Diada a les Roquetes del Garraf. Valors castellers!

Tornava a ser dissabte i, per la tarda, teníem diada… teníem que agafar, de nou, un autobús que ens portés fins a terres barcelonines. En aquesta ocasió tocava anar a les Roquetes del Garraf.

Aquestes llargues sortides solen ser un perill per les colles petites que, a vegades, “perden gent pel camí”… però nosaltres: tots els que érem!, vàrem omplir el bus de força i il·lusió, burlant-nos de les incomoditats de la distància… burlant-nos dels nostres propis fantasmes del passat: som valents!, som castellers!, i portarem el nostre nom on faci falta!

Cartell diada a les Roquetes

Els amfitrions van ser els Castelleres de les Roquetes, que celebraven la seva diada de commemoració del seu primer castell, ara fa 5 anys. Van voler que els fessin costat tres colles amb un gran contingut simbòlic: la Muixeranga de Vinaròs, per donar a conèixer d’on ve el món casteller (passat). Els Castellers de la Il·lusió, colla excepcional, on es fa palès un dels valors castellers més importants: la inclusió social (present). I, per últim, els Castellers de Tortosa, com a colla de recent creació (futur).

Els actes varen començar a les cinc de la tarda, al saló de plens de l’Ajuntament de les Roquetes, on l’alcaldessa Abigail Garrido va rebre les quatre colles i es varen fer els parlaments i actes protocol·laris.

En acabat, des de l’ajuntament, vàrem fer animada cercavila pels carrers de les Roquetes, fent uns pilars (pinets la muixeranga) al carrer Almogàvers, on s’hi celebrava una concorreguda fira.

primer Pd4 dels Castellers de Tortosa

Les nostres passes ens van portar fins la plaça Llobregat on participaríem de la diada… abans, però, es va destapar una placa commemorativa (col·locada per l’ajuntament) en honor a la millor diada realitzada pels Castelleres de les Roquetes, ara fa un any.

A la primera ronda, obriren els amfitrions que descarregaren una torre de 6. Els Castellers de la Il·lusió van aixecar un 2d4, la muixeranga va fer una vistosa estructura i, tancarem el torn, nosaltres:

Sí, ho teníem tots al cap… l’última diada, a Mollet, no vàrem poder descarregar cap castell, però els assajos havien anat bé i, a les festes de la Cinta, havíem descarregat el nostre baluard: el 3d6. Amb aquestes credencials vàrem presentar-nos amb aquest castell per tancar la primera ronda: silenci a pinya i concentració absoluta va esdevenir, sense cap dubte, el millor 3d6 que hem descarregat mai.

3d6 dels Castellers de Tortosa

Amb força ànims vàrem començar la segona ronda! Els del Garraf van fer un id3d7, els Castellers de la Il·lusió van descarregar un 3d4 i els valencians una estructura anomenada “la Campaneta”. Nosaltres, descartat definitivament el 4d6, per manca de gent, vam optar pel 3d6a… però, després de desmuntar dos vegades el peu, el castell es va quedar amb intent desmuntat. Ho intentaríem a la tercera ronda!

nucli de la pinya del id3d6a dels Castellers de Tortosa

A la tercera ronda, els roquetencs van aconseguir descarregar el 3d7, els Castellers de la Il·lusió van fer un meritori 4d4, els de Vinaròs una vistosa estructura i, tornàvem a tenir torn nosaltres. Amb massa nervis i amb l’ombra de Mollet ofuscant-nos, era difícil fer castells. Després de desmuntar un cop el peu del 3d6a, seguíem sense veure’ns còmodes i, el cap de colla va desistir sense que ni tan sols sonessin les gralles. Per acabar, els de casa, van descarregar un tres de sis amb l’agulla.

