaltres vàrem alçar un Pd4, els de Valls un Pd3, la muixeranga un pinet i els  Castelleres de les Roquetes van tancar la diada fent cinc pilars de quatre simultanis en commemoració del seu cinquè aniversari.

segon Pd4 dels Castellers de Tortosa

Sols un 3d6 descarregat… una mala diada pels Castellers de Tortosa? No!, rotundament no! Ser casteller no només és fer castells, no ho oblideu mai!! A les Roquetes vàrem aprendre moltes coses bones, molts valors castellers, us explico:

Veure la cara dels Castellers de la Il·lusió descarregant amb tot el seu esforç i valentia un modest 3d4, va ser, per a tots, una lliçó de superació i inclusió… emocionant!, difícil de superar!! Veure la Muixeranga de Vinaròs que, tot i venir molt delmats, no es van tirar enrere i ens van presentar el que millor podien fer amb els seus pocs integrants, va ser, per a tots, una lliçó d’humilitat i cohesió. O, els propis amfitrions, que abans l’estiu no podien ni descarregar castells de 6, per greus problemes interns, amb tot l’orgull es plantessin a casa seva i recuperessin el 3d7, és una lliçó de resiliència i treball en equip.

Això és el que ens hem d’emportar… això és el que realment importa de ser casteller!

Hem de seguir treballant units i concentrats… hem d’acabar la temporada amb un somriure i un: Pit i amunt!, que som els Castellers de Tortosa!

Humbert Sanz i Vaqué

Diada a Remolins. Un pas enrere… per agafar impuls!

No és gens engrescador escriure una crònica quan les coses no han anat com s’havien imaginat, quan impotent veus que els castells no surten… quan s’han de desmuntar sense ni tan sols haver-los pogut carregar. Però la vida ja és una mica així… i així l’hem d’apamar!, baixar el cap, reflexionar i aprendre de forma constructiva dels errors comesos.

Us ho dic de veritat!, aquests mal moments no són tan dolents per una colla: ajuden a posar les coses al lloc, veure les nostres expectatives de forma més realista i gaudir plenament quan arribin els futurs èxits que ens esperen per aquest segon tram de temporada, que només acaba d’arrancar.

Els actes d’aquesta diada van començar el vespre de dissabte al Càmping l’Aube de la Urbanització Riumar de Deltebre. Allí estava acampada la nostra colla convidada: els Margeners de Guissona, on varen fer una petita actuació que nosaltres vam adornar amb un pilar de 4.

Pd4 al Càmping l'Aube pels Castellers de Tortosa

El dia següent ja tocava jugar a casa: a Remolins! Tornàvem actuar a Tortosa després del nostre bateig. Ens va rebre un sol de rigor… d’aquests que fan agost! Resguardant-nos a les poques ombres existents de l’esplanada davant del Pavelló Firal i albirats pel vell Castell de Tenalles, que altiu semblava que ens volgués reptar a si érem capaços d’alçar-nos, encara més alts, que les seves pròpies muralles.

Vam obrir foc nosaltres… vam sortir a assegurar i a intentar esvair els fantasmes de l’última diada a Alcover. Vam començar amb el nostre més que segur 3d6.

3d6 al Pavelló de Remolins pels Castellers de Tortosa

Tancaren el primer torn els de Guissona, descarregant un tres de sis amb agulla.

Ja a la segona ronda, començaren els nostres problemes: tocava, també fer un 3d6a. El castell no estava sòlid a l’atura de segons i es va tenir que desmuntar quan es col·locaven els dosos. Va!, ho tornaríem a intentar a la ronda de repetició…

 Primer 3d6a al Pavelló de Remolins pels Castellers de Tortosa

Al seu torn, els marrons van executar un bonic 3d6xs

Tercera ronda!, era moment de presentar el nostre 4d6 i endolcir el record de la llenya que varem sofrir, a l’última diada, quan el vam carregar de forma conjunta amb els amfitrions. El teníem!, estava paradet… però l’acotxador no va aconseguir col·locar-se sobre els dosos i es va tenir que, finalment, desmuntar-lo…

id4d6 al Pavelló de Remolins pels Castellers de Tortosa

Els Margeners, tancaren aquesta tercera ronda descarregant un 4d6.

Amb nervis a l’ambient i canvis a nivell de tronc, vam entrar a la ronda de repetició, on es volia tornar a descarregar l’anterior intent desmuntat del 3d6a. En aquesta segona ocasió es va viure el moment èpic de la jornada, quan col·locats els dosos, el pis de sota es va desestabilitzar i, per evitar la segura caiguda, un dels terços es va abocar completament posant, fins i tot un peu sobre el segon de l’agulla, desmuntant-se de forma poc ortodoxa però… segura!

Segon 3d6a al Pavelló de Remolins pels Castellers de Tortosa

Hora del comiat: els marrons alçaren dos pilars de 4 (un d’ells de dol). I nosaltres també acabarem la jornada descarregant un espadat (Pd4).

Pd4 al Pavelló de Remolins pels Castellers de Tortosa

Al final cares llargues, decepció, impotència…

Ho hem fet altres vegades!, ho sabem fer!, i ho tornarem a fer!! Però caldrà treballar molt… molt més!, reflexionar i avaluar on hem fallat per no tornar a cometre els mateixos errors, anar a tots els assajos i diades sense excusa, remar junts en una sola direcció, creure amb nosaltres, honrar l’escut casteller que portem brodat davant del cor!

Ho sabeu!, aquests mals moments passen a totes les colles castelleres, però només les colles “grans” son capaces de reconèixer humilment les seves errades i, amb resiliència, treballar dur, amb confiança i instint de superació… només així podrem esmenar-les, sortir-nos-en i tornar a gaudir de l’èxit que ens està esperant!!

Pit i amunt!! Que som els Castellers i Castelleres de Tortosa!!!

Humbert Sanz i Vaqué