Primera diada completa!

Semblava que aquest dia no arribava mai, feia molt que l’esperàvem, que el desitjàvem, que somiàvem amb ell, i no arribava. Aquests mesos s’han fet llargs, les ganes se’ns menjaven i no teníem el cap en res més: tres castells. Teníem el 3, sí. Teníem el 4, sí. Però tots sabíem que per ser una colla, una colla de veritat, necessitàvem tres castells i completar una diada.
El diumenge vam agafar un bus per primer cop com a colla, la canalla al fons fent xivarri, els grans al davant fen-te més encara. Hi havia nervis, l’últim assaig no havia sortit com esperàvem, hi havia moltes estrenes a tronc i també als poms, portàvem un castell que no havíem fet mai i que sabíem que era complicat. El cap de colla ho havia deixat clar el dia abans, havíem d’anar-hi tots al cent per cent, concentrats a cadascun dels castells, cap era fàcil! Al cap i a la fi el 3d6 l’havíem fet dos cops i el 4d6 només un, hauríem de suar.
Vam arribar a Vila-seca per a la segona diada de la colla local. Quan començava a fosquejar els Xiquets van obrir la diada amb un 4d6a molt segur, ara ens tocava a nosaltres, quins nervis! A primera ronda portàvem el 3d6, és el castell al que li tenim més confiança, encara que no era exactament al mateix que havíem portat a les altres diades. Descarregat. Un de tres, això va bé.
3d6 Castellers de TortosaA segona ronda els amfitrions van provar el 3d7, que van baixar abans de coronar-lo, més val prevenir. Intent desmuntat. Era el nostre torn i sabíem quin castell tiraríem, era el moment de la veritat, el nostre primer 3d6a! Vam tancar la pinya i els segons van pujar-hi, es veia massa obert, el cap de colla es va voler assegurar i els va fer baixar. Peu desmuntat. Cap problema, no havien sonat gralles i podíem tornar-ho a intentar. La pinya es va tornar a tancar ràpidament i quest cop el tronc va pujar i les gralles van començar amb el toc de castells. La canalla pujava decidida, també volien fer l’agulla. “Enxaneta amunt!” Això balla, aquest baix està patint, més pit! Ja sento l’aleta, vinga que el tenim! Aguanteu! L’acotxadora ja ha entrat, doneu més pit, compte amb aquests que baixen fent la croqueta, vents al pilar! Ja tenim la segona aleta!
I el vam descarregar. L’eufòria va esclatar quan la pinya es va obrir, crits d’alegria llàgrimes i abraçades. Però ens havíem de contenir, l’altra colla havia de fer el seu castell i tots ens vam apropar a fer pinya.3d6a Castellers de Tortosa
Tercera ronda, la última per a nosaltres si tot anava bé. Els Xiquets de Vila-seca van descarregar un 5d6. Nosaltres vam encarar el 4d6, dos estrenes a terços i una a dosos. Cap problema, a la feina! Després de la seguretat dels dos primers castells descarregats ara no podíem fallar, ni ho faríem! L’estructura va aguantar constant i la pinya ferma, tercer castell descarregat de la diada.
Ara sí, ara ja no ens podem contenir més, hem de cantar, hem de saltar hem de cridar que ja som una colla castellera, que ja podem completar una diada que estam aquí i que donarem guerra!4d6 Castellers de Tortosa
Després d’això els Xiquets van repetir el 3d7 i aquesta vegada el van descarregar. Van seguir amb un pilar de 5 que van treballar molt bé i per finalitzar vam fer uns pilars de 4 en ronda conjunta.
pd4 Castellers de Tortosa
Alguns diuen que els Castellers de Tortosa podem desafiar la gravetat, alguns diuen que al segon li fem fer moltes peses, alguns pensen que en realitat el terç s’estava preparant per sortir disparat cap al firmament, ja ho sabeu, per això de tocar el cel amb la mà. No ho sé, jutgeu vosaltres mateixos. Aquest va ser el nostre pilar final. I descarregat!