A la ronda de pilars, nosaltres vàrem alçar un Pd4, els de Valls un Pd3, la muixeranga un pinet i els  Castelleres de les Roquetes van tancar la diada fent cinc pilars de quatre simultanis en commemoració del seu cinquè aniversari.

segon Pd4 dels Castellers de Tortosa

Sols un 3d6 descarregat… una mala diada pels Castellers de Tortosa? No!, rotundament no! Ser casteller no només és fer castells, no ho oblideu mai!! A les Roquetes vàrem aprendre moltes coses bones, molts valors castellers, us explico:

Veure la cara dels Castellers de la Il·lusió descarregant amb tot el seu esforç i valentia un modest 3d4, va ser, per a tots, una lliçó de superació i inclusió… emocionant!, difícil de superar!! Veure la Muixeranga de Vinaròs que, tot i venir molt delmats, no es van tirar enrere i ens van presentar el que millor podien fer amb els seus pocs integrants, va ser, per a tots, una lliçó d’humilitat i cohesió. O, els propis amfitrions, que abans l’estiu no podien ni descarregar castells de 6, per greus problemes interns, amb tot l’orgull es plantessin a casa seva i recuperessin el 3d7, és una lliçó de resiliència i treball en equip.

Això és el que ens hem d’emportar… això és el que realment importa de ser casteller!

Hem de seguir treballant units i concentrats… hem d’acabar la temporada amb un somriure i un: Pit i amunt!, que som els Castellers de Tortosa!

Humbert Sanz i Vaqué

Festes de la Cinta 2016

Les colles castelleres som societats plurals on molts provenim de diferents indrets, on tots hi tenim cabuda, on tots som benvinguts! Als Castellers de Tortosa també succeeix això: no tots som gent de Tortosa… som molts els que provenim de diferents origens: Roquetes, Amposta, Barcelona, Terrassa, Granollers… i, fins i tot: Itàlia, França o Alemanya. Però al final, tots portem amb orgull, el nom de la ciutat de Tortosa (a qui representem) al nostre escut i el color de la seva bandera, a la nostra camisa.

Les festes majors de Tortosa són en honor a la Mare de Déu de la Cinta, que… per extensió, també és patrona de tots els pobles del Bisbat de Tortosa. Totes les colles castelleres, quan son les festes majors de la seva localitat, fan actes i diades dedicades al seu patró i… nosaltres, no podíem ser menys!

Va ser precisament a les festes de la Cinta de l’any passat quan vam aixecar el nostre primer castell: un 3d6!! Va ser un moment molt emocionant! Després han vingut molts castells… moltes diades (algunes millors, altres no tant), on hem pogut ampliar la nostra gamma fins a 4 tipus de castells.

Un any després, tornaven a ser a les nostres festes majors i, per primer cop, les passaríem amb la nostra camisa grana!

Divendres 2 de setembre de 2016

Els actes varen començar el divendres per la tarda amb la festa: “La Llarga es mou amb els Castellers de Tortosa”, promoguda pel Bar Maso del barri de Ferreries. Varem començar amb jocs infantils tradicionals i xocolatada per tots els xiquets que varen venir.

Jocs al carrer amb nens dels Castellers de Tortosa a Casa Maso

Després, començarem un taller casteller obert a tothom, on varem poder assajar (per trams) el 3d6, que tornaríem a portar el diumenge a plaça, i aconseguir creuar perfectament l’enxaneta. També, durant les proves del taller casteller, varem descarregar un cofoi pilar de 4.

Pd4 dels Castellers de Tortosa a Casa Maso

En acabar: baldanada popular, jocs per als més grans (futbolí, billar americà…), música i xerinola.

Un cop més, ens em de treure el barret per tots els integrants del grup de events dels CdT… Felicitats per la feina ben feta!

Dissabte 3 de setembre de 2016

El dissabte de la Cinta és sinònim d’Ofrena de Flors i Fruits a la nostra patrona. Es un acte molt nostrat on es barreja la part festiva de sortir tots en processó, com una part més solidària: ja que tots els aliments i útils entregats seran repartits per la gent que més ho necessita.

Nosaltres era la primera vegada que apareixíem i, actes com aquest són molt importants que hi anem tots: perquè serveixen per promocionar la nostra colla i xalar molt… sobretot amb la nostra canalla!!

Entrada al parc amb la canalla dels Castellers de Tortosa a l'Ofrena

Diumenge 4 de setembre de 2016

Dia gran per Tortosa!, dia gran per la nostra colla!!

Ens varem reunir tots a la plaça Nostra Senyora de la Cinta i, abans que comencés la missa solemne en el seu honor i davant de la seva imatge que guarda la porta al claustre de la catedral, varem plantar un respectuós pilar de 4.

Pd4 dels Castellers de Tortosa davant la imatge de la Cinta

En acabar la missa solemne, juntament amb els Gegants i Cort de Bèsties de la ciutat, la Banda de Música de Tortosa i altres associacions tortosines, varem rebre a les autoritats i assistents a la porta principal de la catedral, recentment oberta al riu.

