Diada al Prat del Llobregat

Tot just es feia de dia quan els castellers de Tortosa ens despertàvem, pantalons blancs posats i la faixa a la motxilla. Ningú estava adormit, els nervis no ho permetien: marxàvem per primera vegada a les comarques barcelonines a fer castells.
Però a la motxilla hi portàvem una altra cosa, una ombra, una por, un monstre. Hi portàvem els 4 intents desmuntats del 4d6, i el neguit de la setmana anterior, quan no vam poder fer cap construcció per culpa del vent. Ara anàvem al Prat de Llobregat, i la previsió era de pluja.
Després de dues hores de viatge i molts “quant falta?” de la canalla vam arribar per fi al nostre destí ( ah, i al Prat també). Efectivament plovia, però d’una manera suau, quasi imperceptible, només era el preludi del que s’acostava. Les tres colles (Castellers del Prat, Castellers de Castellar i nosaltres, Castellers de Tortosa) teníem ganes de fer la diada i una mica d’aigua no ens feia por, així doncs vam iniciar la diada amb els pilars de benvinguda, una mica descompassats.
Pilars Conjunts
Els primers van ser els de Castellar, que anaven de grana, color que properament lluirem els de Tortosa amb molt d’orgull, amb un id2d6. Els següents, nosaltres. El cap de colla ho tenia clar, i la colla també, l’objectiu era descarregar el maleït 4d6, així que seria el primer que faríem. La pinya es va muntar amb la gran ajuda dels amfitrions i també la dels companys de grana. Sota la fina pluja el tronc va anar pujant, estava bé de mides. El pom era sobre la pinya i començava a pujar, l’acotxadora tenia tantes ganes de fer el castell que va arribar dalt abans que els dosos i quan va veure que no podia seguir pujant va decidir esperar les seves companyes segurament pensant “vinga afanyeu-vos que hem de descarregar-lo!” En quant els dosos van estar col·locats la petita va reprendre l’ascensió, l’enxaneta la seguia de prop, ja era sobre la seva terça. I podem agrair a la canalla la seva rapidesa perquè en aquell moment el castell es començava a deformar, els baixos començaven a patir i la pinya no hagués aguantat un castell massa llarg. Així que amb coratge l’enxaneta es va alçar per sobre de tots i va tocar aquell cel humit i gris, que es va il·luminar per un instant amb l’aleta. Teníem el 4 carregat! I ara sabíem que el podíem descarregar. Quan tots vam ser al terra i la pinya es va obrir alguna cosa dins nostre es va alliberar, ja no portàvem l’ombra, la por ni el monstre. Havíem descarregat el 4d6.
4d6 Castellers de Tortosa
Van seguir els de blau, que jugaven a casa, amb un 2d5. En aquell moment la pluja va començar a ser més significativa. De fet, anava en crecciendo, amenaçadora. Tot i això nosaltres defensàvem la plaça, havíem vingut a fer castells i no ens rendiríem fàcilment. La segona ronda va començar amb un id3d6a de Castellar, seguit del nostre id3d6a. Només el vam pujar fins terços i vam veure que estava mal quadrat, molt mal quadrat de fet, no semblava ni un triangle ni una rodona, no sé què semblava… però un castell amb opcions de descarregar-se segur que no. Ja el faríem a la ronda de repetició, vam pensar, pobres il·lusos. Per acabar els amfitrions van descarregar un 3d6.
A tercera ronda, després d’un 4d6 del de Castellar, vam aixecar el 3d6. Era el 7é de la colla, al que menys por li tenim, el que sempre descarreguem. Potser per això, i afegint que ens havíem relaxat després de treure’ns l’espineta del 4, va sortir com va sortir. Quin desastre! Això sí, el vam defensar fins al final i el vam descarregar, però és d’aquells castells que et deixen unes fotos molt èpiques que donen tema de conversa per a tota la setmana. I per acabar-ho d’arrodonir, l’aigua ja no era imperceptible sinó que s’aproximava a una pluja torrencial, ho podreu apreciar pel color blanquinós de les fotografies. Us deixem aquestes dos fotografies perquè gaudiu de l’espectacle.
3d6 Castellers de Tortosa 3d6 Castellers de Tortosa
Després d’això la diada es va parar i tots vam córrer a aixoplugar-nos sota les balconades. Deu minuts després es van esvair una mica els núvols i els del Prat no s’ho van pensar gens. Van començar a muntar pinya ràpidament, no fos cas que tornés l’aigua. Van fer un id3d6a i tal com esperàvem el cel es va tornar a tapar i el xàfec ens va agafar de nou. Amb les 3 rondes de castells fetes vam decidir donar per acabada la diada quedant-nos sense ronda de repetició ni pilar final. El temps ens la té jurada! Tot i això vam tornar a casa contents amb el primer 4d6 de la temporada i un altre 3d6 a la butxaca.
Gralleres Castellers de Tortosa
(Les nostres gralleres –de negre- amb una companya tabalera de castellar i dos infiltrats que van voler sortir a la foto dels músics)

