Diada a Miravet. La unió ens farà imparables!

Quantes ganes tenia d’escriure una crònica com aquesta!,quantes ganes teníem de tornar gaudir una diada com la que vam tenir diumenge passat!

I és que feia massa temps que no vivien l’alegria i el goig de descarregar-ho tot, massa temps deambulant per les places i tenir que tornar a casa buits de castells, desgastats d’esperança… Però a Miravet vam ressorgir!, vam tornar a ser aquella gran colla que sorprengué a tothom el dia del nostre bateig… I sabeu quin va ser el secret? La gran assistència que vam tenir i el treball ben fet durant els assajos!

Arribà per fi, el diumenge 16 d’octubre de 2016… tocava diada, tocava anar a Miravet! Miravet és una petita localitat de la Rivera d’Ebre amb un llegat històric excepcional. És remarcable la seva terrisseria, el seu poble antic o cap de la vila, l’Església Vella (magnífic temple renaixentista del segle XVI, recuperat com a monument cultural) o el Pas de Barca: l’últim llaüt de tracció hidràulica que queda a Catalunya. Però si una cosa destaca sobre tot, és el seu altiu castell templari, que s’alça invencible sobre un turó…

I allí érem tots!, per fer el que més ens agrada, en aquella terra també banyada pel “nostre” riu. Allí érem tots!, per aixecar estructures humanes… per aixecar el nostre orgull! I per aixecar-lo, encara més alt!, que aquella vella atalaia miravetana.

Diada de Castellers de Tortosa a Miravet

A la Diada Castellera de Miravet vam ser convidats els Castellers de Tortosa, els Castellers de Castellar del Vallès i la Colla Castellera La Bisbal del Penedès (els Bous). A la una de la tarda, puntuals, ens vam concentrar a la plaça de l’Arenal, amb el riu Ebre a tocar.

Ens va tocar obrir ronda nosaltres i, el cap de colla, va decidir començar amb el 4d6. No podíem fallar!, havíem d’alçar el castell amb total solvència i fermesa! I així ho vàrem fer: concentrats des del primer instant, el castell es va descarregar entre alegries i, sobretot: alleujament general.

4d6 dels Castellers de Tortosa

Continuaren els de Castellar del Vallès fent un 3d6a i tancaren, els de la Bisbal, descarregant un 2d6 (i acabant-lo amb un dels terços fent la “figuereta” sobre els segons).

Començà la segona ronda i vam presentar-nos amb el 3d6a que tant se’ns havia resistit les últimes diades. Després de desmuntar el peu una vegada, vam tirar-lo endavant però l’estructura no estava segura i després d’uns moments de incertesa i nervis, es va decidir desmuntar-lo… ho tornaríem a intentar a la ronda de repetició.

Per la seva banda els del Vallès van plantar un 5d6 i, els Bous, van aventurar-se a aixecar un 3d7… posar un pis més sempre és un moment delicat i, la veritat, el castell remenava massa… finalment, es va desmuntar quan els dosos ja estaven col·locats.

Tercera ronda! Nosaltres… encara tocats pel id3d6a anterior i envaïts per tots els fantasmes de diades pretèrites, vam anar a assegurar portant el nostre baluard més segur: el 3d6. No vam decebre als assistents i el vam plantar amb total fermesa entre aplaudiments i el mantejament de la canalla.

3d6 dels Castellers de Tortosa

Seguiren els vallesans amb un 4d6 i els bisbalencs, impulsats més pel cor que pel cap, van tornar a presentar-se amb el 3d7… el castell no es va veure clar en cap moment i, després d’intentar defensar l’indefensable, va acabar fent estrepitosa llenya.

Tocava ronda de repetició i teníem l’oportunitat per aconseguir el resistible 3d6a… “vinga!, que som molts avui i ens ajudaran a tancar pinya!, vinga!, que avui ho em descarregat tot!” I… per fi es va poder descarregar, això sí patint i amb l’ai al cor fins el final!