D’allí, en cerimoniosa comitiva, ens varem dirigir tots a la plaça de l’Ajuntament on nosaltres alçaríem el nostre castell al cel.

La plaça de l’Ajuntament és una plaça que sempre em triomfat: varem fer el nostre primer castell com a colla i varem fer la millor diada de la nostra història el dia del nostre bateig. Però en aquesta ocasió anàvem una mica recelosos ja que els dos xiquets que coronarien el castell s’estrenaven aquell dia i, això, sempre és un risc.

Rodejats per una gran multitud de gent, per les pubilles, per les autoritats… varem començar a tancar la pinya, amb l’inquietant record de l’última diada a Mollet. Un crit de força i ànim va ressonar i… després, silenci! Començà a sonar el toc de castells.

El castell es va tenir que defensar, però l’acotxador i l’enxaneta varen fer un debut excepcional. En acabar, gran felicitat  i, per fi!, varem poder escoltar el nostre crit de guerra: “Ben amunt!, ben amunt!, Castellers de Tortosa!”, entre la tancada i calorosa ovació de tot el públic.

3d6 dels Castellers de Tortosa a la plaça de l'Ajuntament

Per finalitzar com es mereixien tots aquests actes de la Cinta 2016, varem acabar, entre converses relaxades, al parc municipal de Tortosa, on ens vam acomiadar amb un senzill piscolabis… fins l’any que ve!

Humbert Sanz i Vaqué

Diada a Mollet del Vallès. Dignitat Castellera!

Diada a Mollet del Vallés dels Castellers de Tortosa

Estic molt orgullós de formar part dels Castellers de Tortosa! SÍ, estic molt orgullós d’aquesta colla… la nostra colla! I ho dic avui, alt i clar… ho dic avui, després d’haver fet la pitjor diada de la nostra història.  I sabeu per què ho dic? Perquè a Mollet vam demostrar que som grans… majúsculs!! Perquè a Mollet vam demostrar que tenim un coratge i un orgull que no ens cap a la camisa grana. Perquè a Mollet vam demostrar que tenim un cor pur i noble que no es torça en front les adversitats. Perquè a Mollet vam demostrar que tenim dignitat castellera!

El que vam fer aquest diumenge té molt de valor!! Ja a l’últim assaig, el cap de colla ens va anunciar que la diada l’afrontaríem sense cap anxaneta… i que, per tant, els castells no els podríem carregar: els intentaríem pujar fins l’acotxador i després els desmuntaríem. Es va planejar portar a plaça els tres castells que havíem planificat per les diades anteriors a Alcover i Remolins: el 3d6, el 3d6a i el 4d6.

Ja de camí a la localitat del Vallès Oriental, i degut a les baixes rellevants que vam acabar tenint, en Cristian Dasi va decidir no presentar el 4d6. Amb aquest primer contratemps arribarem a Mollet del Vallès.

Ens vam concentrar al Parc de Can Mulà, amb els Laietans de Gramenet i els amfitrions: els Castellers de Mollet. En cercavila, vam dirigir-nos a la plaça Prat de la Riba, on a les sis de la tarda començaríem l’actuació.

Cercavila amb la canalla dels Castellers de Tortosa

En aquesta tranquil·la plaça de la localitat molletana trobem: l’antiga Casa de la Vila, l’antic Mercat Municipal i una vistosa font central amb trencadís i forjat d’estil modernista. Obrirem les tres colles a la vegada, alçant tres pilars de 4 simultanis de benvinguda: nosaltres al mig, els Laietans a la nostra esquerra i els amfitrions a la dreta (amb la curiositat que plantaren el seu Pd4 d’esquena a l’ajuntament).

Pd4 de Benvinguda dels Castellers de Tortosa

Arribat en aquest punt de l’escrit, voldria fer un petit incís per parlar-vos dels nostres músics. Tots els valors que he enaltit al principi d’aquesta crònica es magnifiquen quan parlem de la nostra grallera i dels nostres dos tabalers. No us podeu ni imaginar el difícil que es fer el Toc de Castells amb una sola gralla durant una actuació… per això vull agrair públicament la gallardia que esteu tenint posant l’ànima als castells, fins i tot en diades tan complicades com la de diumenge… i, des dels Castellers de Tortosa, animar a tothom que li agradi la música que vingui a provar amb nosaltres!