Fotografies: Isaac Ferrer

[bws_googleplusone]

Diada del Perelló

Al Perelló hi anàvem amb ganes de descarregar el 4d6, el divendres abans de diada havia estat un gran assaig on vam creuar el 3 el 3a el 4 i el 4a, aquest últim per primera vegada, a més de col·locar acotxadora a la torre i encaràvem animats la diada. Tot i això alguna canalla no hi podria assistir i això ens deixava amb una única parella d’acotxadora-enxaneta, cosa que sempre és perillós perquè no disposes de recanvis.

Quan vam arribar a la Fira de la mel l’altra colla, els nostres companys de l’Ametlla, ja hi eren esperant-nos. Aquesta vegada vam obrir nosaltres la diada i en un brot de valentia i confiança vam decidir fer-ho amb el 4, el castell que ens havia donat problemes a l’última diada. A més, com mai ens agrada repetir un castell sense fer-li algun canvi, som així de capriciosos, vam decidir estrenar dos segons en aquella construcció. No ens estem de res!

El castell va començar a pujar sobre aquella pinya que, com molts cops, era tant nostra com dels Xics Caleros,sempre fen-nos mutu suport. En arribar dalt un dels dosos va pensar que seria divertit fer un pas de ball, o una patada voladora, no ho sabria descriure. Però bé, res més enllà d’un toc d’atenció per indicar al públic que s’estava posant en situació encara que l’espectacle havia començat. Ara ja sí amb els peus al lloc els dosos rebien l’arribada de les més petites. L’acotxadora però també va tenir problemes amb els peus, que se li van escapar (els dos) de l’espatlla dels dosos fent impossible que l’enxaneta creués el castell per carregar-lo. Ostres! Totes cap avall i sense encantar-se perquè una de les rengles s’estava entrant tant al castell que els terços es podien explicar secrets a cau d’orella. I per segon cop ens vam quedar a les portes de fer l’aleta al 4d6, quina ràbia!
4d6 Castellers de Tortosa
A segona ronda vam optar pel 3d6, el nostre castell insígnia, el que no falla mai. I no va decepcionar,el vam descarregar sense complicacions cosa que va suposar una injecció d’optimisme i coratge. Tal com va dir l’enxaneta en arribar al terra “Quan descarregues el castell és com si un llamp et passés pel cos, com electricitat!”. Només per sentir una frase com aquesta d’una nena petita ja val la pensa fer-te casteller.
3d6 Castellers de Tortosa
Després d’això ens vam animar a repetir el 4, era el castell que tots portàvem al cap i s’havia de tornar a intentar. Aquesta vegada estava millor de mides, la música sonava esperançadora quan va començar a pujar el pis de terços, dosos amunt i les menudes preparades. El cap de colla va donar l’ordre i van començar a pujar, però l’acotxadora es va quedar entrebancada pujant a la seva terça que aguantava amb aplom els repetits intents de la petita que no aconseguia arribar a la faixa. Després d’una estona que es va fer eterna amb el pes del castell sobre la pinya el 4 es va desmuntar per segona vegada. Amb el cansament de la colla i els ànims una mica baixos vam decidir donar per acabades les rondes de castells i dedicar-nos a ajudar als Caleros que van descarregar el 3 i el 4 de sis i van tenir també algun intent desmuntat, segurament només per ser uns bons padrins i donar-nos suport psicològic.
4d6 Castellers de Tortosa
Per acabar vam fer dos pilars simultanis molt bonics on les enxanetes, demostrant l’amor que ens tenim les dues colles, es van llençar un petó des de dalt dels seus pilars. I amb aquest gest tan dolç vam acabar la diada.
pd4 Castellers de Tortosa
Sembla que aquest castell se’ns resisteix, però això no quedarà així. Tenim determinació, i la clau sabem quina és: assaig, assaig i assaig. No defallim, no afluixem, som els Castellers de Tortosa i demostrarem a plaça el que valem!