3d6a dels Castellers de Tortosa

Ara sí!, l’alegria va envair-nos i la celebració va ser, per fi!, tancada i joiosa. Ara sí!, vàrem poder tornar a cantar la nostra tonada, saltant abraçats.

Per la seva banda, els del Penedès, van tancar la ronda de repetició aixecant un 3d6: rebaixant un pis, per pujar així els ànims i el  coratge d’aquells “braus”… amansats.

Per acabar la diada les tres colles vam fer Pd4 simultanis, amb la curiositat que els ataronjats el van descarregar aixecant-lo per sota.

3 Pd4 conjunts dels Castellers de Tortosa, Bous de la Bisbal i Castellar del Vallès

Aquesta diada ha de ser el punt d’inflexió per a continuar amb la fantàstica progressió que havíem iniciat la temporada passada i que vam culminar el dia del nostre bateig… Aquesta diada és una demostració pràctica que si assistim tots i totes als assajos i diades i treballem dur, remant en una sola direcció,  ja no tindrem aturador… Aquesta diada ens ha servit per creure en nosaltres… per fer-nos veure que, tot i que som una colla jove i petita, mai serem una colla resignada i dividida!

Abraçades dels Castellers de Tortosa

Companys… moltes felicitats per l’èxit d’aquesta gran diada! I… ara a pencar!, ara a acabar la temporada fent a Vilaseca la millor actuació de la nostra història: som-hi!, que la unió ens farà imparables!

Humbert Sanz i Vaqué

Diada del Bateig dels Castellers de Tortosa

Eren ja les sis del matí d’aquell dissabte onze de juny, quan el sol aparegué sobre l’ermita del Coll de l’Alba. Els primers rajos, indolents, batejaren de llum la ciutat de Tortosa, encara dormida… Els primers rajos, començaren a tenyir els seus somnis, de grana!

I és que un bateig sempre és un motiu de festa i alegria: és l’entrada d’un individu a una comunitat determinada. En el cas dels castellers, per poder ser batejats, hem d’assolir uns determinats mèrits, m’explico: De forma individual, quan entrem a una colla, hem de demostrar que ens involucrem, assistint activament a un determinat número d’assajos i diades. De forma col·lectiva (per les colles de nova creació, com la nostra) s’ha de demostrar que som capaços d’aconseguir descarregar un nombre de castells de gamma bàsica. I en qualsevol cas, per tenir dret a ser batejats, hauríem de conèixer i complir el que entenem com a valors castellers.

En tot baptisme hi ha d’haver la figura del padrí, que ens acompanyarà durant aquest procés d’incorporació a la nova societat. Nosaltres vam tenir dos padrins pel nostre bateig: Los Xics Caleros i la Colla Jove de Tarragona.

El símbol d’un bateig casteller és l’entrega de la camisa i de l’escut de la colla als nouvinguts per part dels padrins.

Cartell del bateig dels Castellers de Tortosa

Els Castellers de Tortosa comptàvem ja amb més d’un any d’existència des de la nostra constitució com a colla castellera i havíem demostrat (amb escreix!) que érem capaços de construir ferms castells com: el 3d6, el 3d6a, el 4d6 i el 4d6a. Ens mereixíem ser batejats!, guardar definitivament la camisola blanca de “novells” i guarnir-nos amb la nostra camisa castellera de color grana, com la bandera de la ciutat que portem al nostre nom!

La diada va començar a l’emblemàtic Parc municipal Teodor González de Tortosa. Allí ens vam concentrar les tres colles que hi participaríem. En arribar, ja ens estaven esperant la parella de gegants tortosina més jove: els gegants del Renaixement! Allí estaven en Cristòfor Despuig i na Mariana Curto, volent veure com pujaríem… encara més alts que ells!

