Quan toca apretar les dents

La primera diada de la temporada sempre costa, i més quan encara ets una colla novata i poc rodada. Anàvem a mínims i anàvem a màxims. El tres el quatre i el tres amb agulla, els castells que vam descarregar la temporada passada.
Les peripècies passades setmanes abans per quadrar el pom de dalt van ser importants. L’enxaneta no ve, les acotxadores no estaran a la diada, la que havia de ser enxaneta fa d’acotxadora, el dos aprèn d’enxaneta, el dos/enxaneta està de baixa, una acotxadora que al final ve a la diada, la que feia d’acotxadora ha d’aprendre d’enaxneta… aaaaah! Estrès! A troncs també hi ha baixes i les pinyes es treballen quan es pot. Però al final arribem a temps i tenim les proves preparades per a la diada a l’Ametlla i resem perquè tot surti bé…. i algú sí que va resar perquè el que va passar allí no s’explica d’una altra forma. Seguiu llegint i sabreu de què parlo.
Vam començar amb el 3d6 i abans de pujar tots estàvem nerviosos.3d6 Castellers de Tortosa Hi havia baixos nous, crosses, laterals i agulles que no havien fet mai castells, dos terces que s’estrenaven i la gran incògnita del dia, la nova enxaneta. Havia treballat dur i els últims assajos estaven sortint molt bé, però no sabíem com reaccionaria als 6 pisos. Per sort venia 100% motivada i amb moltes ganes de debutar. Així vam començar a pujar el castell que es va mantenir ferm i amb bona mida durant la carregada, les petites anaven pujant a bon ritme i semblava que tot anava bé. El cap de colla les anava animant i creuava els dits perquè l’exaneta no es fes enrere a últim moment. I no ho va fer, havia arribat fins allí i ara no es podia deixar dominar per la por, havia aprés que els més valents no són els que mai tenen por sinó el que saber superar-la, i ella era valenta. L’acotxadora estava col·locada, era el seu torn: pinza, peu a la faixa, un peu, l’altre, i aleta! Un gran somriure es va dibuixar a la seva cara, ho havia aconseguit. Ara tocava descarregar-lo. Durant la baixada la rengla es va allunyar una mica i el tres va perdre la mida, però ja estaven sortint dosos i no va suposar un problema. Primer castell descarregat!
La colla estava contenta, molts havien fet el primer castell de la seva vida! Seria un dia que recordarien. Tothom volia felicitar a la canalla, els avis de l’enxaneta (també castellers) no cabien de l’emoció i la seva germana que també havia pujat al pom de dalt n’estava orgullosa. L’adrenalina ja fluïa per les venes i ara només pensàvem en el següent castell.
A segona ronda vam encarar el 3d6a, el preferit de l’acotxadora perquè entra al pilar i també fa l’aleta. I aquí és on va entrar en joc la intervenció divina. Igual que al castell anterior durant la carregada la pinya aguantava forta les mides eren bones i tot anava bé, era la calma abans de la tempesta. Un cop les gralles van anunciar l’aleta va ser com si els segons sentissin l’alarma de final de la jornada i van decidir que ells ja havien acabat de fer feina, que els aguantés la pinya! Un d’ells inclús va intentar fer la migdiada sobre les mans del primeres i el vent, que es devien estar cagant amb ell (perdoneu l’expressió). La seva terça semblava ingràvida aguantant dreta allí dalt mentre allò s’enfonsava. Les altres rengles també aguantaven amb penes i treballs. Com el vam haver de treballar per descarregar-lo! Ja tenim per a la memòria el nostre primer castell èpic! Mireu el vídeo, no té desperdici…

Després d’aquest desafiament a les lleis de la natura un 4d6 semblava feina fàcil, però els castells mai són fàcils i aquell dia ja havíem esgotat tota la sort del món. Vam fer dos intents desmuntats. Al primer un segon no estava massa bé i per no repetir l’experiència de l’agulla ens va semblar més prudent baixar-lo i tornar a començar. La segona vegada estava millor, vam col·locar acotxadora i l’enxaneta va arribar fins dalt dels dosos, però al moment de fer la passada no ho va veure clar i vam haver de baixar un altre cop, coses que passen.
4d6 Castellers de Tortosa
Ens vam quedar amb les ganes de descarregar-ho tot, però això és bo. Així encararem amb més ganes la següent diada, i també ens ensenya que els castells volen molt d’assaig i que encara ens queda molta feina per fer.
Finalment vam fer dos pilars simultanis amb l’altra colla. Ells no van tenir sort en la diada i tot i que van pujar fins acotxadora a totes les construccions l’enxaneta no es va atrevir a creuar els castells. Quan ens tornem a trobar farem una gran diada les dos colles, de ben segur!

