Diada d’Estiu

Diada d'Estiu 2018 dels Castellers de Tortosa

Diumenge, 15 de juliol, una nova fita, la segona diada de la temporada i, que hem fet a casa nostra un altra vegada. Guardem un bon record de la diada de l’Aniversari i no volíem afluixar, així que es preparava un nou repte per una colla petita com la nostra. Havíem de donar-ho tot. Els assajos havien estat justets per manca d’assistència. Teníem a favor que la diada es feia a Tortosa, al no haver de fer desplaçament pot ser seriem més gent.

La diada es celebra al Parc Municipal Teodor González. El lloc no podia ser més encertat. Els plataners centenaris del passeig central ens donaven aixopluc, amb les seves rames projectades al cel i vestides de fulles de mil verds, del sol intents de l’estiu. De tant en tant, una bufada de vent ens aliviava la calor sufocant del migdia.

Vam compartir plaça amb la colla castellera Nyerros de la Plana. Ens comuniquen que són molt pocs i que només aixecaran pilars. Val a dir que aquesta colla, creada a Manlleu el 1998 com una escissió dels Sagals d’Osona, va fer la seva millor actuació al 2001 aixecant un 4d7a i que continuen amb molta il·lusió fent castells. La seva participació a la diada va ser admirable, els de la Plana de Vic van recórrer 250km sabent que anaven a aixecar pilars i això no els va fer recular, cosa que vam agrair especialment.

Pilar de benvinguda:3 pd4 de les tres colles participants

L’altra colla participant va ser la dels Castellers de Montcada i Reixac, aquesta colla es constitueix el 1991. Al 1993 són 125 socis i assoleixen el 3d7 i el 4d7 tot i que la seva millor fita és la construcció del 2d6 aixecat per sota el mateix any. Es dissol el 1998 i al 2014 es torna a activar fins a l’actualitat.

Comença l’actuació amb uns pilars de benvinguda, cadascuna de les colles aixeca un pd4. El tronc del nostre pilar el basteix només dones, cosa que no caldria esmentar si no fos per que la presencia de la dona participant activament en el món casteller és molt recent. Només com a curiositat citaré que no és fins al 1989 que els Verds de Vilafranca acorden admetre a dones en la formació dels castells, moment en que una noia de canalla, la Glòria, que feia de dosa baixa a terça. Fins aleshores, les dones s’havien de conformar en vigilar la canalla o se’ls hi assignaven tasques tan complicades com sostenir les ulleres dels homes que participaven en els castells.

En la primera ronda, actuen els castellers de MIR i aixequen un 4d6; després, nosaltres aixequem un 3d6. De dins la pinya es pot sentir algú que diu: “com una roca” i realment la sensació és aquesta. La pinya està compactada, ferma i segura i el castell s’aixeca sense cap dificultat.

En la segona ronda, els de MIR aixequen un 2d6, la Torre. Aquesta construcció és de tècnica difícil per que al haver dos castellers per pis s’ha de tenir molta força i equilibri. A pesar de la dificultat, es resolt amb èxit. Nosaltres intentem un 3d6a però la construcció no és segura, els terços estan molt separats i es decideix tirar avall.

3d6 dels Castellers de Tortosa

En la tercera ronda els de MIR aixequen per dos cops sense èxit el 3d6a i nosaltres aixequem el 3d6a, que; en l’anterior, ronda no hem pogut descarregar. Es pateix molt, els castells amb agulla sempre resulten més complicats ja que a la pinya no hi ha espai, al pes del tronc s’hi suma la calor i la sensació d’ofec és considerable. Malgrat les dificultats hi posem tot el coratge, aguantem fins al final i el descarreguem.

3d6a dels Castellers de Tortosa

Per acabar, la colla dels Nyerros fan un pd4 aixecat per sota, molt bonic i molt simbòlic, no han pogut fer castells però ens ofereixen un pilar preciós. Bravo Nyerros! Ens heu donat una bona lliçó.

Tampoc poden faltar els pd4 de final de diada, els que aixequem sempre amb alegria, alleujats de saber que n’hem tancat una altra.

Hem acabat amb el regust de no haver fet tot el que voldríem però les camises participants ho han donat tot i, això, és el que compta.

La pròxima més i millor, a poder ser. Tot depèn de la voluntat personal i particular de cadascú de nosaltres. Units farem castells, sense cap mena de dubte.

Pit i amunt!!!