[bws_googleplusone]

Quan toca apretar les dents

La primera diada de la temporada sempre costa, i més quan encara ets una colla novata i poc rodada. Anàvem a mínims i anàvem a màxims. El tres el quatre i el tres amb agulla, els castells que vam descarregar la temporada passada.
Les peripècies passades setmanes abans per quadrar el pom de dalt van ser importants. L’enxaneta no ve, les acotxadores no estaran a la diada, la que havia de ser enxaneta fa d’acotxadora, el dos aprèn d’enxaneta, el dos/enxaneta està de baixa, una acotxadora que al final ve a la diada, la que feia d’acotxadora ha d’aprendre d’enaxneta… aaaaah! Estrès! A troncs també hi ha baixes i les pinyes es treballen quan es pot. Però al final arribem a temps i tenim les proves preparades per a la diada a l’Ametlla i resem perquè tot surti bé…. i algú sí que va resar perquè el que va passar allí no s’explica d’una altra forma. Seguiu llegint i sabreu de què parlo.
Vam començar amb el 3d6 i abans de pujar tots estàvem nerviosos.3d6 Castellers de Tortosa Hi havia baixos nous, crosses, laterals i agulles que no havien fet mai castells, dos terces que s’estrenaven i la gran incògnita del dia, la nova enxaneta. Havia treballat dur i els últims assajos estaven sortint molt bé, però no sabíem com reaccionaria als 6 pisos. Per sort venia 100% motivada i amb moltes ganes de debutar. Així vam començar a pujar el castell que es va mantenir ferm i amb bona mida durant la carregada, les petites anaven pujant a bon ritme i semblava que tot anava bé. El cap de colla les anava animant i creuava els dits perquè l’exaneta no es fes enrere a últim moment. I no ho va fer, havia arribat fins allí i ara no es podia deixar dominar per la por, havia aprés que els més valents no són els que mai tenen por sinó el que saber superar-la, i ella era valenta. L’acotxadora estava col·locada, era el seu torn: pinza, peu a la faixa, un peu, l’altre, i aleta! Un gran somriure es va dibuixar a la seva cara, ho havia aconseguit. Ara tocava descarregar-lo. Durant la baixada la rengla es va allunyar una mica i el tres va perdre la mida, però ja estaven sortint dosos i no va suposar un problema. Primer castell descarregat!
La colla estava contenta, molts havien fet el primer castell de la seva vida! Seria un dia que recordarien. Tothom volia felicitar a la canalla, els avis de l’enxaneta (també castellers) no cabien de l’emoció i la seva germana que també havia pujat al pom de dalt n’estava orgullosa. L’adrenalina ja fluïa per les venes i ara només pensàvem en el següent castell.
A segona ronda vam encarar el 3d6a, el preferit de l’acotxadora perquè entra al pilar i també fa l’aleta. I aquí és on va entrar en joc la intervenció divina. Igual que al castell anterior durant la carregada la pinya aguantava forta les mides eren bones i tot anava bé, era la calma abans de la tempesta. Un cop les gralles van anunciar l’aleta va ser com si els segons sentissin l’alarma de final de la jornada i van decidir que ells ja havien acabat de fer feina, que els aguantés la pinya! Un d’ells inclús va intentar fer la migdiada sobre les mans del primeres i el vent, que es devien estar cagant amb ell (perdoneu l’expressió). La seva terça semblava ingràvida aguantant dreta allí dalt mentre allò s’enfonsava. Les altres rengles també aguantaven amb penes i treballs. Com el vam haver de treballar per descarregar-lo! Ja tenim per a la memòria el nostre primer castell èpic! Mireu el vídeo, no té desperdici…