Músics dels Castellers de Tortosa

Bé, hora de començar a fer castells! A la primera ronda els Laietans van descarregar un 3d6 i els de Mollet un 5d6. Nosaltres vam presentar el 3d6, però amb la sabuda baixa de l’anxaneta. Cares de circumstàncies a la pinya al anar tancant-se. A dins el nucli es va demanar silenci i començaren a tocar els músics, sabedors tots que no hi hauria el toc d’aleta… Es plantà el castell fins dosos, desmuntant-se sense que l’acotxadora arribes fins la cúspide. Al final l’aplaudiment condescendent i compassat del públic, més depriment que encoratjador…

Primer id3d6 dels Castellers de Tortosa

Segona ronda: els de Santa Coloma presentaren un 4d6 i els verds clarets un 2d6. Per la nostra banda, el cap de colla, vist el progrés del id3d6 de la primera ronda i els minvats efectius que comptàvem, va veure inviable provar el 3d6a que tenia projectat dirigir. Per això, va decidir tornar a provar amb el 3d6 fins l’acotxadora. Al igual que el primer intent, la xiqueta no va arribar fins els dosos, i el castell es va desmuntar entre feixucs aplaudiments i alguna exclamació de decepció del respectable.

Segon id3d6 dels Castellers de Tortosa

A l’última ronda, els verds primavera van descarregar el 3d6a i els vallesans el 3d6ps. Nosaltres amb l’orgull totalment ferit vam tenir que desistir a fer res i vam deixar el nostre torn en blanc.

Rosana dels Castellers de Tortosa

Acabarem la diada fent 2 pilars de 4 simultanis de comiat (els Laietans de Gramenet i Castellers de Tortosa) i, els de casa, tancaren amb un Pd5.

Pd4 de Comiat dels Castellers de Tortosa

Al final, cares llargues i de resignació, mentre esportivament aplaudíem el merescut èxit dels molletans que joiosos cantaven i saltaven al mig de la plaça…

Sí!, ho sabíem… anàvem a Mollet sabent que passaria això, però ser allí i sofrir-ho és molt dur i difícil! Per això hem d’estar orgullosos de la cinquantena de valents que, malgrat tot, van decidir anar i enfaixar-se!! Tot i ser agost… tot i ser diumenge per la tarda… tot i fer quatre-cents quilòmetres fins a un poble que pocs haguessin sabut posar en un mapa… tot i les últimes decepcions col·lectives… tot i saber que no seria agradable… Allí vam ser-hi!!, fent el que més ens agrada!

Els Castellers de Tortosa

Al concloure, foto de grup: abraçats amb la mirada baixa, però el cap ben alt! De peu, amb tot el respecte que es mereix el nostre escut… de peu, amb tota la dignitat castellera… intacta!

Humbert Sanz i Vaqué

Diada a Remolins. Un pas enrere… per agafar impuls!

No és gens engrescador escriure una crònica quan les coses no han anat com s’havien imaginat, quan impotent veus que els castells no surten… quan s’han de desmuntar sense ni tan sols haver-los pogut carregar. Però la vida ja és una mica així… i així l’hem d’apamar!, baixar el cap, reflexionar i aprendre de forma constructiva dels errors comesos.

Us ho dic de veritat!, aquests mal moments no són tan dolents per una colla: ajuden a posar les coses al lloc, veure les nostres expectatives de forma més realista i gaudir plenament quan arribin els futurs èxits que ens esperen per aquest segon tram de temporada, que només acaba d’arrancar.

Els actes d’aquesta diada van començar el vespre de dissabte al Càmping l’Aube de la Urbanització Riumar de Deltebre. Allí estava acampada la nostra colla convidada: els Margeners de Guissona, on varen fer una petita actuació que nosaltres vam adornar amb un pilar de 4.

Pd4 al Càmping l'Aube pels Castellers de Tortosa

El dia següent ja tocava jugar a casa: a Remolins! Tornàvem actuar a Tortosa després del nostre bateig. Ens va rebre un sol de rigor… d’aquests que fan agost! Resguardant-nos a les poques ombres existents de l’esplanada davant del Pavelló Firal i albirats pel vell Castell de Tenalles, que altiu semblava que ens volgués reptar a si érem capaços d’alçar-nos, encara més alts, que les seves pròpies muralles.