Foto de grup dels Castellers de Tortosa

Del Parc, amb tranquil·la cercavila, vam dirigir-nos fins la plaça Major de Tortosa on a les cinc de la tarda estava previst el inici de les actuacions. Però abans, a l’ajuntament, s’havien de produir els actes protocol·laris del nostre bateig.
Ens va representar: la Cristina Beltran, la nostra presidenta, i el Cristian Dasi, el nostre cap de colla; juntament amb els presidents les dos colles padrines i l’alcalde de Tortosa. El bateig es va simbolitzar amb l’entrega de la camisa grana i del nostre escut casteller, a l’alcalde de Tortosa.

L'alcalde al balcó de l'ajuntament amb la camisa grana

D’aquesta forma, fet aquest gest institucional, una norantena de Castellers de Tortosa estrenàvem, oficialment, el nostre merescut uniforme. Però no estaríem sols aquella jornada, també es van voler vestir de grana amics castellers dels Xiqüelos i Xiqüeles del Delta, de la Colla Castellera Jove de Barcelona, dels Minyons de Santa Cristina d’Aro, dels Xiquets del Serrallo i, també, dels Geganters de Tortosa.

Els Castellers de Tortosa des del balcó

Ja no vam voler esperar més, teníem ganes d’estrenar l’elegant camisa! Vam voler obrir ronda nosaltres!, i el nostre primer castell vestits de grana va ser el 3 de 6 amb agulla. L’anècdota la va protagonitzar l’acotxadora que, al descarregar-lo, es va oblidar d’entrar a dins l’agulla i va tenir que remuntar els terços del castell per col·locar-s’hi.

3d6a dels Castellers de Tortosa

A continuació, la Jove de Tarragona va alçar un 4d8 (el castell més alt de la diada) i els de l’Ametlla de Mar un 3d6.

Segona ronda, amb molta confiança començarem a muntar la pinya del 4 de 6 amb agulla: aquest castell només l’havíem descarregat una vegada, precisament a l’última actuació (la Diada de Primavera de Tortosa) feia només quinze dies. Això ens donava molta confiança, confiança que es confirmava veient la quantitat de gent que tancaria la pinya.

 pinya del 4d6a dels Castellers de Tortosa

El castell es va descarregar sense problemes i l’alegria es va començar a manifestar, entre vots i cridòria, en posar els segons el peu a terra.

4d6a dels Castellers de Tortosa

Prosseguiren els tarragonins fent un 5d7 i los Xics Caleros un 4d6.

Tercera ronda… fet el castell més difícil, tocava aixecar un 4 de 6. Però no ens podíem confiar!, teníem que rubricar la millor diada de la nostra història, teníem que deixar el llistó ben alt el dia del nostre bateig!! El castell es va descarregar amb total solvència i, varem esclatar d’eufòria abraçant-nos i cantant a viva veu, mentre els padrins i el públic, ens aplaudien somrients.

4d6 dels Castellers de Tortosa

Tancaren la tercera ronda els de Tarragona amb un 4d7a i, els ratllats, amb un 3d6a. En acabar les tres rondes, els caleros van voler descarregar un Pd 5, pilar que van defensar de forma titànica i que a tots ens va tenir amb un esglai, fins el final.

Músics dels Castellers de Tortosa

Hora del comiat! Nosaltres davant del balcó de l’ajuntament i flanquejats pels nostres dos padrins, vam alçar dos pilars de 4 simultanis. A la nostra dreta, los Xics Caleros van plantar un pilar de 4 i, a l’esquerra, la Jove va descarregar un vano de 5.

2 pd4 dels Castellers de Tortosa

Ara sí!, eufòria desmesurada: salts, abraçades, corredisses, brams, càntics esbojarrats, llàgrimes d’emoció… i ja, totalment enfollits d’alegria, vam “capturar” al nostre cap de colla i després de mantejar-lo com energúmens, el vam portar cap a la font central de la plaça i com si fóssim deixebles de Sant Joan, li vam aplicar un “baptisme per immersió” en tota regla.

Un bateig toca celebrar-lo com es mereix!, i el grup d’events de la colla va organitzar un fantàstic i multitudinari sopar de germanor al Pavelló Firal de Remolins. Allí vam gaudir d’una excel·lent vetllada, amb la companyia dels nostres padrins, i on vam poder festejar, amb magnificència!, un dia inoblidable… el nostre gran dia!