Visca els Castellers de Tortosa!!!

pd4 de final de diada de les tres colles

DIADA DEL 2N ANIVERSARI DE LA COLLA

Diada del 2n Aniversari dels Castellers de Tortosa

El dia va començar tapat, el cel de plom, uns núvols grisos i un poc de vent amenaçaven en no deixar-nos tranquils, tota la setmana havíem estat pendents del temps. Dissabte teníem la diada del 2n Aniversari del bateig de la colla i la primera de la temporada. Havíem anul·lat la diada d’ExpoEbre, la de Primavera i a la diada del Local, amb la Jove de Tarragona, només havíem pogut aixecar un pilar. Tots teníem l’espina clavada i volíem i desitjàvem fer una actuació brillant. Estàvem a casa nostra i celebràvem els dos anys de colla de ple dret.

Els castellers van anar arribant a poc a poc a la plaça de l’ajuntament. El balcó, sòbriament engalanat amb una gran pancarta on es podia llegir: llibertat presos polítics, ens donava la benvinguda. De la font central hi brollaven grans xorros d’aigua dibuixant divertides figures a l’aire que al caure novament a l’aigua produïen una agradable cantarella. Les tres colles participants, els Xiquets d’Alcover, els Castellers de Sant Feliu i nosaltres, els Castellers de Tortosa anaven pintant de color verd, magenta i grana la plaça major de la nostra ciutat. I just mitja hora abans de començar i com s’anava presagiant durant tot el dia, va acabar descarregant una pluja fina que ho va deixar tot ben xop. La gent es mirava l’espectacle tranquil·lament  des de els porxos, asseguts a les cadires dels bars, prenent  cafè, sucs i altres begudes i menjant alguna cosa abans de començar. Vaig fer una ullada ràpida i vaig veure amb alegria moltes camises granes, gent que arribava i es saludava amb abraçades i encaixades de mans, contents, ni la pluja ens podria aturar ni minvar la il·lusió que teníem posada en aquesta diada.

I així va ser, la pluja va parar i en un una estona es va eixugar el terra. Ens vam anar situant cada colla al seu lloc, per fí havia arribat el moment tan esperat. Amb el ritual d’enfaixar-nos, col·locar mocadors i la camisa ben cordada, afinant instruments, les últimes anotacions als papers de les pinyes, tot estava a punt.

Primer, salutació des del balcó. L’alcaldessa de Tortosa, i els regidors de cultura, festes i fires i altres regidors, donaven la benvinguda a les colles. El nostre president, acompanyat del cap de colla, repartia uns obsequis als caps de les altres dos colles i a la corporació municipal en senyal d’agraïment i commemoració. Un mocador de la colla brodat i emmarcat per recordar la data tan assenyalada, Segon aniversari del bateig de la colla castellera.

Obsequis dels Castellers de Tortosa

I comença la diada amb els nervis a flor de pell, aquell neguit que tots sentim i que ningú gosa expressar, emoció continguda i moltes ganes de que tot surti bé i que ningú prengui mal.

Comencem amb dos pilars. La colla de Sant Feliu alça un pilar de quatre encarat amb les peces d’un futur pilar de cinc i la d’Alcover s’hi suma amb un pilar de quatre també. Encetem nosaltres la primera ronda amb un 3de6, seguits per la colla de Sant Feliu amb la torre de 6 i tanquen els castellers d’Alcover amb un 3de6.

Castells dels Castellers de Tortosa

En la segona ronda i amb el mateix ordre s’aixequen un 3de6 amb agulla, un 3de6 i un 3de6a. En la tercera ronda, la colla de Sant Feliu i nosaltres aixequen dos castells de 4de6.

Acabem la diada amb quatre pilars de quatre; un pilar la colla de Sant Feliu, un altre els castellers d’Alcover i dos nosaltres, els castellers de Tortosa.

Pilars Conjunts dels Castellers de Tortosa

Tot ha sortit com s’esperava, hem tirat a plaça els nostres castells insígnia, els que portem fent del primer dia, que no és poca cosa. Hem començat la temporada amb gent nova i molts canvis i s’ha tingut que treballar força per preparar aquests castells que han sortit impecables.

La gent de pinya, tota; baixos, rengles, agulles, contraforts, crosses, vents, laterals, primeres mans han treballat i suat. La gent de tronc, la canalla, tots han fet una molt bona feina.