Vam obrir foc nosaltres… vam sortir a assegurar i a intentar esvair els fantasmes de l’última diada a Alcover. Vam començar amb el nostre més que segur 3d6.

3d6 al Pavelló de Remolins pels Castellers de Tortosa

Tancaren el primer torn els de Guissona, descarregant un tres de sis amb agulla.

Ja a la segona ronda, començaren els nostres problemes: tocava, també fer un 3d6a. El castell no estava sòlid a l’atura de segons i es va tenir que desmuntar quan es col·locaven els dosos. Va!, ho tornaríem a intentar a la ronda de repetició…

 Primer 3d6a al Pavelló de Remolins pels Castellers de Tortosa

Al seu torn, els marrons van executar un bonic 3d6xs

Tercera ronda!, era moment de presentar el nostre 4d6 i endolcir el record de la llenya que varem sofrir, a l’última diada, quan el vam carregar de forma conjunta amb els amfitrions. El teníem!, estava paradet… però l’acotxador no va aconseguir col·locar-se sobre els dosos i es va tenir que, finalment, desmuntar-lo…

id4d6 al Pavelló de Remolins pels Castellers de Tortosa

Els Margeners, tancaren aquesta tercera ronda descarregant un 4d6.

Amb nervis a l’ambient i canvis a nivell de tronc, vam entrar a la ronda de repetició, on es volia tornar a descarregar l’anterior intent desmuntat del 3d6a. En aquesta segona ocasió es va viure el moment èpic de la jornada, quan col·locats els dosos, el pis de sota es va desestabilitzar i, per evitar la segura caiguda, un dels terços es va abocar completament posant, fins i tot un peu sobre el segon de l’agulla, desmuntant-se de forma poc ortodoxa però… segura!

Segon 3d6a al Pavelló de Remolins pels Castellers de Tortosa

Hora del comiat: els marrons alçaren dos pilars de 4 (un d’ells de dol). I nosaltres també acabarem la jornada descarregant un espadat (Pd4).

Pd4 al Pavelló de Remolins pels Castellers de Tortosa

Al final cares llargues, decepció, impotència…

Ho hem fet altres vegades!, ho sabem fer!, i ho tornarem a fer!! Però caldrà treballar molt… molt més!, reflexionar i avaluar on hem fallat per no tornar a cometre els mateixos errors, anar a tots els assajos i diades sense excusa, remar junts en una sola direcció, creure amb nosaltres, honrar l’escut casteller que portem brodat davant del cor!

Ho sabeu!, aquests mals moments passen a totes les colles castelleres, però només les colles “grans” son capaces de reconèixer humilment les seves errades i, amb resiliència, treballar dur, amb confiança i instint de superació… només així podrem esmenar-les, sortir-nos-en i tornar a gaudir de l’èxit que ens està esperant!!

Pit i amunt!! Que som els Castellers i Castelleres de Tortosa!!!

Humbert Sanz i Vaqué

[bws_googleplusone]

Diada d’Alcover. Reprenem la feina després de les vacances.