pd4 Castellers de Tortosa

Alçats pel nostre riu

Anys fa que lluitem, anys fa que cridem, anys fa que defensem lo nostre riu i la nostra terra. Los ebrencs fa molts anys que som al peu del canó i res mos ha fet defallir, quan lo riu mos ha necessitat hem sortit al carrer a manifestar-mos, perquè ell sempre ha estat per a natros. El portem tots a dins i ningú podrà arrancar-lo dels nostres cors ni del nostre paisatge.

Ahir, 7 de febrer, la PDE va organitzar una manifestació a Amposta que va resultar imponent. Les Terres de l’Ebre hi érem tots, i molta gent d’arreu de Catalunya i Aragó es van unir a natros. Los Castellers de Tortosa hi estàvem convidats com tantes altres organitzacions del territori.

La concentració estava programada al pavelló però hi havia tanta gent que la multitud arribava molt més amunt del recorregut. La desfilada blava acabava, com no podia ser d’altra forma, al pont penjant. Allí era on los castellers mos havíem de trobar perquè després dels parlaments teníem l’honor d’alçar dos pilars simultanis. Los Xiqüelos i Xiqüeles del Delta i los Castellers de Tortosa, les dos colles de l’Ebre unides per una mateixa causa.

Arribar davant de l’escenari va ser una tasca difícil, no cabia ni una agulla allà davant, però finalment mos vam obrir camí entre el gentiu i los organitzadors mos van anar fent lloc per a les pinyes que es van anar tancant una al costat de l’altra. Amb l’emoció al cor i conscients del moment que estàvem vivint vam començar a alçar el pilar, i en aixecar-lo cap per damunt la pinya lo segon va vore un riu de gent que no s’acabava, un pis més i l’horitzó més lluny, però tampoc es veia lo final. Quina sensació, se’t posava la pell de gallina amb aquella imatge, un poble cridant en defensa de la natura, que té molta força però de vegades no se l’escolta, i allí estàvem tots, donant-li veu.

Les enxanetes van pujar plegades, i amb un gran somriure van fer l’aleta, sabent que aquell era un moment històric.
Castellers de Tortosa contra PHE

Fira Solidària

La temporada s’ha acabat, avui hem fet l’últim pilar d’aquest any. Sí encara estàvem per aquí marejant, amb el fred que fa! Però què voleu, som novells i encara no sabem molt bé com funciona això. Però l’ocasió s’ho valia.
Paradeta Castellers de Tortosa
A Ferreries s’ha muntat una fira solidària, i, els castellers de Tortosa, volíem ser-hi presents. A més de tenir una paradeta on recaptem diners per a la Marató de TV3 venent vermut, hem volgut participar activament, com tantes altres entitats, alçant un pilar.
pd4 Castellers de Tortosa
L’ambient de solidaritat i participació que hi havia aquest matí a la fira s’ha fet ben palès quan molta gent del públic s’ha apropat a fer pinya en nosaltres. Això ens encanta, que la gent es pugui sentir part d’aquest projecte nostre i demostrar quan les persones treballem juntes podem aconseguir coses molt boniques. I d’això es tractava avui, de col•laborar i ajudar amb un gest o una moneda, de ser solidaris.
Tanquem la temporada molt contents del que hem aconseguit aquest primer any i amb ganes de seguir donant gerra, ben aviat tornareu a sentir notícies nostres!
Bones festes, salut i castells!