Pinya dels Castellers de Tortosa

Al final, aplaudiment dedicat als músics que amb dos gralles i un timbal han acompanyat tots els castells. I mantejada a la canalla per que són l’ànima de la colla. Han tingut coratge i han treballat com els primers.

Músics dels Castellers de Tortosa

La diada ha estat un èxit i per a celebrar-ho l’equip d’esdeveniments ha organitzat un sopar de germanor amb música fins a altes hores de la matinada.

Després de la pluja s’ensuma oloreta de terra banyada, s’ensuma la flaire d’una temporada que pot ser de cine.

Colla dels Castellers de Tortosa

Diada a miravet: el castell de Schrödinguer

Diada a Miravet dels Castellers de Tortosa

El 12 d’Octubre es veu que és festa no sé on, nosaltres ho tenim marcat al calendari perquè fem Castells a Miravet, on poble on, com diu el seu alcalde, de  castell en tenen un i amés ja està fet.

Compartíem plaça amb Laietants de Gramanet i la Muixeranga de Vinaròs. La Muixeranga, per qui no ho sàpiga, és l’anàleg dels castells al país valencià i de fet es diu que és l’origen de totes dues tradicions és comú: el ball de valencians.

Vam iniciar les rondes amb un 3d6 ben parat. El segon castell però, va ser el punt de la discòrdia del que va seguir de diada. Era un 3d6 amb el pilar al mig (com dirien a Valls). Les famoses normes no escrites del món casteller diuen que una construcció amb pilar al mig es dona per carregada quan, després de coronar l’estructura externa, queda el pilar sencer en el moment en que els segons es deixen de braços.

Què va passar?  La canalla no és conscient del timing i després de fer l’aleta volen baixar. El castell no perillava i el pilar tampoc, simplement l’enxaneta va donar per feta la seva feina i va començar a baixar. De fet ni això, després de veure el vídeo deu vegades i passar seqüència per seqüència va quedar clar que en el moment en que els segons es deixaven anar l’enxaneta tenia els dos peus sobre la terça, però ja li agafava el braç per començar a baixar (és a dir, no estava fent l’aleta sinó que estava acotxat. Després d’això tot va seguir com sempre i tots els castellers van baixar del castell i es va desfer la pinya. Llavors com quedem? Castell descarregat o desmuntat? Durant unes hores de deliberació i algunes discussions entre tradicionalistes i pragmàtics el castell es va trobar en un estat quàntic de superposició, és a dir descarregat i desmuntat  a la vegada. No va ser fins la decisió final del cap de colla que l’estat va col·lapsar en, molt al meu pesar, intent desmuntat. Però clar, s’ha d’entendre, som una colla d’alt nivell i exigència, estem en el punt de mira de totes les colles i la premsa castellera se’ns hauria menjat si haguéssim donat aquella aberració per descarregada, penseu que podria influir en si anem l’any vinent a Sant Fèlix o no…

A tercera ronda vam desmuntar, aquesta vegada sense dubte, un 4d6 que vam repetir i descarregar. Un apunt musical per als castellers de pinya: quan l’enxaneta posa el peu a la faixa del dos és quan comença el toc de l’aleta, però encara no s’ha carregat el castell, llavors si després d’aquest punt el castell es desmunta ho podreu endevinar perquè les gralles no fan el toc de baixada sinó que continuen amb la melodia principal del toc de castells.

3d6 dels Castellers de Tortosa
3d6a dels Castellers de Tortosa
4d6 dels Castellers de Tortosa

Pel que fa als Laietants de Gramanet hem d’agrair enormement la seva participació a la diada ja que venien sense enxaneta i només van poder fer intents desmuntats, però van fer el viatge per poder-nos ajudar en les pinyes. Gràcies per venir Laietants, sense vosaltres no hi hauria hagut diada.

Figura 1 de Muixeranga de Vinaròs
Figura 2 de Muixeranga de Vinaròs

L’actuació de la Muixeranga de Vinaròs van ser dos bancs simultanis (aquesta construcció ens flipa perquè es construeix sobre una persona en la posició horitzontal de banc mirant cap amunt), dos Remats de morera, una Marieta i un aixecat de 4 net. Tot això al toc de muixeranga per part del nostre graller estrella.

Vam acabar amb pilars de 4, pilars de canalla dels Laietans i una Sénia per a la canalla de la Muixeranga.

