El primer castell

La primera vegada que fas un castell amb la teva colla és com un despertar, és com obrir els ulls, la ment i el cor, a un món nou. És el principi d’un sentiment que saps que duràs a dins durant molt temps, el sentiment de pertànyer a aquell col·lectiu, de ser una part imprescindible d’un complex sistema de posicions que quan engalzen formen alguna cosa especial. Són forces entrellaçades, emocions que flueixen d’unes mans a les altres, és un objectiu comú que ens fa oblidar les nostres diferències, és pensar només en allò que estàs fet en aquell precís instant, ni la feina ni els estudis ni un amor frustrat ni els diners ni cap de les coses que ens persegueixen dia a dia, tot es dilueix i només queda un pensament: el castell.

La primera vegada que fas un castell t’adones del que realment significa. Quan has assajat durant mesos i has vist progressar un grup de gent, que de desconeguts han passat a ser una part molt important de la teva vida, quan has sigut testimoni de l’esforç de tots i totes, i el teu propi, quan heu lluitat contra les inclemències, i quan per fi heu vist com un somni es feia realitat, només llavors pots entendre què és un castell.

El 6 de setembre, per festes de la Cinta, els Castellers de Tortosa portàvem a plaça el nostre primer castell, un 3d6. Feia molt temps que l’esperàvem, i estàvem nerviosos. El portàvem molt assajat, el teníem segur i estable, ho havíem vist als assajos, però seriem realment capaços de completar-lo aquell dia? La majoria d’integrants de la colla no havia fet mai un castell i la canalla, aquella part tan delicada i important a la vegada, ells també s’estrenaven, es farien enrere en l’últim moment? Es posarien nerviosos? I si no sortia bé i fèiem llenya? La colla es desil·lusionaria?
Colla Castellers de Tortosa
Vam arribar a la plaça de l’ajuntament amb tots aquets dubtes al cap, i per afegir dramatisme a l’escena ens faltava pinya. Havíem avisat als nostres padrins, i un grup dels Xics Caleros van venir per donar-nos un cop de mà, tot i així però, no hi havia prou gent. En realitat n’hi havia molta de gent a la plaça, estaven les pubilles, les autoritats locals, les bèsties, els dolçainers de Tortosa i els Geganters a més de tot el públic. I aquets últims, els Geganters, van ser els que ens van ajudar a completar la pinya, una vella formació cultural de la ciutat donant suport a una que estava naixent. Una bonica imatge si ho pensem.

Amb el tema de la pinya solucionat el cap de colla va reunir a tota la gent, era el moment de demostrar el que valíem, era el moment de descarregar el nostre primer castell! Amb els ànims pels núvols i l’adrenalina pujant segon a segon vam començar el nostre 3d6. Cadascú al seu lloc, els baixos ben quadrats (Manel, Humbert i Joel) les agulles esquena contra esquena (Albert, Ropi i Gerard) les crosses apretades (Montse, Reis, Xènia, Anna, Marina i Kevin) els contraforts donant suport al seu baix (Cole, Txell, Laura) i totes les mans (primeres, vents i laterals) col·locades i llestes per fer força quan fes falta. Les gralleres (Núria i Laura) acompanyades de músics dels nostres padrins, a punt per iniciar el toc de castells. El tronc i la canalla descalços, esperant l’orde de pujar mentre els nervis se’ls menjaven.

I les espatlles dels baixos es van començar a carregar de pes, la pinya aguantava ferma i les dosos pujaven finetes, llavors els més petits van començar l’escalada. S’aproximava l’aleta i tots notàvem com el castell estava viu amb cada batec dels nostres cors. La plaça ho vivia amb emoció, i quan el vam coronar van esclatar amb aplaudiments. Una petita part de la tensió es va dissipar en aquell moment, però quedava feina per fer i havíem de seguir concentrats, atents a les ordes del cap de colla i a les indicacions dels companys.

I ho vam aconseguir, el vam descarregar, una fita per a nosaltres molt important. Significava l’inici de la nostra història com a colla castellera. Era un crit que deia estem aquí i hem vingut per a quedar-nos. Ja som tres colles a les Terres de l’Ebre!

En aquell moment, quan la pinya es va desfer i vam celebrar abraçats el nostre petit triomf, va ser quan aquest món del que us he parlat es va obrir. Després d’aquell dia ja sabíem el que volíem. Volíem fer més castells, superar-nos a nosaltres mateixos, aconseguir fites majors, fer gran la colla, volíem ser castellers, des de llavors i per sempre.

I aquest és el relat del nostre primer castell. Un que recordem sempre amb tendresa, que ens acompanyarà a cada diada i a cada castell perquè és part de nosaltres, és part de la història d’aquesta colla.
3d6 Castellers de Tortosa