II Trobada de colles del sud

Per a nosaltres era la primera, i la vam rebre amb moltes ganes. Sabíem que seria una diada bonica, fins a nou colles hi estàvem convidades, i era la primera vegada que les tres colles de l’Ebre compartíem plaça. Sabíem que havíem de fer un bon paper, érem la colla més novella però anàvem a demostrar que estem a l’altura. La setmana passada vam completar els tres castells a Vila-seca, i això ens donava confiança, a Montblanc ho tornaríem a fer!
Ja us podeu imaginar que organitzar una diada d’aquestes magnituds pot ser molt complicat, la dinàmica es va basar en tres blocs de tres colles que actuaven simultàniament. Nosaltres estàvem al tercer grup amb Briballs de Cornudella i Xiqüelos i Xiqüeles del Delta. No detallaré quins castells va fer cada colla, resumint diré que va ser un no parar. Gralles i tabals en un cànon que no s’aturava, una aleta verda, una blava, una altra marró, i entre unes i altres de tant en tant se’n veia una que encara anava de blanc. Érem els Castellers de Tortosa, modestos però orgullosos dels nostres recent estrenats castells, que tornàvem a la càrrega.
Portàvem la mateixa diada de fa una setmana, així que vam obrir amb el 3d6 com ja és tradició, el castell que ens dóna seguretat per encarar una bona diada. I que parat estava! Va pujar ràpid i ferm, i el vam descarregar sense problemes, sembla que li comencem a agafar el puntet. Mireu-lo, mireu-lo…
3d6 dels Castellers de Tortosa
Després de fer pinya amb les colles que actuaven a continuació, el cap de pinyes va començar a cridar la gent. Baixos, agulles, contraforts, crosses i totes les mans estaven al lloc. El cap de colla va entrar per quadrar el castell, era el tres amb agulla. A veure, quina diferència hi ha del 3d6 al 3d6a? Per què és més difícil? Per començar hi ha un pilar al mig, cosa que fa que l’estructura de fora hagi d’anar més oberta per poder encabir un baix més dins al nucli. Com??? Allí dins que no entra ni la llum del sol? Que no hi cap ni un mocador de més, ni una arracada? Doncs sí, allí hi hem de posar un altre baix, sort que va sense crosses ni contrafort… A tot això, se li ha d’afegir una altra complicació, i és que les agulles, que normalment aguanten els segons de l’estructura de fora quan hi ha un pilar al mig, canvien la seva funció i es converteixen en les mans que hauran d’aguantar aquest pilar, per tant, els laterals del tres han de treballar el doble i fer de laterals i d’agulles. Ja esteu marejats? Imagineu ells…. Ah! Se m’oblidava la part més divertida, quan el tres baixa i es queda el pilar sol, els segons han de baixar fent la croqueta. Vaja, que tot plegat és un xou.
Ara que ja sabeu més o menys com funciona comencem amb la descripció del que va ser el castell més èpic que hem hagut de defensar els de Tortosa. Som-hi, segons col·locats, terços i canalla damunt la pinya i les gralles preparades. Anem amunt a la primera, a mesura que puja gent allò es va obrint perillosament, però, de moment, aguanta. Es sent la primera aleta mentre els segons amb prou feines s’arriben de braç per agafar-se, una terça que comença a treure el cul encara fa que tot sembli més estrambòtic, el castell remena de valent. L’enxaneta s’afanya en baixar, l’acotxadora encara no ha acabat. El pilar ha tingut feina per pujar en mig d’aquell tres que ha perdut la forma ja fa estona, però arriba a temps per a l’entrada de l’acotxadora. Les dosos comencen a sortir, ben finetes perquè el tres està a punt de trencar-se; però el defensem, perquè el volem descarregar, perquè sabem que podem i perquè la colla s‘ho mereix. Al final, el tres ha aguantat la baixada i arriba el moment de la croqueta, “vents al pilar!”. Ja el tenim carregat, no afluixem ni un mil·límetre, la menuda ja baixa, va que el descarreguem, vinga que ja el tenim… I descarregat!! Segon 3d6a descarregat dels Castellers de Tortosa! Molt ben defensat colla!
3d6a dels Castellers de Tortosaagulla del 3d6a dels Castellers de Tortosa
L’últim castell que portàvem era el 4d6, on s’estrenava una segona. Tots molt concentrats per acabar d’arrodonir la diada i la temporada. Si el descarregàvem hauríem aconseguit tots els objectius que ens havíem proposat, un total de nou castells descarregats a la nostra primera temporada. El quatre pujava molt parat, el pom de dalt ja estava col·locat i l’enxaneta es disposava a encavalcar-se quan a l’acotxadora li van relliscar els peus i es va quedar asseguda sobre els braços dels dosos que van aguantar amb aplom. El castell es va carregar i els més menuts van començar a baixar. La sortida de dosos va ser complicada perquè una rengla marxava cap enfora, però nosaltres no ens rendim tan fàcilment! Castell descarregat!
4d6 dels Castellers de Tortosa
Una diada rodona, una temporada de somni. Vam començar a assajar com a colla el març d’aquest any i el nostre primer castell va arribar a festes de la Cinta. Des de llavors, hem aconseguit descarregar nou castells, de nou que ens hem proposat. A més, dels molts pilars que hem fet. I gran part d’aquest èxit li devem al cap de colla, que ens ha portat fins aquí. Per això, com a agraïment, al final de la diada a Montblanc li vam preparar un pilar sorpresa on va pujar al costat dels nostres padrins Los Xics Caleros.