Nota: per a qualsevol dubte amb l’analogia quàntica no dubteu en consultar a la cronista.

Diada solidària a Vila-seca

Diada solidària a Vila-seca dels Castellers de Tortosa

Vila-seca, última diada d’un mes molt intents castellerament i també a nivell de país. 30 de setembre, dia de reflexió amb pluja inclosa que sempre va bé per aquest afer, no tant però per a fer castells. Erem només dues colles i amb pocs efectius, seria una diada d’aquelles on cal fer germanor i que tothom es posi a totes les pinyes.

Després de traslladar-nos tots al local dels Xiquets de Vilaseca per poder actuar en sec, van començar les rondes on es van veure uns castells de 6 desmuntats dels blau-cel. Els amfitrions eren una colla que sovinteja castells de 7, per tant aquelles estructures estaven més que fermes, però qui mana és la canalla i aquell dia deien no. Finalment van optar per un canvi en el pom i van poder descarregar el 4d6.

Per la nostra part la manca de castellers a pinya ens va fer optar per les dos construccions de tres, el 3d6 i el 3d6a. El primer estava clavadíssim, no es va moure ni un milímetre, allí ningú va suar. En aquell moment potser no ens en vam adonar, però l’endemà havent ja reflexionat i amb l’adrenalina del famos 1-O, pels col·legis electorals de Tortosa es van sentir crits de “un pis més! un pis més!”. Segurament ja havien oblidat la segona ronda on vam patir descarregant el castell amb agulla, però bé el fet és que en vam sortir contents, i aquests dies costa d’estar-ho.

3d6 dels Castellers de Tortosa
3d6a dels Castellers de Tortosa

Vam finalitzar la diada amb els tradicionals pilars conjunts, el vermut (que és el ball on portem la canalla a coll amb els mocadors onejant) i la no tant tradicional polca (que estaria bé que la gent de la colla ballés, tot sigui dit…).

pd4 dels Castellers de Tortosa

Bon començament del segon tram de temporada

Primera Diada Itinerant a Vilafranca del Penedès dels Castellers de Tortosa

El dissabte 5 d’agost va tindre lloc la Diada Itinerant a Vilafranca del Penedès. Amb a penes un parell d’assajos després de quinze dies de vacances, el repte era comprovar si una colla petita com la nostra pot afrontar una aturada així enmig de la temporada. El desplaçament es va fer en autobús, i tenint en compte que no el vam omplir, dubtàvem de poder tancar la pinya del 4. I és que ara mateix el ventall de castells de què disposem és molt ajustat i limita molt la tria.

La jornada començava a les 17.30 h i ens acompanyaven al Parc de Sant Julià la Colla Jove Xiquets de Vilafranca –els amfitrions– i Laietans de Gramenet.

Les castelleres i els castellers que formen part d’aquesta gran família no van decebre. Amb una mica d’imaginació, col·locant membres de la colla en posicions que no són les habituals, i amb l’ajuda de les altres colles a pinyes, vam descarregar el 3de6, el 3de6a i el 4de6. I tot a la primera! I vam emmarcar l’actuació amb dos pilars de 4: el de benvinguda i el de cloenda.

pd4 de benvinguda dels Castellers de Tortosa
3d6 dels Castellers de Tortosa
3d6a dels Castellers de Tortosa
pd4 de cloenda dels Castellers de Tortosa

Laietans de Gramenet no van tindre tan bona fortuna, i després del pilar de benvinguda, van fer llenya quan ja havien carregat el 3de6. Com que la canalla va prendre mal, van haver de renunciar a la resta de castells i van tancar la seua actuació amb dos pilars de 4.

Per la seua banda, la Colla Jove Xiquets de Vilafranca, que actuava a casa, va descarregar, després del pilar de 4 de benvinguda, el 3de6, el 4de6 i el 3de6a; aquest últim, després d’un intent desmuntat. I va cloure la seua diada amb dos pilars simultanis de 4.

Si al final del primer tram havíem marxat capcots, ara estàvem eufòrics. I és que descarregar tres castells a la primera quan tot fa pensar que hauràs d’anar a dues rondes és màgic! Com s’explica, si no, que acabéssem ballant un pasdoble a l’autobús? Gràcies, Laietans i amfitrions, per l’ajuda a pinyes, i gràcies també als amics i les amigues que en moments decisius veniu a fer pinya amb la colla i, fins i tot, a interpretar el toc de castells. Pit i amunt!