3ª Trobada Castellera de les Colles del Sud a Vila-seca

“Allí on conflueixen ulls i desig, hi esclaten tots els colors possibles”

Miquel Martí i Pol

Diumenge 6 de novembre de 2016, última diada de la temporada pels Castellers de Tortosa. Amb il·lusió, recordant l’èxit de l’última diada a Miravet, vam preparar la bossa amb la nostra camisa grana, la faixa, els mocadors… amb il·lusió, però també amb certs nervis, vam tornar a reunir-nos per agafar un autobús que ens portaria fins Vila-seca… on, aquest any, celebraríem la 3ª Trobada de Colles del Sud.

Vila-seca és un lloc de molt bons records pels Castellers de Tortosa. Va ser en aquesta ciutat on, per primer cop, vam posar l’agulla a dins d’un castell: fent el nostre 3d6a. Va ser en aquesta ciutat on, per primer cop, ens vam estrenar com a colla fent la nostra primera diada complerta: descarregant tres castells diferents!

Aquesta trobada de colles és un esdeveniment molt enriquidor i serveix per tancar de forma rellevant la temporada. L’ambient de companyonia que es viu durant i després de la diada, reforça els llaços entre colles i magnifica els nostres valors castellers. Però, sobretot, aquesta trobada, és una forma de reivindicar-nos, de fer visibles les nostres camises entre les de les colles més grans del país.

En aquesta tercera edició vam ser convidades 9 colles de la província de Tarragona: els Xiquets de Vila-seca (els amfitrions), els Torraires de Montblanc, els Xiquets d’Alcover, els Brivalls de Cornudella, els Castellers de Sant Pere i Sant Pau, els Xiquets de Cambrils, los Xics Caleros, els Xiqüelos i xiqüeles del Delta i els Castellers de Tortosa.

3a Diada de les Colles del Sud dels Castellers de Tortosa

Eren ja les 11 d’un matí solejat, però fred. Totes les colles anàvem enfaixant-nos a la plaça Miquel Marti i Pol de Vila-seca… plaça que porta el nom d’aquest gran poeta català i autor de la frase que encapçala aquesta crònica i que sembla, tan mateix, que descrigui aquells primers moments de la jornada.

Es va estipular fer tres rondes conjuntes, fent grups de tres colles. La distribució d’aquests grups i ordre d’actuació, a cada ronda, va ser el següent:

  • Primers: Brivalls de Cornudella, Torraires de Montblanc i Xiqüelos i xiqüeles del Delta

  • Segons: Xiquets de Vila-seca, Xiquets d’Alcover i los Xics Caleros

  • Tercers: Castellers de Sant Pere i Sant Pau, Xiquets de Cambrils i Castellers de Tortosa

Aquesta distribució situava, a cada un dels tres grups, una de les tres colles de les Terres de l’Ebre… d’aquesta forma, ens podíem ajudar mútuament quan toqués el torn de cadascú.

A la diada es van poder viure moments d’emoció i veure castells de força qualitat, a destacar: el 9d6 de Xiquets de Cambrils, el 2d6 de los Xics Caleros, el id4d7 dels Torraires de Montblanc (el primer 7 que portaven a plaça), el Pd5c dels Xiquets d’Alcover, el 3d7 i el 4d7 de Brivalls de Cornudella, la clàssica de 7 dels amfitrions o el vistós pd7f dels Castellers de Sant Pere i Sant Pau.

I nosaltres?, doncs nosaltres vam completar la millor diada de la nostra història!!

A la primera ronda vam sortir amb el 4d6a, el castell nou d’aquesta temporada… el castell que només havíem descarregat dos cops a plaça i que, també aquí, el vam plantar!, esdevenint una injecció de moral de cara a les següents rondes.

4d6a dels Castellers de Tortosa

A la segona ronda vam presentar-nos amb el 3d6a, com ara fa poc més d’un any estrenàvem en aquesta mateixa ciutat. També vam descarregar-lo!