Primera diada completa!

Semblava que aquest dia no arribava mai, feia molt que l’esperàvem, que el desitjàvem, que somiàvem amb ell, i no arribava. Aquests mesos s’han fet llargs, les ganes se’ns menjaven i no teníem el cap en res més: tres castells. Teníem el 3, sí. Teníem el 4, sí. Però tots sabíem que per ser una colla, una colla de veritat, necessitàvem tres castells i completar una diada.
El diumenge vam agafar un bus per primer cop com a colla, la canalla al fons fent xivarri, els grans al davant fen-te més encara. Hi havia nervis, l’últim assaig no havia sortit com esperàvem, hi havia moltes estrenes a tronc i també als poms, portàvem un castell que no havíem fet mai i que sabíem que era complicat. El cap de colla ho havia deixat clar el dia abans, havíem d’anar-hi tots al cent per cent, concentrats a cadascun dels castells, cap era fàcil! Al cap i a la fi el 3d6 l’havíem fet dos cops i el 4d6 només un, hauríem de suar.
Vam arribar a Vila-seca per a la segona diada de la colla local. Quan començava a fosquejar els Xiquets van obrir la diada amb un 4d6a molt segur, ara ens tocava a nosaltres, quins nervis! A primera ronda portàvem el 3d6, és el castell al que li tenim més confiança, encara que no era exactament al mateix que havíem portat a les altres diades. Descarregat. Un de tres, això va bé.
3d6 Castellers de TortosaA segona ronda els amfitrions van provar el 3d7, que van baixar abans de coronar-lo, més val prevenir. Intent desmuntat. Era el nostre torn i sabíem quin castell tiraríem, era el moment de la veritat, el nostre primer 3d6a! Vam tancar la pinya i els segons van pujar-hi, es veia massa obert, el cap de colla es va voler assegurar i els va fer baixar. Peu desmuntat. Cap problema, no havien sonat gralles i podíem tornar-ho a intentar. La pinya es va tornar a tancar ràpidament i quest cop el tronc va pujar i les gralles van començar amb el toc de castells. La canalla pujava decidida, també volien fer l’agulla. “Enxaneta amunt!” Això balla, aquest baix està patint, més pit! Ja sento l’aleta, vinga que el tenim! Aguanteu! L’acotxadora ja ha entrat, doneu més pit, compte amb aquests que baixen fent la croqueta, vents al pilar! Ja tenim la segona aleta!
I el vam descarregar. L’eufòria va esclatar quan la pinya es va obrir, crits d’alegria llàgrimes i abraçades. Però ens havíem de contenir, l’altra colla havia de fer el seu castell i tots ens vam apropar a fer pinya.3d6a Castellers de Tortosa
Tercera ronda, la última per a nosaltres si tot anava bé. Els Xiquets de Vila-seca van descarregar un 5d6. Nosaltres vam encarar el 4d6, dos estrenes a terços i una a dosos. Cap problema, a la feina! Després de la seguretat dels dos primers castells descarregats ara no podíem fallar, ni ho faríem! L’estructura va aguantar constant i la pinya ferma, tercer castell descarregat de la diada.
Ara sí, ara ja no ens podem contenir més, hem de cantar, hem de saltar hem de cridar que ja som una colla castellera, que ja podem completar una diada que estam aquí i que donarem guerra!4d6 Castellers de Tortosa
Després d’això els Xiquets van repetir el 3d7 i aquesta vegada el van descarregar. Van seguir amb un pilar de 5 que van treballar molt bé i per finalitzar vam fer uns pilars de 4 en ronda conjunta.
pd4 Castellers de Tortosa
Alguns diuen que els Castellers de Tortosa podem desafiar la gravetat, alguns diuen que al segon li fem fer moltes peses, alguns pensen que en realitat el terç s’estava preparant per sortir disparat cap al firmament, ja ho sabeu, per això de tocar el cel amb la mà. No ho sé, jutgeu vosaltres mateixos. Aquest va ser el nostre pilar final. I descarregat!

Bé, aquesta és la història de la nostra primera diada completa, del primer 3d6a dels Castellers de Tortosa. Una història que demostra que una diada no es decideix a l’últim assaig, sinó al llarg de tots els assajos, amb constància i treball.