Bé, aquesta és la història de la nostra primera diada completa, del primer 3d6a dels Castellers de Tortosa. Una història que demostra que una diada no es decideix a l’últim assaig, sinó al llarg de tots els assajos, amb constància i treball.

3a diada castellera de l’Ametlla de Mar

La primera diada a la que vam anar va ser era la 3ª diada castellera de les terres de l’Ebre a l’Ametlla de Mar. Els padrins, Los Xics Caleros, actuaven amb Xiquets del Serrallo i Xiquets de Vila-seca i després de la nostra estrena per la Cinta també ens van convidar a nosaltres.
Optimistes i amb ganes de més ens vam plantejar aquella diada com una oportunitat per revalidar el 3d6 d’un mes enrere i estrenar un nou castell: el 4d6. S’ha de dir que la resta de colles ens van ajudar molt a les pinyes, quin goig que feien tant grans i heterogènies! Aquell dia no ens vam haver de preocupar per aquest tema.
3d6 dels Castellers de Tortosa
Serrallo i Vila-seca portaven castells de 7 i els Caleros gamma alta de 6, però els Castellers de Tortosa no ens vam deixar intimidar. Nosaltres a la feina! El primer castell que portàvem era el 3d6, l’encaràvem amb seguretat però amb tots els sentits posats, sabíem que havia de sortir bé per donar confiança de cara el repte que se’ns plantejava a segona ronda: el 4d6.
El tres era pràcticament el mateix que el primer, només canviava l’acotxadora, la més petita de la colla que s’estrenava en aquella posició, i un baix que aquell dia no havia pogut venir. Aquella gran pinya ens va donar valor per pujar i fermesa per aguantar. Tornàvem a viure les emocions de la Cinta, la carn de gallina i els músculs tensos. Tot va sortir bé i vam descarregar el nostre segon castell!
En aquesta ronda els amfitrions van descarregar un 4d6a i tant Serrallo com Vila-Seca van apostar pel 3d7. La nostra canalla mai havia vist en directe un castell de set pisos i es van quedar molt impressionats, potser li va passar el mateix a algun dels grans. Si ells feien allò tant difícil, nosaltres podíem fer el 4d6.
Estàvem nerviosos, teníem moltes ganes de fer-lo però no sabíem si sortiria bé. Quan vam estrenar el 3d6 l’havíem estat assajant durant mesos, aquest en canvi el vam preparar com aquell qui diu en 4 setmanes. Abans del primer castell no havíem fet proves serioses del 4 i ara el portàvem a plaça. Estaríem preparats?
3d6 dels Castellers de Tortosa
Ens va arribar el torn i la pinya va començar a agafar forma quadrada. Quan va estar muntada s’hi fan enfilar els segons i amb els peus sobre els baixos les seves cames van desaparèixer endins la pinya. El cap de colla a terra i el cap de troncs al segon pis es van mirar, “com esteu?” “Bé, bé!” L’altre segon que no les tenia totes, “vols dir que està ben quadrat això?” “Sí home, pit i collons!”, “terços amunt!” i les gralles van començar a sonar.
El castell no està perfecte, tremola una mica, una regla que està torta, la canalla que es fa esperar, una crossa que pateix, alguna mà on no toca, que estreny massa o massa poc. Aquestes coses que tenen els castells, però la virtut no està només en fer construccions impecables, sinó també en saber treballar-les quan toca.
I així vam descarregar el nostre primer 4d6.
La resta de la diada va ser una cosa una mica estranya, entre les gralles es sentia algun trombó, una melodia entremesclada que marejava a la pinya i desconcertava la canalla. I en algun moment totes les músiques van deixar de sonar precipitadament i la diada va concloure sense acabar.
Quina llàstima! Nosaltres que portàvem preparada la torre o el 3d7… i ens vam quedar amb les ganes!