Padrins dels Castellers de Tortosa

Després del sopar, el grup de música Apolo, liderat pel nostre company Gustau Porres, ens van regalar un concert que va aconseguir aixecar-nos a tots de la cadira i continuar amb el nostre inesgotable estat d’èxtasi i felicitat per la resta de la nit… per la resta dels nostres dies!

Orquestra Apolo

I el sol ja cansat es va ocultar rere el cim del Castell de l’Airosa, que altiu com un pilar es retallava a l’escarpada carena del Port…. que altiu, ens feia l’aleta, acomiadant-se d’aquests castellers que tenyiren de grana una ciutat, que tenyiren de grana a tota una terra!

Ben amunt, ben amunt!, Castellers de Tortosa!!

Humbert Sanz i Vaqué

Quan toca gaudir els castells (Diada de Primavera)

Quan el gruix de gent als assajos augmenta, quan puges el ritme de treball, quan es fan més proves i es poden treballar molt més les pinyes, quan la canalla curra més que mai, llavors és quan arriba una diada i pots gaudir de veritat dels castells. I és que sortir de plaça amb tres castells descarregats amb solvència i tranquil·litat és un plaer. I més si ho fas a casa, amb un castell inèdit per a la colla i estrenant posicions.
Això sí, no us penseu que la diada va ser tot flors i violes, de fet, temps de començar ens faltava una Rosa…
La diada estava programada ales 12 del migdia a la plaça del Mercat de Tortosa, que s’anava emplenant de castellers ja mitja hora abans. Les colles invitades: Xiquets de Vila-Seca i Castellers de Cerdanyola. Però a mesura que s’acostava l’hora marcada la cap de canalla s’anava posant nerviosa, faltaven l’enxaneta i una dosos que pujaven al primer castell. Després d’intentar contactar via whatsapp, trucades, i senyals de fum amb qualsevol persona que ens podés dir on eren les xiquetes el sots-cap de colla i ella van agafar el cotxe per anar-les a buscar a casa. I sort que les van trobar preparades per sortir i no amb les lleganyes encara als ulls com s’esperaven. Resulta que es pensaven que la diada era a les 12:30, i en el fons tenien raó perquè va ser més o menys a l’hora que vam començar voltant i girant!
Després d’aquesta incidència inicial, ja amb tothom enfaixat i amb ganes de fer pinya, perquè amb el fred que feia a ple sol i a ple migdia el dissabte a Tortosa res venia més de gust que una mica de calor humà (la pinya són els veritables herois dels castells, quin aguant!) vam començar la diada amb un 3d6 de foto. Semblava un castell de pedra de veritat perquè no es movia ni un mil·límetre, va ser una llàstima que l’acotxadora no es col·loqués bé i el castell no es pugués coronar. Així que la primera ronda es va quedar amb un intent desmuntat. Els de blau cel van descarregar un 4d6 i vam poder veure un 3d7 dels del Vallés.
A segona ronda vam tornar-hi amb el 3d6. Perquè som cabuts i perquè un castell tan ben parit no es pot deixar a mitges! Xerradeta de motivació per als grans i també per a la canalla. No faríem canvis, només calia posar-li ganes perquè sortís. Ara sí amb tota la decisió del món vam pujar el segon 3, que potser no estava tan perfecte com el primer, però feia goig de veure igual. Aquest el vam descarregar sense cap problema i els somriures van tornar a les cares de la colla. I això és important perquè els castells són actitud, creure que es pot mantenint un cert respecte a les construccions, i tot això ens faria falta per al pròxim castell que encararíem, un castell que no havíem fet mai, el 4d6 amb agulla. Vila-seca va tenir la mala sort de caure amb el 3d6a, cap lesió per això, i els de verd van descarregar un 4d6.