Feia gairebé 2 mesos de la nostra última diada… de la “Diada”!, del nostre bateig! Veníem de la parada tècnica de vacances i… sí!, estem a Agost i fa calor! Però… tot i això, teníem moltes ganes de fer castells!, teníem ganes de continuar amb la magnífica progressió assolida les dos últimes actuacions a casa nostra.
Tocava lluir la nostra flamant camisa portant-la fora de les Terres de l’Ebre per primer cop. Tocava pujar fins l’Alt Camp… tocava anar a aquella antiga vila de bandolers: a Alcover!
Vam omplir tot un autocar i alguns companys van venir amb cotxes particulars, però tots vam desplaçar-nos amb ganes i il·lusió per deixar una bona impressió als nostres amfitrions: els Xiquets d’Alcover, amb qui compartiríem, colze a colze, la plaça.
Diada Xiquets d'Alcover i Castellers de Tortosa
El primer destí va ser la urbanització alcoverina de Serradalt. A la parc situat al carrer 2 i en front del Bar la “Blanca Paloma”. La veritat és que la ubicació no era gaire òptima per la pràctica castellera: havent-hi massa estructures arquitectòniques a sota i massa cablejat per sobre… Tot i això, vam trobar un trosset de parcel·la on es podien aixecar les nostres estructures amb, més o menys, eficiència i seguretat. Però ens varen fer esperar massa, començant molt més tard del previst… això va condicionar negativament la nostra actuació.
Vam ser nosaltres els que varem obrir la ronda de castells, descarregant un 3d6: el nostre més que consolidat buc insígnia!
3d6 Castellers de Tortosa
Era el torn dels Xiquets d’Alcover que alçaren un 3d6a. En acabar, nosaltres també optàrem per construir la mateixa estructura del pilar emergent.
3d6a Castellers de Tortosaagulla del 3d6a Castellers de Tortosa
La segona ronda la tancaren els alcoverins amb un 4d6. Castell que, precisament, també volíem aixecar nosaltres al següent torn. Però ja era tard i alguns companys havien de tornar a Tortosa. Amb els efectius delmats… en Cristian va decidir no presentar el castell.
Va ser aleshores, amb un gran gest de companyonia i fraternitat, quan el cap de colla dels Xiquets d’Alcover va proposar-nos que féssim el 4d6 de forma conjunta, es a dir: unir-nos tots en una única pinya, i posar la meitat d’integrants de cada colla a cada una de les posicions del tronc i del pom de dalt. Així som els castellers!, així son els nostres valors universals!
Fer un castell conjunt amb una altra colla és un espectacle visual molt bonic, ja que s’aixeca una estructura bicolor que entusiasma a l’espectador… però, fer un castell conjunt no deixa de ser una construcció un poc arriscada, ja que els castellers que pugen no coneixen els detalls tècnics ni els “vicis adquirits” de l’altra colla.
Tot i això el castell es va carregar sota una gran ovació, deixant-nos per sempre la instantània del nostre primer castell fet conjuntament amb una altra colla… però, al començar a desmuntar-lo, tot el pom es va desestabilitzar precipitant-se sobre la pinya.
4d6c dels Xiquets d'Alcover i Castellers de Tortosa
Ja sabem que això són coses que passen en aquesta activitat… i són coses que fan, encara més gran el fet casteller que tan estimem i portem a dins. Però, la veritat, en aquell moment, tots varem quedar tocats ja per la resta de la jornada.
Aquell 4d6 conjunt sempre el recordarem com la nostra primera llenya, però la pitjor part se la va emportar una de les dosos (la integrant dels Xiquets d’Alcover) que se la van endur, de forma preventiva, a fer una revisió més acurada per avaluar els possibles danys ocasionats per la caiguda.
Sense ambulància, els amfitrions ja no van poder tancar la tercera ronda. Així que vam passar als pilars de comiat: unint bé les dos pinyes, esquena contra esquena i aixecant cada colla un Pd4 de forma simultània.
pd4 simultani Xiquets d'Alcover i Castellers de Tortosa
Descarregats els pilars, la comissió de la Festa Major del Serradallt ens va convidar a un ràpid pica-pica allí mateix. Encara rossegant els canapès, varem marxar per acabar la diada al nucli històric d’Alcover, a la plaça de l’Església Vella: on trobem les runes de Santa Maria d’Alcover.
Santa Maria d’Alcover són les restes d’una petita església d’estil Romànic de finals del segle XII. L’any 1936 la varen cremar i, posteriorment, es va esfondrar el seu sostre voltat i les dos parets de la nau central. Ja no es va reconstruir, quedant-se així fins els nostres dies… quedant-se així, perquè nosaltres aixequéssim, a dins d’ella, tres pilars al cel.
Començaren els alcoverins, descarregant un bonic pilar de 4 aixecat per sota (Pd4xps). Al nostre torn, vam tornar a repetir el pilar de 4 i van tancar la diada castellera els amfitrions, també fent un Pd4.
Sopar lleuger de germanor entre les dos colles, preparat pel Kebab “Penya Barcelonista d’Alcover” i… de nou en ruta! Marxant carregats d’una barreja de sentiments contradictoris… però tenint tots molt clar que això només es el començament del segon tram de la temporada i que ens esperen grans èxits que, de segur, assolirem si treballem fort, amb il·lusió i tots units.
Ben amunt… ben amunt… Castellers de Tortosa!

Humbert Sanz i Vaqué

 

[bws_googleplusone]