3d6a dels Castellers de Tortosa

La tercera ronda l’acabaríem amb el 3d6: amb el nostre castell estrella!, a priori, el més senzill dels tres. Però si una cosa hem après aquest any és humilitat, que no hi ha castell infal·lible, que hem de treballar concentrats fins l’últim segon… aquell dia ja no teníem aturador i el vam clavar!

3d6 dels Castellers de Tortosa

Ronda de repetició per les colles que ho necessitessin i pilars de comiat. Nosaltres vam fer 2 pilars de 4 simultanis.

Músics dels Castellers de Tortosa

A destacar que, per primer cop, els nostres músics van poder acompanyar-nos tocant el Toc de Castells a dues veus.

2 Pd4 Simultanis dels Castellers de Tortosa

Alegria i disbauxa, al final de la diada i, després, dinar de germanor i festa, amb tots els castellers de les 9 colles, al Pavelló d’Esports de la Pineda.

Bé… fent un poc de valoració d’aquesta temporada, si mirem números, comprovarem que ha sigut força irregular: de les 13 diades (una suspesa pel vent) que hem participat, hem fet 36 castells (22 descarregats i 14 intents desmuntats).

La veritat és que no ha estat fàcil: desplaçaments llargs (amb la conseqüent “fuga de faixes”), sortida de gent de la colla i entrada de nova que s’ha de formar, comptar amb poca canalla, canvis a nivell de junta… Però sabeu una cosa? Tot i aquests inconvenients, sempre hem estat allí!, dispostos a fer el que més ens agrada… dispostos a mantenir-nos units, a ser positius, a ser crítics però constructius!

Per tot això ens em d’estar orgullosos d’aquesta colla!! Sí companys!, i recordar, per sempre!, que aquesta segona temporada (la primera complerta) va ser la del nostre bateig… la que vam prometre tots, solemnement, honrar l’escut que portem davant del nostre cor, l’escut que ens uneix!

No oblideu mai que ser casteller és molt més que fer castells… No oblideu mai que ser casteller de Tortosa és molt més que lluir una camisa grana.

Pit i amunt Castellers de Tortosa!!