3d6 Castellers de Tortosa
I ja hi érem, el moment de la veritat havia arribat, el que tant havíem esperat, volíem descarregar un castell nou, un que requereix més gent a tronc i sobretot a pinya, amb una agulla totalment renovada, amb un baix que s’estrenava i també noves mans aguantant el pilar. Però feia temps que l’estàvem creuant a l’assaig i tots ens el creiem, confiança mútua entre pinya tronc i canalla, i el cap de colla dirigint amb positivisme. Les dos colles de fora ajudant a la pinya, i també alguns dels nostres amics de la Cala, que no ens fallen mai. Entre tots vam crear una gran pinya, forta i ferma. Tot estava a punt. El 4 pujava ben obert, potser un pèl massa per als segons que no arribaven a agafar cama però perfecte perquè els terços el treballessin amb comoditat.  La pujada de canalla va anar tan ràpida que en un moment ja estava sonant la primera aleta, ningú fora de lloc, cap dubte, l’emoció començava a arribar mentre l’agulla s’alçava en mig del castell, teníem ja l’acotxadora damunt la terça del quatre, preparada per entrar i convertir-se en l’enxaneta del pilar. Les gralleres ben atentes, mentre l’estructura exterior anava desmuntant-se, per tocar la segona aleta. I ja la tenim! Castell carregat! Queda tan poc que dins nostre ja el celebrem, només la baixada de l’agulla…. Primer 4d6a descarregat pels Castellers de Tortosa! Eufòria, alegria, salts, crits, càntics, felicitat en estat pur!
4d6a Castellers de TortosaAgulla de 4d6a Castellers de Tortosa
La diada va seguir el seu curs. Els Xiquets de Vila-Seca van fer un intent de 3d6a i els de Cerdanyola van descarregar aquesta mateixa estructura. Per a última ronda l’últim que volíem intentar a la nostra diada era el 4d6, el castell que havíem aconseguit descarregar al Prat després de que ens portés tants mals de caps. Una de les nostres acotxadores s’estrenava en aquest castell com a enxaneta, també teníem debut al pis de dosos i de terços i això sempre és un punt més de motivació. El castell va començar a enlairar-se. A dintre la pinya hi hauria cabut una altra colla fent castells, potser és perquè la gent ja no aguantava més la calor i necessitava espai vital, es pot entendre. Tot i així l’estructura era ferma i es podia treballar amb comoditat, pujava rapidíssim, acotxadora i enxaneta arribaven dalt just quan es començaven a col·locar les dosos i la traspassada va ser com un sospir, ni es va notar, i sense adonar-nos-en ja estàvem descarregant el nostre tercer castell del dia. Després d’això els blau cel van repetir el 3d6a per aquest cop descarregar-lo i Cerdanyola va descarregar un pilar de 5 on tots els integrants eren molt i molt joves.
4d6 Castellers de Tortosa
Vam acabar aquesta magnífica diada amb uns pilars conjunts i un últim dins al Mercat de Tortosa.
Pilar Conjunt Castellers de Tortosa
pd4 dintre del mercat dels Castellers de Tortosa