Després d’aquest desafiament a les lleis de la natura un 4d6 semblava feina fàcil, però els castells mai són fàcils i aquell dia ja havíem esgotat tota la sort del món. Vam fer dos intents desmuntats. Al primer un segon no estava massa bé i per no repetir l’experiència de l’agulla ens va semblar més prudent baixar-lo i tornar a començar. La segona vegada estava millor, vam col·locar acotxadora i l’enxaneta va arribar fins dalt dels dosos, però al moment de fer la passada no ho va veure clar i vam haver de baixar un altre cop, coses que passen.
4d6 Castellers de Tortosa
Ens vam quedar amb les ganes de descarregar-ho tot, però això és bo. Així encararem amb més ganes la següent diada, i també ens ensenya que els castells volen molt d’assaig i que encara ens queda molta feina per fer.
Finalment vam fer dos pilars simultanis amb l’altra colla. Ells no van tenir sort en la diada i tot i que van pujar fins acotxadora a totes les construccions l’enxaneta no es va atrevir a creuar els castells. Quan ens tornem a trobar farem una gran diada les dos colles, de ben segur!

pd4 Castellers de Tortosa

[bws_googleplusone]

Alçats pel nostre riu

Anys fa que lluitem, anys fa que cridem, anys fa que defensem lo nostre riu i la nostra terra. Los ebrencs fa molts anys que som al peu del canó i res mos ha fet defallir, quan lo riu mos ha necessitat hem sortit al carrer a manifestar-mos, perquè ell sempre ha estat per a natros. El portem tots a dins i ningú podrà arrancar-lo dels nostres cors ni del nostre paisatge.

Ahir, 7 de febrer, la PDE va organitzar una manifestació a Amposta que va resultar imponent. Les Terres de l’Ebre hi érem tots, i molta gent d’arreu de Catalunya i Aragó es van unir a natros. Los Castellers de Tortosa hi estàvem convidats com tantes altres organitzacions del territori.

La concentració estava programada al pavelló però hi havia tanta gent que la multitud arribava molt més amunt del recorregut. La desfilada blava acabava, com no podia ser d’altra forma, al pont penjant. Allí era on los castellers mos havíem de trobar perquè després dels parlaments teníem l’honor d’alçar dos pilars simultanis. Los Xiqüelos i Xiqüeles del Delta i los Castellers de Tortosa, les dos colles de l’Ebre unides per una mateixa causa.

Arribar davant de l’escenari va ser una tasca difícil, no cabia ni una agulla allà davant, però finalment mos vam obrir camí entre el gentiu i los organitzadors mos van anar fent lloc per a les pinyes que es van anar tancant una al costat de l’altra. Amb l’emoció al cor i conscients del moment que estàvem vivint vam començar a alçar el pilar, i en aixecar-lo cap per damunt la pinya lo segon va vore un riu de gent que no s’acabava, un pis més i l’horitzó més lluny, però tampoc es veia lo final. Quina sensació, se’t posava la pell de gallina amb aquella imatge, un poble cridant en defensa de la natura, que té molta força però de vegades no se l’escolta, i allí estàvem tots, donant-li veu.

Les enxanetes van pujar plegades, i amb un gran somriure van fer l’aleta, sabent que aquell era un moment històric.
Castellers de Tortosa contra PHE

[bws_googleplusone]

Fira Solidària

La temporada s’ha acabat, avui hem fet l’últim pilar d’aquest any. Sí encara estàvem per aquí marejant, amb el fred que fa! Però què voleu, som novells i encara no sabem molt bé com funciona això. Però l’ocasió s’ho valia.
Paradeta Castellers de Tortosa
A Ferreries s’ha muntat una fira solidària, i, els castellers de Tortosa, volíem ser-hi presents. A més de tenir una paradeta on recaptem diners per a la Marató de TV3 venent vermut, hem volgut participar activament, com tantes altres entitats, alçant un pilar.
pd4 Castellers de Tortosa
L’ambient de solidaritat i participació que hi havia aquest matí a la fira s’ha fet ben palès quan molta gent del públic s’ha apropat a fer pinya en nosaltres. Això ens encanta, que la gent es pugui sentir part d’aquest projecte nostre i demostrar quan les persones treballem juntes podem aconseguir coses molt boniques. I d’això es tractava avui, de col•laborar i ajudar amb un gest o una moneda, de ser solidaris.
Tanquem la temporada molt contents del que hem aconseguit aquest primer any i amb ganes de seguir donant gerra, ben aviat tornareu a sentir notícies nostres!
Bones festes, salut i castells!

[bws_googleplusone]