Humbert Sanz i Vaqué

II Trobada de colles del sud

Per a nosaltres era la primera, i la vam rebre amb moltes ganes. Sabíem que seria una diada bonica, fins a nou colles hi estàvem convidades, i era la primera vegada que les tres colles de l’Ebre compartíem plaça. Sabíem que havíem de fer un bon paper, érem la colla més novella però anàvem a demostrar que estem a l’altura. La setmana passada vam completar els tres castells a Vila-seca, i això ens donava confiança, a Montblanc ho tornaríem a fer!
Ja us podeu imaginar que organitzar una diada d’aquestes magnituds pot ser molt complicat, la dinàmica es va basar en tres blocs de tres colles que actuaven simultàniament. Nosaltres estàvem al tercer grup amb Briballs de Cornudella i Xiqüelos i Xiqüeles del Delta. No detallaré quins castells va fer cada colla, resumint diré que va ser un no parar. Gralles i tabals en un cànon que no s’aturava, una aleta verda, una blava, una altra marró, i entre unes i altres de tant en tant se’n veia una que encara anava de blanc. Érem els Castellers de Tortosa, modestos però orgullosos dels nostres recent estrenats castells, que tornàvem a la càrrega.
Portàvem la mateixa diada de fa una setmana, així que vam obrir amb el 3d6 com ja és tradició, el castell que ens dóna seguretat per encarar una bona diada. I que parat estava! Va pujar ràpid i ferm, i el vam descarregar sense problemes, sembla que li comencem a agafar el puntet. Mireu-lo, mireu-lo…
3d6 dels Castellers de Tortosa
Després de fer pinya amb les colles que actuaven a continuació, el cap de pinyes va començar a cridar la gent. Baixos, agulles, contraforts, crosses i totes les mans estaven al lloc. El cap de colla va entrar per quadrar el castell, era el tres amb agulla. A veure, quina diferència hi ha del 3d6 al 3d6a? Per què és més difícil? Per començar hi ha un pilar al mig, cosa que fa que l’estructura de fora hagi d’anar més oberta per poder encabir un baix més dins al nucli. Com??? Allí dins que no entra ni la llum del sol? Que no hi cap ni un mocador de més, ni una arracada? Doncs sí, allí hi hem de posar un altre baix, sort que va sense crosses ni contrafort… A tot això, se li ha d’afegir una altra complicació, i és que les agulles, que normalment aguanten els segons de l’estructura de fora quan hi ha un pilar al mig, canvien la seva funció i es converteixen en les mans que hauran d’aguantar aquest pilar, per tant, els laterals del tres han de treballar el doble i fer de laterals i d’agulles. Ja esteu marejats? Imagineu ells…. Ah! Se m’oblidava la part més divertida, quan el tres baixa i es queda el pilar sol, els segons han de baixar fent la croqueta. Vaja, que tot plegat és un xou.
Ara que ja sabeu més o menys com funciona comencem amb la descripció del que va ser el castell més èpic que hem hagut de defensar els de Tortosa. Som-hi, segons col·locats, terços i canalla damunt la pinya i les gralles preparades. Anem amunt a la primera, a mesura que puja gent allò es va obrint perillosament, però, de moment, aguanta. Es sent la primera aleta mentre els segons amb prou feines s’arriben de braç per agafar-se, una terça que comença a treure el cul encara fa que tot sembli més estrambòtic, el castell remena de valent. L’enxaneta s’afanya en baixar, l’acotxadora encara no ha acabat. El pilar ha tingut feina per pujar en mig d’aquell tres que ha perdut la forma ja fa estona, però arriba a temps per a l’entrada de l’acotxadora. Les dosos comencen a sortir, ben finetes perquè el tres està a punt de trencar-se; però el defensem, perquè el volem descarregar, perquè sabem que podem i perquè la colla s‘ho mereix. Al final, el tres ha aguantat la baixada i arriba el moment de la croqueta, “vents al pilar!”. Ja el tenim carregat, no afluixem ni un mil·límetre, la menuda ja baixa, va que el descarreguem, vinga que ja el tenim… I descarregat!! Segon 3d6a descarregat dels Castellers de Tortosa! Molt ben defensat colla!
3d6a dels Castellers de Tortosaagulla del 3d6a dels Castellers de Tortosa
L’últim castell que portàvem era el 4d6, on s’estrenava una segona. Tots molt concentrats per acabar d’arrodonir la diada i la temporada. Si el descarregàvem hauríem aconseguit tots els objectius que ens havíem proposat, un total de nou castells descarregats a la nostra primera temporada. El quatre pujava molt parat, el pom de dalt ja estava col·locat i l’enxaneta es disposava a encavalcar-se quan a l’acotxadora li van relliscar els peus i es va quedar asseguda sobre els braços dels dosos que van aguantar amb aplom. El castell es va carregar i els més menuts van començar a baixar. La sortida de dosos va ser complicada perquè una rengla marxava cap enfora, però nosaltres no ens rendim tan fàcilment! Castell descarregat!
4d6 dels Castellers de Tortosa
Una diada rodona, una temporada de somni. Vam començar a assajar com a colla el març d’aquest any i el nostre primer castell va arribar a festes de la Cinta. Des de llavors, hem aconseguit descarregar nou castells, de nou que ens hem proposat. A més, dels molts pilars que hem fet. I gran part d’aquest èxit li devem al cap de colla, que ens ha portat fins aquí. Per això, com a agraïment, al final de la diada a Montblanc li vam preparar un pilar sorpresa on va pujar al costat dels nostres padrins Los Xics Caleros.