Diada al Prat del Llobregat

Tot just es feia de dia quan els castellers de Tortosa ens despertàvem, pantalons blancs posats i la faixa a la motxilla. Ningú estava adormit, els nervis no ho permetien: marxàvem per primera vegada a les comarques barcelonines a fer castells.
Però a la motxilla hi portàvem una altra cosa, una ombra, una por, un monstre. Hi portàvem els 4 intents desmuntats del 4d6, i el neguit de la setmana anterior, quan no vam poder fer cap construcció per culpa del vent. Ara anàvem al Prat de Llobregat, i la previsió era de pluja.
Després de dues hores de viatge i molts “quant falta?” de la canalla vam arribar per fi al nostre destí ( ah, i al Prat també). Efectivament plovia, però d’una manera suau, quasi imperceptible, només era el preludi del que s’acostava. Les tres colles (Castellers del Prat, Castellers de Castellar i nosaltres, Castellers de Tortosa) teníem ganes de fer la diada i una mica d’aigua no ens feia por, així doncs vam iniciar la diada amb els pilars de benvinguda, una mica descompassats.
Pilars Conjunts
Els primers van ser els de Castellar, que anaven de grana, color que properament lluirem els de Tortosa amb molt d’orgull, amb un id2d6. Els següents, nosaltres. El cap de colla ho tenia clar, i la colla també, l’objectiu era descarregar el maleït 4d6, així que seria el primer que faríem. La pinya es va muntar amb la gran ajuda dels amfitrions i també la dels companys de grana. Sota la fina pluja el tronc va anar pujant, estava bé de mides. El pom era sobre la pinya i començava a pujar, l’acotxadora tenia tantes ganes de fer el castell que va arribar dalt abans que els dosos i quan va veure que no podia seguir pujant va decidir esperar les seves companyes segurament pensant “vinga afanyeu-vos que hem de descarregar-lo!” En quant els dosos van estar col·locats la petita va reprendre l’ascensió, l’enxaneta la seguia de prop, ja era sobre la seva terça. I podem agrair a la canalla la seva rapidesa perquè en aquell moment el castell es començava a deformar, els baixos començaven a patir i la pinya no hagués aguantat un castell massa llarg. Així que amb coratge l’enxaneta es va alçar per sobre de tots i va tocar aquell cel humit i gris, que es va il·luminar per un instant amb l’aleta. Teníem el 4 carregat! I ara sabíem que el podíem descarregar. Quan tots vam ser al terra i la pinya es va obrir alguna cosa dins nostre es va alliberar, ja no portàvem l’ombra, la por ni el monstre. Havíem descarregat el 4d6.
4d6 Castellers de Tortosa
Van seguir els de blau, que jugaven a casa, amb un 2d5. En aquell moment la pluja va començar a ser més significativa. De fet, anava en crecciendo, amenaçadora. Tot i això nosaltres defensàvem la plaça, havíem vingut a fer castells i no ens rendiríem fàcilment. La segona ronda va començar amb un id3d6a de Castellar, seguit del nostre id3d6a. Només el vam pujar fins terços i vam veure que estava mal quadrat, molt mal quadrat de fet, no semblava ni un triangle ni una rodona, no sé què semblava… però un castell amb opcions de descarregar-se segur que no. Ja el faríem a la ronda de repetició, vam pensar, pobres il·lusos. Per acabar els amfitrions van descarregar un 3d6.
A tercera ronda, després d’un 4d6 del de Castellar, vam aixecar el 3d6. Era el 7é de la colla, al que menys por li tenim, el que sempre descarreguem. Potser per això, i afegint que ens havíem relaxat després de treure’ns l’espineta del 4, va sortir com va sortir. Quin desastre! Això sí, el vam defensar fins al final i el vam descarregar, però és d’aquells castells que et deixen unes fotos molt èpiques que donen tema de conversa per a tota la setmana. I per acabar-ho d’arrodonir, l’aigua ja no era imperceptible sinó que s’aproximava a una pluja torrencial, ho podreu apreciar pel color blanquinós de les fotografies. Us deixem aquestes dos fotografies perquè gaudiu de l’espectacle.
3d6 Castellers de Tortosa 3d6 Castellers de Tortosa
Després d’això la diada es va parar i tots vam córrer a aixoplugar-nos sota les balconades. Deu minuts després es van esvair una mica els núvols i els del Prat no s’ho van pensar gens. Van començar a muntar pinya ràpidament, no fos cas que tornés l’aigua. Van fer un id3d6a i tal com esperàvem el cel es va tornar a tapar i el xàfec ens va agafar de nou. Amb les 3 rondes de castells fetes vam decidir donar per acabada la diada quedant-nos sense ronda de repetició ni pilar final. El temps ens la té jurada! Tot i això vam tornar a casa contents amb el primer 4d6 de la temporada i un altre 3d6 a la butxaca.
Gralleres Castellers de Tortosa
(Les nostres gralleres –de negre- amb una companya tabalera de castellar i dos infiltrats que van voler sortir a la foto dels músics)

Fotografies: Isaac Ferrer

Diada del Perelló

Al Perelló hi anàvem amb ganes de descarregar el 4d6, el divendres abans de diada havia estat un gran assaig on vam creuar el 3 el 3a el 4 i el 4a, aquest últim per primera vegada, a més de col·locar acotxadora a la torre i encaràvem animats la diada. Tot i això alguna canalla no hi podria assistir i això ens deixava amb una única parella d’acotxadora-enxaneta, cosa que sempre és perillós perquè no disposes de recanvis.

Quan vam arribar a la Fira de la mel l’altra colla, els nostres companys de l’Ametlla, ja hi eren esperant-nos. Aquesta vegada vam obrir nosaltres la diada i en un brot de valentia i confiança vam decidir fer-ho amb el 4, el castell que ens havia donat problemes a l’última diada. A més, com mai ens agrada repetir un castell sense fer-li algun canvi, som així de capriciosos, vam decidir estrenar dos segons en aquella construcció. No ens estem de res!

El castell va començar a pujar sobre aquella pinya que, com molts cops, era tant nostra com dels Xics Caleros,sempre fen-nos mutu suport. En arribar dalt un dels dosos va pensar que seria divertit fer un pas de ball, o una patada voladora, no ho sabria descriure. Però bé, res més enllà d’un toc d’atenció per indicar al públic que s’estava posant en situació encara que l’espectacle havia començat. Ara ja sí amb els peus al lloc els dosos rebien l’arribada de les més petites. L’acotxadora però també va tenir problemes amb els peus, que se li van escapar (els dos) de l’espatlla dels dosos fent impossible que l’enxaneta creués el castell per carregar-lo. Ostres! Totes cap avall i sense encantar-se perquè una de les rengles s’estava entrant tant al castell que els terços es podien explicar secrets a cau d’orella. I per segon cop ens vam quedar a les portes de fer l’aleta al 4d6, quina ràbia!
4d6 Castellers de Tortosa
A segona ronda vam optar pel 3d6, el nostre castell insígnia, el que no falla mai. I no va decepcionar,el vam descarregar sense complicacions cosa que va suposar una injecció d’optimisme i coratge. Tal com va dir l’enxaneta en arribar al terra “Quan descarregues el castell és com si un llamp et passés pel cos, com electricitat!”. Només per sentir una frase com aquesta d’una nena petita ja val la pensa fer-te casteller.
3d6 Castellers de Tortosa
Després d’això ens vam animar a repetir el 4, era el castell que tots portàvem al cap i s’havia de tornar a intentar. Aquesta vegada estava millor de mides, la música sonava esperançadora quan va començar a pujar el pis de terços, dosos amunt i les menudes preparades. El cap de colla va donar l’ordre i van començar a pujar, però l’acotxadora es va quedar entrebancada pujant a la seva terça que aguantava amb aplom els repetits intents de la petita que no aconseguia arribar a la faixa. Després d’una estona que es va fer eterna amb el pes del castell sobre la pinya el 4 es va desmuntar per segona vegada. Amb el cansament de la colla i els ànims una mica baixos vam decidir donar per acabades les rondes de castells i dedicar-nos a ajudar als Caleros que van descarregar el 3 i el 4 de sis i van tenir també algun intent desmuntat, segurament només per ser uns bons padrins i donar-nos suport psicològic.
4d6 Castellers de Tortosa
Per acabar vam fer dos pilars simultanis molt bonics on les enxanetes, demostrant l’amor que ens tenim les dues colles, es van llençar un petó des de dalt dels seus pilars. I amb aquest gest tan dolç vam acabar la diada.
pd4 Castellers de Tortosa
Sembla que aquest castell se’ns resisteix, però això no quedarà així. Tenim determinació, i la clau sabem quina és: assaig, assaig i assaig. No defallim, no afluixem, som els Castellers de Tortosa i demostrarem a plaça el que valem!